No és el primer cop que entro en diàleg amb Gonzalo Haya: ho vaig fer pel setembre del 2014 amb "Les deshonestidades d'un teòleg honesto ". Tampoc és el primer cop que aprofito escrits de companys per precisar les meves idees. Ho vaig fer tres vegades amb escrits de Josep Manuel Mauri i ja fa més anys amb algun escrit d'en Xavier Melloni. I no cal oblidar el "carteo" amb Pope Godoy a l'hora de parlar del Regne de Déu.

Mantinc en negre el text íntegre en la seva versió castellana d'en Gonzalo Haya. En vermell els meus "matisos" que no sé fins a quin punt serien acceptats per ell. En verd algun comentari.

En fe adulta queremos insistir en una lectura personal i comunitària de los evangelios.

Fa uns anys insistíem més en una "lectura comunitària", pressuposant que es feia en una "comunitat de base"

Jesús es el referente fundamental de nuestras creencias,

Tots tenim a les nostres vides uns models, "uns testimonis", que són els qui donen el sentit a la nostra vida. Aquests "testimonis" formen una cadena, una tradició. Jesús certament seria una anella d'aquesta cadena: la més important, tal volta (però potser no sempre per a tots). Però no és la primera, ni l'última i definitiva.

Davant de Jesús també ens hem de preguntar: què he vist en ell? Quins són els valors seus que agafo? Quines són les seves actituds que no comparteixo? També ell, com tot testimoni humà, és un punt de referència limitat: limitat per tot un conglomerat de valors, de criteris, de costums, de visions, de tendències… que vénen de molt lluny, que vénen del seu "temps". I limitat, també, per opcions personals que ell va fer que no necessàriament han de ser assumides per tothom.

y la fuente original para conocerlo son los evangelios.

i una de les fonts per conèixer-lo són els evangelis

Sucede que pocos cristianos leen los evangelios; se limitan a escuchar lo que les dicen en las homilías dominicales, y de este modo ven los evangelios como la fotografía del abuelo en el despacho. Vemos en ella lo que ya sabemos que vamos a ver.

He dado a leer a mis oyentes un texto en el que más de la mitad de las letras estaban cambiadas; los españoles lo comprendieron perfectamente porque, igual que el corrector de word, proyectaron sobre el texto las palabras correctas que archivamos en nuestro cerebro; algunos extranjeros no pudieron leerlo.

Los evangelios tienen un mensaje actualizado para cada generación y para cada persona.

Els evangelis tenen un missatge actualitzat per a la seva generació (per al seu temps i el seu lloc) i per a cada persona d'aquest temps i lloc, ja que els que van escriure els evangelis no tenien ni idea de com serien els segles posteriors.

Dios se nos manifestó en la vida de Jesús,

Algunes persones (elles i ells) que el van conèixer van creure que Déu se'ls havia manifestat en la seva vida

pero una vida, a diferencia de los conceptos claros y bien definidos, tiene una riqueza de valores y sugerencias que sólo se aprecian conforme a las experiencias de quienes la analizan. Dicen que sólo entendemos a los clásicos cuando los leemos ya adultos.

Por eso la vida de Jesús fue interpretada de distinta manera por cada evangelista (como veremos otro día).

Per això la vida de Jesús va ser interpretada, com no podia ser altrament, de diferent manera per cada evangelista, segons el seu temps i lloc i responent a les "preocupacions", tant pròpies com de les persones d'aquest temps i lloc.

El mensaje de Dios nos llega a través de las palabras y la cultura del receptor humano,

El que nosaltres considerem com a "missatge de Déu" ens ha arribat a través de les paraules i les cultures de diversos receptors humans

y tiene que ser interpretado a la luz de los Signos de los Tiempos: los signos de los tiempos en las culturas, y los signos de los tiempos en el acontecer de cada individuo (conciencia personal).

Dios se nos manifestó en Jesús.

Considerem que Déu se'ns manifesta en Jesús, de qui ben poca cosa podem arribar a saber.

Los discípulos lo interpretaron según la experiencia de sus comunidades.

Els deixebles el van interpretar de molt diverses maneres segons l'experiència, tant pròpia com de les seves comunitats.

Nosotros recibimos esas interpretaciones y las reinterpretamos según nuestros conceptos culturales y experiencias. El suposat mensaje sufre inevitablemente una refracción; el grado de desviación depende de la densidad de nuestra conciencia. "¡Bienaventurados los limpios de corazón porque ellos verán a Dios!".

Simplificando: Considerem que Dios se manifiesta en Jesús, en los Signos de los tiempos y en mi conciencia; para corregir tantas refracciones en los receptores, tratemos de ajustar en lo posible esas tres imágenes. Ese será el mensaje para mí, aquí y ahora.

Interpretar el lenguaje de los evangelios

Cada género literario tiene su propio lenguaje

y los evangelios son recuerdos de la vida de Jesús,

i els evangelis, que no tots s'ajusten a un mateix gènere literari, són interpretacions de la vida de Jesús sense que puguem precisar fins a quin punt poden remuntar-se a suposats records de la vida de Jesús.

Per exemple, perquè Marc ens transmetés la "multiplicació dels pans i peixos" bastava rellegir- a la taula d'escriptori- la narració d'un dels miracles d'Eliseu que es trobava en el Segon Llibre dels Reis, cap. 4, vv.42-44. I perquè Lluc, volent superar a Marc, ens transmetés la "resurrecció del fill de la vídua de Naim" bastava rellegir -a la taula d'escriptori- la narració d'un dels miracles d'Elies com es podia llegir en el Primer Llibre dels Reis, cap. 17, vv.17-24.

recogidos oralmente en arameo y escritos posteriormente en griego para que las nuevas generaciones comprobaran "la solidez de las enseñanzas con que has sido instruido" (Lc 1,4).

Em sembla una simplificació de com es van redactar els evangelis. Com tampoc vull "simplificar", prescindeixo aquí d'aquesta "història de la redacció". Fins a quin punt l'evangeli de Joan depèn de records arameos?

No son una historia en el sentido actual, ni un tratado doctrinal ni, menos aún, un código jurídico.

Si preguntamos a cualquier cristiano dónde nació Jesús, nos dirá sin vacilar que en Belén; sin embargo los exegetas han llegado a la conclusión de que no nació en Belén sino en Nazaret.

els exegetas han arribat a la conclusió que no va néixer a Betlem, però aquesta conclusió no ens obliga a postular que va néixer a Natzaret.

¿Por qué Mateo y Lucas lo sitúan en Belén? El relato de Marcos comenzaba con Jesús adulto en el Jordán; ellos quieren completar el relato biográfico con el nacimiento del personaje; y se hacen el siguiente razonamiento: Jesús es el Mesías, según las profecías el Mesías nacería en Belén, luego Jesús nació en Belén.

Lo importante en la historia bíblica no es la exactitud cronológica de los hechos, sino interpretar el sentido de esos hechos. Así se escribió toda la historia del Antiguo Testamento, y los evangelistas se sienten continuadores de esa historia y repiten con frecuencia que con los acontecimientos narrados se cumplían las profecías. Se trata de interpretar la Historia como proceso de salvación, en cumplimiento de la Promesa hecha a Abraham.

Inicialmente los hechos que narran los evangelios

Els quatre evangelis són fruit d'un treball de redacció a partir d'uns documents (que podem anomenar) evangèlics. Una primitiva narració de la passió, que serà recollida per Marc i Joan; el relat, més aviat narratiu, que trobem a Marc, des del baptisme de Jesús a l'última setmana a Jerusalem, que va ser "copiat", independentment l'u de l'altre, per Mateu i Lluc, que ha donat lloc a l'expressió d' "evangelis sinòptics". En tercer lloc, l'anomenat Document Q (que alguns anomenen "Evangeli Q"): tot allò que és comú a Mateu i Lluc i que no es troba a Marc. El document joànic i aquelles parts que són pròpies de Mateu i Lluc. I no oblidem els evangelis de la infància (a Lluc i Mateu) que, malgrat parlar-nos d'àngels i de verges, de pastors i reis, de mags d'Orient i estels, de matances de nens i de fugides, també ens volen parlar de Jesús

fueron curaciones

no molt diferents de les que es podien atribuir a altres "sanadors" dels que podem trobar una bona descripció a sobre la vida contemplativa de Filó d'Alexandria

y exhortaciones que Jesús dirigía a un pueblo analfabeto, mediante ejemplos y parábolas, y en situaciones distintas, para suscitar en ellos los comportamientos propios del Reinado de Dios.

Los evangelistas

Els evangelistes, els escrits dels quals ja no es dirigien a un poble analfabet, sinó a un públic culte (per exemple, Lluc es dirigeix a un "excel·lentíssim Teòfil" i l'evangeli joànic pressuposa uns lectors jueus familiaritzats amb la tradició sobre la Saviesa o jueus de cultura helenista coneixedors de la filosofia mística de Filó d'Alexandria i lectors de cultura grega ambientats en el neo-platonisme).

recogieron estos relatos dispersos y le dieron un orden cronológico, con una tensión dramática para culminar en la muerte y resurrección.

El primero que completó esta biografía de Jesús fue Marcos.

anteposant a la narració de la passió un conjunt de discussions, curacions, paràboles… i amb el mandat als seus deixebles de no dir res a ningú sobre la seva identitat

Mateo y Lucas conocieron, asumieron y respetaron casi toda la información que encontraron en Marcos, y la completaron con otro documento escrito en griego, que recogía muchos dichos de Jesús (la llamada fuente Q), y con alguna que otra información propia.

El document Q

Hemos dicho que respetaron casi toda la información de Marcos. Era normal asumir este escrito avalado por la primera generación de seguidores de Jesús.

La majoria dels seguidors de Jesús ja haurien mort quan va aparèixer l'evangeli de Marc, posterior -molt probablement- a la caiguda de Jerusalem (any 70)

Lo que no resulta normal es que suprimieran algunos datos de Marcos, o suavizaran el tono de algunas actitudes de Jesús, como vamos a ver claramente más adelante. Son precisamente esos datos, que conscientemente alteran, los que nos muestran que interpretaron a Jesús con distintos criterios, según sus propias perspectivas y el sentir y las necesidades de sus comunidades, es decir, según sus signos de los tiempos.

Esa es la gran ventaja de que nos hayan llegado

que ens hagin arribat, després de la "gran purga" realitzada per la "gran església" sobre l'abundant literatura sobre Jesús sorgida en els dos primers segles,

cuatro evangelios canónicamente aceptados por las primeras comunidades. Si solamente nos hubiera llegado un texto sagrado, como sucede en el judaísmo y en el Islam, tenderíamos a absolutizar el valor de la letra escrita (idolatría de la letra). Los 27 escritos del Nuevo Testamento son el mejor testimonio del pluralismo

d'un pluralisme, que apareix en un primer moment com un inmens garbuix d'interpretacions diferents (en expressió de Roger Haight).

en la interpretación del suposat mensaje de Dios,

No trobaríem més "pluralitat" en els diversos escrits del judaisme que en els 27 escrits del Nou Testament? I com del "pluralisme teològic i cristològic" del Nou Testament es va passar a "la funció normativa del Nou Testament per a la teologia i cristología d'avui"? (una altra expressió de Roger Haight).

e incluso del mensaje concreto de Jesús.

i fins i tot del missatge de Jesús que mai no podrem arribar a concretar

Los evangelios son un dels diversos i múltiples suposats mensajes de Dios en palabras humanas; mensaje refractado en el ambiente de Marcos, Mateo, Lucas y Juan, en el de los Santos Padres, en los teólogos y predicaros medievales, en la teología escolática, en Trento, en el Vaticano I, en el Vaticano II, en Francisco, y en cada uno de nosotros.

Un adulto no debe aferrarse a lo que le vienen diciendo desde niño. Los conceptos cambian de sentido con la edad, las épocas y las culturas; y las palabras pierden expresividad y se hacen inocuas. Un cristiano adulto debe escuchar personalmente el que ha anat escoltant com el mensaje de Jesús para encarnarlo en su propia vida.

Para iniciarse en la lectura personal de los evangelios, y romper la pátina de la consabida interpretación, podemos comparar las tres o cuatro versiones paralelas de Marcos, Mateo, Lucas y Juan sobre un mismo pasaje, que podemos encontrar fácilmente en una "Sinopsis de los cuatro evangelios". También podemos asesorarnos con algunos comentarios que realmente traten de explicar el texto.