EL REREFONS DE LA PARAULA ENCARNADA

A LES ESCRIPTURES HEBREES
I A LA LITERATURA DEL JUDAISME-HEL·LENÍSTIC PRE-CRISTIÀ

VEn avrch/| h=n o` lo,goj(
kai. o` lo,goj h=n pro.j to.n qeo,n(
kai. qeo.j h=n o` lo,gojÅ
ou-toj h=n evn avrch/| pro.j to.n qeo,nÅ
pa,nta diV auvtou/ evge,neto(
kai. cwri.j auvtou/ evge,neto ouvde e[nÅ o] ge,gonen

Kai. o` lo,goj sa.rx evge,neto
kai. evskh,nwsen evn h`mi/n(

Si vols veure els capítols anteriors ja publicats:

L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT (febrer 2010)
Confondre una "personificació" amb una "hipòstasi"

L'error que va possibilitar la teoria de l'encarnació. Resum d'unes pàgines del llibre jesus, symbol of god de Roger Haight

MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT (novembre 20144)
Rastrejant els orígens de la teoria de l'encarnació

L'any 2010 ja vaig tractar de l'error del Déu encarnat, seguint a Roger Haight; ara ho faig amb l'ajut d'en James D.G. Dunn

MÉS I MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT: JESÚS COM SAVIESA DE DÉU (febrer 2015)
Intentant descobrir els orígens de la "fabulació" del Déu encarnat

Resum d'unes pàgines d'en James D.G. Dunn en el seu llibre
christology in the making: a new testament inquiry into the origins of the doctrine of the incarnation (1980)

JESÚS, COM "SAVIESA DE DÉU" A LES CARTES PAULINES (març 2015)
Era un ésser pre-existent amb possibilitats d'encarnar-se?

Resumint unes pàgines del llibre de James D. G. Dunn

DE "MISSATGER DE LA SAVIESA" A "SAVIESA" (març 2015)
Del document Q a l'evangeli de Mateu

Segueixo resumint altres pàgines de James D. G. Dunn

¿I PER QUÈ HEM DE CREURE EN UN DÉU ENCARNAT? (abril 2015)

Si ni a les cartes de Pau, ni en el Document Q, ni en l'evangeli de Marc, ni en els evangelis de Lluc i Mateu, no existeix una creença en un Déu encarnat?

TRES PREGUNTES A AURELIUS AUGUSTINUS HIPPONENSIS (maig 2015)

¿Què és el que el senyor bisbe d'Hipona ja havia llegit en els llibres dels neoplatònics?

Aquí tenim l'explícita afirmació de l'encarnació de la Paraula i la identificació de Jesús (una persona humana) amb aquesta Paraula encarnada.

El Nou Testament dels Monjos de Montserrat, en nota, diu:

Els apòstols, a la llum de les profecies i de l'ensenyament de Jesús, van comprendre que ell era aquella Saviesa o Paraula de Déu, que havia existit sempre, Fill únic de Déu, igual a Déu, per qui havien estat fetes totes les coses.

Els "apòstols" ja estaven tots morts quan un poeta, el nom del qual desconeixem, va composar aquest poema (himne o cant) sobre la Paraula, el Logos (o` lo,goj), poema que l'autor del Quart Evangeli, el nom del qual també ens és desconegut, va aprofitar per encapçalar, amb uns quants afegits, el seu evangeli.

No es pot descartar que poema i evangeli sorgeixen del mateix cercle teològic i, fins i tot, podrien ser de la mateixa mà.

Com tan poques paraules (solitàries no només a la resta dels escrits neotestamentaris, sinó també en l'evangeli de Joan) han pogut tenir una tal influència en el pensament teològic del posterior cristianisme?

No eren paraules d'un visionari o paraules caigudes del cel. Eren paraules d'un home en diàleg amb la cultura del seu temps, que intentava comprendre i explicar -en un ampli i variat món religiós- les relacions -mai del tot explicades- entre Déu i el món, entre el Déu totalment Transcendent i la creació, el cosmos.

No era un diàleg amb "els pobres de la terra"; era un diàleg amb gent culte, parlant sense complexos d'inferioritat el llenguatge familiar a les discussions filosòfiques i religioses del seu temps. I foren aquestes "poques paraules" les que van possibilitar que el cristianisme de l'època patrística mantingués un testimoni que el distingia de tots els altres cultes i sistemes de la competència.

La pregunta que caldria fer seria aquesta:

Com pensava l'autor del poema que els seus lectors entendrien les seves paraules? Identificarien la Paraula del poema amb una hipòstasis divina, amb un ésser intermediari entre Déu i els Homes, amb una persona divina distinta de Déu?

Hi ha un fet: avui dia hi ha un ampli consens entre els investigadors per veure que el principal rerefons d'aquest poema sobre la Paraula cal trobar-lo en els escrits de la Tanak (l'expressió "Antic Testament" cal anar-la suprimint) i en el pensament del judaisme-hel·lenístic de l'època inter-testamentària, en particular a la literatura sobre la Saviesa.

Mirem, doncs, en primer lloc les referències que més ens podem interessar de la literatura de l'Escriptura hebrea, aquells textos que semblen donar a la Paraula una existència pròpia independent.

tw/| lo,gw| tou/ kuri,ou oi` ouvranoi. evsterew,qhsan
kai. tw/| pneu,mati tou/ sto,matoj auvtou/ pa/sa h` du,namij auvtw/n

Què és aquest número?
És un número Strong!!
Encara no saps què és un número Strong?
Si ho vols saber...

avpe,steilen to.n lo,gon auvtou/ kai. iva,sato auvtou.j
kai. evrru,sato auvtou.j evk tw/n diafqorw/n auvtw/n

o` avposte,llwn to. lo,gion auvtou/ th/| gh/|
e[wj ta,couj dramei/tai o` lo,goj auvtou/

avpostelei/ to.n lo,gon auvtou/ kai. th,xei auvta,
pneu,sei to. pneu/ma auvtou/ kai. r`uh,setai u[data

qa,naton avpe,steilen ku,rioj evpi. Iakwb
kai. h=lqen evpi. Israhl

ou[twj e;stai to. r`h/ma, mou o] eva.n evxe,lqh| evk tou/ sto,mato,j mou
ouv mh. avpostrafh/| e[wj a'n suntelesqh/| o[sa hvqe,lhsa
kai. euvodw,sw ta.j o`dou,j sou kai. ta. evnta,lmata, mou

h`su,cou ga.r sigh/j periecou,shj ta. pa,nta
kai. nukto.j evn ivdi,w| ta,cei mesazou,shj
o` pantodu,namo,j sou lo,goj
avpV ouvranw/n evk qro,nwn basilei,wn
avpo,tomoj polemisth.j eivj me,son th/j ovleqri,aj h[lato gh/j
xi,foj ovxu. th.n avnupo,kriton evpitagh,n sou fe,rwn\
kai. sta.j evplh,rwsen ta. pa,nta qana,tou
kai. ouvranou/ me.n h[pteto bebh,kei dV evpi. gh/j

Però James D. G. Dunn (recordeu que és l'autor a qui seguim en el seu llibre christology in the making) es torna a preguntar -com ho havia fet al tractar les figures de l'Esperit de Déu i de la Saviesa de Déu- si la figura de la Paraula és realment en aquests passatges una hipòstasis divina, un ésser real distingit de Déu.

La seva resposta és clara.

És un error veure en aquest tipus de personificacions un enfocament per a la personalització. Enlloc, ja sigui en la Bíblia o en la literatura extra-canònica dels Jueus és la paraula de Déu un agent personal o en el camí a convertir-se en tals '

It is an error to see in such personifications an approach to personalisation. Nowhere either in the Bible or in the extra-canonical literature of the Jews is the word of God a personal agent or on the way to become such'

I es reafirma en que aquestes tres expressions (Esperit, Saviesa, Paraula) són formes alternatives de parlar del poder efectiu de Déu en la seva activa relació amb el món i la humanitat.

...all three expressions (Spirit, Wisdom, Word) are simply alternative ways of speaking about the effective power of God in his active relationship with his world and its inhabitants.

És molt dubtós que el pensament d'aquests escriptors del judaisme pre-cristià vagi més enllà d'una personificació literària del poder immanent i de la revelació de Déu.

In both cases indeed (Word and Wisdom), it is highly doubtful whether the thought ever goes beyond a literary personification of the immanent power and revelation of God.

El filòsof / teòleg Filó D'Alexandria, els escrits del qual serien anteriors en una cinquantena d'anys al Quart Evangeli, mereixeria una atenció més especial. Per James Dunn és bastant probable que la Saviesa és per Filó simplement la manera més apropiada per parlar de com Déu entra en relació amb els homes quan les característiques més femenines són en primer pla o quan s'està utilitzant la particular imatgeria del naixement.

...it is equally probable, if not more than probable that Wisdom is for Philo simply the appropriate way to speak of God's approach to men when more feminine characteristics are to the fore or the particular imagery of birth is being used.

I amb el seu discurs al·legòric sobre la Paraula ens demostra la classe d'especulació cosmològica que ha d'haver estat present almenys en certs cercles sofisticats del seu temps, i també ens mostra fins a quin punt un Jueu monoteista podria fer ús de tals especulacions sense, almenys als seus propis ulls, comprometre el seu monoteisme.

The importance of Philo at this point is rather that he demonstrates the sort of cosmological speculation which must have been present at least in certain sophisticated circles of his day, and also that he shows how far a monotheistic Jew could go in using such speculation without, at least in his own eyes, compromising his monotheism.

La comprensió de Filó és més aviat la del Déu jueu, l'incognoscible en si mateix, que ja s'ha donat a conèixer per mitjà de la seva creació, i en particular al seu poble a través de la seva Paraula.

His understanding is rather of the Jewish God, unknowable in himself, who has yet made himself known by means of his creation, and particularly to his people through his Word.

La interpretació al·legòrica permet que l'afirmació bàsica de la fe sigui elaborada en innumerables narracions bíbliques utilitzant el llenguatge de la filosofia platònica i estoica. Però per molt tenses i de vegades confuses o fins i tot contradictòries que les al·legories siguin (ja que cada element en un passatge ha de tenir algun significat al·legòric), el concepte bàsic segueix sent fermament jueva: el Logos de Déu és Déu en la seva auto-revelació.

Allegorical interpretation allows that basic assertion of faith to be elaborated in myriad biblical narratives using the language of Platonic and Stoic philosophy. But however strained and at times confusing or even contradictory particular allegories are (since each element in a passage has to be given some allegorical significance), the basic concept remains firmly Jewish: the Logos of God is God in his self-revelation

Els números Strong

El Prof. James Strong (1822–1894) i un equip que superava el centenar de col·laboradors van posar un número a cada paraula de la versió King James Bible (KJV), d'acord a la paraula hebrea o grega traduida. Són 8674 paraules hebrees i 5624 gregas numerades.

Defend <08199> the poor <01800> and fatherless <03490>: do justice <06663> to the afflicted <06041> and needy <07326>.

Deliver <06403> the poor <01800> and needy <034>: rid <05337> them out of the hand <03027> of the wicked <07563>.

If I have seen <07200> any perish <06> for want of clothing <03830>, or any poor <034> without covering <03682>;

For the poor <034> shall never cease <02308> (08799) out of <07130> the land <0776>: therefore I command <06680> (08764) thee, saying <0559> (08800), Thou shalt open <06605> (08799) thine hand <03027> wide <06605> (08800) unto thy brother <0251>, to thy poor <06041>, and to thy needy <034>, in thy land <0776>.

Observeu com una mateixa paraula de la versió anglesa (per exemple poor) no correspon sempre al mateix número (això és, no tradueix la mateixa paraula hebrea) i, també, com un mateix número (per exemple, <034>), una mateixa paraula hebrea en l'original, rep diverses traduccions

Trobaràs una versió de la King James amb els números Strongs a: http://www.htmlbible.com/sacrednamebiblecom/kjvstrongs. El programa informàtic BibleWorks també et dóna els números Strong.

Un cop conegut el número Strong d'una paraula, pots anar a www.blueletterbible.org, o potser et sigui més fàcil i ràpid canviar el número als següents links, després d'haver fet un "retalla i enganxa".

• si és una paraula hebrea a:
  http://www.blueletterbible.org/lang/lexicon/lexicon.cfm?Strongs=H01803&t=KJV
• si és una paraula grega a:
  http://www.blueletterbible.org/lang/lexicon/lexicon.cfm?Strongs=G746&t=KJV

A continuació el llistat de les paraules a estudi. A la tercera columna (Strong/Hebr), en vermell el nombre de vegades que la paraula és utilitzada en els escrits de la Tanak i a la columna de la dreta les diverses traduccions de cada paraula hebrea segons la versió anglesa de la King James.

La paraula TaNaK designa el conjunt dels 24 llibres de la Bíblia hebrea segons el Canon Palestinense, que es divideix en tres parts: Instrucció o Torà (T), Profetes o Nevi'in (N) i Escrits o Ketuvim (K).

DBD: A Hebrew and English Lexicon (Brown-Driver-Briggs)

Més informació

TWOT: Theological Wordbook of the Old Testament

Més informació

		Strong/Hebr	DBD	TWOT	Traduït a la King James per
Yehovah	hwhy	03068 6.519	02326	01377#484a	LORD (6,510x), God (4x), Jehovah (4x), variant (1x).
'Adonay	yn"doa	0136 434	00147	0007333#27b	LORD (431x), lord (2x), God (1x).
dabar	rb'D'	01697 1.439	02013	01166#399a	word (807x), thing (231x), matter (63x), acts (51x), chronicles (38x), saying (25x), commandment (20x), misc (204x).
'imrah	Atr'm.a	0565 37	00624	00389#118a	word (29x), speech (71x), commandment (1x).
ruwach	x;Wr	07307 378	09235	05552#2131a	Spirit or spirit (232x), wind (92x), breath (27x), side (6x), mind (5x), blast (1x), vain (2x), air (27x), anger (1x), cool (1x), courage (1x), misc (6x).
shalach	xl;v	07971 847	10281	06249#2394	send (566x), go (73x), (send, put, ...) forth (54x), send away (48x), lay (14x), send out (12x), put (10x), put away (7x), cast out (7x), stretch out (5x), cast (5x), set (5x), put out (4x), depart (4x), soweth (3x), loose (3x), misc (22x).

DBD: A Hebrew and English Lexicon (Brown-Driver-Briggs)

Per llegir-lo online

https://archive.org/stream/hebrewenglishlex00browuoft#page/n1/mode/2up

Title: A Hebrew and English Lexicon of the Old Testament with an appendix containing the Biblical Aramaic

Author: written by Francis Brown, Samuel Rolles Driver (1846-1914) and Charles Augustus Briggs (1841-1913), based on the Hebrew lexicon of Wilhelm Gesenius (3 February 1786 - 23 October 1842) as translated by Edward Robinson (April 10, 1794 - January 27, 1863)

Year:first edition 1906; impression of 1936; scanned in 2008

Publisher: Oxford, Clarendon Press

Source: djvu

Despite its popularity, BDB has definite weaknesses. It is out of date and its etymologies are often misleading. In addition, because it lists nouns under their (supposed) verbal roots it is not always easy to locate some words. The edition listed above, however, is a reprint of the original A Hebrew and English Lexicon of the Old Testament by F. Brown, S. R. Driver, and C. A. Briggs (Clarendon Press, 1907; corrected impression 1952). Hendrickson's reprint includes an alphabetical index of all entries, and has corrections and additions at the bottom of each page. It also codes each word according to Strong's Concordance. B. Einspahr has also compiled a useful index that arranges all biblical citations in BDB according to their canonical order.

TWOT: Theological Wordbook of the Old Testament

By: R. Laird Harris, Gleason L. Archer Jr., Bruce K. Waltke

This extensive, scholarly work, dealing with the Hebrew/Aramaic words in the Old Testament that have a theological significance, includes discussions of every Hebrew word of theological significance in the Old Testament, plus brief definitions of all other words found in Brown, Driver and Briggs Hebrew Lexicon: it gives a short definition to every Old Testament word, but goes theologically in-depth on the words that would be necessary. Keyed to Strong's Concordance, the Theological Wordbook of the Old Testament (TWOT) has been a longtime favorite of serious students of the Bible -pastors and laypeople alike. The busy pastor or earnest Christian worker who has neither the time nor the background for detailed technical study yet desires to understand important terms will enjoy this practical resource.