Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
EL POEMA SOBRE LA PARAULA

Mai tan poques paraules
"enredaren"
tanta gent

Avui ens preguntem:

Existeix en els escrits del Nou Testament una identificació de Jesús de Natzaret com la Paraula de Déu?

Aquesta identificació implica una afirmació de la pre-existència d'aquest Jesús de Natzaret?

Un capítol més sobre l'error del Déu encarnat.
Si vols veure els capítols anteriors ja publicats:

L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT (febrer 2010)
Confondre una "personificació" amb una "hipòstasi"
L'error que va possibilitar la teoria de l'encarnació. Resum d'unes pàgines del llibre jesus, symbol of god de Roger Haight
MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT (novembre 2014)
Rastrejant els orígens de la teoria de l'encarnació
L'any 2010 ja vaig tractar de l'error del Déu encarnat, seguint a Roger Haight; ara ho faig amb l'ajut d'en James D.G. Dunn
MÉS I MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT: JESÚS COM SAVIESA DE DÉU (febrer 2015)
Intentant descobrir els orígens de la "fabulació" del Déu encarnat
Resum d'unes pàgines d'en James D.G. Dunn en el seu llibre
christology in the making: a new testament inquiry into the origins of the doctrine of the incarnation (1980)
JESÚS, COM "SAVIESA DE DÉU" A LES CARTES PAULINES (març 2015)
Era un ésser pre-existent amb possibilitats d'encarnar-se?
Resumint unes pàgines del llibre de James D. G. Dunn
DE "MISSATGER DE LA SAVIESA" A "SAVIESA" (març 2015)
Del document Q a l'evangeli de Mateu
Segueixo resumint altres pàgines de James D. G. Dunn
¿I PER QUÈ HEM DE CREURE EN UN DÉU ENCARNAT? (abril 2015)
Si ni a les cartes de Pau, ni en el Document Q, ni en l'evangeli de Marc, ni en els evangelis de Lluc i Mateu, no existeix una creença en un Déu encarnat?
TRES PREGUNTES A AURELIUS AUGUSTINUS HIPPONENSIS (maig 2015)
¿Què és el que el senyor bisbe d'Hipona ja havia llegit en els llibres dels neoplatònics?
EL REREFONS DE LA PARAULA ENCARNADA (juny 2015)
A les escriptures hebrees i a la literatura del judaisme-hel·lenístic pre-cristià
I LA PARAULA ES VA FER CARN (octubre 2015)
Quin és l'abans i el després d'aquesta frase?

Sembla que la resposta seria un ben clar, però tenint en compte que aquesta identificació i aquesta afirmació es troben en els escrits més tardans del Nou Testament, en els escrits procedents del cercle joànic (evangeli de Joan, cartes de Joan, Apocalipsis)

Seguint a James Dunn (christology in the making) presuposem que l'evangeli és anterior a les cartes i que el Pròleg de l'Evangeli utilitza un poema anterior sobre la Paraula.

Download aquest llibre d'en James Dunn en versió .pdf
(si encara no ho has fet)

El Pròleg de l'Evangeli (Jn 1, 1-18) no deixa espais a la disputa: La Paraula és pre-existent i Crist és la pre-existent Paraula encarnada.

Without doubt John 1.1-18 expresses the most powerful Word-christology in the NT. Here, beyond dispute, the Word is pre-existent, and Christ is the pre-existent Word incarnate. (pàg. 239)

Hi ha un consens bastant ampli de que aquest Pròleg utilitza un text poètic

We most probably have to do with a Logos poem which originally had an existence independent of the Gospel. (perhaps even by the same hand), and not necessarily much before the composition of the Gospel itself. (pàg. 239)

Però no podem excloure que la cristologia del "Poema sobre la Paraula", en alguns aspectes crucials, sigui diferent de la cristologia de l'evangelista.

We cannot exclude the possibility that the Christology of the Logos poem is in some respects, perhaps crucial respects, different from that of the Evangelist in his use of the poem (pàg. 240)

Sempre és arriscat reconstruir la forma originària d'un text que en una segona fase ha estat modificat. Ofereixo la reconstrucció "versemblant i no massa discutible" (a plausible and not too controversial) d'en James Dunn.

En verd, el que altres autors també consideren com afegits

Si vols veure el text grec, clicka aquí

El Poema sobre la Paraula
(una versemblant reconstrucció)
Jn 1, 1-18
Al principi existia la Paraula.
i la Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
(Ell estava amb Déu al principi).
Tot per Ella ha estat fet,
i sense Ella res no ha estat fet
del que ha estat fet.
1 VEn avrch/| h=n o` lo,goj(
  kai. o` lo,goj h=n pro.j to.n Qeo,n(
  kai. qeo.j h=n o` lo,gojÅ
2 ou-toj h=n evn avrch/| pro.j to.n qeo,nÅ
3 pa,nta diV auvtou/ evge,neto(
  kai. cwri.j auvtou/ evge,neto ouvde. e[nÅ
  o] ge,gonen
En Ella hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.
I la llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.
4 evn auvtw/| zwh. h=n(
  kai. h` zwh. h=n to. fw/j tw/n avnqrw,pwn\
3 kai. to. fw/j evn th/| skoti,a| fai,nei(
  kai. h` skoti,a auvto. ouv kate,labenÅ
    6 VEge,neto a;nqrwpoj
  avpestalme,noj para. qeou/(
  o;noma auvtw/| VIwa,nnhj
Aparegué un home, enviat per Déu,
el nom d'ell era Joan.
7 ou-toj h=lqen eivj marturi,an(
  i[na marturh,sh| peri. tou/ fwto,j(
  i[na pa,ntej pisteu,swsin diV auvtou/Å
Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
a fi que tots creguessin per ell.
8 ouvk h=n evkei/noj to. fw/j(
  avllV i[na marturh,sh| peri. tou/ fwto,jÅ
Ell no era la llum,
venia solament a donar testimoni de la llum.
(Existia el qui és la llum veritable,
la que il·lumina tot home
que ve al món.)
9 +Hn to. fw/j to. avlhqino,n(
  o] fwti,zei pa,nta a;nqrwpon(
  evrco,menon eivj to.n ko,smonÅ
Era present en el món,
(que per Ella ha vingut a l'existència),
i el món no l'ha reconeguda.
Ha vingut a casa seva,
i els seus no l'han acollida.
Però a tots els qui l'han rebuda,
els ha concedit de ser fills de Déu,
10 evn tw/| ko,smw| h=n(
   kai. o` ko,smoj diV auvtou/ evge,neto(
   kai. o` ko,smoj auvto.n ouvk e;gnwÅ
11 eivj ta. i;dia h=lqen(
   kai. oi` i;dioi auvto.n ouv pare,labonÅ
12 o[soi de. e;labon auvto,n(
   e;dwken auvtoi/j evxousi,an te,kna qeou/ gene,sqai(
      toi/j pisteu,ousin eivj to. o;noma auvtou/(
als qui creuen en el seu nom.
13 oi] ouvk evx ai`ma,twn
   ouvde. evk qelh,matoj sarko.j
   ouvde. evk qelh,matoj avndro.j
   avllV evk qeou/ evgennh,qhsanÅ
Ells que no de la sang,
ni d'un desig carnal,
ni d'un voler humà,
sinó de Déu mateix han nascut.
I la Paraula s'ha fet home
i ha habitat entre nosaltres,
(i hem contemplat la seva glòria,
glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare),

ple de gràcia i de veritat.
14 Kai. o` lo,goj sa.rx evge,neto
   kai. evskh,nwsen evn h`mi/n(
   kai. evqeasa,meqa th.n do,xan auvtou/(
   do,xan w`j monogenou/j para. patro,j(
   plh,rhj ca,ritoj kai. avlhqei,ajÅ
    15 VIwa,nnhj marturei/ peri. auvtou/
   kai. ke,kragen le,gwn(
   Ou-toj h=n o]n ei=pon(
   ~O ovpi,sw mou evrco,menoj e;mprosqe,n mou ge,gonen(
   o[ti prw/to,j mou h=nÅ
Joan dóna testimoni d'ell
quan proclama:
És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi em passa al davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.
De la seva plenitud,
tots nosaltres n'hem rebut
gràcia rere gràcia
16 o[ti evk tou/ plhrw,matoj auvtou/
   h`mei/j pa,ntej evla,bomen
   kai. ca,rin avnti. ca,ritoj\
    17 o[ti o` no,moj dia. Mwu?se,wj evdo,qh(
   h` ca,rij kai. h` avlh,qeia
   dia. VIhsou/ Cristou/ evge,netoÅ
La Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist.
    18 Qeo.n ouvdei.j e`w,raken pw,pote\
   monogenh.j qeo.j o` w'n eivj to.n ko,lpon tou/ patro.j
   evkei/noj evxhgh,satoÅ
A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare,
és qui l'ha revelat.

Un jueu familiaritzat amb la tradició sobre la Saviesa o amb la filosofia mística d'en Filó d'Alexandria podria llegir les primeres estrofes (vv. 1-13) sense cap estranyesa.

Sav 9, 9 Amb tu hi ha la Saviesa, que coneix les teves obres
i era present quan creaves el món:
ella sap què et complau i què és conforme als teus manaments.
  
Sav 7, 26 És un reflex de la llum eterna,
mirall immaculat de l'acció de Déu,
imatge de la seva bondat.
  
Aristobulus Tota llum procedeix d'ella [la Saviesa]
  
I Enoch 42, 2 La Saviesa va sortir a habitar entre els fills dels homes,
però no va obtenir un estatge.
  
Sir 24, 8 Llavors el creador de l'univers em va donar una ordre,
el qui m'havia creat m'indicà on havia d'habitar.
Em digué:
Vés a habitar entre els descendents de Jacob,
pren Israel com a heretat teva.
to,te evnetei,lato, moi o` kti,sthj a`pa,ntwn
kai. o` kti,saj me kate,pausen th.n skhnh,n mou
kai. ei=pen
evn Iakwb kataskh,nwson
kai. evn Israhl kataklhronomh,qhti

Qui és Aristobulus?

La doble repetició del terme "déu" en el verset 1, una vegada amb article (amb majúscula) i una altra vegada sense article (amb minúscula)...

i la Paraula estava amb Déu
i la Paraula era déu
kai. o` lo,goj h=n pro.j to.n Qeo,n(
kai. qeo.j h=n o` lo,gojÅ

......seria ben comprensible per un jueu de cultura hel·lenística lector de Filó i en aquest verset no veuria perillar el seu monoteísme.

El que és veritablement Déu és Un, però els que són inadequadament anomenats així són més d'un. D'acord amb l'Escriptura en el present cas es refereix al que és veritablement Déu per mitjà del article dient: "Jo sóc el Déu"(evgw, eivmi o` qeo.j), mentre que omet l'article quan es parla del que està inadequadament anomenat així, dient: "Qui et va aparèixer al lloc (no "del Déu", sinó simplement) de "déu" (Gn 31,13, segons la traducció dels LXX (evn to,pw| qeou/). Aquí es dóna el títol of "déu" 'a la seva Paraula principal.

He that is truly God is One, but those that are improperly so called are more than one. Accordingly the holy word in the present instance has indicated him who is truly God by means of the articles saying 'I am the God', while it omits the article when mentioning him who is improperly so called, saying 'Who appeared to thee in the place' not 'of the God', but simply 'of God' (Gen. 31.13 LXX - ev T o i r c j BeoO). Here it gives the title of'God' to his chief Word

Filó d'Alexandria
Exposició sobre el Gènesi
a Som 227ss

I així podem dir [James Dunn pot dir] que

...el Logos de Filó és "déu" no com un ésser independent de 'Déu', sinó com 'Déu' en la seva cognoscibilitat: el Logos proporciona aquesta limitada aprehensió de l'únic Déu que és tot el que el home racional, fins i tot el místic, pot aconseguir.

...the Logos for Philo is 'God' not as a being independent of 'the God' but as 'the God' in his knowability: the Logos standing for that limited apprehension of the one God which is all that the rational man, even the mystic may attain to. (pàg. 241)

No cal dir que la relació de la Paraula amb la llum i el contrast llum / foscor no serien cap novetat per un lector jueu, ja fos familiaritzat amb la tradició de la Saviesa o amb el pensament apocalíptic jueu o amb la biblioteca de Qumrán (els "fills de la llum" / els "fills de les tenebres" de 1QM). No li dirien tampoc res de nou a un lector de Filó.

Tema familiar a la tradició de la Saviesa i a Filó era que els amants de la Saviesa, els homes justos, els que viuen amb harmonia amb la Paraula podien ser anomenats amb tota propietat "fills de Déu".

Al llarg de les primeres estrofes d'aquest poema sobre la Paraula estem encara tractant de la figura de la Saviesa i de la Paraula del judaisme pre-cristià, com la sàvia expressió personificada de Déu, no com un personal ésser.

The point for us however would again be that in the earlier stages of the poem we are still dealing with the Wisdom and Logos figure of pre-Christian Judaism, that is, not as a personal being, but as the wise utterance of God personified. (pàg. 242)

Al jueu, pietós monoteista, li vindria l'ensurt i es quedaria sense respiració al llegir la primera línea del v.14:

I la Paraula s'ha fet home
      Kai. o` lo,goj sa.rx evge,neto

We must recognize that prior to v.14 nothing has been said which would be strange to a Hellenistic Jew familiar with the Wisdom tradition or the sort of mystical philosophizing that we find in Philo. […] It is only in v. 14 (fourth stanza) that we go beyond anything pre-Christan. […] But the central and crucial affirmation is 'the Word became flesh', and that has no real parallel in pre-Christian Jewish thought. […] For Philo it was inconceivable that the Logos should become flesh, as it is inconceivable for Greek thought generally, as indeed also for Jewish (cf Isa. 31.3). But this is precisely the claim that the Logos poem makes: 'the Word became flesh'.

James Dunn es repeteix, vol deixar clar aquest punt: només a partir del v. 14 nosaltres podem començar a parlar de la Paraula com un ésser personal, com un ésser diví amb una identitat individual. El v. 14 marca una frontera: no només la transició de la pre-existència a l'encarnació, sinó també la transició d'una personificació impersonal a una persona real.

I aquesta persona real -i això és sorprenent- és Jesús de Natzaret: La Paraula pre-existent, no creada, és realment Jesús de Natzaret.

Dos punts queden clars:

La pre-existència de la Paraula:
L'imperfecte verbal h=n, repetit tres vegades en el primer verset i traduït per "existia / estava / era", indica "una continua existència eterna", que nega el fet d'haver estat creada
L'encarnació de la Paraula:
Superant altres expressions de l'Escriptura com les de Jt 6. 34 (llavors l'esperit del Senyor s'apoderà de Gedeó), Gn 18 (el Senyor s'aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré)
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
13 novembre 2015
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (1012)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)     Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Amb el pretext d'una enquesta (1998)


 

Aristòbul d'Alexandria

També conegut com Aristòbul de Paneas pel lloc de naixement, fou un filòsof peripatètic (encara que també utilitzà conceptes platònics i estoics) jueu que va viure a Alexandria. Els autors el situen entre els segles III i II aC. Dels seus escrits només en tenim uns quants fragments. Intentava harmonitzar les teories filosòfiques del seu temps amb les doctrines de Moisès per propagar el judaisme. Vol demostrar que Pitàgores, Sòcrates i Plató eren deutors de la tradició hebrea. Fou utilitzat pels autors cristians per apropar el cristianisme a la tradició grega.

També podeu consultar:
Escola jueva d'Alexandria
Enciclopèdia britànica
The Jewish Encyclopedia
Enciclopedia de la religión católica

Seguiràs llegint el text

Aristóbulo de Alejandría

Filósofo de la escuela de Alejandría (150 a. de J.C.). Enlaza la teología judía con la filosofía griega.
Los judíos vieron la belleza y profundidad de la filosofía griega y, para conciliarla con sus libros sagrados, lanzaron la especie de que los filósofos griegos habían bebido sus doctrinas en una antigua traducción del Pentateuco. Pero, como entre los libros sagrados y la filosofía griega existís cierta oposición, acudieron a la interpretación alegórica del texto sagrado.
Todos los antropomorfismos que se encuentran en la Sagrada Escritura los explica Aristóbulo como procesos y evoluciones de la Naturaleza.
Algunos consideran a Aristóbulo traductor de la versión bíblica de los Setenta, o como fundador de los esenios (secta judía) o como el autor del Libro de la Sabiduría.
Pero, tanto en los tiempos antiguos como en tiempos modernos, la autenticidad de estas obras ha sido puesta en duda, y lo ha sido hasta la existencia del mismo Aristóbulo. Los que como Stählin afirman su existencia, le consideran como precursor de Filón.

Seguiràs llegint el text