MINHA MELHOR FOTO DO PORTO
La meva millor foto d'Oporto
Com tot turista mitjanament culte vaig anar a rendir el tribut a una de les -segons diuen les guies- llibreries més maques del món, la Livraria Lello & Irmâo. (Trobareu moltes imatges d'aquesta llibreria a Google/imatges).
Mentre les escales, una innovació tecnològica en el seu temps, copsaven l'atenció dels turistes, la meva -després de pujar-les i baixar-les- va quedar atreta a la secció de religió per la col·locació d'aquests dos llibres, col·locació que podia amagar una pregunta:
Va ser "Fàtima" un "ritual de màgia negra"?
Vaig fer un comentari/pregunta a un dels dependents de la llibreria, el qual va negar que tal col·locació tingués raons secretes o involucrés una relació com jo la podia intuir.
Però, en aquells moment, jo era un turista sense màquina de fotos i, així, em vaig veure obligat a fer una segona visita al dia següent.
Prescindit ja d'escales i de vitralls, vaig anar directament al lloc del "crim", però allà no en quedava cap rastre: els dos llibres havien desaparegut.
Però el dependent no havia desaparegut i amablement va accedir a col·locar els dos llibres tal i com estaven el dia anterior. I vaig fer la foto.
I un cop feta la foto, va tornar a amagar els llibres. De fet, els dos llibres estaven per allà, juntets, però ja no tan visibles.
¿Algú pot imaginar-se aquesta "senyora" dient als tres pastorets les paraules que l'evangeli (Lc 1, 51-53) li atribueix?
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.
Tot això de "Fàtima", una mica de màgia, ja sigui negra, ja sigui blanca, sí que ho és, no?
Potser un altre turista, més encuriosit pels llibres que per l'escala i el vitrall del seu "ex libris" ("Decus in labore"), em podria venir a dir:
-Escolti, bon senyor, aquesta llibreria és molt maca, però de col·locar llibres en els prestatges no en tenen massa idea. Vingui, vingui i vegi...
Aquí hi ha un conjunt de quatre llibres. Els dos que estan a la nostra dreta són sobre art (el superior sobre art gòtic, l'altre sobre el renaixement); els dos de l'esquerra són sobre cotxes (el BMW a la part de dalt, a baix un Mercedes).
-Ja veu -em seguiria dient-, no busqui relacions que no existeixen...
Em vaig deixar convèncer, almenys de moment: ni el gòtic tenia cap relació amb un BMW ni Fàtima tenia cap relació amb la màgia negra...
Però, tot retornant cap l'hotel, vaig començar a sentir unes veus interiors: "Oye, que un motor és una obra de arte".
L'automoció. Un dia em va dir: "Mira este motor, es una obra de arte". Mai se m'hagués acudit que un motor era "una obra de arte". I ho és! Ell transmetia la passió per les coses, per la vida, pel Déu de la vida. I ho sabia transmetre al seus alumnes.
(De l'homilia d'en Pere Borràs, Provincial,
a l'eucaristia de comiat del meu germà Joan)
Sí, el motor d'un cotxe és una obra d'art: a la Livraria Lello & Irmâo (Decus in labore) sabien col·locar els llibres. Com mai no he tingut ni un BMW ni un Mercedes, no puc testimoniar si un BMW és més gòtic que renaixentista...
Un dia vaig conduir un Mercedes. Vacances de Nadal del 76/77. Viatge al Sud en auto-stop. Al sarró, Campos de Níjar d'en Juan Goytisolo. Ja a terres de l'Andalús un Mercedes es para: un senyor marroquí que venia de França. Al cap d'uns quants kilòmetres em pregunta: ¿Sabe conducir? El vaig deixar al port d'Almeria.
A la conversa em va preguntar: En cas d'un naufragi, vostè a qui salvaria primer? A la seva mare o al seu fill? Per ell era clar que calia salvar a la mare; de fills sempre se'n poden fer més…
Sí, a la Livraria Lello & Irmâo sabien col·locar els llibres. Algú hi havia vist una relació entre "Fàtima" i la "màgia negra".
I si algú no troba suficientment justificada la consideració de "Fàtima" com un "ritual de màgia negra", espero que almenys accepti considerar "Fàtima" com un episodi més de "l'obscurantisme catòlic".