Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
Només text | |||
Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Menys mal que, des de ja fa uns quants anys, vaig a Lamiarrita portant a la motxilla la matèria a reflexionar durant aquests dies que diem d'"exercicis". Així agraeixo que el "predicador" no s'allargui més enllà de la mitja hora i si, com aquest any que no gosava passar dels vint-i-cinc minuts, millor que millor.
Menys mal que no em vaig veure obligat a seguir les propostes meditatives que en Gabriel Villanova va fer en els darrers dies, quan ens va invitar a reflexionar sobre les "prediccions de la passió" que trobem en els evangelis sinòptics -sense recordar-nos, portat potser ingènuament per la convicció de que tots els assistents ja ho sabíem, que eren "profecies ex-eventu" i, a més a més, confeccionades segons el nou guió antisemític d'anar donant la culpa als jueus- i al dia següent ens proposava una meditació de la passió des de la perspectiva joànica.
Podeu veure el quadre sinòptic sobre els anuncis de la passió:
Mc 8, 31; Mt 16, 21; Lc 9, 22
Mc 9, 31; Mt 17, 22; Lc 9, 43
Mc 10, 32s; Mt 20, 17s; Lc 18, 31s
S'obren finestres noves; tanqueu-les manualment
Menys mal que no em vaig dedicar a "meditar" l'agonia de l'hort ni en "la suor que com gotes de sang corrien fins a terra", ni com Jesús era traït pel bes d'un dels seus i lliurat als "ancians, grans sacerdots i mestres de la Llei", ni com aquests, al seu torn, el lliuraven "als pagans", personatges que no figuren a la primera "predicció" (que potser, cronològicament, és la darrera quan ja s'ha donat per acabat el procés de desvincular els romans de tota responsabilitat en la mort de Jesús). Menys mal que no vaig seguir meditant en tot el que li va succeir en el "cuartelillo" (el mateix que segueix passant avui dia en tants "cuartelillos" de policies modernes): escarnis, injuries, escopinades, assots...
Menys mal que... Possiblement, com li va passar a Sant Francesc d'Assís i a tantes altres monges, a l'acabar el dia hagués tingut tot el cos ple d'estigmes...
Menys mal que, el dia següent, tampoc vaig seguir la nova proposta de meditació: "contemplar la glòria del Senyor a la seva passió i mort seguint l'evangeli de Joan".
Menys mal que... perquè si no, durant tot el dia, m'hagués estat preguntant: I el que vaig meditar ahir, què se n'ha fet? I el meu cap hagués acabat "tarumba"
Un any més, el predicador ("la persona que da a otro modo y orden para meditar") oblida la "segunda annotación" que sant Ignasi va posar al principi del seu llibre. Si l'any passat en Torres Queiruga va oblidar el "con breve o sumaria declaración", aquest any en Gabriel Villanova ha oblidat el "debe narrar fielmente la historia" o el "tomando el fundamento verdadero de la historia".
Em permeto -més aviat em veig obligat- a repetir-me: tots morim, però tots morim una sola vegada i d'una sola manera. Fa anys li escrivia al Pope, (José Godoy), el predicador de Lamiarrita 2006:
Acostumo de dir, des de fa alguns anys, que Jesús va morir, però que només va morir una vegada. I que només va poder morir d'una sola manera. O va morir en pura desesperació a l'estil de Marc (Per què m'has abandonat? de Mc 15, 34), o va morir lliurat confiadament a les mans del Pare a l'estil de Lluc (Lc 23, 46), o va morir com Senyor de vida i mort a l'estil de Joan (Jn 19, 28). Tasca nostra és -de cadascú de nosaltres- escollir la nostra manera de comprendre la mort de Jesús, mantenint, com els evangelistes, la llibertat de proposar d'altres maneres de morir.
Seguir el doble consell ignasià de la "segunda annotación" (fidelitat a la història, brevetat en l'exposició) és -en el tema de la passió- de les coses més fàcils, si pensem -com John Dominic Crossan- que "el cristianisme primitiu tenia un absolut desconeixement de la Passió"
A mi juicio, lo más probables es que los más íntimos de Jesús no supieran casi nada sobre los detalles del acontecimiento. Sólo sabían que Jesús había sido crucificado, fuera de Jerusalén, en el tiempo de Pascua, y probablemente debido al acuerdo entre la autoridad imperial y la sacerdotal.
Naturalment, John D. Crossan no navega tot sol. Helmut Köster ens diu:
Los primeros relatos sobre el sufrimiento y la muerte de Jesús no habrían intentado recordar lo que realmente sucedió. Más bien, habrían encontrado el fundamento lógico y el contenido del sufrimiento y la muerte de Jesús en la memoria de aquellos pasajes de los Salmos y Profetas que hablaban sobre el sufrimiento de los justos […] Es probable que en la enseñanza y la predicación de las más primitivas comunidades cristianas… desde el comienzo la pasión de Jesús no fuera contada nunca sin el marco de tal referencia bíblica.
San Ignasi ens demana "tomar el fundamento verdadero de la historia", però el que ell, d'acord amb el seu temps, creia que era "fundamento verdadero de la historia" (el relat evangèlic de la passió), avui dia ja no ho podem considerar com a tal, sinó que ens caldria considerar-los com "meditacions" d'uns seguidors de Jesús sobre uns fets (crucificat, mort i sepultat), els detalls dels quals no coneixien. I cal afegir que no tots els seguidors de Jesús van fer aquesta "meditació".
Per exemple:
La gent de l'Evangeli Q
Les comunitats de la Didajé
Els apologetes del segle II
Tot això ja ho podràs llegir més tard...
I un a altra cosa que cal afegir: gràcies a un quadre sinòptic elaborat per en Domingo Melero sobre els primers "credos" es pot constatar que els primeríssims "credos" ni en parlen del "crucificat, mort i sepultat". (Els qui tingueu un "Denzinger", només us cal mirar la primera pàgina, i la lletra petita).
Podeu veure el quadre sinòptic sobre els primers credos
Tancar manualment
"Tomar el fundamento verdadero de la historia" ens obligaria a "repensar" (però no pas per a tornar a dir el mateix) contemplacions fonamentals dels exercicis. Per posar un exemple: la de l'encarnació.
...es traer la historia de la cosa que tengo de contemplar; que es aquí, cómo las tres personas divinas miraban toda la planicie o redondez de todo el mundo lleno de hombres, y cómo viendo que todos descendían al infierno, se determina en la su eternidad, que la segunda persona se haga hombre… [102]
Per sant Ignasi, d'acord amb el pensament generalitzat de l'església d'aquell temps, aquesta era una història amb "fundamento verdadero", però avui dia... ¿què vols que et digui?
Alguna cosa ja he dit:
La metàfora del déu encarnat
L'error del déu encarnat
31 d'agost de 2012
Commemoració del trànsit a Etruria, junt el mont Senari,
de sant Bonaiunta,
un dels set Fundadors dels Servites,
el qual, parlant de la Passió als seus germans,
lliurà el seu esperit a les mans del Senyor.
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 31 agost 2012 |
Per dir la teva | Pàgina
principal de la web
Altres temes sorgits a Lamiarrita |
Teologia
Indígena
Catequesi
nadalenca Catequesi eucarística Coses
de jesuïtes
Amb
el pretext d'una enquesta
Spong
el bisbe episcopalià
Diàleg intereligiós
Altres
temes
No es troben -com passa també amb el títol de Crist- en el Document Q. Ens cal mencionar sobretot els tres anuncis dels sofriments: Mc 8, 31; 9, 31; 10, 33 (i els seus paral·lels a Mt i Lc). També Mc 14, 21 (cfr. V. 41). Es tracta sempre de vaticina ex eventu i no de previsions del desenvolupament futur dels esdeveniments; són afirmacions dogmàtiques.
Conclusió: Aquest grup de sentències sobre el fill de l'home no és històric.
Hans Colzemann
Théologie du Nouveau Testament
L'expressió "profecies ex eventu" no m'acaba d'agradar, doncs algú podria entendre que tenen el seu origen en uns fets concrets. Cal precisar que el relat de la passió no té el seu fonament en uns fets concrets ben coneguts, sinó en una relectura de l'Escriptura sobre el tema del sofriment del just i de la seva justificació.
La segunda es, que la persona que da a otro modo y orden para meditar o contemplar, debe narrar fielmente la historia de la tal contemplación o meditación, discurriendo solamente por los punctos con breve o sumaria declaración; porque la persona que contempla, tomando el fundamento verdadero de la historia, discurriendo y raciocinando por sí mismo, y hallando alguna cosa que haga un poco más declarar o sentir la historia, quier por la raciocinación propia, quier sea en cuanto el entedimiento es ilucidado por la virtud divina; es de más gusto y fructo spiritual, que si el que da los exercicios hubiese mucho declarado y ampliado el sentido de la historia; porque no el mucho saber harta y satisface al ánima, mas el sentir y gustar de las cosas internamente.