| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Un capítol més sobre l'error del Déu encarnat. Podeu repassar els capítols anteriors:
(febrer 2010)
(novembre 20144)
(febrer 2015)
Quan Pau, a les seves cartes, utilitza el llenguatge de la "saviesa de Déu" per parlar de Jesús, (o millor, del seu Crist), quina és la seva comprensió i la seva intenció?
Segueixo resumint pàgines de James D. G. Dunn del seu llibre Christology in the making.
Una nota abans de passar endavant: Pau utilitza el llenguatge de la "saviesa de Déu" perquè aquest llenguatge (=paraules, imatges, metàfores...) era suficientment conegut pels seus lectors, donat que estava molt estès en el judaisme pre-cristià i, sobretot, en el judaisme inter-testamentari.
El judaisme pre-cristià, a la seva literatura sapiencial, utilitzava un llenguatge ben estès per tota la regió del Mig Orient (des de Mesopotàmia [la figura d'Ishtar-Astarte, la deessa de l'amor] a Egipte [el culte a Isis], però els autors jueus es mantenien dintre de les fronteres del seu monoteisme, conscients que no podien arribar a les mateixes conclusions que les religions politeistes. A la Saviesa (un dels molts noms d'Isis), entesa i adorada com un ésser diví, oposa l'alternativa de la Saviesa identificada a la Llei donada a Israel per (l'únic) Déu.
La Saviesa, a Israel, mai no havia tingut ni sacerdots ni adoradors. Ni temples.
Els autors sapiencials del judaisme pre-cristià es van mantenir dintre de l'àmbit de la "personificació", sense passar a l'àmbit de la "hipostatització" que donaria a la Saviesa una entitat divina individual al costat d'altres divinitats (o al costat de Jahvé).
Podem dir amb confiança que és molt poc probable que el judaisme precristià entengués la Saviesa com un ésser diví independent de Jahvé. El llenguatge pot ser el llenguatge de la molt estesa especulació d'aquell temps, però en el marc del monoteisme jueu i de la literatura hebrea la Saviesa mai no va arribar a ser més que una personificació. I no tant una personificació d'un atribut diví com una personificació d'una funció de Jahvé, una manera de parlar de Déu mateix, d'expressar la participació activa de Déu amb el seu món i la seva gent sense comprometre la seva transcendència.
We can say with confidence that it is very unlikely that pre-Christian Judaism ever understood Wisdom as a divine being in any sense independent of Yahweh. The language may be the language of the wider speculation of the time, but within Jewish monotheism and Hebraic literary idiom Wisdom never really becomes more than a personification a personification not so much of a divine attribute (I doubt whether the Hebrews thought much in terms of 'attributes'), a personification rather of a function of Yahweh, a way of speaking about God himself, of expressing God's active involvement with his world and his people without compromising his transcendence. (pàg. 176)
¿Es va arriscar Pau, al parlar de Crist com "Saviesa de Déu" (sofi,a tou/ qeou/), a creuar les fronteres del monoteisme del judaisme pre-cristià?
Recordem els textos més importants del llenguatge de "la saviesa de Déu" a Pau:
En aquests passatges veiem l'intent, per part de Pau, d'explicar el significat del Jesús terrenal i exaltat amb paraules que els seus interlocutors estaven avesats a utilitzar i fer-ho de tal manera que aquestes paraules rebessin una relació exclusiva amb Crist
1Cor 1, 24-30
1Cor 8, 6
Col 1, 15-20
Ens podem preguntar si intenta reivindicar la pre-existència de Crist o afirmar que Jesús era un ésser diví personalment actiu a la creació
It is at least questionable whether in so doing he intended to assert the pre-existence of Christ, or to affirm that Jesus was a divine being personally active in creation. (pàg. 194)
Pau no vol establir la creença en un ésser pre-existent, ni argumenta a favor de la possibilitat de parlar d'una Saviesa pre-existent, ni que Jesús és un ésser particular pre-existent. El que ell està dient és que la mateixa Saviesa divina que actuà a la creació estava ara activa en Jesús; que el Déu creador estava actuant ara en i a través de Crist; que la Saviesa divina ara devia ser reconeguda com totalment identificada amb Jesús, tan totalment encarnada en Jesús que les característiques distintives de la Saviesa divina devien ser reconegudes ara, no a partir de la creació o en termes de coneixement especulatiu (gnosis), sinó des de la creu (1Cor 1. 18-25). Això és: el que nosaltres realment veiem a la vida, mort, resurrecció de Crist és el mateix poder per mitjà del qual Déu creà i segueix mantenint el món (1Cor 8, 6); Crist representa el que Déu és, encarna plenament l'amor de Déu, reflecteix tan clarament com és possible el caràcter de l'únic Déu.
We must grasp the fact that Paul was not seeking to win men to belief in a pre-existent being. He did not have to establish the viability of speaking of pre-existent Wisdom. Nor was arguing that Jesus is a particular pre-existent being. He was not arguing for the existence of pre-existent divine beings or for existence of any particular divine being. What he was saying - arguing from the presupposition of his age that such language is meaningful - is that Wisdom, whatever precisely that term meant for his readers, is now most fully expressed in Jesus: Jesus is the exhaustive embodiment of divine wisdom; all the divine fullness dwelt in him. (pàg. 195)
...the same divine wisdom which was active in creation we be-lieve to have been active in Jesus; that is, the creator God was himself acting in and through Christ... that that divine wisdom is now to be recognized as wholly identifies with Jesus, so to-tally embodied in Jesus that the distinctive character of divine wisdom is to be read off not from creation or in terms of speculative knowledge (gnosis), but from the cross (1Cor 1, 18-25); that is, what we actually see in Christ's life, death and resurrection is the very power by which God created and sustains the world (1Cor 8, 6)... that is, Christ represents what God is, embodies without remainder the outreaching Love of God, reflects as clearly as is possible the character of the one God (Col 1, 15-19). (pàg. 195)
És la primera vinculació clara i també la més explícita entre Crist i la Saviesa
Una cosa ha de quedar clara: aquest fragment forma part d'una disputa entre Pau i una facció gnòstica de Corint, i a vegades Pau es deixava portar per una certa vehemència. I molt possiblement Pau utilitza el llenguatge que aquest grup de la comunitat emprava.
| 1Cor 1, 22 | Els jueus demanen prodigis,
i els grecs cerquen saviesa, |
| evpeidh. kai. VIoudai/oi shmei/a aivtou/sin
kai. {Ellhnej sofi,an zhtou/sin( |
|
| 1Cor 1, 23 | Però nosaltres prediquem Crist crucificat,
que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. |
| h`mei/j de. khru,ssomen Cristo.n evstaurwme,non(
VIoudai,oij me.n ska,ndalon( e;qnesin de. mwri,an( |
|
| 1Cor 1, 24 | Però per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs,
Crist és poder i saviesa de Déu. |
| auvtoi/j de. toi/j klhtoi/j( VIoudai,oij te kai. {Ellhsin(
Cristo.n qeou/ du,namin kai. qeou/ sofi,an\ |
|
| 1Cor 1, 25 | Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu
és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes. |
| o[ti to. mwro.n tou/ qeou/
sofw,teron tw/n avnqrw,pwn evsti,n kai. to. avsqene.j tou/ qeou/ ivscuro,teron tw/n avnqrw,pwnÅ |
|
| 1Cor 1, 30 | És gràcies a ell [Déu] que vosaltres esteu units a Jesucrist,
ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, |
| evx auvtou/ de. u`mei/j evste evn Cristw/| VIhsou/(
o]j evgenh,qh sofi,a h`mi/n avpo. qeou/( dikaiosu,nh te kai. a`giasmo.j kai. avpolu,trwsij( |
De l'estudi d'aquest fragment de la Primera Carta als Corintis, James Dunn extreu les següents conclusions:
...so far as we can tell there is no thought here of wisdom as a pre-existent divine hypostasis or person… God's wisdom is essentially God's plan to achieve salvation through the crucifixion of Jesus and through the proclamation of the crucified Christ. (pàg. 178)<7p>
At the same time we are not so far from the circle of thought examined above (§23, see also above n. 51). Apart from the idea of a hidden wisdom now revealed by God (2.6f.), revealed in the Christ-event not in the Law, we may note particularly the linking of the wisdom of God with the power of God in 1.24. Paul of course is thinking almost entirely here of the Corinthian converts' experience of the power of God through the preaching of the cross (1.18; 2.4f ); but he cannot have been unmindful of the fact that 'power' (du,namij), like 'wisdom' was often used as a way of speaking of God (or of a god).
Jesus is the one in whom the very power that is from God (indeed that is God reaching out to men) has been manifested; that Jesus is the one In whom and through whom this divine power of God himself still comes to those who are called.
God's wisdom in its most important expression -as the plan of salvation put into effect by Go- is Christ. (pàg. 178)
El verset 1, 30 parla de que Crist "va esdevenir", "va ser fet" (evgenh,qh), però, com el context indica, "va esdevenir saviesa, justícia, santificació i redempció per nosaltres" a través de la seva mort i resurrecció.
The identification of Christ as God's wisdom was seen to have cosmological implications (2.7f), but there is here no clear link between God's wisdom and the act of creation, and the idea of pre-existence attaches only to God's plan 'to bring us to glory' (2.7).
Christ who fulfilled God's plan of salvation precisely as the crucified and risen one, and thus brought God's wisdom to expression and thereby can be spoken of as God's wisdom, the one who precisely by his death and resurrection has become wisdom for us, the one who realizes God's righteousness, sanctification and redemption in those who are being saved.
...the initial identification of Christ as God's wisdom was provoked by the wayward elitism of the Corinthian 'gnostic' faction. There is no evidence that Paul spoke of Christ in wisdom language before I Corinthians. Perhaps then it was the Corinthians' claim to wisdom over against Paul and Paul's kerygma which prompted from him the response: No, Christ is the wisdom of God, the crucified Christ is the embodiment of God's plan of salvation and the measure and fullest expression of God's continuing wisdom and power.
Molts consideren aquest verset com la primera declaració de la creença en la pre-existència del Crist. Però cal veure el seu context
| 1Cor 8, 4 | Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn sacrificada als ídols,
ja sabem que un ídol no és res en el món i que de Déu només n'hi ha un. |
| Peri. th/j brw,sewj ou=n tw/n eivdwloqu,twn(
oi;damen o[ti ouvde.n ei;dwlon evn ko,smw|( kai. o[ti ouvdei.j qeo.j eiv mh. ei-jÅ |
|
| 1Cor 8, 5 | És cert que n'hi ha que són considerats déus
al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors. |
| kai. ga.r ei;per eivsi.n lego,menoi qeoi.
ei;te evn ouvranw/| ei;te evpi. gh/j( w[sper eivsi.n qeoi. polloi. kai. ku,rioi polloi,( |
|
| 1Cor 8, 6 | Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare,
de qui tot prové i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim. |
| avllV h`mi/n ei-j qeo.j o` path,r
evx ou- ta. pa,nta kai. h`mei/j eivj auvto,n( kai. ei-j ku,rioj VIhsou/j Cristo,j diV ou- ta. pa,nta kai. h`mei/j diV auvtou/Å( |
|
| 1Cor 8, 7 | Ara bé, no tothom té el coneixement.
Alguns, acostumats fins ara a la idolatria, mengen la carn sacrificada als ídols com si realment fos oferta a ells, i així la seva consciència, feble com és, els fa sentir en pecat. |
| VAllV ouvk evn pa/sin h` gnw/sij\
tine.j de. th/| sunhqei,a| e[wj a;rti tou/ eivdw,lou w`j eivdwlo,quton evsqi,ousin( kai. h` sunei,dhsij auvtw/n avsqenh.j ou=sa molu,netaiÅ( |
Pau, a la bàsica afirmació de la fe monoteística (Hi ha un únic Déu, el Pare), hi afegeix la bàsica confessió del cristianisme hel·lenístic o de la gentilitat (Jesús, el Crist, és l'únic Senyor). ¿Trenca d'aquesta manera el Shema, la confessió del monoteisme jueu?
| Deut 6, 4 | Escolta, Israel,
el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. |
| a;koue Israhl
ku,rioj o` qeo.j h`mw/n ku,rioj ei-j evstin |
El joc de les preposicions és el preu a pagar a la filosofia estoica del moment al parlar de la relació entre Déu i el cosmos
| 6a | de qui tot prové
evx ou- |
cap al qual caminem
eivj auvto,n |
| 6b | pel qual tot existeix
diV ou- |
i nosaltres a través d'ell
diV auvtou |
És sorprenent el paper còsmic atribuït a Crist (pel qual, a través del qual tot existeix). Una lectura en sentit vertical donaria:
Totes les coses provenen d'ell [Déu, el Pare] a través d'ell [el Crist]
i nosaltres caminem destinats a ell [Déu el Pare] a través d'ell [el Crist]
Pau vol reforçar -davant de la facció gnòstica de Corint- la unitat entre creació i salvació: insisteix que l'únic Senyor dels creients no pot ser separat de l'únic Déu creador. Així, descrivint Crist el Senyor amb el llenguatge de la Saviesa, vol afirmar que el mateix diví poder està actiu tant a la creació com a la salvació; el poder de Déu a la creació s'ha expressat plenament en la mort i resurrecció de Crist; el que s'havia dit de la Saviesa es podia dir ara de Crist. El verset 8, 6 no trenca el monoteisme jueu, sinó que afirma simplement que Crist és l'acció de Déu: Crist és identificat aquí no amb un ésser pre-existent, sinó amb el poder creatiu de Déu.
His aim, as we have seen, is to assert that the same divine power is active both in creation and in salvation; he achieves this by describing Christ the Lord in Wisdom language; his meaning then would be that the power of God in creation came so fully to expression in Christ's death and resurrection that it can be said of Christ what was said of Wisdom. That is to say, since presumably for Paul too Wisdom was not a being distinct from God, but was 'the wisdom of God' (I Cor. 1.24), God acting wisely, then 8.6b is not in fact a departure from Jewish monotheism, but asserts simply that Christ is the action of God, Christ embodies the creative power of God. In other words, Christ is being identified here not with a pre-existent being but with the creative power and action of God. And the thought is not of Christ as pre-existent but of the creative act and power of God now embodied in a final and complete way in Christ. (pàg. 182)
Així, doncs, el que podia semblar una primera afirmació clara de la pre-existència de Crist (i una fita important en el desenvolupament de la doctrina de l'encarnació) potser no és més que el fet que Pau extreu totes les implicacions de l'afirmació de Crist com el Senyor en resposta als problemes particulars de l'església de Corint, utilitzant el llenguatge de la tradició de la Saviesa del judaisme pre-cristià que era particularment estimada pels corintis aspirants a savis.
Certament, si separem 1Cor 8, 6 del seu context, es converteix fàcilment en un vehicle per a una cristologia de la pre-existència. Però si Pau volia que fos entès d'aquesta manera, és sens dubte més que una mica dubtós.
What then seems to us to be the first clear statement of Christ's preexistence and an important landmark in the development of the doctrine of the incarnation may simply be Paul drawing out the implications of Christ's Lordship in response to the particular problems of the Corinthian church and using the language of the pre-Christian Jewish wisdom tradition which was particularly apposite for the Corinthian would-be wise. When we remove I Cor. 8, 6 from this context it readily becomes a vehicle for a christology of pre-existence - that is certainly true. But whether Paul intended it to be thus understood is certainly more than a little doubtful. (pàg. 183)
James Dunn estudia altres dos textos que sovint són presentats com referits a la pre-existència de Crist: Crist com la roca del desert (1Cor 10, 1-4) i el descens dels cels de Crist (Rm 10, 6-10).
La seva conclusió sobre el primer text és aquesta:
En resum, no és suficientment probable que I Cor 10, 4 es refereix a Crist com preexistent de tal forma que ens pugui aportar alguna cosa en la nostra investigació.
In short, it is not sufliciently probable that I Cor. 10.4 refers to Christ as preexistent for us to make anything of it in our inquiry. (pàg. 184)
I sobre el segon text conclou:
En poques paraules, la interpretació de Rom. 10.6ss (o de Ef. 4,9) com una referència a l'encarnació està massa feblement basada per permetre que utilitzem aquests versos com qualsevol tipus d'evidència de que la doctrina de l'encarnació ja estava emergent. En la nostra investigació actual seria més prudent deixar Rom. 10.6ss a banda al costat de I Cor. 10.4. Les indicacions més plausibles d'una cristologia Saviesa en les cartes paulines són les que atribueixen un paper al Crist còsmic en la creació
In short, the interpretation of Rom. 10.6f (or indeed of Eph. 4.9) as a reference to the incarnation is too weakly based to allow us to use these verses as any kind of evidence that a doctrine of the incarnation was already emerging. In our present inquiry it would be wiser to leave Rom. 10.6f on the sidelines alongside I Cor. 10.4. The most plausible indications of a Wisdom christology in the Pauline letters remain those which ascribe a role to the cosmic Christ in creation. (pàg.187)
Està àmpliament acceptat que és un himne prepaulí construït en dues estrofes seguint el llenguatge de la saviesa del judaisme pre-cristià i modificat -amb més o menys extensió- per Pau.
Podeu mirar el resum de Roger Haight
http://www.tinet.cat/~fqi_ct04/error_encarnat_ct.htm#colossencs
Primera estrofa (VV. 14 - 18a): el paper de Crist (pre-existent) a la creació (la seva relació amb la antiga creació)
| Col 1, 15 | Ell és la imatge del Déu invisible,
primogènit de tota la creació, |
| o[j evstin eivkw.n tou/ qeou/ tou/ avora,tou
prwto,tokoj pa,shj kti,sewj |
El "Déu invisible" (el Deus absconditus de la tradició luterana) és el problema de qui cerca Déu. Com trobar allò que és invisible? Diverses figures -a l'Escriptura- feien possible la relació del Déu transcendent amb el món dels humans: els àngels, l'esperit, la saviesa, la paraula. Ara, és el Crist, el crucificat i ressuscitat, qui serà la plena imatge del Déu transcendent. A 2Cor 4, 4 afirmarà que Crist en la seva glòria (to.n fwtismo.n tou/ euvaggeli,ou th/j do,xhj tou/ Cristou/) és la imatge de Déu (evstin eivkw.n tou/ qeou/).
Descriu a Crist com la primera de totes les creatures (sentit temporal) o com el primer per la seva sobirania sobre tota la creació (sentit qualitatiu) [Sal 89, 28]? O es vol deixar una certa ambigüitat?
| Col 1, 16 | ja que Déu ha creat per ell totes les coses,
tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats. Tot ha estat creat per ell i destinat a ell. |
| o[ti evn auvtw/| evkti,sqh ta. pa,nta
evn toi/j ouvranoi/j kai. evpi. th/j gh/j( ta. o`rata. kai. ta. avo,rata( ei;te qro,noi ei;te kurio,thtej ei;te avrcai. ei;te evxousi,ai\ ta. pa,nta diV auvtou/ kai. eivj auvto.n e;ktistai\ |
|
| Col 1, 17 | Ell existeix abans de tot,
i tot es manté unit gràcies a ell., |
| kai. auvto,j evstin pro. pa,ntwn
kai. ta. pa,nta evn auvtw/| sune,sthken( |
Atribueix Pau (o l'autor de l'himne pre-pauli) una pre-existència a Crist? Tenint en compte el llenguatge de la Saviesa ("Totes les has fetes amb saviesa" del Salm 104, 24), ens podem preguntar si realment la intenció de l'autor era atribuir aquesta pre-existència a Crist.
Aquesta interpretació [la pre-existència] no es desprèn necessàriament. Això pot ser simplement la manera de l'escriptor de dir que ara Crist revela el caràcter del poder existent darrere del món ... Crist defineix el que és la saviesa, el poder creador de Déu... Ell és l'expressió més completa i més clara de la saviesa de Déu ... i així es pot dir de Crist el que anteriorment s'havia dit de la Saviesa: que "en ell (la saviesa divina ara encarnada en Crist) van ser creades totes les coses". En altres paraules: aquest llenguatge s'utilitza aquí per indicar la continuïtat entre el poder creador de Déu i Crist, sense que això impliqui que es vulgui pretendre que el mateix Crist va ser actiu a la creació.
That interpretation does not necessarily follow. This may simply be the writer's way of saying that Christ now reveals the character of the power behind world… Christ defines what is the wisdom, the creative power of God; he is the fullest and clearest expression of God's wisdom… of Christ it can be said what was said first of wisdom: that in him (the divine wisdom now embodied in Christ) were created all things. In other words: the language may be used here to indicate the continuity between God's creative power and Christ without the implication being intended that Christ himself was active in creation. (pàg. 190)
... una vegada més, probablement, no tenim tant una declaració de Crist com preexistent com una declaració sobre la saviesa de Déu ara definida per Crist, ara totalment equiparada amb Crist.
In which case again probably we do not have a statement of Christ as pre-existent so much as a statement about the wisdom of God now defined by Christ, now wholly equated with Christ. (pàg. 191)
| Col 1, 18a | Ell és també el cap del cos,
que és l'Església. |
| kai. auvto,j evstin h` kefalh. tou/ sw,matoj
th/j evkklhsi,aj\ |
Segona estrofa (vv. 18b-20): el paper de Crist a la redempció (la seva relació amb la nova creació)
| Col 1, 18b | Ell és l'origen,
el primogènit dels qui retornen d'entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. |
| o[j evstin avrch,(
prwto,tokoj evk tw/n nekrw/n( i[na ge,nhtai evn pa/sin auvto.j prwteu,wn |
Una pregunta als traductors de la Bíblia Catalana Interconfessional: Per què una mateixa paraula grega (prwto,tokoj) (vv. 15 i 18b) en un mateix himne (15-20) es traduïda de forma diferent: en el v.15 com "engendrat"; en el v. 18b com "primogènit"?
No hi ha dubte que aquí el "primogènit" (prwto,tokoj) és el Crist mort i ressuscitat i és només per la seva mort i resurrecció que ha esdevingut "el primer" (prwteu,wn)
| Col 1, 19 | Déu volgué que residís en ell tota la plenitud. |
| o[ti evn auvtw/| euvdo,khsen pa/n to. plh,rwma katoikh/sai | |
| Col 1, 20 | Déu volgué reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell,
posant la pau per la sang de la creu de Jesucrist, tant a la terra com al cel, |
| kai. diV auvtou/ avpokatalla,xai ta. pa,nta eivj auvto,n(
eivrhnopoih,saj dia. tou/ ai[matoj tou/ staurou/ auvtou/( ei;te ta. evpi. th/j gh/j ei;te ta. evn toi/j ouvranoi/jÅ |
Les dues estrofes ens mostren la seva coherència quan ens adonem que al llarg l'himne no estem parlant sobre el poder creatiu de Déu per se, ni de Crist per se, sinó de Crist a qui els cristians han arribat a reconèixer com l'encarnació i la definició d'aquest poder (= saviesa, plenitud): per expressar que les declaracions de la primera estrofa eren tan apropiades com les de la segona.
The two strophes become quite consistent as soon as we realize that throughout the hymn we are not talking about God's creative power per se, nor of Christ per se, but of Christ whom Christians came to recognize as the embodiment and definition of that power (= wisdom, fullness) - to express which the statements of the first strophe were as appropriate as those of the second. (pàg. 193)
Una apologètica cristiana havia d'intentar algun tipus de declaració respecte a la relació del Senyor exaltat amb la creació i amb el poder i el propòsit de Déu expressat en la creació. L'escriptor de l'himne als Colossencs tracta de dir res més que la creació i Crist s'han d'entendre en relació mútua: ara que Crist ha ressuscitat d'entre els morts el poder i propòsit en la creació no pot entendre's completament, excepte en termes de Crist, i així també Crist no pot ser plenament entès excepte en termes de que l'activitat racional de Déu, que ha fet del món el que és (evn), que li dóna al món el seu significat (dia,)) i que ho portarà el món a la seva fi assenyalada (eivj).
A Christian apologetic was bound to attempt some kind of statement regarding the relation of the exalted Lord to creation and to God's power and purpose expressed in creation. Is then the Colossian hymn writer trying to say any more than that the creation and Christ must be understood in relation to each other: now that Christ has been raised from the dead the power and purpose in creation cannot be fully understood except in terms of Christ, and so too Christ cannot be fully understood except in terms of that wise activity of God which has made the world what it is (evn), which gives the world its meaning (dia,) and which will bring the world to its appointed end (eivj). (pàg. 193)
Allò que en un principi es llegeix com una afirmació directa de l'activitat preexistent de Crist en la creació es converteix, després d'un anàlisi més detallada, en una afirmació que és bastant més profunda: no de Crist com a tal present amb Déu en el principi ni de Crist com identificat amb una hipòstasi preexistent o ésser diví (Saviesa) al costat de Déu, sinó de Crist com encarnant i expressant (i definint) aquest poder de Déu, que és la manifestació de Déu en i per la seva creació...
...that what at first reads as a straightforward assertion of Christ's pre-existent activity in creation becomes on closer analysis an assertion which is rather more profound not of Christ as such present with God in the beginning nor of Christ as identified with a pre-existing hypostasis or divine being (Wisdom) beside God, but of Christ as embodying and expressing (and defining) that power of God which is the manifestation of God in and to his creation... (pàg. 194)
El que l'himne de Colossencs 1, 15-20 reivindica
...no és simplement que salvació i creació constitueixen un "continuum", que l'única i mateixa energia divina actua en una i altra, sinó que l'energia divina que actuà en la creació arriba a la seva culminació i meta en Crist, que la manifestació divina en i per la creació arriba a una totalitat i una plenitud d'expressió en Crist, que d'altra banda es troba només en la totalitat del cosmos.
The claim is not simply that salvation and creation are continuous, one and the same divine energy working in each, but also that the divine energy put forth in creation reaches its completion and goal in Christ, that the divine manifestation in and to creation reaches a wholeness and a fullness of expression in Christ which otherwise is to be found only in the totality of the cosmos. (pàg. 194)
"Ell que és la imatge del Déu invisible,. . . aquell en qui Déu en tota la seva plenitud ha volgut habitar", ens mostra com és Déu, tant en la creació com en la salvació, de manera més definitiva que les meravelles del cosmos o les paraules de la Torà, del salmista, dels profetes i dels savis
"He who is the image of the invisible God…, he in whom God in all his fullness chose to dwell", shows us what God is like, as in creation so in salvation, more definitively than wonders of cosmos or words of Torah, psalmist, prophet and sage (pàg. 194)
LECTURA RECOMENADA
PABLO Y LA BIOGRAFÍA DE JESÚS
Un fragment d'en Alfredo Fierro a Después de Cristo
I un "exercici de repetició"
JUDES, UN TRAÏDOR?
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 6 març 2015 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (1012)
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Amb el pretext d'una enquesta (1998)