En grec, "heretgia" vol dir una elecció, la que sigui. 
És, doncs, "herètic" tot aquell que eligeix el que ell vol creure.

Jo no creuré mai en un déu que existís per jutjar-nos; 
vull creure en un Déu que ens accepta tal com som. 

Jo no creuré mai que l'infant que acaba de néixer 
carregui amb el pes d'un pecat comès 
mil·lennis abans de la seva vinguda al món. 

Jo vull creure en la "positivitat" de la vida, 
en el gest inaugural del començament absolut 
present en tota naixença. 

Jo no creuré mai que calgui patir 
per merèixer demà un paradís. 
Vull creure en la felicitat de la vida, 
en la fragilitat de l'existència, 
en la possibilitat sempre donada d'entrar a la vida eterna. 

Jo no creuré mai en històries de doble naturalesa, 
de trinitat o d'immaculada concepció. 
Vull creure en la crida del nostre Déu, 
en la dignitat humana, 
en la llibertat sobirana de la consciència. 

Jo no creuré mai que la naturalesa sigui dolenta, 
ni que el cos sigui menyspreable 
Vull creure que Déu ens ha donat l'oportunitat de la vida, 
la joia d'un cos fet per estimar, el risc de l'encontre, 
l'esperança d'allò que ve. 

Jo no creuré mai en un Déu només present per als cristians. 
Vull creure que Déu treballa en totes les cultures, 
que parla al cor de la persona humana, 
sense preocupar-se de les fronteres artificials 
en què nosaltres ens empresonem. 

Jo no creuré mai que la resignació i l'obediència siguin virtuts; 
només puc creure en la tendresa compartida, 
en un esdevenidor sempre obert, 
en aquest Regne que hem de construir, 
tots plegats al costat del nostre  Déu. 

Jo no creuré mai que la voluntat 
sigui la darrera paraula de la fe; 
que el saber sigui l'objectiu de la vida, 
ni que les obres siguin la mesura de l'home. 
Jo espero en la teva presència i t'anomeno Déu: 
És així com tu m'ets present 
i vull dir-te el meu agraïment.

 
Traducció de Iknasi Anzizu