Jesús servit i mantingut per dones
"Volver a Jesús" ¿és una solució?
¿Va fer Jesús una "opció laical"?
¿Va morir Jesús per "anticlerical"?

Difícil se'm fa imaginar que, en aquella Palestina ocupada per les legions romanes, els únics predicadors que anunciessin la proximitat del Regne de Déu fossin el Baptista i el Natzaré. Ja hauràs comprovat que a Lluc (un autor molt intel·ligent) no li agradà gens la presentació programàtica de Marc i la va substituir amb l'escena de la sinagoga de Natzaret (4, 16- 22), utilitzant el text d'Is 61, 1ss, text que, molt coherentment, també mutila ometent mencionar "el jorn de venjança del nostre Déu".

No sé si m'he "despistat" una mica. Però els seguidors de Jesús tenim un deute pendent de justícia amb Joan el Baptista. Quin?

Pots llegir "Alliberar Joan Baptista de les masmorres cristianes".

La segona afirmació ("antes bien, lo condenó") et seria més difícil de justificar. Suposo que adduiràs la crítica al sacerdot i al levita de la paràbola del "bon samarità", un text que només es troba a Lluc (10, 30-37), i jo, al meu torn, podria aportar un altre text, també exclusiu de Lluc, el dels deu leprosos (17, 11-19), a on Jesús, seguint normes del Levític, els mana de presentar-se als sacerdots. És veritat que, dels deu leprosos, un (un samarità), en sentir-se purificat, prescindeix de la presentació als sacerdots i retorna a Jesús per donar-li les gràcies.

Però dels documents evangèlics no traurem l'aigua clara. Els evangelis no es van escriure pels homes i dones dels temps de Jesús, sinó pels homes i dones que vivien quan s'estaven escrivint. I en aquesta època ja no hi havia ni sacerdots ni temple.

Els jueus seguidors del Messies Jesús de Natzaret seguiren, després de la seva mort, acudint al temple. Ja sé que potser el testimoni de Fets dels Apòstols no és molt de fiar (el seu autor era molt intel·ligent). La carta de Pau als Gàlates ens pot parlar d'un grup ("falsos germans intrusos que s'havien infiltrat"), liderat per Jaume ("el germà del Senyor"), fidel a les normes de la circumcisió i dels menjars. Aquest Jaume (ves a saber com va arribar a liderar la comunitat de Jerusalem!) es passava hores i més hores en el temple resant.

Pero de los documentos evangélicos no vamos a sacar el agua en claro. Los evangelios no se escribieron para los hombres y mujeres del tiempo de Jesús, sino para los hombres y mujeres que vivían cuando se escribieron. Y en esa época ya no había ni sacerdotes ni templo.

Tenia el costum d'entrar tot sol en el Temple, i, sovint se'l trobava agenollat, intercedint pel perdó del poble, de manera que els genolls se li van fer tan forts com els d'un camell ... I així a causa de la seva extraordinària i gran pietat, va ser anomenat el Just [és a dir, Zaddil] i Oblias [és a dir, Ophla-am], que significa Justícia i Baluard del poble; segons declaren els profetes sobre ell.

Eusebi, Història eclesiàstica, II, 23

I també hem descobert que oficiava segons la manera de l'antic sacerdoci. I així, un cop a l'any, li era permesa l'entrada al Sanctasanctorum, com la Llei exigia dels grans sacerdots, segons el que està escrit.

Epifani, Panarion, 78

No sé si fem un favor a Jesús posant, a vegades i en alguns temes, tanta distància entre ell i els seus seguidors.

La quarta secta filosòfica va tenir com fundador aquest Judes Galileu. Els seus partidaris segueixen en general la doctrina dels fariseos, però tenen un tal invencible amor per la llibertat que creuen que Déu és l'únic amo i senyor (monon egemona kai despoten). Ben poc els importa patir qualsevol classe de mort, fins les més inaudites; igualment pel que fa als càstigs que estan disposats a infligir fins i tot a parents i amics. El seu únic objectiu és no donar el nom de senyor a cap ésser humà.

Flavi Josep, Antiquitats judaiques, XVIII, 23

Durant el seu govern [el del procurador Coponius], un galileu anomenat Judes cridà a revoltar-se als habitants de la regió, blasmant-los que suportessin pagar tributs als romans i que se sotmetessin, a més a més de a Déu, a altres senyors mortals. Aquest individu era un doctor d'una secta pròpia que no tenia res a veure amb les altres.

Flavi Josep, Guerra dels jueus, II, 117

Els dos fills de Judes el Galileu (recorda que és mencionat per Gamaliel segons Ac 5, 37), Jacob i Simó, foren crucificats per ordre del procurador Tiberius Alexander (46-48), segons ens explica Flavi Josep a les seves Antiquitats judaiques (XX, 100-103), obra que ja fou editada a Barcelona l'any 1482.

[100] A Fadus el succeí Tiberius Alexander (

16) [...] [101] En el seu temps arribà a Judea la gran fam [...] [102] I també en el seu temps foren vençuts els fills de Judes el Galileu, el que havia cridat el poble a sublevar-se contra els romans quan Quirinus feia el cens de Judea, com ja ho hem explicat abans (17). Eren Jacob i Simó, [103] als que Tiberi ordenà crucificar.

Diuen que els romans eren bastant respectuosos amb les "teologies" que pul·lulaven en els seus territoris ocupats, però eren intransigents amb les "pràctiques" que, emanades d'aquestes teologies, podien posar en perill el seu real domini sobre aquests pobles.

Comparteixo en aquest punt (i en altres) l'opinió d'Alfredo Fierro: "Pese a la certeza de que Jesús fue ejecutado, es imposible cerciorarse del modo concreto en que eso sucedió: no necesariamente según lo cuentan los evangelios".

Bé, aquí ho deixo, però sense deixar de dir-te que comparteixo les teves crítiques a "un papa que, por simpático que sea, no deja de ser un papa". En el meu darrer escrit "penjat" a la web (Veritablement, però no únicament) deia:

Ja sé que repeteixo coses que van contra l'ensenyament oficial, i encara (malgrat els anys de pontificat que portem del papa Francesc) actual de la "Dominus Iesus" del cardenal Joseph Ratzinger, el que més tard seria Benet XVI.

També pots veure:
Y a mí, ¿qué manía me ha entrado con este buen hombre?

Em sembla que els Reis aquest any em portaran no res, ja que, escrivint-te, no he tingut temps d'escriure "la carta als Reis". Però no m'importa si, almenys a tu, t'han deixat alguna cosa.

Molt cordialment

Miquel Sunyol