• En el text català, la paraula "home" surt tres vegades. El text hebreu i també la traducció grega dels Setanta (i altres traduccions) utilitza dues paraules: una mateixa per a les dues primeres
~d'a (120)      a;nqrwpon      home
• i per la tercera fa servir la corresponent a la parella mascle-femella
rk'z" (2145)            a;rsen            mascle

Una bona traducció seria aquesta:

¿No podem arribar a descobrir, sota la redacció actual del text bíblic, una concepció dual de l'ésser diví, i també que aquest era una "parella mascle - femella"?

I no seria aquesta concepció bíblica del Gènesi molt semblant a la que tenien les antigues culrures andines i maies?

Jo et vull donar una explicació sobre la manera de nomenar Déu per part de quitxues i aimares, a partir de la lectura d'un article d'una revista sobre cultura aimara el nom de la qual no recordo. Venia a dir que els pobles andins partien de la "dualitat" basant-se en la relació heterosexual. D'una banda el Sol (Inti, en quitxua) era l'element masculí i la Terra fértil (Pachamama, en quitxua) l'element femení). Per tant hi havia dues divinitats i aquesta dualitat l'expressaven en multitud de relacions i organitzacions socials. El concepte de Déu abstracte del cristianisme (que venia del judaïsme) el van adoptar per imposició colonial i tenia certa relacio amb el "hanan pacha" espai celestial.

Correspondència partiular