Què és Lamiarrita?

Comentari de Juan Luis Segundo

La fórmula posa davant de nosaltres un "misteri", però no un misteri diví, sinó un misteri que ha estat creat per un grup d'éssers humans reunits a Calcedònia.

A una de les eucaristies se'ns va invitar a recitar un "credo" procedent d'un grup de l'Església Reformada de França. El volum de la veu no va disminuir (almenys, de manera significativa) quan va arribar aquest paràgraf:

Jo no creuré mai en històries de doble naturalesa,
de trinitat o d'immaculada concepció.

Ja sé que una setmana a Lamiarrita sense "contradiccions" és un somni irrealitzable (possiblement, alguns diran que un dia a casa meva sense "contradiccions" també ho és).

I tampoc en aquestes setmanes de Lamiarrita seran obligatòries les "novetats". Jo tampoc em vaig sotmetre, en els breus comentaris a l'eucaristia vespertina, a la "novetat". Per exemple el que vaig dir a l'eucaristia de l'última vesprada. Al matí un grup havíem anat a les grutes de les bruixes de Zugarramurdi. Més o menys el que vaig dir seria això:

Aquest matí unes "quantes" (i dic "quantes" perquè les quantes eren més que els quants) hem anat a les coves de les bruixes. Jo diria que aquelles coves serien el lloc adequat per allò que ara estem fent, per celebrar aquesta eucaristia en què, un dia més, serem invitats a "menjar carn" i a "beure sang". Aquests dos ritus poden tenir sentit a l'obscuritat mal il·luminada per les flames de petites fogueres. Però "menjar carn" i "beure sang" no tenen cap sentit a una habitació ben il·luminada per tubs de neó.

No deia cap "novetat" i si ho hagués dit fa uns quants anys tampoc hauria dit res de nou. Repetiria, i potser no per primera vegada, coses llegides de n'Eugen Drewermann a Dios inmediato.

-El món modern va massa de pressa -va sentenciar el mossèn-. ¿Sap quants segles van trigar els pares de l'església per donar forma al culte, per fixar la litúrgia actual? Doncs ara, no ens podem precipitar, hem de donar temps que els teòlegs creïn una litúrgia nova, que estableixin un ritual nou adaptat a la làmpada incandescent.

Nota important: la conversa té lloc al despatx del rector, atapeït de llibres, revistes i paperassa, a on hi havia dues bombetes, una de general penjada al sostre i un llum de braç damunt de la taula de treball. Aquell despatx parroquial devia ser l'estança més ben il·luminada de la vall.

El diagnòstic de mossèn Agustí, que per decisió episcopal havia passat (com "a càstig per haver escrit un article en un diari de la capital de la província") de professor del Seminari de Lleida a rector de Borente, té, més d'un segle després, plena vigència.

El ritu eucarístic, centrat encara en un "menjar la seva carn... beure la seva sang... la de la divinitat sacrificada... perquè el poble tingui vida", té la seva "composició de lloc" (com diria sant Ignasi) a la penombra de les flamarades d'una foguera i d'unes torxes "projectant en el mur l'ombra tremolosa i estrafeta del crucificat, talment aquest patís encara les convulsions de l'agonia".

...les imatges, els ornaments litúrgics (brodats amb un fil daurat especialment sensible a la claror de les flames), les cerimònies litúrgiques, tot el ritual catòlic s'havia creat tenint en compte la penombra del temple, la foscor tot just trencada per les espelmes.