Qui parla de voler reunir els "fills de Jerusalem" és el mateix que envia els profetes? L'alternativa òbvia en el document Q és que el qui es lamenta sobre Jerusalem no és el mateix que envia els profetes, sinó el qui ha estat enviat com portador de la darrera crida profètica de Déu a Israel.

Però la redacció de Mateu ha canviat el significat: si a Mt 23, 34 Jesús era qui enviava els profetes, a Mt 23, 37 cal que també sigui ell qui envia i no el enviat. Mateu, un cop més, expressa una "cristologia de la Saviesa"

When we move on to the Mt level of meaning however it becomes clear that Matthew's redaction of the previous Q saying [Mt 23, 34, where Jesus himself is the one who send prophets] has the effect of transforming our present logion into a further statement of Wisdom christology: For since in Matt. 23.34 Jesus himself is the one who sends prophets and wise men and scribes, in Mt 23, 37 he must again be the sender of the prophets rather the sent. (pàg. 204)

No és clar, un cop més, si la perspectiva de Mateu és aquella d'una pre-existent Saviesa o aquella del Crist exaltat, però la perspectiva apocalíptica de 34, 38 (que Mt manté) suggereix que ell està pensant en termes del Crist exaltat que (aviat) ha de retornar.

In short, whereas in Q Jesus seems to speak as the Messenger of Wisdom, once again in Mt Jesus speaks as Wisdom herself. (pàg. 204)

*      *      *

CONCLUSIONS: El significat de la "cristologia de la Saviesa" de Mateu.
The significance of Matthew's Wisdom christology

1

Podem dir amb certa confiança que hem detectat un èmfasi cristològic particular de Mateu que sorgeix específicament en el seus canvis redaccionals que fa sobre la font Q: la diferència entre Q i Mt és tal que difícilment podem evitar parlar d'un desenvolupament en la més primerenca cristologia a mesura que passem de Q a Mt.

In the present case we can say with some confidence that we have detected a particular christological emphasis of Mt which emerges specifically in his redation of Q: the difference between Q and Mt is such that we can hardly avoid speaking of a development in earliest christology as we move from Q to Mt. (pàg. 204)

2

El compilador de Q era clarament conscient de les implicacions i matisos del seu material que provenien del llenguatge de la Saviesa de la literatura jueva pre-cristiana: gran part del material de Q queda millor classificats com "sentències de saviesa"; i Jesús és presentat específicament com un enviat de la Saviesa divina, en almenys dues de les sentències ja examinades (Lc 7, 35 = Mt 11, 19; Lc 11, 49-51 = Mt 23, 34-36). La presentació de Jesús és clara, coherent i òbviament deliberada, de tal forma que podem parlar amb tota propietat d'una "cristologia Q", en la qual Jesús es comprés com el Missatger de la Saviesa.

The Q collector was clearly conscious of the Wisdom implications and overtones of his material: the form of his collection of sayings marks it out as belonging most closely to what J.M. Robinson has appropriately dubbed Logoi Sophon (Saying of the Sages); in Q much of the material is best classified as wisdom sayings; and jesús is specifically presented as one sent by divine Wisdom in the at least two of the saying examined above (Lc 7, 35 = Mt 11, 19) and (Lc 11, 49-51 = Mt 23, 34-36). The presentation of Jesus is clear, consistent and obviously deli-berate, so thar we can speak quite properly of a Q christology in which Jesus is understood as the Messenger of Wisdom. (pàg. 204)

3

Mt però, al fer-se càrrec del material Q, l'ha editat (fent els corresponents canvis redaccionals) de manera que el seu significat és diferent de Q. Ara Jesús és identificat com la Saviesa. També aquí la redacció i la presentació és clara, coherent i òbviament deliberada.

Mt however has taken over the Q material and edited it so that its meaning is different from that of Q, Jesus being identified as Wisdom. Here too the redaction and the presentation is clear, consistent and obviously deliberate. (pàg. 205)

4

En conseqüència, resulta impossible negar una diferència significativa i un desenvolupament ben definit entre la cristologia de Q (Jesús com Missatger de la Saviesa) i la cristologia de Mt (Jesús com la Saviesa).

Consequently it becomes impossible to deny a significant difference and a clear cut development between the christology of Q (Jesus as Messenger of Wisdom) and the christology of Mt (Jesus as Wisdom). (pàg. 205)

5

Tampoc es pot negar que el pas de l'una a l'altra obre tot un ventall de noves possibilitats per a l'avaluació de la significació i del status de Crist: Jesús com missatger de la Saviesa és una cosa; Jesús com Saviesa és una altra.

Nor can it be denied that the move from one to other opens up a whole range of new possibilities for assessing the significance and status of Christ: Jesus as messenger of Wisdom is one thing, Jesus as Wisdom is another. (pàg.205)

6

Tal desenvolupament ens obre, de fet, totes les possibilitats de passar d'una cristologia que pensa de Jesús com (quantitativament) diferent en grau dels profetes anteriors a una altra que pensa de Jesús com (qualitativament) diferent en naturalesa dels profetes anteriors; de passar d'una cristologia que parla de la funció donada divinament a Jesús a una altra que parla del status metafísic de Jesús; de passar, en altres paraules, més enllà del punt mort en què ens trobem al discutir sobre el sentit de la filiació de Jesús.

Such a development opens us in fact all the possibilities of moving from a christology which thinks of Jesus as (quantitatevely) diferent in degree from earlier prophets to one which thinks of Jesus as (qualitatively) different in kind from earlier prophets; of moving from a christology which speaks of Jesus' divininely given function to one which speaks of Jesus' metaphisical status; of moving, in other words, beyond the impasse in which we found ourselves in discussing Jesus' sense of sonship. (pàg.205).

7

No obstant això, també cal assenyalar que Mt no manifesta cap consciència de que, per la seva part, està donant un pas tan dramàtic (tampoc ho va fer Pau), de manera que potser, després de tot, la diferència no era gran per a ell, ja que, com hem vist abans, ell sembla pensar del Jesús exaltat com la Saviesa i evita la implicació de si Jesús parlava com la Saviesa preexistent (vegeu Mt 23, 34-36 i Mt 23, 37-39).

Yet we must also note that Mt betrays no consciousness on his partt that he is taking such a dramàtic step (neither did Paul), so that perhaps the difference was not great for him after all; as we sav above, he seems to think of the exaltd Jesus as Wisdom and to avoid the implication that Jesus spoke as pre-existent Wisdom (see Mt 23, 34-36 i Mt 23, 37-39). (pàg. 205).

8

Potser, després de tot, el que ens sembla que són declaracions significativament diferents, de fet estan fusionades entre si imperceptiblement en el pensament de Mt: Jesús com l'últim missatger de la Saviesa, Jesús com el més proper íntim de Déu, Jesús com l'encarnació més plena de la revelació divina i de l'interès de Déu per nosaltres, Jesús com Saviesa.

Perhaps then it is after all the case what appears to us to be signifcantly diferent statements in fact merged imperceptibly into each other in Mt thinking -Jesus as the final mesenger of Wisdom, Jesus as the closest intimate with Gos, jesús as the fuller embodiment of divine revelation and concern, Jesus as Wisdom. (pàg. 205)

9

En altres paraules, pot molt bé ser a Mt el mateix cas que hem vist a Pau: les distincions entre grau i naturalesa, entre funció i status, no formaven part del seu pensament cristològic. Van elaborar el que per a nosaltres és una cristologia de la Saviesa amb clares implicacions sobre el status ontològic de Crist i com ésser pre-existent, però per a ells era simplement una forma més contundent de dir el que ja s'havia dit abans: Jesús com aquell a través del qual Déu en la seva saviesa havia fet la seva darrera crida als homes i que, com l'exaltat, encara proporcionava el mitjà i el lloc per al decisiu encontre entre Déu i l'home.

In other words, it may well be the case wit mt as with Paul, that distinction between degree and kind, between function an status, were no part of their christological thinking. They elaborated what to us is a Wisdom christology with clear implications about Christ's ontological sataus and pre-existent being, but to them was simply a more forceful way of saying what had already been said before -Jesus as the one through whom God in his wisdom has made his final appeal to men and who, as the exalted one, still provides the mèdium and locus for the decisive encounter between God and man. (pàg. 205)

De moment, ens limitem a assenyalar la diferència entre les cristologies de Q i Mt i el seu desenvolupament i deixem llur significat com una pregunta oberta.

For the moment we must note the difference and development betwe-en the christologies of Q and Mt and leave the significance t an open question. (pàg. 206)

10

Finalment també cal assenyalar que Mt es troba sol en la tradició sinòptica en el manteniment d'una plena "cristologia de la Saviesa", és a dir, en la identificació de Jesús com la Saviesa. Això vol dir que:

1. que no només Q sinó també Lc no mantenen una cristologia de la Saviesa (en el sentit en què hem estat utilitzant la frase);
2. en la mesura que l'evidència de la tradició sinòptica es examinada, la cristologia de la Saviesa pot haver estat un desenvolupament específic dins del cristianisme jueu hel·lenista que Mt representa;
3. i que quan darrere de Q, arribem a les pròpies paraules de Jesús mateix, la probabilitat és que la pròpia comprensió de Jesús de la seva relació amb la Saviesa estigui representada per Q més que per Mt.

En altres paraules, si Jesús va pensar de si mateix en relació a la Saviesa ho va fer com missatger (escatològic) de la Saviesa, i, aleshores el primer exemple d'una equació real de Jesús amb la Saviesa segueix sent la pri-mera carta de Pau als Corintis.

Finally we should also note that Mt stands alone within the Synoptic tradition in maintaining a full Wisdom Christology, that is, in identifying Jesus as Wisdom. This means:
(1) that not only Q but also Lc does not entertain a Wisdom Christology (in the sense we have been using the phrase);
(2) that so far as the evidence of the Synoptic tradition is concerned Wisdom Christology may have been a specific development within the Hellenistic Jewish Christianity which Mt represents;
and (3) that when we press back behind Q, insofar as we reach back to the actual words of Jesus himself, the probability is that Jesus' own understanding of his relation to Wisdom is represented by Q rather than by Mt.
In other words, if Jesus thought of himself at all in relation to Wisdom it was as Wisdom's (eschatological) messenger, and the earliest example of an actual equation of Jesus with Wisdom remains Paul's first letter to the Corinthians.