GRÀCIES PER L'ARTICLE
El Populismo del papa d'en Loris Zanatta
Benvolgut Gonzalo
El "benvolgut Gonzalo Haya" ja és conegut pels habituals lectors d'aquesta web. Aparegué en ella l'any 2009, quan Pope Godoy, en el nostre diàleg sobre el Regne de Déu, feia una referència a un intercanvi d'escrits entre ell i un tal Gonzalo. Encara jo no el coneixia i en Pope me'l descrivia com "antiguo jesuita y compañero de curso en filosofía y en teología".
Tornà a aparèixer després de Lamiarrita 2014, a on ell oficià de "predicador" en aquella setmana de "pregària, reflexió i lectura" a la casona de la vall del Baztan. Aleshores vaig gosar comentar "Les "deshonestidades" d'un teòleg "honesto".
Gràcies per l'article d'en Loris Zanatta.
Si encara no coneixes l'article...
¿Qui és el Prof. Loris Zanatta?
En ell he trobat, en part, resposta a una pregunta meva que podia semblar retòrica (fins i tot a mi mateix), però que era realment una qüestió ben real.
No sé si l'any passat a Lamiarrita vas dedicar alguna estona a fullejar els diversos escrits i documents que alguns acostumem a deixar a la taula de la sala. Jo, entre altres coses, hi havia deixat un fulletó amb aquesta foto i aquesta pregunta.
Amb la primera línia (Y a mí) explicitava d'alguna manera que era ben conscient de situar-me en franca minoria ("gibelina") dintre d'un grup majoritàriament "güelf".
"Gibelins" (partidaris de l'emperador) i "güelfs" (partidaris del papa) són dues paraules que he recordat en el meu darrer viatge a la Toscana (Pisa-San Gimignano-Florència).
De veritat que no sabia per què i com m'havia entrat aquesta "mania". Podia justificar aquesta mania el que havia sentit a dir sobre la seva actuació com Provincial dels jesuïtes d'Argentina? O sobre el seu -almenys- no clar distanciament de la Junta Militar argentina? O sobre la seva reconeguda fama d'"anti-arrupista"? (Veure pàg. 2 del meu fulletó)
Ara, l'article de Loris Zanatta m'ha inisnuat una possible solució per la pregunta per la qual jo no tenia encara una resposta: el seu "populismo".
L'article d'en Loris Zanatta fou publicat a la revista Il Mulino el març 2016 amb el títol "Un papa peronista?". A l'Argentina, la revista Criterio Digital el publicà el 1 d'abril 2016 amb el títol "Un papa populista".
Ja sé que, al dir això, segueixo donant arguments perquè alguns dels meus companys puguin seguir-me considerant com allunyat dels veritables problemes del poble/de la classe obrera.
I també l'article de Loris Zanatta m'ha donat una explicació del fet -innegable- de l'àmplia majoria "güelfa" en el nostre grup de "capellans obrers", inclosos en ell els jesuïtes de Missió Obrera
Aquest grup ha parlat molt de "poble" i, per ser més precisos, de "classe obrera", tant un com l'altra encarnant "los valores cristianos del pueblo frente al cosmopolitismo de las elites". I també per al nostre grup, el poble/la classe obrera es "bueno, virtuoso y la pobreza le confiere una innata superioridad moral. En los barrios populares -diu el Papa i nosaltres també diem- se conservan la sabiduría, la solidaridad, los valores evangélicos", custodiant "una identidad en peligro, propiedad exclusiva del pueblo". No és estrany en el nostre llenguatge "la superioridad moral del pobre", encara que ja hi hagi qui, a força de cops rebuts, ho vagi posant en sordina. Però a les nostres reunions seguirem assenyalant "al Pobre como la quintaesencia de las virtudes que hay que preservar". (Veure nota).
M'ha estranyat una mica que Loris Zanata, entre les seves anècdotes papals, s'hagi oblidat de la representada a la foto que jo posava a la contraportada del fulletó: l'abraçada del papa amb Evo Morales, que em donava peu a fer una pregunta, comparant aquesta abraçada amb la comunió donada per Joan Pau II a Pinochet.
Ja veus, Gonzalo, que tinc prou motius per donar-te les gràcies per re-enviar-me l'article de Loris Zanatta: encerclat per totes parts per estols "güelfs" (el salmista ja parla dels "enemics mortals que m'envolten") [Ps 17, 9], sé que el Senyor Yahvé, per mediació d'en Loris, vindrà a salvar-me. Un Senyor Yahvé que (¿per què no dir-ho?) a la seva joventut era també una mica "populista" ("Faré de vosaltres el meu poble i jo seré el vostre Déu").
Gràcies, doncs.
Ben cordialment,
Miquel.
