Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
 Si no les veus,
doble click...click2 (1K)		 Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
CATEQUESI SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT

A MANERA D'OBERTURA

Anar directament a l'Índex

Al llarg d'aquesta "catequesi" és possible que surti més d'un cop la paraula "Lamiarrita". ¿Què és Lamiarrita?

La casa de Lamiarrita en el valle del Baztan
Els lectors habituals d'aquesta web ja saben el què és "Lamiarrita": la casona a la Vall del Baztan a on, des de fa uns quants anys, un grup de jesuïtes, amb unió d'altres sacerdots, religioses, laics i laiques (casats o sense casar), fan "Exercicis Espirituals": vuit dies d'oració, reflexió i lectura.

Cada any ve un "predicador / predicadora" diferent, el qual dóna una xerrada al dia al matí. En l'eucaristia de la tarda sempre hi ha un poc de temps perquè el públic s'esplaï dient el que vulgui... Després de tants anys, ja gairebé tots sabem el que cadascun va a dir abans que comenci a parlar...

L'any 2015 vingué com "predicadora" Pepa Torres.

Ja el primer dia em vaig veure obligat a intervenir, doncs ja de sortida, a "bote pronto", va parlar del Déu encarnat en un home, Jesús de Natzaret. Una afirmació que jo vaig veure -sense que ella ho manifestés de cap manera- que tenia per a ella quelcom d'incomprensible. Com és que Déu s'havia encarnat en un home i no en una dona?

Vaig recordar una dita o aforisme dels escolàstics, aquells filòsofs i teòlegs medievals, sense saber si ja repetien frases dels antics filòsofs grec o llatins: Ex falso sequitur quodlibet, d'una afirmació, creença, dogma fals segueix (pot seguir) qualsevol cosa.

Allò que, a la prèdica d'aquest matí, ha estat "fals" ha estat l'afirmació d'un déu encarnat en una persona humana, ja sigui en un home o en una dona.

Per part meva no hi havia cap pretensió d'"épater le personnel" (deixar espatarrat el públic), sinó que resumia tot un conjunt d'articles que he anat publicant a la meva web (i al blog de Lamiarrita) aquest darrer any, com a continuació d'un primer publicat a finals de febrer de 2010.

Vaig voler posar de manifest la "saviesa" medieval...

Aquests escolàstics, tantes vegades criticats per totes nosaltres, no havien extret la conclusió -als nostres ulls- fàcil: Ex falso sequitur falsum (d'una cosa falsa no pot sortir altra cosa que una altra falsedat), sinó que havien dit "sequitur quodlibet" (pot seguir qualsevol altra cosa), admetent així que de "ex falso" podia sortir quelcom de bonum (bondat), quelcom de verum (veritat), quelcon de pulchrum (bellesa).

I jo també admetia que la resta de coses que ens havia dit Pepa Torres aquell matí podien tenir bonum, verum, pulchrum.

Però no ens cal oblidar que de l'error del déu encarnat havien sortit també els sermons incendiaris de sant Bernat de Claraval i les Creuades ni oblidar que l'error del déu encarnat havia permès a teòlegs i juristes de Castella la redacció de El Requerimiento, un document que donava base legal a tot allò que Bartolomé de las Casas definiria com "la destrucción de las Indias".

Podeu veure:
El Requerimiento

*     *     *

El dia següent em vaig mostrar més conciliador.

Avui no puc dir res contra el déu encarnat, ja que s'ha limitat a dir-nos que "Dios se había encarnado en todas nosotras" y totes nosaltrae hem comprés que Pepa utilitzava un llenguatge metafòric i simbòlic.

El llenguatge metafòric ens recorda el llibre de John Hick, teòleg presbiterià de Birmimghan, the metaphor of god incarnate. christology in a pluralistic age. (La metàfora del Déu encarnat), publicat l'any 1993, un cop apaivagada la tempesta que l'any 1977 va ocasionar a l'església anglicana la publicació de the mith of the god incarnate (El mite del Déu encarnat).

La traducció castellana del llibre d'en John Hick la debem a l'editorial ABYA-YALA (Quito, Ecuador, de la Universidad Pontificia Salesiana), i més concretament a la Col·lecció "Tiempo Axial" que, com el seu nom indica, selecciona obres només de la frontera que dóna al canvi radical en què vivim. La traducció ha estat realitzada per l'equip de Servicios Koinonia, patrocinats per l'Agenda Latinoamericana, amb José M. Vigil com cap. Aparegué l'any 2004 amb el títol la metáfora del dios encarnado. cristología en una época pluralista.

Comprar el llibre a Abya-Yala

Podeu veure:
La metàfora del Déu encarnat
14 tesis(extretes) de John Hick

El llenguatge simbòlic ens recorda el llibre d'en Roger Haight, jesuïta, Jesus, symbol of God, publicat l'any 1999. Va ser sotmès a les investigacions del Sant Ofici (Sagrada Congregació per la Defensa de la Fe) i a de principis de 2009 li fou prohibit ensenyar teologia sistemàtica a qualsevol universitat, catòlica o no. Li permeten que es dediqui a l'espiritualitat ignasiana.

La traducció castellana del llibre és de l'Editorial Trotta, Jesús, símbolo de Dios, aparegut l'any 2007.

Podeu veure:
L'error del Déu encarnat

Mentre utilitzem un llenguatge metafòric o simbòlic podem parlar de l'encarnació de Déu, però el llenguatge que ahir es va utilitzar no era ni metafòric ni simbòlic.

De Deo incarnato

D'un de tants déus encarnat

...sota la imatge d'un déu encarnat, el mateix cristianisme històric va romandre immers en la perspectiva de les religions paganes ja que va tendir també a mantenir junts, a l'interior d'un mateix cercle, el diví i l'humà. És sabut que la idea d'encarnació circulava llavors en altres mitjans culturals de la Mediterrània, per exemple a Egipte.

Georges Morel
L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT (febrer 2010)
Confondre una "personificació" amb una "hipòstasi"
L'error que va possibilitar la teoria de l'encarnació. Resum d'unes pàgines del llibre jesus, symbol of god de Roger Haight
MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT: JESÚS I L'ESPERIT (novembre 2014)
Rastrejant els orígens de la teoria de l'encarnació
El llenguatge del judaisme pre-cristià sobre l'Esperit de Déu dóna alguna explicació al per què i al com dels orígens de la doctrina de l'encarnació? Era ja l'Esperit considerat com una hipòstasi semi-independent en temps de Jesús? Resum d'unes pàgines d'en James D. G. Dunn en el seu llibre christology in the making: a new testament inquiry into the origins of the doctrine of the incarnation
MÉS I MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT: JESÚS COM SAVIESA DE DÉU (febrer 2015)
Intentant descobrir els orígens de la "fabulació" del Déu encarnat
Les especulacions sobre la Saviesa del judaisme pre-cristià foren utilitzades per alguns grups de seguidors de Jesús per anar expressant el "paper" de Jesús entre Déu i la seva creació.
JESÚS, COM "SAVIESA DE DÉU" A LES CARTES PAULINES (març 2015)
Era un ésser pre-existent amb possibilitats d'encarnar-se?
Pau, utilitzant el llenguatge de la "saviesa de Déu" que estava molt estès en el judaisme pre-cristià, afirma que la mateixa Saviesa divina que va actuar a la creació era ara activa en Jesús, que la Saviesa de Déu en la seva expressió més important -com el pla de salvació posat a l'obra per Déu- és Crist.
DE "MISSATGER DE LA SAVIESA" A "SAVIESA" (març 2015)
Del document Q a l'evangeli de Mateu
Com Mateu va anat canviant el document Q
¿I PER QUÈ HEM DE CREURE EN UN DÉU ENCARNAT? (abril 2015)
Si ni a les cartes de Pau, ni en el Document Q, ni en l'evangeli de Marc, ni en els evangelis de Lluc i Mateu, no existeix una creença en un Déu encarnat?
¿No seria suficient reconéixer que en Crist Déu es va manifestar, manifestant el seu poder com a Creador i seu amor com Salvador, de manera total i definitiva? Quelcom que ni el mateix Jesús de Natzaret s'ho va arribar a creure mai...
EL REREFONS DE LA PARAULA ENCARNADA (juny 2015)
A les escriptures hebrees i a la literatura del judaisme-hel·lenístic pre-cristià
¿En quina mesura els primers lectors del pròleg de Joan identificarien la Paraula amb una hipòstasi divina, amb un ésser intermediari entre Déu i els homes?
TRES PREGUNTES A AURELIUS AUGUSTINUS HIPPONENSIS (maig 2015)
El sant Agustí, bisbe d'Hipona
¿Què és el que el senyor bisbe d'Hipona ja havia llegit en els llibres dels neoplatònics?
"I LA PARAULA ES VA FER CARN". QUIN ÉS L'  ABANS   I EL   DESPRÉS   D'AQUESTA FRASE? (octubre 2015)
El pensament sobre la Paraula en els escrits neotestamentaris
De Jesús com "contingut de la paraula" a Jesús com "la Paraula encarnada"
EL POEMA SOBRE LA LA PARAULA (novembre 2015)
Mai tan poques paraules "enredaren" tanta gent
Existeix en els escrits del Nou Testament una identificació de Jesús de Natzaret com la Paraula de Déu? Aquesta identificació implica una afirmació de la pre-existència d'aquest Jesús de Natzaret?
CONCLUSIONS D'UNA INVESTIGACIÓ (desembre 2015)
Sobre la doctrina de l'encarnació
No parlem d'un "fet" (si va haver-hi o no "encarnació"), parlem de com va anar sorgint una "doctrina"
CLOENDA (I): LES RESPOSTES A LES PREGUNTES INICIALS (gener 2016)
Podem donar ara una resposta més defiitiva a com es va originar la doctrina de l'encarnació
És la primera part del ja darrer capítol d'aquesta catequesi
CLOENDA (II): UNES REFLEXIONS A MANERA DE CONCLUSIONS (febrer 2016)
Ara ja podem clarificar la definició d'encarnació
És la segona part del darrer capítol d'aquesta catequesi. Però no és cap final de trajecte

Ja fa uns anys, l'any 2000,
acabava la meva
CATEQUESI NADALENCA
d'aquesta manera:

Amb total agraïment
a tots aquells cristians,
des dels evangelistes
Lluc i Mateu
fins a
Walter Brueggemann,
John Shelby Spong,
Raymond E. Brown,
Eugen Drewermann,
que han sabut guardar
fins a nosaltres
com "Paraula de Déu"
allò que els antics egipcis
començaren a descobrir.


Agraït igualment
a tots aquells i aquelles,
amb els quals, sense pors,
hem pogut parlar-ne de tot això.

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
sscu@tinet.cat
27 febrer 2016 		Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes