Passem ara al relat sinòptic: tot allò que trobem en l'evangeli de Marc i que ha estat "copiat" per Mateu i Lluc (encara que aquest es pren sempre les seves llibertats).

Aquest relat ben aviat ens presenta una escena: Jesús, disposat ja a començar la seva missió, vorejant el llac de la Galilea veié una gent a la seva feina de pescadors: el patró, els fills del patró, els assalariats, les barques, les xarxes… Jesús està a punt de prendre una de les seves primeres decisions de cara al Regne de Déu. Un Alfred Hitchcock, mestre del "suspense", ens faria una magnífica seqüència mentre Jesús es va apropant al grup: entrecreuament de mirades, entre Jesús i els fills, entre Jesús i els assalariats, entre els fills i els assalariats… Sobre qui recaurà la darrera mirada? Per qui es decidirà Je-sús? Pels fills de l'amo? Pels obrers?

Un cop més a la vora del llac "i tota la gent anava cap a ell" (pa/j o` o;cloj h;rceto pro.j auvto,n). A qui escollirà ara d'entre tota aquesta multitud? Ara sí que té per escollir...

I sí que escollirà, però a ningú de "tota aquella gent". A part de tota aquella gentada, ben separat d'ella, "veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptar impostos" (ei=den Leui.n to.n tou/ ~Alfai,ou kaqh,menon evpi. to. telw,nion). El fet que, tot seguit, aquest Leví pogués oferir a casa seva un dinar a Jesús i als seus deixebles (tw/| VIhsou/ kai. toi/j ma-qhtai/j auvtou/), amb molts publicans i pecadors (polloi. telw/nai kai. a`martwloi.), ens demostra que no era un pobre: era més aviat ric. No era de cap manera un dinar amb "els pobres de la terra": la gentada, el pa/j o` o;cloj, no va trobar lloc a la taula d'en Leví, a on menjava Jesús i els seus.

Tot al llarg de l'evangeli de Marc es mantindrà una certa separació entre "la gentada" (polu. plh/qoj, Îo`Ð o;cloj) i "els deixebles".

I si féssim una mirada a la llista dels Dotze?

Dels Dotze ja coneixem a cinc: quatre "fills de l'amo" i un recaptador d'impostos. De la resta, què en podem saber de la seva declaració de renta? Ben poca cosa...

Ens pot dir alguna cosa el que Felip, a l'evangeli de Joan, faci d'intermediari entre uns grecs ({Ellhne,j tinej) i Jesús? Què volia dir, econòmicament parlant, el que sabés grec? A quines classes socials arribava la forta hel·lenització existent a la Palestina d'aquell temps?

Com ja tenim prou matèria, no cal posar-nos a fer elucubracions. Per exemple, si el malnom de "Cananeu" (o` Kananai/oj) (Marc/Mateu) o de "Zelós" (o` zhlwth.j) (Lluc) donat a Simó ens podria dir alguna cosa sobre la seva situació econòmica.

Si seguim llegint el relat de Marc, seguit per Mateu i Lluc, hem de fer una parada obligatòria, encara que no traurem gran profit per donar una resposta a la pegunta d'avui, a la fantàstica narració dels dos mil porcs (w`j disci,lioi) que des de dalt del precipici (ka-ta. tou/ krhmnou/) es tiraren al llac (eivj th.n qa,lassan), a on es van ofegar dins el mar (evpni,gonto evn th/| qala,ssh|).

Aquí la Bíblia Catalana Interconfessional corregeix amb una nota la mala traducció que ha fet: "dintre l'aigua". La nota ens remet en primer lloc a les notes a 4, 39: "El relat presenta Jesús actuant davant el temporal com si es tractés d'un esperit maligne. El mar representa les forces contràries a Déu, i tan sol Déu és capaç de dominar-lo (Sl 89, 10; 93, 3-4; 107, 23-32)". I continua dient: "Hi ha una semblança entre les forces contràries a Déu (el mar) i l'animal impur per excel·lència (el porc). Jesús és més poderós que Satanàs i el seu reialme".

Qui havia estat endimoniat (o` daimonisqei.j), un cop ja amb el seny recobrat (swfro-nou/nta), demana a Jesús que el volgués amb ell (i[na metV auvtou/ h=). El que ell demana és el que Jesús havia concedit als Dotze (i[na w=sin metV auvtou/), però Jesús no li ho va permetre (ouvk avfh/ken auvto,n) i amb bones paraules se'l va treure de sobre: "Vés a casa te-va... i anuncia tot el que el Senyor t'ha fet..." ({Upage eivj to.n oi=ko,n sou... avpa,ggeilon auvtoi/j o[sa o` ku,rio,j soi pepoi,hken).

Seria fer un salt líric, i jo no el vull fer, dir que Jesús no el volgué perquè era "pobre"...

Tot seguit Marc ens ofereix un pack de "dos por uno" (una tècnica narrativa molt pròpia de l'evangeli de Marc): un episodi inserit dintre d'un altre episodi, donant a entendre que hi ha una relació entre ells. Aquí, l'episodi principal és el del retorn a la vida de la filla de Jaire, cap de la sinagoga (ei-j tw/n avrcisunagw,gwn( ovno,mati VIa,i?roj), que dóna aixopluc a l'episodi de la curació d'una dona amb hemorràgies (gunh. ou=sa evn r`u,sei ai[matoj). La descripció de la dona podria semblar a alguns bastant actual:

Permeteu-me un parèntesis:

Si Jesús curava era perquè sabia curar; si sabia curar era perquè havia aprés a curar. I aquí ve la pregunta que avui deixo penjada: A on Jesús havia aprés a curar?

El comentari a aquest doble episodi pel que toca al tema és dir que la gent "rica" també acudeix a Jesús i que són beneficiaris de la capacitat guaridora de Jesús.

Seguim amb la lectura de l'evangeli de Marc. Podem passar unes quantes planes, però en el capítol 10 ens cal fer una parada, en l'episodi conegut com el del "jove ric". El que fos "jove" (o` neani,skoj) només ho diu l'evangeli de Mateu.

L'evangeli sinòptic registra reaccions de Jesús:

Però si no m'equivoco o no m'enganya el programa informàtic que tinc en l'ordinador, és l'única vegada que l'evangeli sinòptic ens diu que Jesús estimà algú (hvga,phsen auv-to.n), i aquest amor únic recau en un ric.

I ens podem preguntar com és que qui no va permetre que un endimoniat ja curat el seguís, ara demana que un ric el segueixi (kai. deu/ro avkolou,qei moi). Jesús tenia la seva manera pròpia de "seleccionar el personal".

No podem ara entretenir-nos en el final d'aquest episodi: la doble reacció dels deixebles a l'escoltar la frase de "Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!" Primera reacció de sorpresa, astorament:

Segona reacció de desconcert, d'esglai, quan Jesús es reafirma en la seva idea: És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

Qui vulgui pot seguir aquest tema a

Alfredo Fierro en el text abans citat feia una afirmació...

Los demás simpatizantes de Jesús, de cuyos nombres hay constancia, no pertenecen al pueblo llano, sino siempre a la clase dominante

...però no es descuidava de l'excepció que confirma la regla. Aquesta excepció la trobem al final del capítol 10: un pobre surt amb el seu nom. És Bartimeu, el fill de Timeu, cec i captaire (tuflo.j prosai,thj).

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)