| Ir a la versión castellana |
|
 |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Després per a alguns Déu i per a d'altres la classe obrera,
i per a molts totes dues coses.
Umberto Eco
El Pèndol
Im memoriam
d'en Lluís Caparrós Escánez
Un dia, ja fa molt temps, fent una setmana d'Exercicis de sant Ignasi, vas dir un disbarat, un disbarat bastant gros. De gros que n'era, encara el recordo. Vas dir que hi havia dos absoluts: Déu i la classe obrera.
El disbarat no era considerar la classe obrera com un absolut ni parlar en uns Exercicis ignasians de la classe obrera. El disbarat era afirmar que hi havia dos absoluts. I això ho deies després d'haver fet tots els estudis de filosofia i teologia d'un jesuïta.
No és que haguessis estat distret a les classes ni que no haguessis "empollat" les tesis de metafísica sobre el "unum per se" o les de teologia sobre el "De Trinitate".
No, res de tot això. La teva afirmació sobre els dos absoluts era la prova de que la formidable maquinària jesuítica no havia estat capaç, en tants anys, de trencar el teu doble convenciment, el teu doble compromís, amb que vas arribar al noviciat.
Aquest doble compromís te l'havia ficat ben endins del teu cos el "veure, jutjar i actuar" de la JOC; te l'havia ensenyat el treball, la reflexió i la lluita d'un jove militant obrer.
La teva afirmació sobre els dos absoluts l'havies trobada llegint els evangelis: També allà hi ha una pregunta sobre l'absolut, sobre "el primer de tots", sobre el primer de tots els manaments (Mc 12, 28). La resposta era clara i no podia ser altra: "El nostre Déu és l'únic Senyor". A una pregunta clara i precisa una resposta curta i definitiva.
Però l'evangelista se n'adona que la pregunta pel "primer de tots" porta a l'engany, a un reduccionisme, i afegeix, tot seguit, completant la resposta a la pregunta pel "primer": "I el segon és semblant... Estima el pròxim". El "pròxim" era, per a tu, com cada dia recitaries a primera hora, "tots els nostres germans de treball", id est, "la classe obrera".
En altres racons del Nou Testament se'ns dirà que només la segona part ("estimar el proïsme") dóna validesa a la primera part (1Jo 4, 20):
...perquè el qui no estima el seu germà, que veu,
no pot estimar Déu, que no veu.
Lluís, has estimat el germà, la germana, que hom veu;
has afirmat, doncs, l'absolut que ningú mai no ha vist ni ha sentit.
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 22 juliol 2014 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)