L'any 92 em va tocar llegir un comentari sobre Efesis d'en Schlier per a preparar amb en Ferran Bonnin la reunió de "Capellans Obrers dels Països Catalans" i vaig ficar aquest requadre:

Per ara m’agrada la intuïció d’evitar divisions entre els homes per motius religiosos, i per arribar a aquesta unió cal deixar els preceptes més sagrats del grup (és curiós que arriben a aquesta categoria els preceptes més identificadors del grup, més particulars, encara que en un principi no tinguessin res a veure amb Déu).
Qui serien avui els jueus? I els gentils? Què hauríem de fer per unir-los tots en un destí comú? Quines són les coses que nosaltres, els cristians, hauríem d’estar disposats a deixar?
Potser allò mateix que va permetre a uns jueus abandonar la circumcisió: l’afirmació de la “recapitulació de totes les coses en el Crist" (Ef 1,10).

I afegia:

La condició de possibilitat de que Jesús continuï "ressuscitat" en el món pluricultural i intercultural d’avui és que acceptem el caràcter temporal i geogràfic de l'expressió "fill de Déu" i que renunciem a exclusivitats i a "manifestacions de Déu" definitives.
Ens cal renunciar a dues paraules que, en un temps, ens van agradar força: una és la d'Efesis 1,10:

avnakefalaiw,sasqai
ta. pa,nta
evn tw/| Cristw/|(

...fer la unitat
de totes les coses
en el Crist...

I l’altra seria la de la Carta als Hebreus 7, 27, l'escrit del Nou Testament més revolucionari.

evfa,pax

el "semel" llatí,
d’una sola vegada per totes

1. La Paraula de Déu en Jesús és universal, en la mesura en què és experimentada com una crida no només per als cristians, sinó per a les persones de tots els temps.
• La insistència de les múltiples tradicions del Nou Testament de que la Bona Nova no és només per a un grup particular de fidels jueus, sinó per a totes les persones (Mt 28,19)
• Diluir la universalitat de la pretensió de la veritat cristiana és violar el testimoni bíblic
• I és també violar la dinàmica de tota veritat: el que hom experimenta com veritat, no pot ser només veritat per a ell sol; ha de [poder] ser veritat per a altres
• Tota percepció de la veritat és sempre limitada i condicionada, però ha de ser "traduïble" a altres limitacions i condicionament.

Com Gandhi va descobrir, un hinduista pot trobar una veritat convincent en els Evangelis, i Merton va poder dir el mateix del Tao Te Ching i dels escrits de Chiang Tzu

2. La revelació donada en Jesús és també decisiva: ens desafia i ens crida a canviar perspectives i conductes, un canvi que moltes vegades, si no totes, ens aïlla (decidere) d'altres perspectives i formes de viure
   • Dir que Jesús és decisiu significa que ell és normatiu

     Segons el testimoni del Nou Testament, per als cristians, Jesús té una relació normativa i essencial amb el Regne universal de Déu per a tots els homes i dones. Les cites de l'Escriptura indiquen clarament la consciència cristiana de que Déu es va revelar a sí mateix en Jesús de Natzaret per a manifestar la seva voluntat de salvar tota la humanitat d'una manera decisiva i definitiva. (Schillebeeckx)

     En No Other Name? (1985) em vaig oposar a una cristologia que presentés Jesús com la norma absoluta, final, plena ei insuperable per a tots els temps i totes les religions. Avui (1996), tanmateix, malgrat que afirmi clarament que Jesús és, sí, normatiu I universalment normatiu, continuo a qüestionar que ell sigui, o pugui ser, l'única norma d'aquesta mateixa qualitat

   • Una norma decisiva pot excloure algunes altres normes, però no totes les altres normes. És decisiva, però no final i insuperable.

     Si aquesta revelació és també normativa per a altres religions és una altra qüestió. Els cristians confessen el que, en la seva experiència, Déu els ha fet en Jesús de Natzaret. Però això no implica cap judici sobre com altres religions experimenten la salvació. (Schillebeeckx)

   • Els cristians poden imaginar que Déu tingui més coses a revelar a la humanitat, però no poden imaginar que tal revelació vingui a contradir els elements centrals ja trobats en Jesús.

     La Bona Nova de Jesús defineix Déu, però no el confina: revela tot allò que els cristians consideren com essencial per a un coneixement vertader de Déu, però no proporciona tot allò que constitueix aquest coneixement

   • Una comprensió de Jesús com la d'aquell que transmet una paraula decisiva, però no total de Déu, possibilita als cristians a ser fidels a Jesús que volia que tots aquells que el seguissin autènticament estiguessin oberts a qualsevol lloc i a qualsevol persona per mitjà dels quals es realitzés el Regne
3. Els cristians proclamen la veritat donada a conèixer en Jesús com indispensable: el missatge de Jesús (experimentat com veritat no només per a un, sinó per atots, i com veritat que transforma la via d'un) és també automàticament experimentat com quelcom necessari, una cosa sense la qual no aconseguim veure la riquesa de qui és Déu i d'allò que Déu és capaç de fer en el món
   • Conèixer Jesús és sentir que els budistes, els hinduistes i els musulmans també necessiten conèixer-lo; reconèixer i acceptar la veritat que ell revela
   • Qualsevulla que sigui la veritat sobre l'Últim o sobre la condició humana, existents en altres tradicions religioses, aquesta veritat pot ser augmentada, il·luminada -tal volta, corregida- per mitjà d'una trobada amb la Bona Nova transmesa per Jesús

     En el seu nivell més pregon, creure en Jesús com el Crist, és el mateix que confessar i simultàniament reconèixer que Jesús té un significat permanent i constitutiu per l'accés al Regne de Déu i, també, per curar éssers humans retornant-los a la seva integritat. (Schillebeeckx)

   • Les persones d'altres camins religiosos són "incompletes" sense el Crist: Jesús, el Crist, és necessari per a que elles tinguin una major comprensió de la condició humana

     Això no significa que aquestes persones sense el Crist siguin imperfectes o inferiors als cristians, o perdudes sense Crist.

   • De la mateixa manera, els cristians han d'estar profundament oberts a ser il·luminats, completats i transformats per la Paraula dita i encarnada en persones d'altres camins religiosos.