CLOENDA (I)

Les respostes a les preguntes inicials

I. L'origen de la doctrina de l'encarnació

• La doctrina de l'encarnació no sorgeix de...
• No va sorgir a través de la identificació de Jesús amb un ésser diví individual o intermediari, la presència celestial del qual estigués ja assumida
• No va sorgir de la identificació de Jesús com Elies o Henoc retornats del cel
• No va sorgir con un inevitable corol·lari de la convicció que Jesús havia estat ressuscitat de la mort o com conclusió lògica d'anomenar Jesús el Fill de Déu
• No va sorgir com corol·lari de la conclusió que Jesús havia estat divinament inspirat per l'Esperit escatològic, un concepte d'inspiració que donaria pas imperceptiblement al d'encarnació.

How did the doctrine of the incarnation originate?

1. It did not emerge through the identification of Jesus with a divine individual or intermediary being whose presence in heaven was already assumed
2. It did not emerge from an identificadon of Jesus as Elijah or Enoch returned from heaven
3. It did not emerge as an inevitable corollary to the conviction that Jesus had been raised from the dead or as part of the logic of calling Jesus the Son of God
4. It did not emerge as a corollary to the conviction that Jesus had been divinely inspired by the eschatological Spirit, a concept of inspiration giving way imperceptibly to one of incarnation

• La doctrina de l'encarnació sorgeix de...

Va començar a sorgir quan es va parlar de Crist en termes extrets del llenguatge imaginari del judaisme pre-cristià sobre la Saviesa.

...quan el Crist fou vist com aquell que havia acomplert totalment d'una manera completa i final el paper assignat a la Saviesa en efectuar i mantenir la relació entre Déu i el seu poble, i com aquell que havia realment manifestat el misteri del propòsit primordial de Déu per al cosmos i la criatura.

The doctrine of the incarnation began to emerge when the exalted Christ was spoken of in terms drawn from the Wisdom imagery of pre-Christian Judaism,

...when Christ came to be seen as the one who had filled and fulfilled in a complete and final way the role of Wisdom in effecting and sustaining the relation between God and his people, and the one who bodied forth the mystery of God's primordial purpose for cosmos and creature.

• ¿Com i quan es va expressar per primer cop?

Els principis d'aquest procés poden ser datats en els passatges sobre la Saviesa de les cartes de Pau, però és només en el període post-paulí que sorgeix una clara comprensió de Crist com havent pre-existit amb Déu abans del seu ministeri a la terra, I només en el Quart Evangeli podem parlar de una doctrina de l'encarnació.

How and when did it first come to expression?

The beginning of this process can be dated to the Wisdom passages in Paul's letters, but only in the post-Pauline period did a clear understanding of Christ as having pre-existed with God before his ministry on earth emerge, and only in the Fourth Gospel can we speak of a doctrine of the incarnation.

• Com es va anar preparant aquest sorgiment d'una doctrina de l'encarnació en el Quart Evangeli?

A finals del primer segle i principis del segon apareixen de forma sobtada diversos fronts d'idees sobre figures divines redemptores de les quals s'afirma la seva pre-existència en el cel abans de la seva aparició sobre la terra

• Diversos autors jueus feren el pas d'identificar el "fill de l'home" del llibre de Daniel com una figura celestial pre-existent
• Especulacions sobre el retorn des dels cels d'herois de la fe (Elies, Henoc, Moisès, Esdres, Baruc) sembla haver florit a partir d'aquest moment també.
• És probable també que en aquest període trobem els principis del gnòstic mite del redemptor (Simó i Menandre són descrits com redemptors celestials) i les especulacions sobre Adam i la Saviesa de jueus i cristians proporcionen un important estímul vers el mite de l'Home Primordial
• Trobem també indicacions d'una creixent angelologia, on les jerarquies arcangèliques semblen disminuir la distancia entre Déu i els seus missatgers creats.
• L'especulació rabínica sobre qui o què va pre-existir a la creació o què fou creat a la vigília del primer Dissabte podia molt bé haver començat en aquest mateix temps
• En els escrits cristians, a mesura que el primer segle s'acosta a la seva fi, veiem una casi imperceptible transició des del pensament de Crist com la revelació del misteri amagat (el designi original de Déu) al pensament (potser) de Crist com qui havia estat ell mateix revelat i manifestat.
• En particular en l'evangeli de Joan, trobem una cristologia de la pre-existència sorgida de repent en una exposició vigorosa i sostinguda: Logos encarnat, Fill de Déu enviat, Fill de l'Home davallat

What lies behind this emergence of a doctrine of the incarnation in the Fourth Gospel?

I am referring to the rather sudden appearance (or so it would seem) at the end of the first century and beginning of the second century on several fronts of ideas of divine redeemer figures who can be said to have pre-existed in heaven prior to their appearance on earth.

1. Several Jewish writers took the step of identifying the Danielic 'son of man' as a pre-existent heavenly figure,
2. Speculation regarding the return of heroes of the faith from heaven (Elijah, Enoch, Moses, Ezra, Baruch) seems to have blossomed from about this time too.
3. It was probably in this period also that we find the beginnings of the Gnostic redeemer myth proper - with Simon and Menander coming to be portrayed as heavenly redeemers, and the Adam and Wisdom speculation of Jew and Christian providing an important stimulus towards the Primal Man myth.
4. We find also indications of an escalating angelology, where the archangelic hierarchy seems to diminish the distance between God and his created messengers.
5. Rabbinic speculation as to who or what pre-existed creation or was created on the eve of the first Sabbath may well have begun in this period too.
6. In Christian writings as the century progresses towards its close we see an almost imperceptible transition from thought of Christ as the revelation of the hidden mystery (the original purpose of God), to the thought (perhaps) of Christ as himself the one who had been revealed and manifested.
7. Not least in John's Gospel, we find a christology of pre-existence suddenly blossoming into a vigorous and sustained exposition: Logos incarnate, Son of God sent, Son of Man descended.

• L'explicació més plausible

En les tres últimes dècades del segle I la conceptualització d'una pre-existència real d'éssers celestials redemptors va aparèixer (en diferents llocs i al mateix temps) a la superfície del pensament religiós.

• Allò que abans no s'havia previst va sorgir com una forma plausible de pensament i comprensió.
• Allò que abans no s'havia pensat es va convertir en quelcom pensable

...no d'una manera abrupta, sinó en part com una natural progressió del pensament sobre la Saviesa divina i sobre la predestinació divina i en part com una resposta als desafiaments que els esdeveniments de l'any 70 van plantejar a la fe, que va trobar una renovada esperança en l'especulació centrada en l'escriptura apocalíptica i en la possible intervenció dels herois de la fe d'Israel, en el retorn dels quals es creia.

The more likely explanation I suggest is that in the last three decades of the first century the conceptualization of the real pre-existence of heavenly (redeemer) beings came (in different places at the same time) to the surface of religious thought.

1. What had not previously been envisaged emerged as a plausible way of thinking and understanding.
2. What had not previously been thought became thinkable

...not in any abrupt way, but partly as a natural progression of thought about divine Wisdom and divine predestination, and partly as a response to the challenge to faith which the events of AD 70 posed, which found renewed hope in speculation focused on the earliest apocalyptic writing and on the possible intervention of Israel's translated heroes of the faith.

• Un procés de ruptura en el pensament religiós

En aquest procés que va donar lloc a una ruptura en el pensament religiós, la fe cristiana en Crist va jugar un paper crucial:

• Fou l'apropiació cristiana de la visió de Daniel que molt probablement va atreure l'atenció de la més àmplia especulació jueva a les acaballes de la primera revolta jueva.
• Fou la utilització cristiana del llenguatge imaginari sobre la Saviesa del judaisme pre-cristià la que molt probablement va ampliar la comprensió prèvia de la Saviesa divina obrint noves possibilitats, tant pels jueus com pels cristians, de parlar de la relació de Déu amb l'home.

En particular, l'ús de Pau del llenguatge sobre la Saviesa per avaluar Crist, i la seva descripció del significat de Crist en termes del paper de la Saviesa en la creació.

En els escrits de Pau i de Joan nosaltres veiem el pensament cristià a l'avantguarda d'un moviment de pensament més ampli i més incipient i jugant un paper decisiu i proporcionant un estímul decisiu dins d'aquest moviment del pensament. Aquí veiem com s'arriba al punt de transició, el pensament gairebé impensable, que Joan posteriorment va expressar tan clarament.

In this process, it has become increasingly clear. Christian faith in Christ played a crucial role

1. It was the Christian appropriation of the vision of Daniel which quite probably drew it to the attention of wider Jewish speculation in the aftermath of the first Jewish revolt.
2. It was the Christian use of the Wisdom imagery of pre-Christian Judaism which quite probably stretched the previous understanding of divine Wisdom so far that it opened up new possibilities for both Jew and Christian to speak of God's relation to man.

it would probably be Paul's use of Wisdom language to assess Christ, and his description of Christ's significance in terms of Wisdom's role in creation. Here we see conceptualization approaching the transition point, the thought almost thinkable that John subsequently expressed so clearly.

1. And in Paul and John in particular we see Christian thought … in the van of a wider and more inchoate movement of thought and itself playing a decisive role and providing a decisive stimulus within that movement of thought.

In short, it was probably Christian attempts to express the reality of Christ, to encapsulate his significance in particular formulations, which opened the way for the wider religious thought of the time to generate new ideas of God's dealings with men and to formulate new expressions of their yearning for salvation.