Possiblement alguns heu entrat aquí enganyats. Reconec que el títol posat pot induir a l'engany i heu entrat pensant que us parlaré de Jesús; potser alguns fins i tot us feu la il·lusió que el tema proposat és Jesús de Natzaret.

No parlaré de Jesús perquè no acostumo a parlar del que no sé i -m'atreveixo a dir- del que no podem saber.

Parlaré del que podem saber i -dintre de les meves capacitats- del que puc saber dels evangelis. Nosaltres, en la nostra recerca sobre Jesús de Natzaret, tenim una frontera, la que ens marquen els evangelis. Només sabem el que els evangelis diuen de Jesús. I aquí, si som prudents, ens hem de parar.

Aquesta frase ("De Jesús de Natzaret, només sabem el que els evangelis diuen de Jesús") necessitaria algunes matisacions, però crec que pel tema ara proposat és suficientment correcte

Deixeu-me precisar una miqueta més. Quan dic "evangelis" no vull dir "Mateu, Marc, Lluc, Joan" (i amb això no vull negar que cadascú d'aquests textos té la seva individualitat, la seva originalitat, la seva teologia). Quan dic "evangelis" vull referir-me als "documents" que van donar origen als evangelis actuals. Un d'ells el relat o narració de la passió (prescindeixo ara si caldria precisar millor el títol d'aquesta narració), que va ser seguit per Marc i Joan. Aquest darrer evangeli (el que diem de Joan), que fins ara havia corregut les etapes de la carrera a la "seva bola", ara, en aquesta darrera etapa, es posa a córrer amb el grup, demostrant sempre que, si vol, pot anar a la seva. Aquesta primitiva narració de la passió començaria, segons l'ordre de Joan, amb la narració de la unció a Betània.

No és ara el moment de preguntar-nos com els autors dels evangelis de Marc i de Joan el van trobar i de quina manera el van utilitzar.

També sabem (més ben dit, suposem) que la versió de Marc fou seguida per Mateu i per Lluc (aquest prenent-se unes quantes llibertats per esborrar i per afegir-hi coses).

Segon document: el relat que trobem a Marc, més aviat narratiu, des del baptisme fins a la darrera setmana a Jerusalem, que seria seguit per Mateu i Lluc.

Tercer document: l'anomenat Document Q (el que alguns anomenen Evangeli Q): tot allò que és comú a Lluc i Mateu i que no es troba a Marc.

El document joànic i aquelles parts que són pròpies de Lluc i de Mateu. I no oblidéssim els dos evangelis de la infància (a Lluc i a Mateu) que, malgrat que ens parlen d'àngels i de verges, de pastors i reis, de mags d'Orient i estels, de matances de nens i de fugides, també ens volen parlar de Jesús.

Avui, si volem donar una possible resposta a la pregunta proposada, no podem dedicar-nos a parlar més d'aquests documents ni tampoc ens entretindrem a intentar donar resposta a una possible pregunta: quin d'aquests documents és més apropiat per conèixer Jesús?

*     *     *

Entre tot aquest material evangèlic i Jesús cal posar una distància: jo exigeixo aquesta distància. Alguna vegada he parlat dels 9 metres que demanen els futbolistes. En teoria, tothom està d'acord en demanar "distància" (aquesta distància entre el Crist de la fe i el Jesús de la història), però, a la pràctica, uns es pensen que amb el centímetre que les nostres mares guardaven en el calaix de la costura ja en tenen prou; d'altres es creuen que ja és suficient amb el metro extensible que té a la caixa de les eines; alguns demanaren la cinta mètrica de vint metres de paletes i aparelladors. No faltarà els qui demanin un teodolit, aquell aparell que a vegades veiem que utilitzen els que construeixen noves carreteres. I també n'hi haurà qui dirà que no val la pena de marcar distàncies, que mai arribarem a fer el salt.

A principis del segle passat, va existir un home honest i conseqüent: després de repassar totes les vides de Jesús que s'havien escrit, va constatar que cadascú fabricava la història que volia i que Jesús s'havia equivocat en la seva espera imminent del Regne de Déu. Va tancar els llibres de teologia, va agafar alguns de medecina, va fer les maletes i se'n va anar a l'Àfrica a curar negrets. Certament, ell no utilitzaria la paraula "negrets"; ell parlaria de "víctimes" de la colonització europea. L'any 1952 va rebre el Nobel de la Pau. Era n'Albert Schweitzer.

Adolf von Harnack, ja l'any 1874, havia posat per títol a la seva tesi d'habilitació per la Universditat de Berlín: "Vita Jesu scribi nequit" (No es pot escriure una vida de Jesús)

I aquests darrers tenen les seves raons: només cal que presentin el llistat de les possibles figures de Jesús que els exegetes -cadascú d'ells una autoritat en la matèria-, després de molts anys d'estudi, ens van presentant, que poden anar des del jueu revolucionari anti-imperialista fins a un mestre de saviesa pacifista, passant per la figura del sanador o la d'un fariseu liberal de l'escola d'Hilel.

Las investigaciones en torno al Jesús histórico se están convirtiendo en una especie de chiste malo de eruditos.... Nos encontramos con una enorme cantidad de eruditos competentes, incluso eximios, que se dedican a presentar imágenes de Jesús a cual más variada.

Baste un ejemplo. [...] Daniel J. Harrington (1987) [...] presenta una "breve descripción de las diversas imágenes de Jesús propuestas en los últimos años por siete especialistas distintos, cuyas diferencias estriban en los diversos enfoques del mundo judío en el que han decidido situar la imagen que, según ellos, correspondería al Jesús histórico.

S.G.F. Brandon (1967) nos presenta a un Jesús con los arreos de un revolucionario en la esfera política. En Morton Smith (1978) Jesús aparece como un mago; en Geza Vermes (1981, 1984) como un individuo carismático de Galilea; en Bruce Chilton (1984) es un rabino galileo; en Harvey Falk (1985) es un hilelita o protofariseo y también un esenio; y en E.P. Sanders (1985), un profeta escatológico.

A la hora de intentar estudiar la figura de Jesús sobre el fondo del mundo que le era propio, es decir el judío, da la impresión de que pueden surgir tantas figuras como exegetas.

John Dominic Crossan
Jesús: Vida de un campesino judío
Pág. 23-24
Versió original: 1991

El pas dels anys, amb autors com Marcus Borg (1984) o Richard Horsley (1987) i altres que John Crossan no pot citar, no han reduït la varietat de imatges del Jesús històric.