Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
Només text | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Aquest any ens ha acompanyat com "predicador" en els nostres dies d'oració, reflexió i lectura a Lamiarrita, la casona a la Vall del Baztan, en Gonzalo Haya Prats, autor -entre altres llibres- de Lo que creo que creo, publicat el 2010. Les reflexions que segueixen no tenen el seu origen en el que es pot llegir en aquest llibre, sinó en el que vaig anar escoltant d'ell aquests dies.
Tots ja sabem que el valor de les paraules (i més si aquestes són adjectius) és molt relatiu. Hi ha gent (ja siguin investigadors, teòlegs, exegetes, capellans preocupats per la predicació, catequistes, cristians mossegats per la "fides quaerens intellectum" de què parlava sant Anselm (la fe a la recerca de la seva comprensió) que es consideren "honestos" i la seva "honestedat" no els posa cap fre a l'hora de parlar de Jesús de Natzaret, i et poden explicar el que Jesús va dir, va fer i va pensar, parlar de la seva evolució interior i de les seves experiències espirituals.
D'altres també es consideren "honestos" i la seva "honestedat" els impedeix ultrapassar certs límits. Ells només diran: "Tal document evangèlic diu que Jesús...".
Posem alguns exemples: Davant del text de Lc 4, 16-22, presentació de Jesús a la sinagoga de Natzaret i a on es recorda un text del profeta Isaïes (Is 61, 1ss)
NO ÉS HONEST DIR QUE... | ÉS HONEST DIR QUE... |
...Jesús va retallar el text d'Isaïes i no va voler anunciar "el jorn de venjança del nostre Déu" | ....el material propi de l'evangeli de Lluc diu que Jesús va retallar el text d'Isaïes i no va voler anunciar "el jorn de venjança del nostre Déu" |
Podeu recordar:
Mantenir les distàncies
entre Jesús i els evangelis
Al presentar l'episodi de la dona pagana que prega a Jesús per la curació de la seva filla, que trobem en l'evangeli de Marc (7, 24-30) i de Mateu (15,l 21-28)
NO ÉS HONEST DIR QUE... | ÉS HONEST DIR QUE... |
...Jesús va canviar la seva actitud envers els pagans | ...l'evangeli de Marc i el de Mateu diuen que Jesús va canviar la seva actitud envers els pagans. |
Aquest episodi, molt probablement, és la resposta a un problema sorgit durant l'expansió del "cristianisme" entre la població no jueva de la conca mediterrània, problema que encara no existia en temps de Jesús. Aquest problema va suscitar "una dissensió (sta,sewj) i una disputa no pas petita (zhth,sewj ouvk ovli,ghj)" a la comunitat d'Antioquia.
No crec que la paraula "cristianisme" sigui apropiada en aquest moment de la història
Una pregunta que ens podem fer: Com és que a la reunió de Jerusalem (Ac 15, 6-29) ningú es va recordar ni de Jesús ni d'aquesta dona, cananea (segons Mateu), grega d'origen sirofenici (segons Marc)?
I també aquesta: Com és que en aquest Concili de Jerusalem ningú es va recordar de "Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant", paraules que l'evangeli de Mateu (Mt 28, 19) atribueix al Jesús ressuscitat?
Podeu recordar:
Segons una lectura imparcial dels evangelis
Al voler donar una visió global de la figura de Jesús
NO ÉS HONEST DIR QUE... | ÉS HONEST DIR QUE... |
...Jesús no era un "nacionalista". | ...cal deixar obertes totes les possibilitats que es donaven en aquell moment històric, que cada vegada podem conèixer millor. |
Ja fa un parell d'anys que, en diàleg amb José Manuel Mauri, deia:
No seré jo qui infravalori tot el fruit dels esforços d'aquestes "noves recerques" (second quest, third quest, sense oblidar la first quest), però elles ens donen coneixements sobre el "entorno de Jesús y su tiempo" (com tu dius molt bé: "investigación sobre el judaísmo y mundo judío del siglo I: social, politico, económico, cultural, aportaciones de la geología, etcétera"). Suposo que en aquest "etcétera" hi fiques les recerques arqueològiques, entre altres...
Conèixer aquest entorn és ja una molt bona ajuda, però -jo diria- és una ajuda "negativa", en el sentit que nos ens permet imaginar-nos a Jesús com un personatge inimaginable en el seu món.
En aquest entorn, que avui coneixem millor que ahir, era imaginable la figura del "sanador"? Sí; aleshores Jesús de Nazaret hagués pogut ser un sanador. En aquest entorn era imaginable un cabdill revolucionar? Sí; aleshores Jesús de Nazaret hagués pogut ser un revolucionari. En aquest entorn, per posar tres possibilitats de les moltes imaginables, era imaginable un "mestre de saviesa"? Sí; aleshores Jesús hagués pogut ser un mestre de saviesa.
Podeu recordar:
Els límits de la investigació històrica moderna
Jo diria que emprar la paraula "nacionalista", en referència a Jesús, no és quelcom massa apropiat. En el fons es vol deixar caure un missatge: un seguidor de Jesús, avui dia, no pot ser "nacionalista", ignorant que "fer memòria" no és copiar, imitar, repetir..
Afirmar, ja des del primer moment, que Jesús no era "nacionalista" és ignorar tota la càrrega teològica de la crida de Judes el Galileu al poble, quan l'any 6 dC., a la destitució d'Arquelaus, la Judea va passar a dependre directament de Roma i es va veure sotmesa al tribut romà. Ignorància en la què no va caure un home de dretes com era Joseph ben Matias, conegut més tard com Flavi Josep, qui malgrat viure a expenses de la família dels Flavis (els conqueridors de Jerusalem a l'any 70), no va deixar mai la religió jueva.
Afirmar que Jesús no era "nacionalista" és negar, sense tenir raons objectives (una altra "deshonestedat"), que el fonament teològic de la predicació de Jesús fos el mateix que el de Judes el Galileu (tij avnh.r Galilai/oj VIou,daj o[noma), a qui Flavi Josep anomena "doctor" (sofisth,j)
Flavi Josep també ens diu que aquest "doctor" galileu "incità el poble a la revolta (eivj avpo,stasin), recriminant-los que acceptessin de pagar tributs (telei/n fo,non) als romans i que suportessin d'obeir, a més a més que a Déu, a senyors mortals (qnhtou.j despo,taj).
Recordem que l'evangeli de Lluc (23, 2) és l'únic que ens diu que l'acusació dels jueus contra Jesús davant de Pilat és de "revoltar el nostre poble, prohibint de pagar tributs al Cèsar". Un altre punt de contacte entre l'obra històrica de Flavi Josep i l'evangeli de Lluc.
És interessant i digne d'elogi fer un estudi lingüístic dels evangelis, però
NO ÉS HONEST DIR QUE... | ÉS HONEST DIR QUE... |
...el llenguatge de Jesús era d'aquesta manera i no de l'altra. | ...el llenguatge que cadascun dels documents evangèlics atribueixen a Jesús és d'aquesta manera i no de l'altra. |
Si el llenguatge que l'evangeli de Joan atribueix a Jesús és inventat per l'autor d'aquest evangeli, ¿no podríem dir el mateix del llenguatge que els altres evangelis atribueixen a Jesús? I suposo que, posats a fer un estudi seriós i rigorós del "llenguatge de Jesús", ens caldria diferenciar entre el llenguatge que li atribueix el document de Marc i el que li atribueix el Document Q. (Aquest tema no el tinc estudiat).
I si algú volgués fer una tesi doctoral sobre el "llenguatge de Jesús" caldria estudiar també el llenguatge que l'evangeli de Tomàs atribueix a Jesús.
Si cap dels documents evangèlics que foren integrats (d'una o altra manera) en els quatre evangelis canònics ens vol donar una "notícia històrica" de com Jesús havia viscut fins "aquells dies en què Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà"
NO ÉS HONEST DIR QUE... | ÉS HONEST DIR QUE... |
...Jesús havia fet de "fuster", encara que sigui en el sentit ampli que la paraula grega "o` te,ktwn" pot oferir. | ...cal deixar a la lliure imaginació de cadascú la manera de com Jesús va viure fins la seva anada al Jordà. |
Els anomenats evangelis de la infància de Mateu i Lluc no ens volen donar cap "notícia històrica" sobre Jesús.
L'expressió "fuster" (Mc 6, 3), "fill de fuster" (Mt 13, 55) pot tenir un sentit metafòric, desconegut per molts exegetes actuals, però que Orígens (exegeta del segle III) no ignorava, i així podia afirmar, en la seva refutació Contra Celsum, que "Jesús no apareix com fuster a cap lloc dels evangelis rebuts per l'església".
Podeu recordar:
Fuster? Fill de fuster?
No cal allargar ja més
aquest llistat
de "deshonestidades"
d'un teòleg "honesto".
Fa un parell d'anys un bon amic de Cartagena (un dels primers jesuïtes que havien participat a "l'aventura" dels capellans obrers) em va passar un llibre sobre Jesús d'un autor espanyol que jo desconeixia, Alfredo Fierro, i que ja estava escrit des de l'any 2012, publicat per l'editorial Trotta amb el títol después de cristo.
A mida que l'anava llegint m'anava dient tot sorprès: "Aquest senyor m'està copiant".
Qui no té cap perill de copiar-me és en Pagola o també en José Mª Castillo. El J.J. Tamayo tampoc té perill de copiar-me.
Alguns dels paràgrafs "copiats" podrien ser aquests:
No es seguro que haya dioses. Tampoco es muy seguro que Jesús de Nazaret haya existido; o, más bien, no es seguro, sino altamente improbable, que haya existido según suele narrarse. Ha habido y hay quienes niegan su existencia histórica. Sería Jesús un personaje enteramente de leyenda, ajeno del todo a la historia, una ficción piadosa construida inicialmente por Pablo de Tarso y por los evangelistas.
Bien seguro es, sin embargo, que, si existió y vivió, ha muerto. El único contenido verosímil del credo cristiano es el de "crucificado, muerto y sepultado". De él cabe arrancar como de núcleo sólido. Como dato también firme, hay que tomar que, si Jesús vivió, el curso de su vida y su muerte sucedieron hace dos mil años en tierras de Galilea y Judea.
Hubo en tiempos del emperador Tiberio un galileo, recordado con el nombre de Jesús, que predicó en tierras hoy de Palestina e Israel y que acabó ejecutado. Cabe dar por sólidos y ciertos estos escuetos datos. Pero de él se sabe poco con seguridad histórica genuina. El mencionado Jesús es, casi seguro, un personaje real, no de ficción, pero, en rigor, sin historia; sí, en cambio, con mucha memoria y leyenda a cuenta suya, con la que a lomos de la fe ha cabalgado veinte siglos y llegado hasta hoy. Ha llegado, sin embargo, muy escaso de noticias rigurosamente históricas, tan escaso que, al empezar a escrutarse en época moderna su vida y doctrina con lupa crítica, ha tenido cabida la sospecha de que acaso ni siguiera haya existido: que sea pura y simple leyenda.
Los evangelistas son demasiado entusiastas con Jesús para poderles aceptar como narradores fidedignos… El fervor jesuádico, por si sólo, no descalifica a los evangelistas como informadores. Tampoco bastaría para desconfiar de ellos la casi segura circunstancia de no haber conocido en persona a Jesús. Lo que mueve a recelar en sus relatos es que a los hechos los rodean de lo maravilloso inverosímil. En cuanto a la doctrina que presentan como de Jesús, más bien parece haber sido en buena medida la del judaísmo más piadoso vigente por entonces, o bien, en otra dirección temporal, la de los propios cristianos hacia el último tercio del siglo I.
Acerca de Jesús, quedan, pues, nada más los evangelios: escritos hagiográficos, catequísticos, para animar a la fe en la misión salvadora de Cristo, algo que rebaja mucho su fiabilidad histórica. Cualquier acercamiento a su figura ha de comenzar por declarar que no se cuenta con informes en todo fidedignos. Toda la información proviene de adeptos suyos.
Con alta probabilidad, rayana en la certeza, puede afirmarse que Jesús existió, predicó y fue ejecutado… Quizás con más claridad que Juan predicó un reino de Dios, pero sobre la naturaleza de este reino, sólo cabe aventurarse en conjeturas probables o simplemente verosímiles.
La imposibilidad de bosquejar una vida de Jesús, ni siquiera en su vida adulta de predicador, apareció muy pronto con la crítica histórica y filológica de los textos bíblicos. Esta crítica comienza a finales del siglo XVII… Algunos estudiosos niegan que haya existido.
Después de Albert Schweitzer (Historia de la investigación de la vida de Jesús, 1913) ha sido ya imposible trazar una vida de Jesús. Ningún estudioso honesto y de veras independiente lo ha intentado siquiera. Por eso mismo, merece entero crédito una de sus conclusiones en páginas finales: "La existencia histórica de Jesús es muy probable, mientras que resulta muy improbable lo contrario".
Los manuscritos de Qumrán han sido de extraordinaria utilidad para conocer el entorno social y religioso de Jesús, y así, de manera indirecta, a Jesús mismo. Ellos otorgan verosimilitud a su figura y doctrina, al precio, empero, de detraerle originalidad, con lo que, lejos de respaldar la singularidad de Jesús, la socavan. Por lo demás, no han removido un ápice la tesis común, crecientemente sólida desde mediados del siglo XIX: no es posible una biografía rigurosa de Jesús, tampoco para el tiempo de su vida pública. El saldo de la investigación a día de hoy es que no hay acceso fiable al Jesús real, el de la historia, el que probablemente vivió, predicó y fue crucificado.
Pese a la certeza de que Jesús fue ejecutado, es imposible cerciorarse del modo concreto en que eso sucedió: no necesariamente según lo cuentan los evangelios.
Alfredo Fierro
Después de Cristo
Pág 9-22 (fragments)
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 15 setembre 2014 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)