Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
LAMIARRITA 2018

AMB JAVIER VITORIA

Què és Lamiarrita?

El comentari que jo vaig fer en privat a alguns companys i companyes era que si hagués vingut fa trenta anys no ens hauria dit res de nou.

Però això no és cap problema perquè tots sabem que els Exercicis no han de ser un fòrum de novetats. Nosaltres no som com els atenesos:

Ac 17, 21 Tots els atenesos,
com també els estrangers residents a la ciutat,
en res no passaven el temps més de gust
que contant o escoltant novetats
VAqhnai/oi de. pa,ntej
kai. oi` evpidhmou/ntej xe,noi
eivj ouvde.n e[teron huvkai,roun
h' le,gein ti h' avkou,ein ti kaino,teronÅ

I així, com no anaven escoltant cap novetat en el discurs de Pau, el van deixar plantat al mig de la plaça...

Ac 17, 32 Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts,
alguns es van posar a riure, i d'altres digueren:
Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia.
VAkou,santej de. avna,stasin nekrw/n
oi` me.n evcleu,azon( oi` de. ei=pan(
VAkouso,meqa, sou peri. tou,tou kai. pa,linÅ

...dient-se entre ells: "Un altre que ve amb la mateixa contalla".

Les "novetats" no han de ser obligatòries, però les "contradiccions" haurien d'estar prohibides.

Admetent les dificultats d'audició, producte de diversos factors, el primer dia vaig creure sentir que afirmava, afirmació amb la qual estic d'acord, que "Déu és major que Jesús".

A      >      B

Aquest seria el llenguatge "cristià" dels primers segles. Roger Haight (Jesús, símbolo de Dios) ens recorda, citant a Richard P.C. Hanson (1916-1988) (The Search for the Christian Doctrine of God: The Arian Controversy 318-381 AD) que

No hi ha cap teòleg, ni a l'església oriental ni a l'occidental, que abans de la controvèrsia arriana no consideri en algun sentit al Fill com subordinat al Pare

Dos dies després, persistint les dificultats d'audició, vaig creure sentir que "Déu és com Jesús"

A      =      B

És una de les contradiccions en les quals es troba immers tot aquell (o aquella) que vulgui mantenir-se en el llenguatge dels concilis cristològics del cinquè segle, malgrat que aquests mateixos concilis afirmin (el d'Efes el 431) que parlaven de coses (per exemple que el Verb [ov Lo,goj] es fes home [a'nqrwpoj]) que s'havien realitzat "de manera inefable (avfra,stwj) i incomprensible (avperinoh,twj)" i que la conjunció de la divinitat (qeo,thto,j) i de la humanitat (avnqrwpo,thtoj) vers la unitat (pro.j evno,thta) era "un procés inexplicable (avfra,stou) i incomprensible" (avporrh,tou).

És difícil de creure que Déu s'avingués a fer revelacions especials pel simple fet que un emperador les exigís per tal d'assegurar-se una unitat religiosa en l'imperi, sobre la qual construiria una unitat política. L'emperador, pagant les despeses, va exigir a uns senyors (els bisbes d'aquell temps) que arribessin a una fórmula que pogués ser acceptada (cadascú interpretant-la a la seva manera) per tothom.

Comentari de Juan Luis Segundo

No és un misteri diví, és un galimaties humà. Recordem aquesta tesi de John Hick:

5



En el Concili de Nicea (325), convocat per Constantí l'Església, per primera vegada, va adoptar oficialment, de la cultura grega, el concepte no bíblic d’“ousía” (ouvsi,a) declarant que Jesús, com el Déu Fill encarnat, era “homoousios toi patri” (ovmoou,sion tw/| patri,), de la mateixa substància que el Pare.

Més tard, el Concili de Calcedònia (451), merament va afirmar que Jesús era "veritablement Déu" (Qeo.n avlhqw/j) i "veritablement home" (kai. a;nqrwpon avlhqw/j)", sense tractar de dir com és possible semblant paradoxa.

La fórmula posa davant de nosaltres un "misteri", però no un misteri diví, sinó un misteri que ha estat creat per un grup d'éssers humans reunits a Calcedònia.

Veure les 14 tesis de John Hick

A una de les eucaristies se'ns va invitar a recitar un "credo" procedent d'un grup de l'Església Reformada de França. El volum de la veu no va disminuir (almenys, de manera significativa) quan va arribar aquest paràgraf:

Jo no creuré mai en històries de doble naturalesa,
de trinitat o d'immaculada concepció.

Vull creure en la crida del nostre Déu,
en la dignitat humana,
en la llibertat sobirana de la consciència.

Recordar tot aquest "credo"

Ja sé que una setmana a Lamiarrita sense "contradiccions" és un somni irrealitzable (possiblement, alguns diran que un dia a casa meva sense "contradiccions" també ho és).

I tampoc en aquestes setmanes de Lamiarrita seran obligatòries les "novetats". Jo tampoc em vaig sotmetre, en els breus comentaris a l'eucaristia vespertina, a la "novetat". Per exemple el que vaig dir a l'eucaristia de l'última vesprada. Al matí un grup havíem anat a les grutes de les bruixes de Zugarramurdi. Més o menys el que vaig dir seria això:

Aquest matí unes "quantes" (i dic "quantes" perquè les quantes eren més que els quants) hem anat a les coves de les bruixes. Jo diria que aquelles coves serien el lloc adequat per allò que ara estem fent, per celebrar aquesta eucaristia en què, un dia més, serem invitats a "menjar carn" i a "beure sang". Aquests dos ritus poden tenir sentit a l'obscuritat mal il·luminada per les flames de petites fogueres. Però "menjar carn" i "beure sang" no tenen cap sentit a una habitació ben il·luminada per tubs de neó.

No deia cap "novetat" i si ho hagués dit fa uns quants anys tampoc hauria dit res de nou. Repetiria, i potser no per primera vegada, coses llegides de n'Eugen Drewermann a Dios inmediato.

Textos d'Eugen Drewermann

borente (392K)

I si ho hagués dit més de trenta anys enrera, en els primers Exercicis com grup de Missió Obrera (nom que alguns de manera inexplicable i incomprensible s'entossudeixen a mantenir), tampoc hagués dit cap "novetat": repetiria el que mossèn Agustí (el rector de Borente, avui un lloc despoblat del terme municipal de la Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà) digué al Sr. Salvador (l'agent comercial de la PEC, Productora Elèctrica de Catalunya, que l'any 1913, casa per casa d'aquelles valls, "predicant la bona nova de la llum", intentava captar abonats) per a justificar la seva negativa a posar llum elèctrica al temple parroquial.



-El món modern va massa de pressa -va sentenciar el mossèn-. ¿Sap quants segles van trigar els pares de l'església per donar forma al culte, per fixar la litúrgia actual? Doncs ara, no ens podem precipitar, hem de donar temps que els teòlegs creïn una litúrgia nova, que estableixin un ritual nou adaptat a la làmpada incandescent.

Nota important: la conversa té lloc al despatx del rector, atapeït de llibres, revistes i paperassa, a on hi havia dues bombetes, una de general penjada al sostre i un llum de braç damunt de la taula de treball. Aquell despatx parroquial devia ser l'estança més ben il·luminada de la vall.

El diagnòstic de mossèn Agustí, que per decisió episcopal havia passat (com "a càstig per haver escrit un article en un diari de la capital de la província") de professor del Seminari de Lleida a rector de Borente, té, més d'un segle després, plena vigència.

El ritu eucarístic, centrat encara en un "menjar la seva carn... beure la seva sang... la de la divinitat sacrificada... perquè el poble tingui vida", té la seva "composició de lloc" (com diria sant Ignasi) a la penombra de les flamarades d'una foguera i d'unes torxes "projectant en el mur l'ombra tremolosa i estrafeta del crucificat, talment aquest patís encara les convulsions de l'agonia".

...les imatges, els ornaments litúrgics (brodats amb un fil daurat especialment sensible a la claror de les flames), les cerimònies litúrgiques, tot el ritual catòlic s'havia creat tenint en compte la penombra del temple, la foscor tot just trencada per les espelmes.

A Déu i als sants
la llum elèctrica els fa mal a la vista


Menjar la meva carn... beure la meva sang...
¿Un ritual prehistòric?


Altres reflexions meves sorgides, durant aquests darrers anys, en els dies de Lamiarrita, es poden trobar a:
Què és Lamiarrita?

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
18 setembre 2018
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes