Casualment. Casualment.

Casualment, em van deixar un dels llibres d'en Pep Coll, El segle de la llum, publicat l'any 1997 per Empúries. Narrativa.

Casualment, al fullejar-lo, vaig encertar aquest paràgraf:

- A les esglésies de la ciutat, fins i tot a Roma, hi ha instal·lat la llum elèctrica. Miri, mossèn Agustí. Vostè no és un reaccionari, és prou intel·ligent per adonar-se que l'església catòlica no pot anar contra el progrés, que s'ha d'adaptar al món modern!

- El món modern va massa de pressa -va sentenciar mossèn-. ¿Sap quants segles van trigar els pares de l'església per donar forma al culte, per fixar la litúrgia actual? Doncs ara, no ens podem precipitar, hem de donar temps que els teòlegs creïn una litúrgia nova, que estableixin un ritual nou adaptat a la làmpada incandescent.

Nota important: la conversa té lloc al despatx del rector, atapeït de llibres, revistes i paperassa, a on hi havia dues bombetes, una de general penjada al sostre i un llum de braç damunt de la taula de treball. Aquell despatx parroquial devia ser l'estança més ben il·luminada de la vall.

Mossèn Agustí, el rector de Borente (avui un despoblat del terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Jussà), no era de cap manera un capellà carlinot i reaccionari, més aviat tenia fama de ser un home de llibres: si de professor del seminari de Lleida havia anat a parar a un poble de la Ribera de Cardós havia estat per decisió episcopal com "a càstig per haver escrit un article en un diari de la capital de la província". La seva resposta al Salvador, l'agent comercial de la PEC (Productora Elèctrica de Catalunya), que l'any 1913, casa per casa d'aquelles valls, "tot predicant la bona nova de la llum elèctrica", intentava captar abonats...

Hem de donar temps que els teòlegs creïn una litúrgia nova, que estableixin un ritual nou adaptat a la làmpada incandescent.

...té avui dia, un segle més tard, tota la seva vigència.

La litúrgia d'avui dia (i no oblido que del 5 al 10 de juliol de 1915 s'havia celebrat el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat ni que cinquanta anys més tard el concili Vaticà II -començant la casa per la teulada- faria, per la Constitució Sacrosanctum Concilium sobre la Sagrada Liturgia, el que alguns anomenen la "reforma litúrgica") segueix ancorada a les coves prehistòriques de la teologia d'Altamira i Lascaux, utilitzant una expressió d'en Eugen Drewermann.

Eugen Drewermann
parla de la teologia d'Altamira i Lascaux

El ritu eucarístic, centrat encara en un "menjar la seva carn... beure la seva sang... la de la divinitat sacrificada... per a que el poble visqui", té la seva "composició de lloc" (com diria sant Ignasi) a la penombra de les clarors d'una foguera i d'unes torxes "projectant en el mur l'ombra tremolosa i estrafeta del crucificat, talment aquest patís encara les convulsions de l'agonia".

L'eucaristia
un ritual prehistòric?

La llum elèctrica de principis del segle passat i la llengua vernacla dels anys seixanta han fet palès que el llenguatge litúrgic (els seus ritus, els seus símbols, les seves paraules... ) era d'un altre planeta. Mossèn Agustí sabia molt bé que...

...les imatges, els ornaments litúrgics (brodats amb un fil daurat especialment sensible a la claror de les flames), les cerimònies litúrgiques, tot el ritual catòlic s'havia creat tenint en compte la penombra del temple, la foscor tot just trencada per les espelmes.

¿Podem realitzar avui dia un ritu sacrificial ("t'oferim la sang del teu Fill") a la llum d'"una làmpada incandescent"?

Fragment d'una carta meva a Andrés Torres Queiruga (setembre 2011)

Ja veus que vaig fent neteja de mica a mica en el meu cànon. A l'eucaristia del darrer dia en què vas formar part de l'equip que "presidia", vas fer també, sobre la marxa, una tasca de neteja i vas anar canviant algunes de les frases del model que seguíem. Potser, per fer-ho sobre la marxa, no vas canviar algunes frases que, al meu parer, necessitaven una neteja molt més a fons. Esgarrifances em van agafar quan ens vas fer "oferir la sang del teu Fill"... ¿Volies presentar-nos un Déu assedegat de sang sacrificial? ¿O potser vas pensar que en aquells paratges, tan propers a les "bruixes de Zugarramurdi", "oferir sang" era quelcom comprensible i acceptable?

Si vols llegir tota la carta...