Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
Només text | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Els lectors habituals d'aquesta web ja saben el què és "Lamiarrita": la casona a la Vall del Baztan a on, des de fa uns quants anys, un grup de jesuïtes, amb unió d'altres sacerdots, religioses, laics i laiques (casats o sense casar), fan "Exercicis Espirituals": vuit dies d'oració, reflexió i lectura.
Cada any ve un "predicador" diferent, el qual dóna una xerrada al dia al matí. En l'eucaristia de la tarda sempre hi ha un poc de temps perquè el públic s'esplaï dient el que vulgui... Després de tants anys, ja gairebé tots sabem el que cadascun va a dir abans que comenci a parlar...
Alguns dels temes, ja presentats a aquesta web, tenen el seu origen en aquests dies de reflexió.
Ja el primer dia em vaig veure obligat a intervenir. Ella, la predicadora d'aquest any, de nom Pepa Torres, ja de sortida, a "bote pronto", va parlar del déu encarnat en un home, Jesús de Natzaret. Una afirmació que jo vaig veure -sense que ella ho manifestés de cap manera- que tenia per a ella quelcom d'incomprensible. Com és que Déu s'havia encarnat en un home i no en una dona?
Vaig recordar una dita o aforisme dels escolàstics, aquells filòsofs i teòlegs medievals, sense saber si ja repetien frases dels antics filòsofs grec o llatins: Ex falso sequitur quodlibet, d'una afirmació, creença, dogma fals segueix (pot seguir) qualsevol cosa.
Allò que, a la prèdica d'aquest matí, ha estat "fals" ha estat l'afirmació d'un déu encarnat en una persona humana, ja sigui en un home o en una dona.
Per part meva no hi havia cap pretensió d'"épater le personnel" (deixar espatarrat el públic), sinó que resumia tot un conjunt d'articles que he anat publicant a la meva web (i al blog de Lamiarrita) aquest darrer any, com a continuació d'un primer publicat a finals de febrer de 2010.
Podeu veure:
Index dels artícles
Vaig voler posar de manifest la "saviesa" medieval...
Aquests escolàstics, tantes vegades criticats per totes nosaltres, no havien extret la conclusió -als nostres ulls- fàcil: Ex falso sequitur falsum (d'una cosa falsa no pot sortir altra cosa que una altra falsedat), sinó que havien dit "sequitur quodlibet" (pot seguir qualsevol altra cosa), admetent així que de "ex falso" podia sortir quelcom de bonum (bondat), quelcom de verum (veritat), quelcon de pulchrum (bellesa).
I jo també admetia que la resta de coses que ens havia dit Pepa Torres aquell matí podien tenir bonum, verum, pulchrum.
Però no ens cal oblidar que de l'error del déu encarnat havien sortit també els sermons incendiaris de sant Bernat de Claraval i les Creuades ni oblidar que l'error del déu encarnat havia permès a teòlegs i juristes de Castella la redacció de El Requerimiento, un document que donava base legal a tot allò que Bartolomé de las Casas definiria com "la destrucción de las Indias".
Podeu veure:
El Requerimiento
El dia següent em vaig mostrar més conciliador.
Avui no puc dir res contra el déu encarnat, ja que s'ha limitat a dir-nos que "Dios se había encarnado en todas nosotras" y totes nosaltrae hem comprés que Pepa utilitzava un llenguatge metafòric i simbòlic.
El llenguatge metafòric ens recorda el llibre de John Hick, teòleg presbiterià de Birmimghan, the metaphor of god incarnate. christology in a pluralistic age. (La metàfora del Déu encarnat), publicat l'any 1993, un cop apaivagada la tempesta que l'any 1977 va ocasionar a l'església anglicana la publicació de the mith of the god incarnate (El mite del Déu encarnat).
La traducció castellana del llibre d'en John Hick la debem a l'editorial ABYA-YALA (Quito, Ecuador, de la Universidad Pontificia Salesiana), i més concretament a la Col·lecció "Tiempo Axial" que, com el seu nom indica, selecciona obres només de la frontera que dóna al canvi radical en què vivim. La traducció ha estat realitzada per l'equip de Servicios Koinonia, patrocinats per l'Agenda Latinoamericana, amb José M. Vigil com cap. Aparegué l'any 2004 amb el títol la metáfora del dios encarnado. cristología en una época pluralista.
Podeu veure:
La metàfora del Déu encarnat
14 tesis(extretes) de John Hick
El llenguatge simbòlic ens recorda el llibre d'en Roger Haight, jesuïta, Jesus, symbol of God, publicat l'any 1999. Va ser sotmès a les investigacions del Sant Ofici (Sagrada Congregació per la Defensa de la Fe) i a de principis de 2009 li fou prohibit ensenyar teologia sistemàtica a qualsevol universitat, catòlica o no. Li permeten que es dediqui a l'espiritualitat ignasiana.
La traducció castellana del llibre és de l'Editorial Trotta, Jesús, símbolo de Dios, aparegut l'any 2007.
Podeu veure:
L'error del Déu encarnat
Mentre utilitzem un llenguatge metafòric o simbòlic podem parlar de l'encarnació de Déu, però el llenguatge que ahir es va utilitzar no era ni metafòric ni simbòlic.
Un dia, no sé quin dia, l'equip encarregat de preparar i dirigir l'eucaristia vespertina, ens va proclamar un "credo" en clau feminista. Ja podeu suposar els canvis introduïts... tot seguint la militància feminista de Pepa Torres, que es sentia obligada a repetir a cada moment el os/as (discípulos/discípulas, hijos/hijas, compañeros/compañeras), etc, etc...
Potser aquesta "militància feminista" (confessada per ella mateixa en el seu blog) la podia fer caure dintre d'una "tremenda ignorancia": si el papa Francesc ignorava tot el treball que durant anys i anys les dones de tot arreu havien anat fent sobre una "teologia de la dona", ella podia donar la impressió d'ignorar tot el que des de fa molts anys les "dones de Lamiarrita" han anat inoculant -a vegades com qui no fa res, a vegades com guerrilleres d'una causa justa- en el nostre grup.
Podeu veure:
La tremenda ignorància d'un papa
El "credo" feminista podia tenir un cert sentit fa ara una pila d'anys, quan la figura d'un Déu personal no es discutia (en els nostres cercles) i, aleshores, possibilitava que hom pogués qüestionar-se si era millor descriure "el que ningú mai no ha vist" sota la fesomia d'un home o d'una muller.
Ara, quan en Josep Lluís, aquí present, ens pot enviar cada setmana per correu electrònic un article sobre teologia quàntica, aquest "credo" feminista ens arriba massa tard. Potser fa trenta anys, hagués tingut algun sentit...
L'any 1987 Kairós (Barcelona), fundada el 1964 per Salvador Pániker, publica Cuestiones cuánticas, escritos místicos de los físicos más famosos del mundo, d'en Ken Wilber, amb textos de Einstein, Schrödinger i Heisenberg, entre altres.
Em sembla que va ser aquest mateix dia que vaig allargar la meva intervenció per fer-li un "prec" a Pepa Torres: li demanava una petita esmena. A la prèdica matinal havia dit: "El escándalo del cristianismo es su creencia en un Dios hecho carne".
Jo gosaria demanar-te una petita correcció: "El escándalo de uno de los cristianismos es su creencia en un Dios hecho carne". Cal fer veure que van existir (i segueixen existint) molts i diversos cristianismes: un d'ells, minoritari en els diversos documents neotestamentaris, proclamava aquest Déu fet carn.
Si volem seguir parlant "del cristianisme" cal afegir-hi: del cristianisme que a les polèmiques dels primers segles, a través de concilis pagats per l'emperador, amb estratagemes no sempre lícites, havia aconseguit sortir triomfant sobre les altres tendències i que ha sabut mantenir-se com el "corrent oficial" gràcies a les fogueres de la Inquisició i a les condemnes del San Ofici.
Si no utilitzem l'expressió uno de los cristianismos, quedem exclosos del moviment cristià tots aquells que, com Jesús de Natzaret, no som ni encarnacionistes ni trinitaris.
Podeu veure:
¿Va existir un cristianisme primitiu?
Una diversitat descontrolada
L'emperador Constantí i el concili de Nicea
(Extractat de la Vida de Constantino d'Eusebi)
I com era d'esperar va arribar el dia en què tocava parlar de la mort de Jesús, de los crucificados/las crucificadas. La meva condició de pertànyer al grup de "los viejos del lugar" em va permetre recordar que...
Fa molts anys el predicador de torn, un jesuïta company nostre, va parlar de la mort de Jesús indicant-ne cinc causes: a cap d'elles es mencionaven els romans, i això que en els evangelis hi surten, i no només un sol cop.
Aquest matí, al parlar de la mort de Jesús, en cap moment han sortit els romans ni el "puñetero y desalmado que lavándose las manos quiso borrar el error". Es veu que una certa teologia masculina i una certa teologia femenina tenen els mateixos oblits.
Podeu veure:
¿Es pot parlar del Regne de Déu,
anunciat per Joan Baptista i Jesús de Natzaret,
sense parlar dels romans?
No podia faltar en aquests dies feministes la presentació de la figura de la dona "pagana, sirofenicia" (~Ellhni,j( Surofoini,kissa tw/| ge,nei) (Mc 7, 26), "una dona cananea d'aquelles contrades" (gunh. Cananai,a avpo. tw/n o`ri,wn evkei,nwn) (Mt 15, 22). Aquesta dona, segons comentaris d'algunes (i d'alguns), era la que havia canviat la mentalitat de Jesús, que havia passat de "ser un pobre nacionalista como yo a ser un internacionalista como Alberto".
A una de les eucaristies dels últims dies es va llegir el relat del darrer sopar segons l'evangeli de Lluc (Lc 22, 16-38). Al dia següent vaig fer aquest comentari.
Ahir em vaig ficar al llit amb una pregunta: no era una pregunta teològica, ni bíblica, ni exegètica. Era una pregunta mèdica. ¿És possible que un home d'uns trenta anys tingui ja altheimer?
Segons el que ahir es va llegir, Jesús no recorda per res aquella dona cananea, la sirofenicia, la dona que li havia canviat la mentalitat, la dona que li havia capgirat el seu cervell, de nacionalista a internacionalista. I només es recorda de les "dotze tribus d'Israel".
A Pepa (María José Torres Pérez) totes li vam agrair l'intercambio de reflexiones, el crear puntos de encuentro (tal com diu en el seu blog).
Potser els jesuïtes de Lamiarrita li hauríem de demanar perdó per no haver-la invitat fa uns trenta anys...
Fa trenta anys Miret Magdalena encara no havia publicat El nuevo rostro de Dios.
Fa trenta anys pocs sospitaven una espiritualitat sense déus, sense creences, sense dogmes...
Fa trenta anys , ¿qui de nosaltres sabia el que era la quàntica?
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 2 setembre 2015 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
(octubre 2015)
(novembre 2015)
(desembre 2015)
(gener 2016)
(febrer 2016)
¿Què pensar d'aquest text?
Una diversitat descontrolada
Els documents posen de manifest un panorama del primer cristianisme clapejat amb una desconcertant varietat de comunitats i sectes, rituals i creences sobre una entitat "Crist/Jesús", la majoria de les quals mostren poc terreny comú i cap autoritat central. També falta qualsevol idea de tradició apostòlica que remuntés a un home humà i al seu cercle de deixebles. Els investigadors dissenyen aquesta situació com una multiplicitat de respostes diferents al Jesús històric, però tal fenomen no és només increïble, sinó que enlloc està testificat amb evidencia. En comptes d'això, tota aquesta diversitat reflecteix expressions independents de les tendències religioses més àmplies del seu temps, basades sobre la expectativa del Regne del Déu, i sobre la creença en una força divina intermediària que proporciona el coneixement de Déu i un camí a la salvació. Només amb els evangelis, els quals van començar a aparèixer probablement cap al final del primer segle, molts d'aquests elements foren reunits per produir la figura composta de Jesús de Natzaret, posada en una història midràshica sobre una vida, ministeri i mort localitzada en el temps d'Herodes i Ponç Pilat.
The documentary record reveals an early Christian landscape dotted with a bewildering variety of communities and sects, rituals and beliefs about a Christ/Jesus entity, most of which show little common ground and no central authority. Also missing is any idea of apostolic tradition tracing back to a human man and his circle of disciples. Scholars like to style this situation as a multiplicity of different responses to the historical Jesus, but such a phenomenon is not only incredible, it is nowhere attested to in the evidence itself. Instead, all this diversity reflects independent expressions of the wider religious trends of the day, based on expectation of God's Kingdom, and on belief in an intermediary divine force which provided knowledge of God and a path to salvation. Only with the Gospels, which began to appear probably toward the end of the first century, were many of these elements brought together to produce the composite figure of Jesus of Nazareth, set in a midrashic story about a life, ministry and death located in the time of Herod and Pontius Pilate.
Earl Doherty
The Jesus Puzzle in a Nutshell