| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Avui ens preguntem:
Existeix en els escrits del Nou Testament una identificació de Jesús de Natzaret com la Paraula de Déu?
Aquesta identificació implica una afirmació de la pre-existència d'aquest Jesús de Natzaret?
Un capítol més sobre l'error del Déu encarnat.
Si vols veure els capítols anteriors ja publicats:
(febrer 2010)
(novembre 2014)
(febrer 2015)
(març 2015)
(març 2015)
(abril 2015)
(maig 2015)
(juny 2015)
(octubre 2015)
Sembla que la resposta seria un SÍ ben clar, però tenint en compte que aquesta identificació i aquesta afirmació es troben en els escrits més tardans del Nou Testament, en els escrits procedents del cercle joànic (evangeli de Joan, cartes de Joan, Apocalipsis)
Seguint a James Dunn (christology in the making) presuposem que l'evangeli és anterior a les cartes i que el Pròleg de l'Evangeli utilitza un poema anterior sobre la Paraula.
Download aquest llibre d'en James Dunn en versió .pdf
(si encara no ho has fet)
El Pròleg de l'Evangeli (Jn 1, 1-18) no deixa espais a la disputa: La Paraula és pre-existent i Crist és la pre-existent Paraula encarnada.
Without doubt John 1.1-18 expresses the most powerful Word-christology in the NT. Here, beyond dispute, the Word is pre-existent, and Christ is the pre-existent Word incarnate. (pàg. 239)
Hi ha un consens bastant ampli de que aquest Pròleg utilitza un text poètic
We most probably have to do with a Logos poem which originally had an existence independent of the Gospel. (perhaps even by the same hand), and not necessarily much before the composition of the Gospel itself. (pàg. 239)
Però no podem excloure que la cristologia del "Poema sobre la Paraula", en alguns aspectes crucials, sigui diferent de la cristologia de l'evangelista.
We cannot exclude the possibility that the Christology of the Logos poem is in some respects, perhaps crucial respects, different from that of the Evangelist in his use of the poem (pàg. 240)
Sempre és arriscat reconstruir la forma originària d'un text que en una segona fase ha estat modificat. Ofereixo la reconstrucció "versemblant i no massa discutible" (a plausible and not too controversial) d'en James Dunn.
En verd, el que altres autors també consideren com afegits
Si vols veure el text grec, clicka aquí
El Poema sobre la Paraula
(una versemblant reconstrucció) |
Jn 1, 1-18 |
| Al principi existia la Paraula.
i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. (Ell estava amb Déu al principi). Tot per Ella ha estat fet, i sense Ella res no ha estat fet del que ha estat fet. |
1 VEn avrch/| h=n o` lo,goj(
kai. o` lo,goj h=n pro.j to.n Qeo,n( kai. qeo.j h=n o` lo,gojÅ 2 ou-toj h=n evn avrch/| pro.j to.n qeo,nÅ 3 pa,nta diV auvtou/ evge,neto( kai. cwri.j auvtou/ evge,neto ouvde. e[nÅ o] ge,gonen |
| En Ella hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes. I la llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. |
4 evn auvtw/| zwh. h=n(
kai. h` zwh. h=n to. fw/j tw/n avnqrw,pwn\ 3 kai. to. fw/j evn th/| skoti,a| fai,nei( kai. h` skoti,a auvto. ouv kate,labenÅ |
| 6 VEge,neto a;nqrwpoj
avpestalme,noj para. qeou/( o;noma auvtw/| VIwa,nnhj Aparegué un home,
7 ou-toj h=lqen eivj marturi,an(
el nom d'ell era Joan. i[na marturh,sh| peri. tou/ fwto,j( i[na pa,ntej pisteu,swsin diV auvtou/Å Vingué com a testimoni
8 ouvk h=n evkei/noj to. fw/j(
a donar testimoni de la llum, a fi que tots creguessin per ell. avllV i[na marturh,sh| peri. tou/ fwto,jÅ Ell no era la llum,
venia solament a donar testimoni de la llum. |
|
| (Existia el qui és la llum veritable,
la que il·lumina tot home que ve al món.) |
9 +Hn to. fw/j to. avlhqino,n(
o] fwti,zei pa,nta a;nqrwpon( evrco,menon eivj to.n ko,smonÅ |
| Era present en el món,
(que per Ella ha vingut a l'existència), i el món no l'ha reconeguda. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollida. Però a tots els qui l'han rebuda, els ha concedit de ser fills de Déu, |
10 evn tw/| ko,smw| h=n(
kai. o` ko,smoj diV auvtou/ evge,neto( kai. o` ko,smoj auvto.n ouvk e;gnwÅ 11 eivj ta. i;dia h=lqen( kai. oi` i;dioi auvto.n ouv pare,labonÅ 12 o[soi de. e;labon auvto,n( e;dwken auvtoi/j evxousi,an te,kna qeou/ gene,sqai( |
| toi/j pisteu,ousin eivj to. o;noma auvtou/(
als qui creuen en el seu nom.
13 oi] ouvk evx ai`ma,twn
ouvde. evk qelh,matoj sarko.j ouvde. evk qelh,matoj avndro.j avllV evk qeou/ evgennh,qhsanÅ
Ells que no de la sang,
ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix han nascut. |
|
| I la Paraula s'ha fet home
i ha habitat entre nosaltres, (i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare), ple de gràcia i de veritat. |
14 Kai. o` lo,goj sa.rx evge,neto
kai. evskh,nwsen evn h`mi/n( kai. evqeasa,meqa th.n do,xan auvtou/( do,xan w`j monogenou/j para. patro,j( plh,rhj ca,ritoj kai. avlhqei,ajÅ |
| 15 VIwa,nnhj marturei/ peri. auvtou/
kai. ke,kragen le,gwn( Ou-toj h=n o]n ei=pon( ~O ovpi,sw mou evrco,menoj e;mprosqe,n mou ge,gonen( o[ti prw/to,j mou h=nÅ
Joan dóna testimoni d'ell
quan proclama: És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. |
|
| De la seva plenitud,
tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia |
16 o[ti evk tou/ plhrw,matoj auvtou/
h`mei/j pa,ntej evla,bomen kai. ca,rin avnti. ca,ritoj\ |
| 17 o[ti o` no,moj dia. Mwu?se,wj evdo,qh(
h` ca,rij kai. h` avlh,qeia dia. VIhsou/ Cristou/ evge,netoÅ La Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. |
|
| 18 Qeo.n ouvdei.j e`w,raken pw,pote\
monogenh.j qeo.j o` w'n eivj to.n ko,lpon tou/ patro.j evkei/noj evxhgh,satoÅ
A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat. |
Un jueu familiaritzat amb la tradició sobre la Saviesa o amb la filosofia mística d'en Filó d'Alexandria podria llegir les primeres estrofes (vv. 1-13) sense cap estranyesa.
| Sav 9, 9 | Amb tu hi ha la Saviesa, que coneix les teves obres
i era present quan creaves el món: ella sap què et complau i què és conforme als teus manaments. |
| Sav 7, 26 | És un reflex de la llum eterna, mirall immaculat de l'acció de Déu, imatge de la seva bondat. |
| Aristobulus | Tota llum procedeix d'ella [la Saviesa] |
| I Enoch 42, 2 | La Saviesa va sortir a habitar entre els fills dels homes,
però no va obtenir un estatge. |
| Sir 24, 8 | Llavors el creador de l'univers em va donar una ordre,
el qui m'havia creat m'indicà on havia d'habitar. Em digué: Vés a habitar entre els descendents de Jacob, pren Israel com a heretat teva. |
to,te evnetei,lato, moi o` kti,sthj a`pa,ntwn
kai. o` kti,saj me kate,pausen th.n skhnh,n mou kai. ei=pen evn Iakwb kataskh,nwson kai. evn Israhl kataklhronomh,qhti |
|
La doble repetició del terme "déu" en el verset 1, una vegada amb article (amb majúscula) i una altra vegada sense article (amb minúscula)...
| i la Paraula estava amb Déu
i la Paraula era déu |
kai. o` lo,goj h=n pro.j to.n Qeo,n(
kai. qeo.j h=n o` lo,gojÅ |
......seria ben comprensible per un jueu de cultura hel·lenística lector de Filó i en aquest verset no veuria perillar el seu monoteísme.
El que és veritablement Déu és Un, però els que són inadequadament anomenats així són més d'un. D'acord amb l'Escriptura en el present cas es refereix al que és veritablement Déu per mitjà del article dient: "Jo sóc el Déu"(evgw, eivmi o` qeo.j), mentre que omet l'article quan es parla del que està inadequadament anomenat així, dient: "Qui et va aparèixer al lloc (no "del Déu", sinó simplement) de "déu" (Gn 31,13, segons la traducció dels LXX (evn to,pw| qeou/). Aquí es dóna el títol of "déu" 'a la seva Paraula principal.
He that is truly God is One, but those that are improperly so called are more than one. Accordingly the holy word in the present instance has indicated him who is truly God by means of the articles saying 'I am the God', while it omits the article when mentioning him who is improperly so called, saying 'Who appeared to thee in the place' not 'of the God', but simply 'of God' (Gen. 31.13 LXX - ev T o i r c j BeoO). Here it gives the title of'God' to his chief Word
Filó d'Alexandria
Exposició sobre el Gènesi
a Som 227ss
I així podem dir [James Dunn pot dir] que
...el Logos de Filó és "déu" no com un ésser independent de 'Déu', sinó com 'Déu' en la seva cognoscibilitat: el Logos proporciona aquesta limitada aprehensió de l'únic Déu que és tot el que el home racional, fins i tot el místic, pot aconseguir.
...the Logos for Philo is 'God' not as a being independent of 'the God' but as 'the God' in his knowability: the Logos standing for that limited apprehension of the one God which is all that the rational man, even the mystic may attain to. (pàg. 241)
No cal dir que la relació de la Paraula amb la llum i el contrast llum / foscor no serien cap novetat per un lector jueu, ja fos familiaritzat amb la tradició de la Saviesa o amb el pensament apocalíptic jueu o amb la biblioteca de Qumrán (els "fills de la llum" / els "fills de les tenebres" de 1QM). No li dirien tampoc res de nou a un lector de Filó.
Tema familiar a la tradició de la Saviesa i a Filó era que els amants de la Saviesa, els homes justos, els que viuen amb harmonia amb la Paraula podien ser anomenats amb tota propietat "fills de Déu".
Al llarg de les primeres estrofes d'aquest poema sobre la Paraula estem encara tractant de la figura de la Saviesa i de la Paraula del judaisme pre-cristià, com la sàvia expressió personificada de Déu, no com un personal ésser.
The point for us however would again be that in the earlier stages of the poem we are still dealing with the Wisdom and Logos figure of pre-Christian Judaism, that is, not as a personal being, but as the wise utterance of God personified. (pàg. 242)
Al jueu, pietós monoteista, li vindria l'ensurt i es quedaria sense respiració al llegir la primera línea del v.14:
We must recognize that prior to v.14 nothing has been said which would be strange to a Hellenistic Jew familiar with the Wisdom tradition or the sort of mystical philosophizing that we find in Philo. […] It is only in v. 14 (fourth stanza) that we go beyond anything pre-Christan. […] But the central and crucial affirmation is 'the Word became flesh', and that has no real parallel in pre-Christian Jewish thought. […] For Philo it was inconceivable that the Logos should become flesh, as it is inconceivable for Greek thought generally, as indeed also for Jewish (cf Isa. 31.3). But this is precisely the claim that the Logos poem makes: 'the Word became flesh'.
James Dunn es repeteix, vol deixar clar aquest punt: només a partir del v. 14 nosaltres podem començar a parlar de la Paraula com un ésser personal, com un ésser diví amb una identitat individual. El v. 14 marca una frontera: no només la transició de la pre-existència a l'encarnació, sinó també la transició d'una personificació impersonal a una persona real.
I aquesta persona real -i això és sorprenent- és Jesús de Natzaret: La Paraula pre-existent, no creada, és realment Jesús de Natzaret.
Dos punts queden clars:
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 13 novembre 2015 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (1012)
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Amb el pretext d'una enquesta (1998)
Aristòbul d'Alexandria
També conegut com Aristòbul de Paneas pel lloc de naixement, fou un filòsof peripatètic (encara que també utilitzà conceptes platònics i estoics) jueu que va viure a Alexandria. Els autors el situen entre els segles III i II aC. Dels seus escrits només en tenim uns quants fragments. Intentava harmonitzar les teories filosòfiques del seu temps amb les doctrines de Moisès per propagar el judaisme. Vol demostrar que Pitàgores, Sòcrates i Plató eren deutors de la tradició hebrea. Fou utilitzat pels autors cristians per apropar el cristianisme a la tradició grega.
També podeu consultar:
Escola jueva d'Alexandria
Enciclopèdia britànica
The Jewish Encyclopedia
Enciclopedia de la religión católica
Aristóbulo de Alejandría
Filósofo de la escuela de Alejandría (150 a. de J.C.). Enlaza la teología judía con la filosofía griega.
Los judíos vieron la belleza y profundidad de la filosofía griega y, para conciliarla con sus libros sagrados, lanzaron la especie de que los filósofos griegos habían bebido sus doctrinas en una antigua traducción del Pentateuco. Pero, como entre los libros sagrados y la filosofía griega existís cierta oposición, acudieron a la interpretación alegórica del texto sagrado.
Todos los antropomorfismos que se encuentran en la Sagrada Escritura los explica Aristóbulo como procesos y evoluciones de la Naturaleza.
Algunos consideran a Aristóbulo traductor de la versión bíblica de los Setenta, o como fundador de los esenios (secta judía) o como el autor del Libro de la Sabiduría.
Pero, tanto en los tiempos antiguos como en tiempos modernos, la autenticidad de estas obras ha sido puesta en duda, y lo ha sido hasta la existencia del mismo Aristóbulo. Los que como Stählin afirman su existencia, le consideran como precursor de Filón.