Ir a la versión castellana


Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...

Nestorio [a la primera carta de Cirilo] respondió con desdén y continuó su tarea apologética y empezó a desacreditar a san Cirilo, "el egipcio", con toda suerte de calumnias.

Xavier Prevosti Vives, hnssc
PER QUÈ NESTORI (PATRIARCA DE CONSTANTINOPLA)
TITL·LA D'EGIPCI
A CIRIL (PATRIARCA D'ALEXANDRIA)?

La meva resposta és una simple suposició, que pot tenir una part de veritat, potser més d'aquell 10% que em concedia un dels meus antics Provincials, l'Ignasi Savat:

Clar, la gent [els companys jesuïtes] se t'enfaden perquè sempre tens un 10% de raó.

Per què Nestori, defensor d'una cristología del "Logos-home" (inhabitacionista) anomena "el egipci" a Ciril, defensor d'una cristologia "Logos-carn" (encarnacionista)?

Dos tradiciones o línias teológicas que tienen mucho en común:
  • Ambas son cristologías desde arriba y de tres etapas
  • Ambas presuponen la doctrina de Nicea (el Logos, o Hijo, es de la misma substancia que el Padre)
  • Ambas se desarrollan mediante la reflexión sobre los datos objetivos de la revelación propuestos en las Escrituras
  • Ambas tienen el propósito de entender el carácter, la constitución o naturaleza de la figura de Jesucristo, del que se afirma que es divino y humano a la vez.

Roger Haight
Jesús, símbolo de Dios
Pág. 277

Potser Nestori ja se n'adonava que la "cristologia alexandrina" seguia repetint els antics esquemes de la "teologia faraònica", una teologia que, durant segles i segles, havia sustentat -al llarg de moltes dinasties- el poder faraònic.

No provenia -la cristologia alexandrina- de les ribes del llac de Galilea, ni de poblacions com Cafarnaüm i Natzaret, ni dels territoris de Zabuló i de Neftalí (cf. Mt 4, 13).

D'on venia la cristologia de Ciril?

Nestori potser hagués pogut escriure el que uns quants segles més tard escriuria Eugen Drewermann:

Qui és Eugen Drewermann?
Un intent de biografia
Si en vols saber més...

A partir d'aquí resumeixo alguns textos del llibre
De la naissance des dieux à la naissance de Jésus-Christ
de n'Eugen Drewermann

Seguint la línia del mite del naixement de l'home diví a partir de l'elecció d'una verge, mite heretat de l'antic Egipte, intentarem recordar i integrar les imatges immemorials del misteri de l'encarnació, imatges que ja tenien existència i a les quals hom creia molts segles abans del cristianisme.

L'Evangeli de Lluc, barrejant als mites egipcis les imatges del naixement d'Asclepi, el déu de la Llum i el sanador de la mitologia grega, amb la finalitat de descriure i fer viure el misteri de la redempció humana, ha creat uns textos que es situen entre el somni i l'estat de vigília, els quals nosaltres no podrem comprendre realment si no penetrem en el llenguatge sempre fluctuant de la poesia i del símbol

Tot el concepte de fill de Déu, nascut d'una verge, coberta per l'Esperit i la llum, estava ja perfectament elaborat uns quants milers d'anys abans el cristianisme en l'antic Egipte, i era una realitat viva en els actes cultuals.

El concepte central de la fe cristiana pertany a la gran religió, per tres cops mil·lenària, de les terres del Nil, i representa -juntament amb la doctrina de la immortalitat de la religió d'Osiris- el més preuat regal que l'esperit de l'antic Egipte hagi legat al cristianisme.

Hi ha una identitat perfecta entre la religió dels cristians [Nestori diria "la religió de Ciril"] i la dels antics egipcis; hi ha una dependència perfecta del cristianisme [Nestori tornaria a dir "de la religió de Ciril"] envers la religió de l'Orient antic, en allò que constitueix precisament l'afirmació central de la tradició de la fe cristiana.

Una cosa és clara: la fe en la filiació divina d'un home no pot, per si mateixa, fonamentar la diferència entre el cristianisme i la fe faraònica egípcia.

Amb la doctrina de la filiació divina del Salvador, el cristianisme es relliga, de fet, amb representacions "paganes" força esteses, i la qüestió es posa, doncs, d'una manera tot nova, fins i tot per a la teologia cristiana:

Què significa, en l'univers de la simbòlica mítica, aquesta fe a una filiació divina?

Hem d'admetre, doncs, agraïts, que la teologia de la filiació divina no és un concepte específicament cristià:

En l'àmbit del simbolisme de la fe, hi ha una identitat perfecta entre la religió dels cristians i la dels antics egipcis.

Des del punt de vista de la historia de les religions, hauríem fins i tot de parlar d'una dependència perfecta del cristianisme ["de la religió de Ciril"] envers la religió de l'Orient antic, en allò que constitueix precisament l'afirmació central de la tradició de la fe cristiana.

Seguir les petjades deixades pel poble dels antics egipcis, el primer que, a la història de les grans cultures, ha cregut en la filiació divina d'un home.

Per poder comprendre tota la força i tota la riquesa de la simbòlica de la filiació divina, del naixement virginal, de l'anunci per un àngel…, és inevitable per a la fe cristiana, si es vol comprendre a si mateixa, meditar i repensar les imatges religioses corresponents en l'antic Egipte, ja que és només a partir d'aquí que podem determinar els camps d'experiència als quals el nostre vocabulari cristià vol referir-se.

Però si volem partir de la significació interior del símbol religiós de la figura del fill de Déu, aquestes imatges de l'antic Egipte ens porten en línia recta als dogmes de l'Església primitiva.

¿De quina manera podem fer nostra la inesgotable riquesa de les imatges i idees de l'antic Egipte?

I és ara, a partir d'aquí, quan el cristianisme pot gloriar-se d'haver agafat amb tota la seva força espiritual el simbolisme central de l'Egipte antic i d'haver-lo enaltit, en la seva pura interioritat, a la categoria d'expressió central de la seva pròpia fe.

Moltes gràcies, Eugen.

Els dotze "anatematismes" de Ciril contra Nestori

Efès: de la deessa Artemis a una "mare de déu"
Un fragment d'Alfredo Fierro

I ja t'has ficat a la meva
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat?