| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
|
JESÚS VA SER AMIC DELS POBRES
|
|
Tema actual:
|
El primer capítol acabava dient:
Així, doncs, amb el vostre permís no tindré la pretensió de parlar de Jesús (del qual no sabem què és el que podem saber-ne), sinó del que els diversos documents evangèlics diuen de Jesús.
Anem ja a fer una lectura dels evangelis (millor dit, dels diversos documents evangèlics). I tal com diu el programa, "una lectura imparcial".
Alguns ja pensareu que això és un segon engany. ¿És possible que algú dels que estem aquí faci una lectura imparcial dels evangelis? I una altra pregunta: ¿És possible fer una lectura imparcial d'allò que està escrit d'una manera no imparcial?
Fa un parell d'anys un bon amic de Cartagena (un dels primers jesuïtes que havien participat a "l'aventura" dels capellans obrers) em va passar un llibre sobre Jesús d'un autor espanyol que jo desconeixia, Alfredo Fierro, i que ja estava escrit des de l'any 2012, publicat per l'editorial Trotta amb el títol después de cristo.
A mida que l'anava llegint m'anava dient tot sorprès: "Aquest senyor m'està copiant".
Qui no té cap perill de copiar-me és en Pagola o també en José Mª Castillo. El J.J. Tamayo tampoc té perill de copiar-me.
Un dels paràgrafs "copiats" podria ser aquest:
Según los evangelios Jesús se ganó adhesiones entre personas pudientes. Exceptuados los doce, que los evangelistas citan con sus nombres, los demás simpatizantes de Jesús, de cuyos nombres hay constancia, no pertenecen al pueblo llano, sino siempre a la clase dominante : Zaqueo, identificado como "rico" y "recaudador jefe" (Lc 19, 1-10); Nicodemo, un "notable entre los fariseos" (Jn 3, 1); José de Arimatea, "miembro del consejo", del sanedrín, y lo bastante rico e influyente como para poder pedirle a Pilatos el cuerpo del crucificado y acogerlo en un sepulcro nuevo de su propiedad (Mc 14, 43-46); una de las mujeres que le acompañan, Juana, "esposa del intendente de Herodes" (Lc 8, 3); la familia de Lázaro, supuestamente resucitado por un milagro suyo (Jn 11, 1-44), una familia, sin duda, de posibles, con recursos para permitirse ofrecer a Jesús y los suyos un convite, en medio del cual una hermana de Lázaro, María le unge con un caro perfume, que escandaliza a Judas (Jn 12, 1-8). Ninguno de ellos vivía en la pobreza.
Los pobres y los desheredados cuentan en los evangelios bastante menos de lo que se presume: tampoco consta en ningún sitio que a Jesús le hayan seguido o entendido mejor los pobres que los ricos.
Jo crec -cosa que espero poder demostrar-vos- que m'hagués pogut "copiar" millor.
Alguna vegada s'ha dit que l'evangeli de Marc no era més que un llarg pròleg a un primer evangeli de la passió / resurrecció de Jesús i aquest "primer evangeli" fou seguit per Marc i Joan.
Mateu i Lluc (aquest prenent-se moltes "llibertats") seguirien la versió de Marc.
Com podeu veure parlo hipotèticament, a partir d'hipòtesis. Pot ser algú o alguna de vosaltres està temptat de dir-me: "Escolta, que no hem vingut aquí a sentir hipòtesis". La meva resposta és: "L'única manera honesta i honrada, avui dia, de parlar d'aquestes coses, és fent hipòtesis".
Col·loco el principi d'aquest primer evangeli de la passió / resurrecció en l'episodi de la unció a Betània. Recordeu el que vaig dir en el primer capítol:
Un d'ells el relat o narració de la passió (prescindeixo ara si caldria precisar millor el títol d'aquest relat), un document que va ser seguit per Marc i Joan. Aquest darrer evangeli (el que diem de Joan), que fins ara havia corregut les etapes de la carrera a la "seva bola", ara, en aquesta darrera etapa, es posa a córrer amb el grup, demostrant sempre que, si vol, pot anar a la seva. Aquesta primitiva narració de la passió començaria amb la narració de la unció a Betània.
La unció a Betània és com el pòrtic d'aquest evangeli de la passió / resurrecció. A Marc, la unció és una unció reial, messiànica. Recorda la unció de Saül per Samuel, un autèntic profeta del Senyor (1Sa 3, 20):
| 1Sa 10, 1 | kai. e;laben Samouhl to.n fako.n tou/ evlai,ou
kai. evpe,ceen evpi. th.n kefalh.n auvtou/ kai. evfi,lhsen auvto.n kai. ei=pen auvtw/| ouvci. ke,crike,n se ku,rioj eivj a;rconta evpi. to.n lao.n auvtou/ evpi. Israhl kai. su. a;rxeij evn law/| kuri,ou kai. su. sw,seij auvto.n evk ceiro.j evcqrw/n auvtou/ |
| Llavors Samuel va agafar l'ampolleta de l'oli
i el vessà sobre el cap d'ell Després el va besar i li digué: "¿No és veritat que el Senyor t'ha ungit com a sobirà del seu poble? Tu governaràs el poble del Senyor i l'alliberaràs del poder dels seus enemics. |
|
O la de Jehú per un dels germans profetes d'Eliseu:
| 2Re 9, 3 | kai. lh,myh| to.n fako.n tou/ evlai,ou
kai. evpiceei/j evpi. th.n kefalh.n auvtou/ kai. eivpo,n ta,de le,gei ku,rioj ke,crika, se eivj basile,a evpi. Israhl |
| Pren llavors l'ampolleta d'oli,
vessa-l'hi sobre el cap d'ell i digues-li: "Això diu el Senyor: Jo t'ungeixo rei d'Israel". |
|
Endinsant-se en les Escriptures, l'autor (o cercle d'autors) d'aquest evangeli dirà:
| Mc 14, 3 | katakeime,nou auvtou/
h=lqen gunh. e;cousa avla,bastron mu,rou na,rdou pistikh/j polutelou/j( suntri,yasa th.n avla,bastron kate,ceen auvtou/ th/j kefalh/jÅ |
| Mentre era a taula,
vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l'ampolleta i vessà el perfum sobre el cap d'ell |
|
I Jesús...
Quan jo digui "Jesús" vosaltres heu d'apretar -en l'ordinador portàtil que tots portem dintre el cap- la tecla "substituir": "els evangelis diuen que Jesús" o "Jesús segons els evangelis".
...va acceptar aquesta unció reial, messiànica, i també el paper d'alliberador del seu poble. I aquesta pretensió reial, messiànica engendra tot el procés que es descriurà en aquest evangeli. I Jesús sembla conscient que aquest procés acabarà a la sepultura.
| Mc 14, 8 | o] e;scen evpoi,hsen\
proe,laben muri,sai to. sw/ma, mou eivj to.n evntafiasmo,nÅ |
| ...ha fet el que podia fer:
s'ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. |
|
Una altra raó per posar aquesta narració de la unció a Betània com pòrtic de l'evangeli de la passió / resurrecció ens la dóna una petita paraula grega que el text de Mateu afegeix al de Marc
| Mc 14, 9 | avmh.n de. le,gw u`mi/n(
o[pou eva.n khrucqh/| to. euvagge,lion eivj o[lon to.n ko,smon( kai. o] evpoi,hsen au[th lalhqh,setai eivj mnhmo,sunon auvth/jÅ |
| Us asseguro que,
quan l'evangeli serà anunciat per tot el món, també diran això que ha fet. en memòria d'ella |
|
| Mt 26, 13 | avmh.n le,gw u`mi/n(
o[pou eva.n khrucqh/| to. euvagge,lion tou/to evn o[lw| tw/| ko,smw|( lalhqh,setai kai. o] evpoi,hsen au[th eivj mnhmo,sunon auvth/jÅ |
| Us asseguro que,
quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també diran això que ha fet en memòria d'ella |
|
No crec que sigui necessari gastar minuts per demostrar que Jesús està dinant o sopant entre amics. El relat de Marc ens pot deixar endevinar que aquesta "casa de Simó el Leprós" és a on Jesús i els seus es refugien de nit durant la darrera setmana de Jerusalem (Mc 11, 11.12.19). El relat de Joan, per la seva part, situarà aquest sopar en el marc d'una família ja ben coneguda: la de Llàtzer, a qui Jesús havia ressuscitat d'entre els morts (o]n h;geiren evk nekrw/n VIhsou/j), i de les seves dues germanes Marta i Maria. Són amics íntims de Jesús, ¿no?
| Jn 11, 5 | hvga,pa de. o` VIhsou/j th.n Ma,rqan kai. th.n avdelfh.n auvth/j kai. to.n La,zaronÅ |
| Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer | |
| Jn 11, 11 | La,zaroj o` fi,loj h`mw/n kekoi,mhtai\ avlla. poreu,omai i[na evxupni,sw auvto,nÅ |
| Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo. | |
| Jn 11, 35s | evda,krusen o` VIhsou/jÅ e;legon ou=n oi` VIoudai/oi( :Ide pw/j evfi,lei auvto,nÅ |
| Jesús començà a plorar. Els jueus deien: "Mireu com l'estimava." |
Aquesta família era totalment desconeguda pel relat sinòptic. Però aquí tenim un cas de possibles relacions entre el evangeli de Joan i el material propi de Lluc: aquest coneix una casa que Jesús visitava, a on vivien dues germanes (Marta i Maria) i que assumeixen a ambdues narracions papers semblants respecte a Jesús: Marta serveix (Lc 10, 40 / Jn 12, 2), Maria escolta als peus de Jesús/ungeix els peus de Jesús (Lc 10, 39 / Jn 12, 3). A ambdues ocasions Jesús surt en defensa de Maria.
Amics íntims i amics rics. El fet que "molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà" (Jn 11, 19) indica un cert status social, poder oferir un sopar (evpoi,hsan ou=n auvtw/| dei/pnon, Jn 12, 2) a Jesús i a tota la seva colla, les referències a la qualitat i al preu del perfum gastat.
| Mc 14, 3 | h=lqen gunh. e;cousa avla,bastron mu,rou na,rdou pistikh/j polutelou/j( |
| Vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard autèntic i molt costós. | |
| Jn 12, 3 | h` ou=n Maria.m labou/sa li,tran mu,rou na,rdou pistikh/j poluti,mou |
| Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós | |
| Mc 14, 5 | hvdu,nato ga.r tou/to to. mu,ron praqh/nai evpa,nw dhnari,wn triakosi,wn kai. doqh/nai toi/j ptwcoi/j\ |
| S'hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres. | |
| Jn 12, 5 | Dia. ti, tou/to to. mu,ron ouvk evpra,qh triakosi,wn dhnari,wn kai. evdo,qh ptwcoi/jÈ |
| Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?" |
Els pobres (toi/j ptwcoi/j) són presentats aquí com un grup extern, aliè a tot aquest conjunt format per una família amfitriona, per Jesús i els seus deixebles que, ajaguts (katakeime,nou auvtou/) sobre divans, prenien part a un banquet.
Una pregunta que queda en suspès, a l'espera de rebre una resposta més tard: Quina funció tenen aquí els pobres?
Seguim en aquest primitiu evangeli de la passió / resurrecció, seguit per Marc i Joan, però deixant cadascú les seves petjades pròpies. Per exemple, Marc i Joan havien posat una anotació cronològica a la unció de Betània:
| Mc 14, 1 | +Hn de. to. pa,sca kai. ta. a;zuma meta. du,o h`me,rajÅ |
| Quan faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims, | |
| Jn 12, 1 | ~O ou=n VIhsou/j pro. e]x h`merw/n tou/ pa,sca |
| Sis dies abans de la Pasqua, Jesús... |
Error cronològic? Una de tantes contradiccions que podem trobar en els evangelis? No, de cap manera.
Ni l'un ni l'altre volen fer cronologia: fan teologia. El relat de Marc recorda el profeta Osees:
| Os 6, 2 | Ens tornarà la vida en dos dies, el dia tercer ens farà aixecar i viurem a la seva presència. |
A Joan li agrada recordar la Creació, els sis dies de la Creació.
| Gen 1, 31 | Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia. El dia setè, doncs, va reposar de tota l'obra que havia fet. |
El dia setè, home i dona, tot nus i sense avergonyir-se (Gen 2, 25), menjaven dels fruits de tots els arbres del jardí (Gen2, 16) mentre el Senyor-Déu, a l'aire fresc de la tarda, es passejava pel jardí (Gen 3, 8).
El setè dia (Jn 20, 1), en l'evangeli de Joan, home i dona, en un jardí, es retroben. El diàleg és breu. L'home diu: "Maria"; la dona respon: "Rabunni, espós meu" (Jn 20, 16). Una nova creació començava.
En aquest interval, ja sia de dos dies o de sis dies, trobem Jesús i els seus, un cop més, ben entaulats. No cal ara entrar a la discussió de si estant celebrant o no el sopar pasqual (en aquest punt Marc i Joan discrepen) ni discutirem sobre el que va passar en aquest suposat "darrer" sopar. Ens interessa, més aviat, el lloc on celebren el sopar.
| Mc 14, 15 | kai. auvto.j u`mi/n dei,xei avna,gaion me,ga evstrwme,non e[toimon\ kai. evkei/ e`toima,sate h`mi/nÅ |
| Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar. |
Una sala "en el pis de dalt", gran, parada amb estores i coixins. Certament, no era a casa meva on es va celebrar aquest sopar. Ni a cap de les cases de planta baixa del meu barri...
Qui era aquesta gent, coneguda de Jesús / desconeguda pel seu grup? Serien amics de Jesús... Tenien una bona casa...
Qui és aquell "altre deixeble" (a;lloj maqhth,j), "el qui Jesús estimava" (o]n hvga,pa o` VIhsou/j), que no era del grup dels Dotze, que "es reclinava sobre el si de Jesús" (avnakei,menoj evn tw/| ko,lpw| tou/ VIhsou/)? (Jn 13, 23).
Cada vegada m'agrada menys la traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional: ara, en compte del "es reclinava sobre el si de Jesús" dirà: "era al costat d'ell". És veritat que a continuació traduirà: "Ell es reclinà sobre el pit de Jesús", mentre que la traducció dels Monjos de Montserrat pot ser més precisa: "Aquell, tombant-se bonament sobre el pit de Jesús…".
Sembla que alguns tenen por que la foto del deixeble, suposadament jovenet, "el qui Jesús estimava", reclinat sobre el pit de Jesús, surti penjat en un youtube. S'obliden que és una foto "teològica", que vol expressar la profunda experiència d'aquell sopar: "Com m'ha estimat el Pare, així us he estimat jo" (Jn 15, 9).
L'amor del Pare (al Fill) havia quedat expressat en el pròleg d'aquest l'evangeli amb aquesta frase:
| Jn 1, 18 | Qeo.n ouvdei.j e`w,raken pw,pote\ monogenh.j qeo.j o` w'n eivj to.n ko,lpon tou/ patro.j evkei/noj evxhgh,satoÅ |
| A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat. |
L'amor entre Jesús i els deixebles, representats per la figura del "a qui Jesús estimava", queda expressat ara d'aquesta manera:
| Jn 13, 23 | h=n avnakei,menoj ei-j evk tw/n maqhtw/n auvtou/ evn tw/| ko,lpw| tou/ VIhsou/( o]n hvga,pa o` VIhsou/j\ |
| Un dels seus deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula, reclinat sobre el si de Jesús. |
Després se'ns dirà que era conegut del gran sacerdot (h=n gnwsto.j tw/| avrcierei) i que tenia fàcil accés a la casa / palau d'aquest. I que el servei de la casa el conegués suficientment per permetre que Pere hi entrés (Jn 18, 16).
Qui podria ser aquest "altre deixeble" a "qui Jesús estimava"? Potser el fill de la casa?
Un incís entre parèntesis, ja que avui toca parlar de Jesús, però no de la seva mare. Però recordeu. "I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva". (Jn 19, 27). Potser, en els seus darrers anys, a la mare de Jesús ja no li calia anar a la font per aigua. Ja vivia a una casa "amb servei". Potser qui anava a la font per aigua era una criada (paidi,skh) anomenada Rode (ovno,mati ~Ro,dh) (Cf. Ac 12, 13). La paraula grega podria ser traduïda també per "esclava".
I en aquest sopar celebrat en el pis de dalt, a una sala gran amb estores i coixins, algú pensa en els pobres? Doncs, sí. Com podríem nosaltres pensar que en un moment tant important per Jesús i els seus, els pobres en quedarien exclosos?
Quan Judes, a la paraula de Jesús "allò que estàs fent, fes-ho de pressa" (}O poiei/j poi,hson ta,cion) (Jn 13, 27), surt de la sala, alguns es pensen que
| Jn 13, 29 | le,gei auvtw/| Îo`Ð VIhsou/j( VAgo,rason w-n crei,an e;comen eivj th.n e`orth,n( h' toi/j ptwcoi/j i[na ti dw/|Å |
| Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. |
Els pobres hi són presents com pur objecte de beneficència (toi/j ptwcoi/j), però de cap manera pertanyen al grup a qui Jesús, durant el sopar, anomena "amics"
| Jn 15, 15 | u`ma/j de. ei;rhka fi,louj( o[ti pa,nta a] h;kousa para. tou/ patro,j mou evgnw,risa u`mi/nÅ |
| A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. |
En aquest evangeli primitiu de la passió / resurrecció hi trobem un tercer lloc, que ja estava pre-anunciat en els dos relats anteriors: la tomba de Jesús.
En l'evangeli de Marc, l'acció de la sepultura de Jesús recau sobre Josep Arimatea, personatge que surt per primera vegada en aquest evangeli. Marc ens el presenta com membre del sanedrí (bouleuth,j), qualificant-lo de "distingit" (euvsch,mwn), un de tants que esperaven l'arribada del Regne de Déu (o]j kai. auvto.j h=n prosdeco,menoj th.n basilei,an tou/ Qeou/) (Mc 15, 43).
"Membre distingit / respectat del sanedrí" potser era com un pobre Xirinacs en el Congrés o com un Labordeta, pobre mestre d'escola. L'evangeli de Mateu ens treu de dubtes: "vingué un home ric (a;nqrwpoj plou,sioj) d'Arimatea, que es deia Josep". L'evangeli de Mateu no sap si aquest "home ric" esperava el Regne de Déu (¿un ric podia esperar el Regne de Déu?), però sap que aquest home ric era "deixeble de Jesús" (o]j kai. auvto.j evmaqhteu,qh tw/| VIhsou/) (Mt 27, 57).
Lluc afegeix que era un "home bo i just" (avnh.r avgaqo.j kai. di,kaioj), que "no havia donat suport a la decisió i actuació" del sanedrí (ou-toj ouvk h=n sugkatateqeime,noj th/| boulh/| kai. th/| pra,xei auvtw/n) (Lc 23, 50-51).
Segons el relat de Marc, aquest home s'encarrega de tot: s'atreveix a demanar el cos de Jesús a Pilat, compra un llençol (avgora,saj sindo,na), baixa el cos (kaqelw.n auvto.n), l'embolcalla amb el llençol (evnei,lhsen th/| sindo,ni), el diposita en el sepulcre (e;qhken auvto.n evn mnhmei,w|) i tanca la porta del sepulcre amb una pedra (proseku,lisen li,qon evpi. th.n qu,ran tou/ mnhmei,ou). El sepulcre era tallat a la roca (o] h=n lelatomhme,non evk pe,traj).
Mateu ens dóna algun detall més: el llençol era net (sindo,ni kaqara/), el sepulcre -sense estrenar- era el de Josep d'Arimatea, que se l'havia fet tallar a la roca (evn tw/| kainw/| auvtou/ mnhmei,w| o] evlato,mhsen evn th/| pe,tra|) i la pedra que tancava el sepulcre era "gran" (li,qon me,gan) (Mt 27, 59-60). Lluc també ens dirà que en el sepulcre no havien posat mai ningú (ou- ouvk h=n ouvdei.j ou;pw kei,menoj) (Lc 23, 53).
En aquest relat no hi ha embalsamament del cos: aquest ja havia "estat ungit per a la sepultura" (proe,laben muri,sai to. sw/ma, mou eivj to.n evntafiasmo,n) a Betània (Mc 14, 8) i també perquè calia deixar feina per a les dones i poder explicar la seva anada al sepulcre "passat el dissabte" (diagenome,nou tou/ sabba,tou) (Mc 16, 1).
En l'evangeli de Joan, Josep d'Arimatea també hi surt com "un deixeble de Jesús, però d'amagat per por dels jueus" (w'n maqhth.j tou/ VIhsou/ kekrumme,noj de. dia. to.n fo,bon tw/n VIoudai,wn) i és ell qui demana a Pilat "d'endur-se el cos de Jesús" (i[na a;rh| to. sw/ma tou/ VIhsou/) (Jn 19, 38).
El Evangelio de Pedro 3 dice que José acudió a Pilato antes de la crucifixión para pedir el cuerpo de Jesús y lo identifica como amigo de Pilato, pero se trata casi con seguridad de una deducción a partir del dato tradicional de que Pilato accedió a la petición de José. (Raymond E. Brown).
Joan, tanmateix, pensa que el relat de Marc dóna massa feina per un sol home i li busca un company, un home que ja coneixem: Nicodem, "el qui primerament l'havia anat a trobar de nit" (o` evlqw.n pro.j auvto.n nukto.j to. prw/ton) (Jn 19, 39). Ja sabem, doncs, que és un fariseu (+Hn de. a;nqrwpoj evk tw/n Farisai,wn), membre destacat del Sanedrí (a;rcwn tw/n VIoudai,wn) (Jn 3, 1) i "mestre d'Israel" (o` dida,skaloj tou/ VIsrah.l) (Jn 3, 10). També sabem que un dia ja havia defensat Jesús davant dels "grans sacerdots i fariseus" (pro.j tou.j avrcierei/j kai. Farisai,ouj) (Jn 7, 45), encara que fos un d'ells (ei-j w'n evx auvtw/n), dient: "¿És que la nostra Llei jutja ningú sense escoltar-lo i saber què fa?" (Mh. o` no,moj h`mw/n kri,nei to.n a;nqrwpon eva.n mh. avkou,sh| prw/ton parV auvtou/ kai. gnw/| ti, poiei/È) (Jn 7, 50-51).
Se trata de un miembro del Gran Consejo (Sanedrín), que entre los del régimen, gozaba de la categoría de jefe (7, 26.48; 12, 42). Los jefes aparecen como las autoridades supremas y entre ellos se encuentran los sumos sacerdotes y ciertos fariseos (Juan Mateos)
"Nicodemo" es un nombre griego, que no era raro entre los judíos bajo la forma de "Naqdimon". El Talmud de Babilonia, Taanith 20a, conoce a un Naqdimon ben Gurion (o Bunai), conocido en Jerusalén como hombre rico y generoso por los años anteriores al 70. Es casi seguro que Nicodemo pertenecía al Sanedrín (Raymond E. Brown).
Nicodem no arribava amb les mans buides: portava "una mescla de mirra i àloe, cosa de cent lliures" (fe,rwn mi,gma smu,rnhj kai. avlo,hj w`j li,traj e`kato,n). Si aquella dona de Betània, amb una lliura de perfum, ja va aixecar crítiques, què podríem dir ara davant de les 100 lliures de Nicodem? Certament, és una quantitat desorbitant..., però no si es tractés de la sepultura d'un rei.
Tenemos noticias de que semejantes dispendios eran cosa habitual en el sepelio de los reyes. Josefo, Ant. XVII, 8,3,199, narra que los aromas o perfumes (aromata) empleados en la sepultura de Herodes el Grande fueron llevados por quinientos siervos. En un "tratado menor" del Talmud (TalBab, Ebel Rabbathi o Semahoth, 8,6, un texto medieval que, sin embargo, recoge materiales antiguos) se conserva la tradición de que a la muerte de Rabbí Gamaliel el Viejo (ocurrida probablemente ca. 50 dC) el prosélito Onkelo quemó más de ochenta libras de aromas. Cuando se le preguntó por qué lo hacía, respondió citando Jer 34, 5, como un ejemplo de que a la muerte de los reyes se quemaban perfumes, y afirmó al mismo tiempo que Gamaliel valía más que un centenar de reyes. En la misma dirección podría apuntar la mención de un huerto, ya que en el AT se relacionan con huertos los sepulcros de los reyes de Judá (2Re 21, 18.26). En Neh 3, 16 se dice que la tumba de David, según la tradición popular (cf. Ac 2, 29), estaba en un huerto.
El tema de que Jesús fue sepultado al estilo de los reyes sería una excelente conclusión para el relato de la pasión. (Raymond E. Brown).
Jer 34, 5
Faran per tu (el rei Sedecies) la complan-ta dita de l' 'Ai, senyor!', com s'ha fet sempre pels reis, els teus pares. I així com s'encenien fogueres en els seus enterraments, també s'encendran en honor teu. Ho dic jo, el Senyor.""
Cfr. 2Cro 16, 14; 21, 19
En l'evangeli de Joan, el cos de Jesús és enterrat com Déu mana: "Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus" (e;labon ou=n to. sw/ma tou/ VIhsou/ kai. e;dhsan auvto. ovqoni,oij meta. tw/n avrwma,twn( kaqw.j e;qoj evsti.n toi/j VIoudai,oij evntafia,zein) (Jn 19, 40).
Aquests homes no deixen feina per les dones... Si només tinguéssim l'evangeli de Joan, ens haguéssim quedat sense les magnífiques icones de les "miròfores" o sense "el col·lectiu de dones", i no afegeixo "d'església", perquè en aquell temps ningú no havia pensat encara que fundar una església podia esdevenir amb el temps un bon negoci.
L'evangeli de Marc (i el de Mateu i Lluc a la seva cua) ens parla d'aquest "col·lectiu de dones" i ens el presenta tres cops, donant-li així una funció: la d'unificar en un sol relat tres narracions: la narració del calvari, la narració de la sepultura i la narració del sepulcre buit.
Aquest col·lectiu de dones és propi de l'evangeli de la passió / resurrecció: d'elles ningú encara no n'havia parlat. Qui són els membres d'aquest col·lectiu? En primer lloc, i a les tres llistes, Maria Magdalena (Mari,a h` Magdalhnh.), seguida per una altra Maria, anomenada com "la mare de Jaume el petit i de Josep" (VIakw,bou tou/ mikrou/ kai. VIwsh/toj), i la tercera és Salomé en l'evangeli de Marc i "la mare dels fills de Zebedeu" (h` mh,thr tw/n ui`w/n Zebedai,ou) en l'evangeli de Mateu. ¿Es refereixen a la mateixa dona?
Però aquestes tres són les que "pinten" en un grup més ampli de dones que han quedat en l'anonimat (els que uns "pintin" i altres siguin anònims ha passat sempre i a tot arreu).
Per Marc són unes quantes dones (+Hsan de. kai. gunai/kej), per Mateu són "moltes" (+Hsan de. evkei/ gunai/kej pollai.), que s'ho miraven des de lluny (avpo. makro,qen qewrou/sai). Com veieu, el ball de xifres després d'una manifestació és una cosa que ha passat sempre i a tot arreu. És veritat que en verset següent Marc es corregirà i parlarà de "moltes altres" (kai. a;llai pollai.).
Aquest ampli col·lectiu de dones està descrit amb una doble funció: "seguir" (hvkolou,qoun auvtw/) i "servir" (dihko,noun auvtw/|) Jesús. Dels "deixebles masculins" els evangelis mai diuen que "servien" Jesús: ells només el "seguien".
No sé si això seria una "discriminació de gènere" o voler posar ja des del principi les coses clares...
Anys més tard, aquest ampli col·lectiu de dones, quan explicaven històries d'avies als seus néts, no oblidaven mai de dir. "Jo vaig participar a la pujada", com molts de nosaltres direm "Jo vaig participar a la cadena". La pujada, més teològica que històrica, de Galilea (avpo. th/j Galilai,aj) a Jerusalem (eivj ~Ieroso,luma).
Són dones de Galilea. ¿Què més en podem saber?
L'autor de l'evangeli que anomenem de Lluc (un evangeli fascinant, menyspreat i odiat per tots aquells cristians que volen que les coses siguin o blanques o negres), ens dóna més detalls. Lluc no és massa amic del protagonisme de les dones i, així, inclourà aquest col·lectiu de dones dintre d'un grup més ampli dels "coneguts de Jesús" (pa,ntej oi` gnwstoi. auvtw/|), que de lluny estant miraven la crucifixió.
| Lc 23, 49 | ei`sth,keisan de. pa,ntej oi` gnwstoi. auvtw/| avpo. makro,qen kai. gunai/kej ai` sunakolouqou/sai auvtw/| avpo. th/j Galilai,aj( o`rw/sai tau/taÅ |
| Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s'ho. |
No repetirà els seus noms tres vegades com fan Marc i Mateu, sinó un sol cop i al final de tot, quan retornant del sepulcre van a explicar-ho als deixebles, "als Onze i als altres" (toi/j e[ndeka kai. pa/sin toi/j loipoi/j) . Amb recança (no té altre remei) ha de posar en primer lloc a Maria Magdalena, seguida d'una tal Joana, desconeguda pels altres evangelis, i, en tercer lloc, Maria, "la mare de Jaume".
| Lc 24, 10 | h=san de. h` Magdalhnh. Mari,a kai. VIwa,nna kai. Mari,a h` VIakw,bou kai. ai` loipai. su.n auvtai/jÅ |
| Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles. |
El de Lluc, és l'únic evangeli que ja ens ha parlat d'aquest col·lectiu de dones participant activament en l'anunci (khru,sswn kai. euvaggelizo,menoj) del Regne de Déu (th.n basilei,an tou/ Qeou/) per ciutats i pobles (kata. po,lin kai. kw,mhn) de Galilea, juntament amb els Dotze (oi` dw,deka).
| Lc 8, 2s | kai. gunai/ke,j tinej [...]: Mari,a h` kaloume,nh Magdalhnh,( kai. VIwa,nna gunh. Couza/ evpitro,pou ~Hrw,|dou kai. Sousa,nna kai. e[terai pollai,( ai[tinej dihko,noun auvtoi/j evk tw/n u`parco,ntwn auvtai/jÅ |
| i algunes dones [...]: Maria, l'anomenada Magdalena, Joana, la muller de Cuses, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que els proveïen amb els seus béns. |
Ens podem preguntar per què Lluc, quan parla de les dones, es veu obligat a afegir-hi uns parèntesis més aviat despectius. D'aquestes dones dirà que "havien estat curades d'esperits malignes i de malalties" (ai] h=san teqerapeume,nai avpo. pneuma,twn ponhrw/n kai. avsqeneiw/n) i de Maria Magdalena, també aquí el cap del grup, dirà que "d'ella havien sortit set dimonis" (avfV h`j daimo,nia e`pta. evxelhlu,qei), un parèntesi que ha tingut greus conseqüències històriques pel bon nom d'aquesta dona.
Pel tema d'avui ens interessa, i molt, el tercer parèntesi: "les quals els servien amb els seus béns" (ai[tinej dihko,noun auvtoi/j evk tw/n u`parco,ntwn auvtai/j).
Que les dones no se m'enfadin: la funció d'aquest col·lectiu de dones és, un cop més, "servir". Crec que hi ha una sèrie de paraules (seguir, servir, pujar a Jerusalem...) que tenen un sentit teològic precís i que caldria traduir-les sempre (en una traducció dirigida a l'estudi de la Bíblia) de la mateixa manera. Després, de cara a una lectura pública, podríem optar per altres expressions: "els mantenien" (monjos de Montserrat), "els proveïen" (la BCI), "li prestaven ajut" (BCI), "els assistien" (BJ), "le servían" (NC), "los atendían" (BLA), "le ayudaban" (JM)...
Però una "lectura imparcial" dels evangelis, almenys la que jo puc fer, no té cap pretensió de dictaminar conductes a seguir avui dia...
Aquestes dones que anaven en el grup de Jesús no eren pobres: tenien els seus béns, els seus dinerets; allò mateix que Jesús va exigir al jove ric que s'ho vengués i que ho donés als pobres (ta. u`pa,rconta). I aquesta Joana, "la muller de Cuses, l'administrador d'Herodes" (gunh. Couza/ evpitro,pou ~Hrw,|dou), què pinta en aquest grup de Jesús? Ja us he dit que el de Lluc, és un evangeli fascinant.
És possible que la imatge d'un Jesús "mantingut" per unes dones riques no ens acabi d'agradar massa... És possible que l'estreta relació entre Jesús i Maria Magdalena, una dona rica, no ens acabi de fer el pes...
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 24 març 2014 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016) Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
