Joan anuncia el judici

(Mt 3, 7-10; Lc 3, 7-9)

Joan anà per tota la regió del Jordà. I deia a la gent que anava a fer-se batejar per ell: Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc.

Joan i el qui ve darrera

(Mt 3, 11-12; Lc 3, 16b-17)

Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc.

Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.

Les temptacions de Jesús

(Mt 4, 1-11; Lc 4, 1-13)

Llavors el diable el va deixar.

Empobrits, afamats, afligits

(Mt 5, 1-4.6; Lc 6, 20-21)

Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:

Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!

Feliços els qui ara passeu fam: sereu saciats!

Feliços els qui ploreu: sereu consolats!

Perseguits

(Mt 5, 11-12; Lc 6, 22-23)

Feliços vosaltres quan us insultin i us persegueixin i escampin contra vosaltres tota mena de calúmnies per causa del Fill de l'home.

Alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment van perseguir els profetes anteriors a vosaltres.

Estimar els enemics

(Mt 5, 43-44; Lc 6, 27-28.35c-d)

Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare que fa sortir el sol sobre dolents i bons i envia la pluja sobre justos i injustos.

Renunciar als propis drets

(Mt 5, 38-42; Lc 6, 29-30)

Si algú et pega a la galta, para-li també l'altra, i al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant una milla, acompanya'l dues. Dóna a qui et demana, i no reclamis res a qui has fet un préstec.

La regla d'or

(Mt 7, 12; Lc 6, 31)

Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin.

Estimar sense condicions

(Mt 5, 46-47; Lc 6, 32-34)

Si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans?

I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, quin mèrit teniu? ¿No fan el mateix els gentils?

Compadir

(Mt 5, 48; Lc 6, 36)

Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.

No jutjar

(Mt 7, 1-2; Lc 6, 37-38)

No judiqueu, i no sereu judicats: tal com mesureu sereu mesurats.

El guia cec

(Mt 15, 14; Lc 6, 39)

¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot?

Deixeble i mestre

(Mt 10, 24-25; Lc 6, 40)

El deixeble no és més que el mestre; el deixeble en té proa de ser com el seu mestre.

La brossa i la biga

(Mt 7, 3-5; Lc 6, 41-42)

Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?

Com pots dir al teu germà: "Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.

L'arbre i els fruits

(Mt 7, 15-20; Lc 6, 43-45)

No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. ¿Es cullen potser figues dels cards o raïm dels arços?

L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu coses bones, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu coses dolentes. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

¡Senyor, Senyor!

(Mt 7, 21; Lc 6, 46)

Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic?

Sobre roca o sobre sorra

(Mt 7, 24-27; Lc 6, 47-49)

Tothom qui escolta les meves paraules i les compleix, s'assembla a un home que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiran contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta les meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home que va construir la seva casa damunt la sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiran contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.

El centurió

(Mt 7, 28a; 8, 5-10.13; Lc 7, 1.3.6b-10)

Quan hagué acabat aquestes paraules va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l'anà a trobar i li suplicava dient: El meu criat està malament. I ell li diu: ¿Haig d'anar jo a curar-lo? El centurió responent li diu: "Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te'n", i se'n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu criat li mano: "Fes això", i ho fa". Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien: "Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe".

La pregunta de Joan

(Mt 11, 2-6; Lc 7, 18-19.22-23)

Joan, al sentir parlar de tot això, envià alguns dels seus deixebles per preguntar-li: "¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?"

Els respongué dient: "Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten. I això és una bona nova pels pobres. I feliç aquell qui no em rebutjarà!"

Més que un profeta

(Mt 11, 7-11; Lc 7, 24-28)

Mentre ells se n'anaven, es posà a parlar a les multituds de Joan: "¿Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits sumptuosos viuen als palaus dels reis!"

Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui està escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè prepari el teu camí davant teu. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell".

A favor i en contra de Joan

(Mt 21, 32; Lc 7, 29-30)

Per què vingué a vosaltres Joan i els publicans el cregueren, però les autoritats religioses el rebutjaren.

Aquesta generació i la Saviesa

(Mt 11, 16-19; Lc 7, 31-35)

A qui compararé, doncs, aquesta generació? A qui s'assemblen? Són com els nois que seuen a les places i criden als seus companys dient-los: "Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!"

Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu, i dieu: "Té el dimoni"; ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i dieu: "Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors." Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.

El seguiment

(Mt 8, 18-22; Lc 9, 57-60)

Un li digué: "Et seguiré arreu on vagis". Jesús li respongué: "Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap".

Un altre li digué:"Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare". Li digué: "Segueix-me i deixa que els morts enterrin els seus morts".

Treballadors per la collita

(Mt 9, 37-38; Lc 10, 2)

Digué als seus deixebles: "La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors".

Anyells enmig de llops

(Mt 10, 16; Lc 10, 3)

Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops.

Sense provisions

(Mt 10, 9-10a; Lc 10, 4)

No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, ni bastó; i no us atureu a saludar ningú pel camí.

Quan entreu en una casa

(Mt 10, 7-8.10b-13; Lc 10, 5-9)

Quan entreu en una casa, digueu primer: "Pau en aquesta casa." Si allí hi ha un fill de la pau, que la vostra pau reposi damunt d'ell; si no, que la pau torni a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: "El Regne de Déu és a prop vostre."

Si una ciutat us rebutja

(Mt 10, 14-15; Lc 10, 10-12)

Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu d'aquella ciutat i espolseu-vos la pols dels peus.

Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

Contra ciutats de Galilea

(Mt 11, 21-24; Lc 10, 13-15)

Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien convertit. Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!

Qui us acull

(Mt 10, 40; Lc 10, 16)

Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull; i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.

El misteri revelat als senzills

(Mt 11, 25-26; Lc 10, 21)

En aquell temps digué: "T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat als savis i entesos totes aquestes coses i les has revelades als senzills. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.

Només el Fill coneix el Pare

(Mt 11, 27; Lc 10, 22)

El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar.

Feliços els que veuen

(Mt 13, 16-17; Lc 10, 23-24)

Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

La pregària de Jesús

(Mt 6, 7-13; Lc 11, 2b-4)

Quan pregueu, digueu: "Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació".

Demaneu i se us donarà

(Mt 7, 7-11; Lc 11, 9-13)

I jo us dic: "Demaneu, i se us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i se us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin home d'entre vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O bé, si li demana peix, li donarà una serp? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà coses bones als qui l'hi demanen".

Jesús i Beelzebul

(Mt 9, 32-34; 12, 25-28; Lc 11, 14-15.17-20)

Va expulsar un dimoni mut, Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n'estava meravellada. Però alguns digueren: "Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis". Coneixent els seus pensaments, els digué: "Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna i tota casa que es divideix i lluita contra si mateixa, no durarà, Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.

Saquejar el fort

(Mt 12, 29; Lc 11, 21-22)

Ningú pot entrar a casa d'un que és fort i prendre-li els seus béns si abans no el lliga. Tan sols així li podrà saquejar la casa.

Amb mi o contra mi

(Mt 12, 30; Lc 11, 23)

Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.

L'esperit maligne

(Mt 12, 43-45; Lc 11, 24-26)

L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: "Me'n tornaré a casa meva, d'on he sortit". Hi arriba i la troba escombrada i endreçada. Llavors se'n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, hi entren i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans.

El signe de Jonàs

(Mt 12, 38-40; Lc 11, 26.29-30)

D'altres li demanaven un senyal. I diu: "La gent d'aquesta generació és dolenta: demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs. Perquè així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l'home ho serà per a aquesta generació.

Més que...

(Mt 12, 41-42; Lc 11, 31-32)

El dia del judici, la reina del país del sud s'alçarà contra aquesta generació i la condemnarà, perquè ella va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. El dia del judici, els habitants de Nínive s'aixecaran contra aquesta generació i la condemnaran, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.

La llàntia

(Mt 5, 15; Lc 11, 33)

Ningú no encén una llàntia per posar-la en un lloc amagat, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa.

El llum del cos

(Mt 6, 22-23; Lc 11, 34-35)

El llum del cos és l'ull. Quan el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si el teu ull és dolent, el teu cos quedarà a les fosques. Per tant, si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!

Els fariseus

(Mt 23, 1-2a.5-7.23.25.26b-28; Lc 11, 39.41-44)

Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però deixeu de banda la justícia, la misericòrdia i la fidelitat! Havíeu de complir això, sense deixar allò altre.

Ai de vosaltres, fariseus, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! Purifica la copa per dintre, i així el defora serà pur.

Ai de vosaltres, fariseus, que us agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places!

Ai de vosaltres, fariseus, que sou com sepulcres que no es veuen, i la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt!

Els mestres de la Llei

(Mt 23, 4.13.29-32; Lc 11, 46b-48.52)

Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que prepareu càrregues pesades i les poseu a les espatlles dels altres, però no voleu ni moure-les amb el dit!

Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que tanqueu a la gent l'entrada del Regne de Déu! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi.

Ai de vosaltres, que construïu monuments sepulcrals als profetes que els vostres pares van matar! Doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou fills dels postres pares.

Judici de la Saviesa

(Mt 23, 34-36; Lc 11, 49-51)

Per això la mateixa Saviesa ha dit: "Els enviaré profetes i savis, i ells en mataran i perseguiran". Però demanarà comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món, des de la sang d'Abel fins a la de Zacaries, mort entre l'altar i el santuari. Us ho asseguro: en demanaran comptes a aquesta generació.

Res de secret

(Mt 10, 26-27; Lc 12, 2-3)

No hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Tot el que us he dit en la fosca, digueu-ho a plena llum, i el que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats.

No témer els qui maten el cos

(Mt 10, 28; Lc 12, 4-5)

No tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu, més aviat, el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a la Gehenna.

Més que els ocells

(Mt 10, 29-31; Lc 12, 6-7)

¿No es venen cinc ocells per pocs diners? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Més encara, fins i tot els cabells del cap us té comptats. No tingueu por: valeu més que tots els ocells.

Donar testimoni

(Mt 10, 32-33; Lc 12, 8-9)

A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l'home el reconeixerà davant els àngels , però el qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels.

Parlar contra l'Esperit

(Mt 12, 32; Lc 12, 10)

Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l'home serà perdonat, però el qui parli contra l'Esperit Sant no serà perdonat.

Comparèixer a la sinagoga

(Mt 10, 17-19; Lc 12, 11-12)

Quan us condueixin a les sinagogues, no us preocupeu de què direu: l'Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir.

El teu tresor

(Mt 6, 19-21; Lc 12, 33-34)

No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.

No us preocupeu

(Mt 6, 25-33; Lc 12, 22b-31)

Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, ni recullen en graner, i Déu els alimenta. ¿I vosaltres, no valeu molt més que els ocells? ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida?

I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà molt més per vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que teniu necessitat de totes elles. Busqueu més aviat el seu Regne, i tot això us ho donarà de més a més.

Com un lladre

(Mt 24, 43-44; Lc 12, 39-40)

Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no s'hauria pas deixat foradar la casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

El servent fidel i infidel

(Mt 24, 45-51; Lc 12, 42.46)

¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l'amo confiarà la gent de casa seva perquè els doni al temps degut l'aliment? Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro que li confiarà tots els seus béns.

Però si aquell servent es deia: "El meu amo tarda", i començava a pegar als seus companys, a menjar i a beure amb els embriacs, vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels.

Els fills contra els pares

(Mt 10, 34-36; Lc 12, 49.51.53)

He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!

¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa. He vingut a dividir el fill contra el pare; la filla contra la seva mare; i la nora contra la seva sogra.

Discernir el moment

(Mt 16, 2-3; Lc 12, 54-56)

Quan arriba el capvespre, dieu: "Cel rogenc, bon temps". I de bon matí: "Cel roig i fosc, mal temps, avui". Sabeu interpretar l'aspecte del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

Procura fer les paus

(Mt 5, 25-26; Lc 12, 58-59)

Mentre fas camí amb el qui et vol denunciar, procura d'arribar a un acord amb ell, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge et posi en mans de l'oficial, i l'oficial et tanqui a la presó. T'asseguro que, un cop allà, no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.

El gra de mostassa

(Mt 13, 31-32; Lc 13, 18-19)

A què s'assembla el Regne de Déu? A què el compararé? És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i es va fer un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques.

El llevat

(Mt 13, 33; Lc 13, 20-21)

I digué encara: "A què compararé el Regne de Déu? És com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

No us conec

(Mt 7, 13-14.22-23; 25, 10-12; Lc 13, 24-27)

Entreu per la porta estreta, perquè molts voldran entrar-hi i són pocs els qui entren per ella. Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: "Senyor, obre'ns." Ell responent us dirà: "No us conec." Llavors us posareu a dir: "Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places!" Ell us respondrà dient: "No us conec. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal!"

D'orient i d'occident

(Mt 8, 11-12; Lc 13, 28-29)

I vindrà molta gent d'orient i d'occident, i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne de Déu, mentre que vosaltres sereu llançats a les tenebres de fora. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Últims i primers

(Mt20, 16; Lc 13, 30)

Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

Jerusalem

(Mt 23, 37-39; Lc 13, 34-35)

Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut! Doncs bé, la vostra casa és abandonada. Us dic que no em veureu fins que arribi el temps que direu: "Beneït el qui ve en nom del Senyor!"

Enaltir-se i humiliar-se

(Mt 23, 12; Lc 14, 11)

Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.

Els invitats

(Mt 22, 1-14; Lc 14, 15-24)

Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: "Veniu, que ja tot és a punt". Però s'excusaven: un per la compra d'un camp, l'altre pels seus negocis… El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, va dir al seu servent: Surt pels camins i crida a tots els qui trobis fins que s'ompli la meva casa.

Odiar pare i mare

(Mt 10, 37; Lc 14, 26)

Qui no odia el pare i la mare, no pot ser deixeble meu, i el qui no odia el fill i la filla no pot ser deixeble meu.

Prendre la creu

(Mt 10, 38; Lc 14, 27)

Qui no pren la seva creu i em segueix darrera meu, no pot ser deixeble meu.

Guanyar o perdre

(Mt 10, 39; Lc 17, 33)

Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà

La sal

(Mt 5, 13; Lc 14, 34-35)

La sal és bona; però si perd el gust, amb què la tornaran salada? No és bona ni per a adobar la terra ni tan sols per al femer, i l'han de llençar.

Servir dos senyors

(Mt 6, 24; Lc 16, 13)

Ningú no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

Joan

(Mt 11, 12-13; Lc 16, 16)

El temps de la Llei i dels Profetes ha durat fins a Joan. Des d'aleshores el Regne de Déu sofreix violència , i la gent violenta se'n vol apoderar.

La Llei no passarà

(Mt 5, 18; Lc 16, 17)

És més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.

El divorci

(Mt 5, 32; Lc 16, 18)

Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

Els escàndols

(Mt 18, 7.6; Lc 17, 1-2)

És inevitable que hi hagi escàndols, però ai del qui els fa venir. Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d'aquests petits.

L'ovella perduda

(Mt 18, 12-14; Lc 15, 4-7)

Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar la perduda? I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta nou que no s'havien esgarriat.

La moneda perduda

(Lc 15, 8-10)

O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"? Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels per un sol pecador que es converteix.

Perdonar el germà

(Mt 18, 15.21-22; Lc 17, 3-4)

Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. I si t'ofèn set vegades al dia, perdona-li set vegades.

Tenir fe

(Mt 17, 20b; Lc 17, 6)

Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i us obeiria.

El Regne de Déu

(Mt 24, 23; Lc 17, 20-21)

Preguntat sobre quan vindria el Regne de Déu, els respongué: "El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre.

Com un llampec

(Mt 24, 26-27; Lc 17, 23-24)

Si us dicen: "Mireu, és al desert", no hi aneu; "Mireu, és al celler", no el seguiu. Perquè igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà el Fill de l'home quan vingui el seu dia.

Els voltors

(Mt 24, 28; Lc 17, 37)

On hi ha el cadàver, s'hi apleguen els voltors.

Com en els dies de Noè

(Mt 24, 37-39; Lc 17, 26-30)

Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en el dia del Fill de l'home: con aquells dies menjaven i bebien, prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca, va arribar el diluvi i se'ls endugué tots. Així passarà també el dia que el Fill de l'home es manifesti.

Dos homes, dues dones

(Mt24, 40-41; Lc 17, 34-35)

Jo us dic que hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat. I dues moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada.

Els diners confiats

(Mt 25, 14-30; Lc 19, 12-26)

Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar deu dels seus servents, els donà deu mines i els va dir: "Negocieu-hi mentre sóc fora." Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el primer i digué: "Senyor, la teva mina n'ha produït deu mines més". Ell li respongué: "Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa, jo t'encomanaré molt més". Vingué després el segon i digué: "Senyor, la teva mina n'ha produït cinc mines". Va dir a aquest: "Molt bé, servent bo, has estat fidel en poc; jo t'encomanaré molt més". Però se'n presentà un altre que digué: "Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra la teva mina. Aquí tens el que és teu". Ell li respon: "Servent dolent, sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que portessis els meus diners al banquers, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.

Les dotze tribus d'Israel

(Mt 19, 28; Lc 22, 28-30)

Vosaltres, els qui m'heu seguit, us asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d'Israel