| Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader
Si no el tens, doble click... |
 |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... | |
Una dona, Egèria -consagrada a Déu o dama il·lustre, procedent d'Hispània- fa un pelegrinatge a Terra Santa (381-384) i posa per escrit les seves experiències: és la primera escriptora cristiana
|
22 Veure text original |
1. Un cop tornada a Antioquia, hi vaig romandre una setmana per tal de preparar les coses necessàries per al viatge. Després, marxant d'Antioquia1 i fent camí durant algunes etapes, vaig arribar a la província anomenada Cilícia, que té per metròpoli la ciutat de Tars2, on ja havia estat anant cap a Jerusalem.
2. Però, com que a tres etapes de Tars, a Isàuria, hi ha el martyrium de santa Tecla3, em va agradar molt també d'arribar-m'hi, sobretot perquè era tan a prop. |
|
|
23 Veure text original |
 1. Marxant de Tars vaig arribar a una ciutat vora la mar, encara a Cilícia, anomenada Pompeiòpolis4. Després, havent entrat ja al territori d'lsàuria, vaig fer parada a la ciutat anomenada Còricos5 i el tercer dia vaig arribar a la ciutat anomenada Selèucia d'Isàuria6. Arribada allà, vaig anar a trobar el bisbe7, un veritable sant, antic monjo, i vaig veure també allà, en aquella ciutat, una església molt bella.
|
|
2. I com que des d'allà fins a santa Tecla, indret que era més enllà de la ciutat, en un petit altiplà, hi havia unes mil cinc-centes passes, vaig preferir d'arribar-m'hi per fer-hi l'etapa que havia de fer. Allà, prop del santuari, no hi ha altra cosa que innombrables ermites d'homes i de dones.
3. Vaig trobar allà una dona molt amiga meva, de la vida de la qual tothom, a l'Orient, donava testimoniatge, una santa diaconessa de nom Martana8, que jo havia conegut a Jerusalem quan ella hi pujà per pregar; ella dirigia monestirs d'apotactites9 i verges. En veure'm, quin goig no fou el seu i el meu! No podria pas descriure'l. 4. Però, tornant al tema, hi ha molts monestirs en aquell turó i al mig hi ha un gran mur que encercla l'església, dins la qual hi ha el martyrium10; aquest martyrium és molt bonic. El mur fou alçat per a protegir l'església per causa dels isauris, que són molt dolents i sovint fan robatoris11, no fos que intentessin dur alguna acció contra el monestir annex. 5. Un cop arribada allà en el nom de Déu, després d'haver fet oració al martyrium i d'haver llegit sencers els Actes de santa Tecla12, vaig donar gràcies infinites a Crist Déu nostre, que s'havia dignat a acomplir totalment els meus desigs, jo que era indigna i que no m'ho mereixia pas. 6. Després de romandre allà durant dos dies i haver visitat els sants monjos i apotactites que hi havia per allà, tant homes com dones, havent fet oració i havent combregat, vaig tornar a Tars a reprendre el meu camí... |
|
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 28 octubre 2008 Ültima modificació: 2 febrer 2011 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Teologia
Indígena
Catequesi
nadalenca Catequesi eucarística Coses
de jesuïtes
Amb
el pretext d'una enquesta
Spong
el bisbe episcopalià
Altres
temes
1 És curiós que Egèria no expliqui res d'Antioquia, del seu bisbe (Flavià), dels seus martyria, entre els quals el dels Macabeus, el de sant Bàbilas, etc. És que potser en parlava en la part de l'Itinerarium que no se'ns ha conservat? De fet havia visitat Antioquia en alguna altra ocasió, almenys en el camí de Constantinoble a Jerusalem. En aquest sojorn antioquè, Egèria devia fer la coneixença d'un diaca que fou després molt famós per la seva oratòria: Joan Crisòstom (ordenat diaca l'any 381 i prevere el 386). 
2 El Pelegrí de Bordeus i l'Itinerari de l'Anònim de Piacenza compten una etapa d'Antioquia a la frontera de Cílícia, i vuit fins a Tars.
3 El santuari de santa Tecla, als afores de Seléucia (actualment Ayatecla, a la localitat de Meriamlik, Turquia), gaudí d'una gran anomenada a mitjan s. IV. La font d'aquesta devoció eren els Actes de santa Tecla, que formen part dels Actes de Pau, del s. II i que foren traduïts aviat al llatí. Vegeu més avall, 23, 5 i nota 12. En el s. V fou redactada una Vída de santa Tecla i aplegat un recull de Miracles. Cf l'edició de G. Dagron, Vie et Miracles de Sainte Thècle, Brussel·les 1978. Sobre el martyríum de la santa, cf la síntesi histórico-arqueológica de Wilkinson, Egeria's Travels, 288-292, amb dos plánols, però també el que diu el mateix Dagron.
4 Hom en pot veure les ruïnes, vora la mar, 1 km al sud de la localitat de Mezetli.
5 Aquesta ciutat correspon a l'actual Kizkalesi, que conserva encara restes de l'antiga ciutat cristiana.
6 L'actual Silifke. Atés que Egèria era a Antioquia a primers de maig, devia arribar a Selèucia vers el 20 del mateix mes.
7 Potser el bisbe Simposi (present al concili de Constantinoble del 381) o el seu successor Samos
8 Aquesta Martana seria la mateixa de què parlen els Miracles de santa Tecla, de mitjan segle V (44,43; ed. Dagron, Vie et Miracles, p. 406) i Basili de Selèucia (Vita S. Theclae, 2, 30 (PG 85, 618). Quan Martana i Egèria es trobaren a Jerusalem, aquella li devia parlar del sepulcre de santa Tecla i per això ara Egèria no desaprofital'ocasió de visitar-lo.
9 És la primera vegada que Egèria empra aquest nom, que apareix, però, diverses vegades en la segona part de l'Itinerarium. El terme grec (avpotaktistai,) significa "el qui renuncia" En altres textos o autors el mot podia referir-se a monjos més rigorosos, encratites. Però en Egèria no indica cap classe especial de monjos; ella empra aquest mot, que ha sentit, al costat d'altres (ascites, monazontes). Cf Mohrmann, Égérie et le monachisme, pp. 177-180.
10 Les excavacions realitzades han descobert tres edificis cultuals de la segona meitat del s. V, especialment una gran basílica de tres naus, amb una cova al dessota. Aquesta cova, però, no és el lloc primitiu del culte. La Vida de santa Tecla (s. V) no coneix la cova, i els Miracles la situen davant, vers l'Oest, de l'església (única, com en Egéria). Cf Dagron, Vie et Miracles, pp. 388-389. Aquesta església, que seria la d'Egèria, a l'est de la cova, devia ser una basílica de tres naus i amb atri, amb un martyrium circular a l'interior (Dagron, Vie et Miracles, 69-73). Cf. Wilkinson, Egeria's Travels, pp. 288-292.
11 Hom coneix atacs dels isauris a Cilícia, Pamfília i Lícia, poc abans del viatge d'Egèria. Cf. J. Rouge, L'Histoire Auguste et l'haurie au IV siècle, Revue des Études Anciennes 68, (1968) 295-299. També en parlen els Miracles de santa Tecla. Cf. Dagron, Vie et Miracles, pp. 112-113.
12 És clar que es tracta dels Actes de santa Tecla, que daten del s. III, i no pas de la Vida, que és del s. V i, per tant, posterior a Egèria. Vegeu-ne la traducció catalana de M. Estradé dins el volum Apòcrifs del Nou Testament (Clàssics del cristianisme 17), Barcelona 1990, pp. 273-291
