Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader |
Si no el tens encara... | |
Només text | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Benvolgut Jaume:
Em permets una "altra precisió "?
Recorda't que, ja fa uns quants anys, em vaig veure obligat a "precisar-te", i no només a tu, sinó també a un parell d'amics i a una amiga, entossudits tots vosaltres a afirmar que en Lluís Mª Xirinacs havia estat el senador més votat de tot Espanya.
Si ho voleu recordar
Xirinacs, el senador més votat?
En Jaume dinant a casa meva amb uns amics (març 2016)
Aquesta "precisió " em va permetre -cosa que a tu t'agradaria- publicar a la meva web un escrit teu en record d'en Lluís Mª, una manera de tornar-li la pilota per les dues frases que en Lluís Mª dedicava al teu germà Francesc, quan aquest va morir el 14 d'abril de 1996: "Tothom qui veu Déu, mor" i "Només el profeta resisteix".
De fet, alguna vegada, quan encara no t'havies adonat que ja estaves a les acaballes de la vida, ja em vas dir que jo era més "precís " que tu: "Tu, que ets molt més precís que jo, hi podràs trobar imprecisions o errors. Si tens paciència, m'ho dius."
Com pots suposar rebo (o m'envien) els quaderns de Cristianisme i Justícia que, com molt bé també pots suposar, no acostumo a llegir.
Molt "creure en la sostenibilitat" (nº 212), però a cada número que envien que no serà llegit (i no seré jo l'únic cas) destrueixen inútilment una part (certament ben petita) de l'Amazònia (o de la Collserola).
Em va arribar en el seu moment el núm. 204, del qual es van fer 46.000 exemplars (quanta Amazònia destrruïda inútilment!!) celebrant els 500 anys de la Reforma de Luter (A 500 anys de la Reforma protestant), l'autoria del qual és teva, publicat el juny del 2017, avançant-te en alguns mesos al 31 d'octubre, dia en què "segons la llegenda, Luter va clavar el seu escrit sobre les indulgències a la porta de l'església del castell de Wittenberg". Aquesta frase és teva.
Ja tens llegides les 95 tesis?
Primer -i potser seguint consignes ignasianes- els cremàvem; ara els celebrem. Donem-ne gràcies a Déu!!
No fou la jesuïta Joana d'Àustria, filla de Carlos I, germana de Felipe II i dirigida espiritual de Francisco de Borgia, qui va presidir, com Regenta dels regnes d'Espanya, "l'auto sacramental" del 21 de maig de 1559, celebrat a Valladolid?
Carta abierta a Miguel Delibes
No fou Pedro Canisio, el Superior dels jesuïtes d'Alemanya, qui va rebre una carta de sant Ignasi, escrita a Roma el 13 d'agost de 1554, a on li indicava les possibles mesures a prendre contra els protestants? ("Y aun, pareciendo ser posible, tal vez fuese prudente consejo penarlos con destierro o cárcel, y hasta alguna vez con la muerte")
Anem ja a la "precisió " que avui vull fer-te. Dius a la pàgina 8 del fulletó:
És un canvi que anomena "revelació de la torre", en al·lusió a la cel·la on es retiraven els monjos a pregar
Certament, la "torre" era el lloc a on es retiraven els monjos, però no per a pregar, sinó per a cagar. Què? T'agrada aquesta "precisió"?
Lutero describe las circunstancias en las cuales recibió la iluminación que se convertiría en el axioma fundamental de la Reforma Protestante -la doctrina de la justificación por la fe- en las palabras siguientes:
La justicia de Dios es la que nos justifica y nos salva. Y estas palabras se convirtieron en un mensaje más dulce para mí. Me otorgó este conocimiento el Espíritu Santo en el retrete de la torre.
Con su carencia total de hipocresía, su desbordante vitalidad, y su fe inmensa, Lutero describe la escena de su experiencia religiosa decisiva con apacible candor. Era en una torre del monasterio de Wittenberg donde estaba situado el retrete.
Els "catòlics" i, a primera fila, els jesuïtes, en un principi, es van voler aprofitar d'aquest detall i se'n reien d'aquesta "il·luminació " (la justificació per la sola fe), obtinguda en aquestes precises circumstàncies (mentre estava cagant).
El candor de Lutero ha sido demasiado para los luteranos. Reconociendo la importancia decisiva de la "experiencia de la torre", la Thurmerlebnis, los eruditos luteranos han expurgado los textos con el intento de separar la torre del retrete, o bien han interpretado la torre no como una situación geográfica sino como una alegoría de cautividad espiritual. Así se dejó al padre jesuita Grisar (1911) restablecer los hechos, sólo para que Harnack y una banda de luteranos menores sacaran a relucir que daba golpes bajos, abandonándose a "vulgares polémicas católicas".
Passats els temps, el bàndol catòlic va reflexionar una mica i va acabar admetent que aquestes "precises circumstàncies" no restaven valor a la "il·luminació " i que es podia prescindir de les "precises circumstàncies".
Cuando el humo de las controversias se disipó, se estableció la situación de la Thurmerlebnis, pero tanto los críticos luteranos como el jesuita estuvieron de acuerdo en que la situación no tenía ninguna importancia. Grisar convino con Harnack en que "el lugar en el cual Lutero vislumbró por primera vez este pensamiento es de escasa importancia"; convino con la Lutheran Scheel en que los católicos romanos, como todos los cristianos, creen que Dios está presente en todas partes.
Però, com tantes altres vegades ens ha passat, arribàvem una mica tard: entretemps havia sorgit el grup dels psico-analistes que, davant de la reculada catòlica, van posar el crit al cel: "Com! Si el més significatiu és que estava cagant!"
¡Ay del psicoanálisis! No puede admitir que no tiene importancia que la experiencia religiosa que inició la teología protestante tuviera lugar en el retrete. La teoría psicoanalítica de la sexualidad infantil y de la sublimación de ésta insiste en que hay un vínculo oculto entre la actividad espiritual superior y los órganos inferiores del cuerpo. Incluso desde el ensayo freudiano sobre "carácter y erotismo anal" (1908), el psicoanálisis ha aceptado como un teorema demostrado que un tipo definido de carácter ético que presenta una combinación de tres rasgos (la regularidad, la parsimonia y la tenacidad) está construido por la sublimación de una especial concentración de la libido en la zona anal y por consiguiente ha sido designado carácter
Bé, Jaume, jo ja em quedo aquí, però els senyors de la psicoanàlisi seguiren discutint, no naturalment sobre les precises circumstàncies (la il·luminació li vingué mentre estava cagant a la torre), sinó sobre quin significat donar a aquestes circumstàncies (il·luminació, torre, cagar). Veig que un autor, ben desconegut per mi, en Gordon Rattray Taylor, l'any 1970 publicava sex in history, a on afirmava:
...que era importante que Lutero estuviera sentado en el retrete cuando recibió su gran momento de revelación.
Aquesta "precisió " (no podràs negar que, com jo acostumo, està ben argumentada), te l'he pogut fer gràcies al fet que Domingo Melero em va passar, ja fa un cert temps, unes pàgines d'Eros y Tanatos, El sentido psicoanalítico de la historia, un llibre de Norman O. Brown, publicat l'any 1985 amb el títol original de life against death: the psychoanalytical meaning of history. Els textos citats pertanyen al capítol XIV (La era protestante), situat a la Quinta Part del llibre (Estudios sobre el carácter anal).
Si ara tinguessis temps i volguessis llegir aquestes pàgines, fes un doble clic...
Quan vulguis t'esperem a dinar...
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 20 febrer 2019 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)