¿UNA "CRÍTICA FRONTAL"?

A allò que s'entén religiosament per Déu

Hola Jaume:

Fa uns dies em vas demanar què en pensava d'un escrit del Santi, escrit que per cert no m'ha arribat a mi.

Dialoguem, doncs, una estona tots tres. A mi m'agrada dialogar amb aquelles persones amb les quals puc estar d'acord en un 90%. Parlaré d'aquells "serells" que sempre hi ha a tota negociació.

Encara que en Josep Cobo em va confessar l'altre dia (va venir com "ponent" a la darrera trobada de Capellans Obrers dels Països Catalans") que era lector de la meva web, confessió que em va deixar sense paraula per criticar-lo, no puc estar d'acord amb ell en la visió del cristianisme ("crítica frontal a allò que s'entén religiosament per Déu") que en Santi fa seva.

Ja vaig dir en el seu moment que en José Mª Castillo "es passava tres pobles" en afirmar que

Jesús llevó a cabo la revolución más asombrosa que se ha producido en la historia de las tradiciones religiosas de la humanidad.

Ja fa uns quants anys, a Lamiarrita (aquella casa del Baztán a on fem els Exercicis) vaig dir que no hi havia molta diferència entre el "Déu d'Homer" i el "Déu de Jesús", per concloure que cap d'aquests dos "déus" podia ser avui dia el nostre Déu.

Potser un any abans ja havia dit que

...qui volgués aquest Déu de Jesús (o aquest Déu que Mateu presenta com el Déu de Jesús), el darrer acte del qual amb la humanitat creada per ell mateix és separar els uns dels altres -els uns a la seva dreta, els altres a la seva esquerra; els uns ovelles, els altres cabrits; els uns beneïts, els altres maleïts; els uns al seu Regne, els altres al foc etern- que se'l quedés.

A la creu del Calvari (si és que realment va existir aquesta "creu del Gòlgota" de Mc 15, 22)...

Recordem la sensata puntualització de n'Alfredo Fierro: "Pese a la certeza de que Jesús fue ejecutado, es imposible cerciorarse del modo concreto en que eso sucedió: no necesariamente según lo cuentan los evangelios".

Abans de llegir això ja havia publicat a la meva web, parlant dels relats de la passió / resurrecció, ¿Records d'amics i amigues? ¿Una construcció a partir de les Escriptures?. Copiava a John Dominic Crossan.

...Jesús de Natzaret (prefereixo anomenar-lo així o amb un Jesús a seques abans que "Crist") va morir com un jueu...

Això ja ho deia en Rudolf Bultmann:

...dintre de la religió dels seus pares, com tants altres jueus (abans i després d'ell) per les seves creences teològiques... I aquestes no eren que Déu era "Abba" (què importava això als romans!), sinó que Déu era l'únic senyor de la seva terra (i això als romans ja no els hi feia tanta gràcia). I aquest ja havia estat el missatge de Judes, el Galileu, segons Flavi Josep (Ant. XVIII 23-25). Potser Jesús va anar creixent , "progressant en enteniment i augmentant en gràcia tant davant de Déu com davant dels homes" (Lc 2, 52) sota aquest "eslògan".

Un únic Déu a qui cal reconèixer per senyor i rei
mo,non hvgemo,na kai. despo,thn to.n Qeo.n

Possiblement ni en José Mª Castillo, ni en Josep Cobo (ni en Santi) s'han fet la pregunta que jo a vegades m'he plantejat:

Com és que els diversos documents neotestamentaris parlen de
fariseus, saduceus, zelotes
i mai dels essenis?

Com és que l'historiador Flavi Josep parla de
fariseus, saduceus, zelotes i essenis
i mai dels "cristians"?

Com és que la descripció que Flavi Josep fa dels essenis
és tan semblant a la que Lluc fa dels "cristians"?

Demano perdó per utilitzar aquí la paraula "cristians".
Més endavant, ja parlarem d'aquesta paraula.

Flavi Josep, de naixement Iosef ben Maties, fill de la primera de les vint-i-quatre classes sacerdotals, descendent de summes sacerdots i de reis asmoneus (segons el que ell mateix explica), que a catorze anys ja era consultat pels sacerdots i notables de la ciutat (segons segueix dient ell mateix)...

No us recorda això el "Jesús assegut enmig dels mestres, escoltant-los i fent-los preguntes" de Lc 2, 46?

kaqezo,menon evn me,sw| tw/n didaska,lwn
kai. avkou,onta auvtw/n
kai. evperwtw/nta auvtou,j\

Aquet Jesús, "enmig dels mestres", què fa? Escoltar i fer preguntes? O donar respostes? Mireu el verset següent: "Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes".

¿Una altra relació entre l'obra de Lluc i la de Flavi Josep?

...i que a setze anys ja havia volgut "experimentar" (evmpeiri,a labei/n) els tres grups religiosos (tw/n parV h`mi/n ai`re,sewn) que existien al seu país. Ell no va saber ensumar que havia sorgit, davant dels seus nassos, un nou grup "religiós" que "cada dia assistien unànimement al temple" (Ac 2, 46), però que feien "una crítica frontal a allò que s'entén religiosament per Déu".

En Flavi Josep ens diria el mateix que em va dir un dia el senyor de la Claret quan li vaig preguntar si hi havia una traducció catalana del Document Q: "Si aquest llibre jo no el conec, no existeix".

Si aquest grup del qual vostè em parla jo no el vaig conèixer, és que no va existir.

I potser Flavi Josep seguiria:

A no ser que vostè em pregunti per un grup del qual jo parlo al final de la descripció dels essenis:

Ni Plini ni Filó coneixien aquesta branca "matrimonial" dels essenis.

I possiblement afegiria:

Però no crec que sigui el que vostè cerca. Sàpiga que en aquell temps a casa nostra hi havia un fotimer de grups i grupets.

És molt possible que l'afirmació d'en Josep Cobo pugui ser certa, però en un altre moment de la història. És molt possible que en algun dels diversos "moviments", que al llarg dels temps han anat sorgint a partir de la figura de Jesús de Natzaret, hi hagués aquesta "crítica frontal a allò que s'entén religiosament per Déu".

Al llarg dels temps molts cristians, davant de Jesús, ens hem preguntat:

Què he vist en ell? Quins són els valors seus que agafo? Quines són les seves actituds que no comparteixo? També ell, com tot testimoni humà, és un punt de referència limitat: limitat per tot un conglomerat de valors, de criteris, de costums, de visions, de tendències… que vénen de molt lluny, que vénen del seu "temps". I limitat, també, per opcions personals que ell va fer que no necessàriament han de ser assumides per tothom.

I una de les seves "visions" (que vénen de molt lluny, que vénen del seu "temps") que no ens hem sentit obligats a assumir és la seva concepció de Déu.

No és ara el moment de voler precisar el moment històric en què va sorgir, per primera vegada, aquesta "crítica frontal". Si pogués aventurar-me, apuntaria a aquell grup de cristians dels segles II / III, anomenats per nosaltres "els apologetes".

Curiosos -si n'exceptuem en Justí- aquests "apologetes": volien defensar -davant els intel·lectuals greco-romans de l'època- la nova religió "cristiana" sense parlar de Jesús de Natzaret, ni de la seva mort ni de la seva resurrecció.

No podem imposar criteris sorgits en segles posteriors als escrits neotestamentaris del segle I / II ni, molt menys, al mateix Jesús de Natzaret.

Bé, Jaume i Santi, per avui ja n'hi ha prou, però continuaré, perquè hi ha altres paràgrafs en l'escrit que m'has presentat que necessiten una no petita reformulació. Tot arribarà.