Ir a la versión castellana Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768
Versió per a imprimir
Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la tevau primera visita...
"Veritablement", pero no "únicament"

Jesús és veritablement "el Fill de Déu", però no l'únic

Paul Knitter

Paul Knitter, de confessió catòlica, entrà amb força en el món teològic l'any 1985 amb el seu llibre "No Other Name?" ("¿No hi ha cap altre Nom?"), en referència a la frase dels Fets dels Apòstols 4,12 tan citada pels teòlegs exclusivistes, "Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos"). El llibre, encara no traduït ni en català ni en catellà, es va convertir en una mena de manifest programàtic inicial de la teologia pluralista.

Knitter ha publicat després molts altres llibres, tots ells de no menor importància, un dels quals, l'any 1996, és "Jesus and the Other Names" ("Jesús i els altre noms"), els noms en virtut dels quals també podem ser salvats, els noms dels fundadors d'altres tradicions religioses.

L'Editorial Nhandutí (Brasil) acaba de traduir-lo i publicar-lo, "Jesus e os Outros Nomes. Missão cristã e responsabilidade global" (2010), i Servicios Koinonia ha obtingut el permís de reproduir el seu capítol IV, sobre "Unicidade de Jesús revisada". A partir d'aquest text he extret cinc punts, que no volen ser una condensació o resum de tot el capítol, però poden animar i ajudar a la seva lectura i, posteriorment, a la compra del llibre.

En els principis d'aquest web vaig (maig del 99) publicar un "requadre" amb unes quantes afirmacions. Algú el va anomenar com un "requadre provocatiu". Al llarg d'aquests anys algunes d'aquelles afirmacions han anat rebent una explicació més serena. A una carta de 1998 a un amic, quan els noms de Hick, Sanders, Knitter, Haight m'eren totalment desconeguts, li deia: "El requadre no afegeix res al text del quadernet, en el qual queda prou clar que Jesús -per a mi- no és l'única solució, ni la recapitulació de totes les coses, ni l'exclusiva ni definitiva manifestació de Déu, ni el "Fill de Déu"… queda també clar en el text que no em molesten les nostres afirmacions dogmàtiques sempre que no vulguin ser contradictòries amb les que altres poden fer… No em molesta que tu ho diguis, ni em sento obligat a no dir-ho mai, però que no em vulguin obligar a ensenyar a altres que Déu és d'aquesta única manera".

Un preàmbul

Un teòleg-creient cristià no pot en primer lloc elaborar una cristologia i després pensar com ella es relaciona amb un diàleg autèntic entre cultures i religions. Més aviat, la realitat de les altres tradicions religioses i la necessitat del diàleg han de ser el punt originari de les pre-condicions per comprendre qui és Jesús.

El pluralisme religiós és una part inherent d'una cristologia que vulgui començar amb la vida i l'experiència cristiana en el nostre món d'avui (Roger Haight)

1 Els cristians podem i devem afirmar que totes les coses meravelloses que el Nou Testament diu sobre Jesús s'apliquen a ell veritablement, però no únicament.
  • "Veritablement" és un component essencial, per els cristians, de la seva experiència de Jesús i de la seva fidelitat envers ell
  • El seguidor de Jesús pot i deu dir que Jesús es veritable i efectivament l'instrument de la Divina Presència a la vida d'ell. Per ell, Jesús és veritablement el Fill de Déu, el Salvador, la Paraula de Déu, el Messies.

  • "Únicament" no és necessari i, de fet, per a molts cristians és fins i tot no possible
  • Quan una persona sap que Jesús és veritablement salvador, no sap que ell és l'únic salvador i no té cap obligació de saber-lo per ser fidel a Jesús (el que pugui haver-hi altres salvadors no és un impediment per a un seguiment fidel a Jesús)

2 Si els cristians es prenen seriosament la possibilitat de que Jesús no és l'única auto-manifestació de Déu i no és l'única encarnació de la veritat i gràcia de Déu, deuen revisar (i fins i tot suprimir) tres adjectius normalment utilitzats al parlar de la revelació de Déu en Jesús: completa, definitiva, insuperable

A finals dels anys 80 escrivia: "Certament que Jesús seria una anella d'aquesta cadena. La més important, tal volta (però potser no sempre per a tots). Però no és la primera: ni l'última i definitiva."
En aquell temps la paraula "definitiva" em va fer una mica de por i em vaig veure obligat a avisar: Em sembla que m'he passat una mica amb la paraula "definitiva": potser és una mica massa forta.
Però en el 91 aquestes pors ja havien desaparegut.. " Davant de Jesús també ens hem de preguntar: què he vist en ell? Quins són els valors seus que agafo? Quines són les seves actituds que no comparteixo. També ell, com tot testimoni humà, és un punt de referència limitat: limitat per tot un conglomerat de valors, de criteris, de costums, de visions, de tendències… que vénen de molt lluny, que vénen del seu "temps". I limitat, també, per opcions personals que ell va fer que no necessàriament han de ser assumides per tothom.

  1. Els cristians no tenen en Jesús la plenitud o la totalitat de la revelació divina
    • Res que sigui finit pot exhaurir la plenitud de l'Infinit
    • Voler contenir l'Infinit en quelcom finit (contenir i limitar la divinitat a qualsevol forma o mediació humana) és, a la Bíblia, "idolatria"
    • L'encarnació significa que la Divinitat ha assumit la plenitud de la humanitat i no que la humanitat hagi assumit la plenitud de la divinitat

  2. Els cristians no haurien de mantenir una Paraula de Déu definitiva en Jesús, com si fora d'ell no hi pogués haver altres normes per a la Veritat divina o com si després d'ell no es pogués dir res d'essencialment nou.
    • Anunciar que algú posseeix la Veritat divina definitiva és afirmar que la Saviesa, que ultrapassa tot coneixement, i l'Amor, que és eternament creatiu, foren dipositats en un recipient al qual ja res es por afegir-hi
    • Mentre el Déu revelat per Jesús sigui Déu, ningú pot tenir la darrera paraula final sobre aquest Déu
    • La Paraula de Déu pot sorprendre'ns i instruir-nos en qualsevol lloc
    • La paraula "definitiva" de Déu en Jesús ha de ser interpretada (al mig de les perspectives múltiples i mudables de la història) en diàleg amb altres Paraules en la història
  3. La paraula salvífica de Déu en Jesús no pot ser exaltada com insuperable, com si Déu no pogués revelar més de la seva plenitud en altres formes o en altres temps.
    • Mantenir que Déu ens ha proporcionat en Jesús una revelació que contindria la Veritat de Déu de tal manera que no permetria que quelcom de més fos dir exclouria el paper de l'Esperit Sant afirmat en l'evangeli de Joan (16, 12-13)

      Jesús no es la última cosa que Déu pot planejar per la història i l'encarnació de la Paraula en Jesús no representa la realització de la voluntat final de Déu (Jon Sobrino)

3 Els cristians, fidels al testimoni del Nou Testament, deuen proclamar a Jesús com la veritable presència salvífica de Déu en la història: deuen seguir proclamant el "veritablement". Aquest "veritablement" comporta:

L'any 92 em va tocar llegir un comentari sobre Efesis d'en Schlier per a preparar amb en Ferran Bonnin la reunió de "Capellans Obrers dels Països Catalans" i vaig ficar aquest requadre:

Per ara m’agrada la intuïció d’evitar divisions entre els homes per motius religiosos, i per arribar a aquesta unió cal deixar els preceptes més sagrats del grup (és curiós que arriben a aquesta categoria els preceptes més identificadors del grup, més particulars, encara que en un principi no tinguessin res a veure amb Déu).
Qui serien avui els jueus? I els gentils? Què hauríem de fer per unir-los tots en un destí comú? Quines són les coses que nosaltres, els cristians, hauríem d’estar disposats a deixar?
Potser allò mateix que va permetre a uns jueus abandonar la circumcisió: l’afirmació de la “recapitulació de totes les coses en el Crist" (Ef 1,10).

I afegia:

La condició de possibilitat de que Jesús continuï "ressuscitat" en el món pluricultural i intercultural d’avui és que acceptem el caràcter temporal i geogràfic de l'expressió "fill de Déu" i que renunciem a exclusivitats i a "manifestacions de Déu" definitives.
Ens cal renunciar a dues paraules que, en un temps, ens van agradar força: una és la d'Efesis 1,10:

avnakefalaiw,sasqai
ta. pa,nta
evn tw/| Cristw/|(

...fer la unitat
de totes les coses
en el Crist...

I l’altra seria la de la Carta als Hebreus 7, 27, l'escrit del Nou Testament més revolucionari.

evfa,pax

el "semel" llatí,
d’una sola vegada per totes

  1. La Paraula de Déu en Jesús és universal, en la mesura en què és experimentada com una crida no només per als cristians, sinó per a les persones de tots els temps.
    • La insistència de les múltiples tradicions del Nou Testament de que la Bona Nova no és només per a un grup particular de fidels jueus, sinó per a totes les persones (Mt 28,19)
    • Diluir la universalitat de la pretensió de la veritat cristiana és violar el testimoni bíblic
    • I és també violar la dinàmica de tota veritat: el que hom experimenta com veritat, no pot ser només veritat per a ell sol; ha de [poder] ser veritat per a altres
    • Tota percepció de la veritat és sempre limitada i condicionada, però ha de ser "traduïble" a altres limitacions i condicionament.
    • Com Gandhi va descobrir, un hinduista pot trobar una veritat convincent en els Evangelis, i Merton va poder dir el mateix del Tao Te Ching i dels escrits de Chiang Tzu

  2. La revelació donada en Jesús és també decisiva: ens desafia i ens crida a canviar perspectives i conductes, un canvi que moltes vegades, si no totes, ens aïlla (decidere) d'altres perspectives i formes de viure
    • Dir que Jesús és decisiu significa que ell és normatiu

      Segons el testimoni del Nou Testament, per als cristians, Jesús té una relació normativa i essencial amb el Regne universal de Déu per a tots els homes i dones. Les cites de l'Escriptura indiquen clarament la consciència cristiana de que Déu es va revelar a sí mateix en Jesús de Natzaret per a manifestar la seva voluntat de salvar tota la humanitat d'una manera decisiva i definitiva. (Schillebeeckx)

      En No Other Name? (1985) em vaig oposar a una cristologia que presentés Jesús com la norma absoluta, final, plena ei insuperable per a tots els temps i totes les religions. Avui (1996), tanmateix, malgrat que afirmi clarament que Jesús és, sí, normatiu I universalment normatiu, continuo a qüestionar que ell sigui, o pugui ser, l'única norma d'aquesta mateixa qualitat

    • Una norma decisiva pot excloure algunes altres normes, però no totes les altres normes. És decisiva, però no final i insuperable.

      Si aquesta revelació és també normativa per a altres religions és una altra qüestió. Els cristians confessen el que, en la seva experiència, Déu els ha fet en Jesús de Natzaret. Però això no implica cap judici sobre com altres religions experimenten la salvació. (Schillebeeckx)

    • Els cristians poden imaginar que Déu tingui més coses a revelar a la humanitat, però no poden imaginar que tal revelació vingui a contradir els elements centrals ja trobats en Jesús.

      La Bona Nova de Jesús defineix Déu, però no el confina: revela tot allò que els cristians consideren com essencial per a un coneixement vertader de Déu, però no proporciona tot allò que constitueix aquest coneixement

    • Una comprensió de Jesús com la d'aquell que transmet una paraula decisiva, però no total de Déu, possibilita als cristians a ser fidels a Jesús que volia que tots aquells que el seguissin autènticament estiguessin oberts a qualsevol lloc i a qualsevol persona per mitjà dels quals es realitzés el Regne
  3. Els cristians proclamen la veritat donada a conèixer en Jesús com indispensable: el missatge de Jesús (experimentat com veritat no només per a un, sinó per atots, i com veritat que transforma la via d'un) és també automàticament experimentat com quelcom necessari, una cosa sense la qual no aconseguim veure la riquesa de qui és Déu i d'allò que Déu és capaç de fer en el món
    • Conèixer Jesús és sentir que els budistes, els hinduistes i els musulmans també necessiten conèixer-lo; reconèixer i acceptar la veritat que ell revela
    • Qualsevulla que sigui la veritat sobre l'Últim o sobre la condició humana, existents en altres tradicions religioses, aquesta veritat pot ser augmentada, il·luminada -tal volta, corregida- per mitjà d'una trobada amb la Bona Nova transmesa per Jesús

      En el seu nivell més pregon, creure en Jesús com el Crist, és el mateix que confessar i simultàniament reconèixer que Jesús té un significat permanent i constitutiu per l'accés al Regne de Déu i, també, per curar éssers humans retornant-los a la seva integritat. (Schillebeeckx)

    • Les persones d'altres camins religiosos són "incompletes" sense el Crist: Jesús, el Crist, és necessari per a que elles tinguin una major comprensió de la condició humana

      Això no significa que aquestes persones sense el Crist siguin imperfectes o inferiors als cristians, o perdudes sense Crist.

    • De la mateixa manera, els cristians han d'estar profundament oberts a ser il·luminats, completats i transformats per la Paraula dita i encarnada en persones d'altres camins religiosos.

4 Jesús no és la veritat total, decisiva i insuperable de Déu, però comunica un (no el) missatge universal, decisiu i indispensable
  • Si no insistim ja en que Jesús és l'única paraula salvífica de Déu, restem oberts a la possibilitat de que hi hagi altres manifestacions universals, decisives i indispensables de la realitat divina, a més a més de la de Jesús
  • L'explicació del status de Jesús ha de permetre la possibilitat d'altres figures religioses d'un status igual que també puguin revelar quelcom de Déu que sigui normatiu
  • De fet, si Déu és com revela Jesús (un salvador universal) devem suposar que hi ha altres mediacions històriques d'aquesta salvació

5 Jesús és una Paraula que només pot ser compresa en diàleg amb altres Paraules
  • Afirmar que Jesús és veritablement la Paraula de Déu és concedir-li un status que només pertany a ell; afegir que ell és la Paraula de Déu, però no únicament ell, és també veure aquest status en una relació amb altres Paraules possibles
  • Les afirmacions dels cristians de caràcter únic sobre Jesús no poden entrar en conflicte amb afirmacions també úniques d'altres religions

    Els cristians ens hauríem d'esforçar tant per compartir el que és exclusiu al cristianisme com per apropiar-nos el que és exclusiu a altres tradicions. (John Cobb)

  • La Veritat de Déu que Jesús ens transmet ens exigeix l'estar oberts a la veritat que encara Déu ha de revelar, per molt sorprenent o pertorbadora que sigui. Aquesta obertura als altres és part essencial del que significa "ser fidel" a Crist

    Per fidelitat a Crist és precís estar obert als altres... Es precís estar disposats a aprendre, encara que el que aprengui pugui amenaçar les meves creences actuals... No puc determinar com de radicals seran els efectes d'aquest aprenentatge... No puc ni tan sols saber si, després de ser transformat pel que aprengui, continuaré considerant la meva fidelitat a Crist com la meva vocació, si continuaré sent un cristià. L'obertura total vol dir: estar preparat, per fidelitat a Crist, a deixar la fidelitat a Crist. (John Cobb)

També podeu llegir sobre la mateixa temàtica:

Jesús de Nazaret, és la divinitat encarnada?
L'error del Déu encarnat
Més sobre l'error del Déu encarnat
La Trinitat ¿misteri o ignorància?
La Trinitat ¿misteri o ignorància? ¿O una simple doctrina?
Jesús, l'única solució?
"Trampes" en el diàleg inter-religiós?
I què dir després de la Declaració Dominus Iesus d'en Ratzinger?
La "Notificació" de la Congregació per la Doctrina de la Fe
I després de la "rendició" d'en Jacques Dupuis? (La Carta a mi Antonio)
Declaració del General dels Jesuïtes, Peter Hans Kolvenbach
L'opinió d'un jesuïta belga (correu particular)
Una crítica a Jacques Dupuis a la qual m'hi apunto
Les presses de Pau per a estar a Jerusalem el dia de la Pentecosta
Misteri i miracle de Nadal
El "pluralisme" de la comunitat de Jerusalem. Una reflexió sobre Ac 4, 32-35
La veritat dels mites. Salvem els nostres mites
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
2 octubre 2010
Actualitzada: desembre 2019
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Temes sobre diàleg inter-religiós

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)