Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
Nomésm text | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Benvolgut Oriol:
Fa uns dies em va arribar el teu escrit "nadalenc" i l'aprofito per enviar-te, compartint en diàleg les teves reflexions, una salutació ben cordial. T'agraeixo el teu escrit, perquè em dóna oportunitat d'afegir un capítol a la meva Catequesi Nadalenca (de l'any 2000), a la qual no deia res sobre els pastors.
1
Aquests darrers dies he pres una decisió: deixaré dit, per escrit, que en el meu "funeral" ni cantin ni recitin el salm 23: "El Senyor és el meu pastor".
Ja vaig deixant al meu darrere els 78 anys, i porto molts anys llegint i rellegint coses de la bíblia, però no ha estat, fins fa uns pocs dies, que em vaig adonar que qui es dirigia a "el Senyor" com "el meu pastor" era el rei.
Aquest salm 23 no és la pregària d'un dels "humils de la terra" ni dels "pobres del país", sinó del "rei", que s'apropia així de la divinitat, barrant el pas a un accés directe de la gent a Déu. És un salm de la litúrgia de la coronació del rei: "m'has ungit el cap amb perfums" (verset 5).
Potser afegiré en el testament que, si es capfiquen en recitar un salm (ja fa temps que dic que no hi ha cap salm que es pugui salvar), que escollin el 80: "Pastor d'Israel, escolta". Aquest sí que seria pregària del poble, però, si el volen recitar en el meu funeral, haurien de suprimir el verset 13: "Com és que has derrocat la seva tanca perquè en culli el fruit qualsevol vianant?". El poble ("el cep que vas portar d'Egipte") també posa tanques a què Déu pugui arribar a tothom. Aquest salm no està dintre del "pluralisme religiós". I caldria suprimir més versets, per exemple, el 9 ("per plantar-lo tragueres els nadius").
2
Els "molts pastors" del llibre de Jeremies (Jr 12, 10-11) no són els pastors "considerats com uns marginats socials, que vivien gairebé com a delinqüents", sinó els dirigents del poble. Serveixi aquest text per a no allargar-me:
Jr 23, 2 | Això diu el Senyor, Déu d'Israel, als pastors que pasturen el meu poble: Vosaltres heu dispersat les meves ovelles, les heu escampades i no les heu tingudes en compte. Doncs ara jo us demanaré comptes de la vostra mala conducta. Ho dic jo, el Senyor. |
No et diré que Lluc no coneixia el Talmud, ja que aquest en el seu temps encara no existia, doncs em podries dir que jo, quan m'ha interessat (per exemple, per saber si Jesús fou considerat un manzer, un fill bastard), també l'he citat.
Ja fa anys, una senyora protestant, de l'Església Reformada de França, amb qui mantenia correspondència per internet, m'animava a anar al Talmud, encara que ella ja sabia que no estava, ni de bon tros, escrit en temps de Jesús, però gran part del seu contingut preexistia en forma de "llei oral" des de feia més de mil anys.
Podem descriure el Talmud com una antiga enciclopèdia de l'espiritualitat i del saber, estenent-se a temes d'ètica, d'història, de lleis, de biologia, de mística… Ha estat escrit a partir de finals del segle II, però la major part del seu contingut existia ja sota la forma de la llei oral des de feia més de 1000 anys. El Talmud escrit representa més de 50 volúms de comentaris bíblics, escrits en hebreu i en arameu i classificats per temes.
¿Qui són, doncs, els "pastors" de l'evangeli de Lluc?
Potser aquest relat de Lluc l'hem d'interpretar, no a la llum del Talmud o de les consideracions -mai no negligibles encara que siguin de 1969- d'un Joachim Jeremias en el seu llibre jerusalem zur zeit jesu (traduit al castellà el 1977, jerusalén en tiempos de jesús), sinó a la llum dels profetes. Lluc albira ja els nous temps anunciats:
Jr 3, 15 | Allà us donaré pastors com desitja el meu cor,
que us pasturin amb coneixement i amb seny. |
|
Jr 23, 4 | Els posaré al davant pastors que les pasturin:
no tindran por i ningú no les esfereirà. No en faltarà cap a la crida. Ho dic jo, el Senyor. |
Aquest anunci profètic es convertirà en l'evangeli de Lluc en:
Lc 2, 10s | Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. |
La paraula "salvador" la podríem traduir també per "alliberador", que podria estar més en consonància amb allò que aquest evangeli de Lluc diu una mica abans:
Lc 1, 69 | Fa que s'aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent,
com havia anunciat de temps antic per boca dels seus sants profetes. Així ens salva, alliberant-nos dels enemics, de les mans dels qui ens volen mal, mogut pel seu amor als nostres pares i pel record de l'aliança santa que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte, amb santedat i justícia, tota la vida. |
Elegir entre l'opció a) (uns marginats) o l'opció b) (els dirigents del poble) se'ns pot fer una mica difícil, ja que, dintre de l'evangeli de Lluc, no trobem altres referències als pastors: no torna a sortir la paraula "pastor" o "pastors".
3
"El Déu de Lluc és el Déu de la misericòrdia". M'agrada la teva precisió: "el Déu de Lluc". Ja sé que no m'has copiat (tu i jo hem copiat d'uns altres) quan deia: "L'evangeli de Lluc pot ser considerat com l'evangeli de la misericòrdia i perdó de Déu".
I jo afegia: "Però la condició de possibilitat que Déu pugui perdonar és, en primer lloc, que hi hagi pecadors. I Lluc és un mestre en l'art de "fabricar pecadors". I posava alguns exemples:
La paraula grega (lh|sth,j( ou/) utilitzada per Marc i Mateu la trobem molt sovint a l'obra de l'historiador jueu pro-romà Flavi Josep, amb la qual es refereix a tots els membres de la resistència antirromana. Aquest jueu pro-romà que mai renegà de la seva religió, no pot deixar de reconèixer la profunda motivació religiosa de tots aquests lhstai,: l'única i plena sobirania de Déu sobre la seva terra i el seu poble, en defensa de la qual estaven disposats a matar i a morir.
Lluc, per la seva banda, coneixent molt probablement l'obra d'en Flavi Josep, no segueix a Marc en designar els dos crucificats amb Jesús: per ell són kakou/rgoi, mal-factors.
Despullats a les seves creus, moren -per obra de Lluc- despullats també de tota motivació religiosa: de "presos polítics" han passat a ser "presos comuns". (Això està escrit l'abril de 2008)
El Déu de misericòrdia i de perdó de Lluc ja té el seu "pecador", però encara no pot exercir les seves funcions de perdonar: falta encara una condició de possibilitat: l'autoinculpació del pecador. I Lluc també la "fabrica".
Lc 23, 41 | I nosaltres la sofrim justament,
perquè rebem el que mereixen els nostres actes |
Lluc converteix la dona-profetessa de Marc (14, 3-11) que, ungint messiànicament el cap de Jesús, acompleix una missió profètica en una pecadora (Lc 7, 37). Així el Déu de Lluc pot exercir un cop més el seu ofici de perdonar.
Hem d'agrair a l'evangelista Lluc el que, a contracor, ens hagi conservat la notícia sobre "les dones que seguien Jesús des de Galilea", la primera de les quals és, en el seu evangeli com en els altres evangelis, Maria, "l'anomenada Magdalena". I dic a contracor perquè se sent com a obligat a relacionar-les amb "els esperits malignes" (avpo. pneuma,twn ponhrw/n). I, en el cas concret de Maria Magdalena, amb "els set dimonis" (daimo,nia e`pta.).
És cert que en l'evangeli de Lluc es mantenen ben diferenciades les tres dones: la pecadora de Lc 7, 37; Maria, la germana de Marta, de Lc 10, 39; i Maria Magdalena de Lc 8,2 i 24,10. Però, amb "els set dimonis", obria uns camins que conduirien a la basílica de Sant Climent de Roma, a on el divendres posterior a la festa de l'Exaltació de la Santa Creu (14 de setembre), molt possiblement de l'any 591, el papa Gregori el Gran, a la seva homilia XXXIII sobre l'evangeli de Lluc, identificava, en una mateixa dona, la pecadora de Lluc, la Maria de Betània de Jn 12, 3 i a la Maria Magdalena de Lc 8,2. I en el seu sermó del dijous de la setmana de Pasqua sobre Jn 20, 11-18 (aparició de Jesús a Maria Magdalena), pronunciat a la basílica de Sant Joan Laterà, tornava a identificar-la amb la que "havia estat una pecadora pública".
Ensenyar a l'ignorant
Ensenyar a Leonardo Boff
Una catequesi sobre
Maria Magdalena
(en 6 capítols)
Després d'aquests exemples ens podem preguntar si Lluc no va utilitzar la mateixa tècnica de "fabricar pecadors" a la paràbola anomenada del "fill pròdig" i preguntar-nos si podem sospitar que entre la descripció que Jesús va fer d'aquest jove (en el cas que Jesús parlés d'aquest jove) i la que ens ha arribat en l'evangeli de Lluc pot haver-hi una gran diferència.
Penso que Jesús no va començar la seva paràbola dient:
Lc 15,11 | Un home tenia dos fills.
Un dia, el més jove digué al pare: "Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca". |
Sospito que Jesús la començaria d'aquesta altra manera:
Lc 15,11 | Un home tenia dos fills.
Un dia el pare digué al més jove: "Pren aquests diners i marxa a ciutat. El que ens queda de terra no dóna per a dues famílies" |
Penso que Jesús no ens descriu un jove pecador perdonat... Jesús descriu als seus oients, que són els que estan directament implicats en la paràbola, la vida d'un jove camperol que el seu pare i el seu germà gran (els oients de la paràbola), intentant mantenir sota la contínua pressió econòmica un cert benestar familiar, han "foragitat" a un "país llunyà".
Aquest és el Déu de la misericòrdia de Lluc, el que per perdonar necessita l'autoinculpació del pecador: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu". El Déu dels altres evangelistes era més fàcil a l'hora de perdonar (cf Mc 2, 5).
4
Arribo ara al punt on més desitjava: Jesús a la sinagoga de Natzaret segons l'evangeli de Lluc (4, 16-30), a on tu també t'allargues una mica. Certament és un punt important.
Sobre aquest tema ja tinc coses escrites des de fa un cert temps: el de "mantenir les distàncies" és de l'any 2006; el de les "deshonestidades" d'un teòleg "honesto" és del 2014. Com em sembla que no tens accés a Internet, te'ls envio en paper. Per si el tens:
Els meus dos interlocutors són dos ex-jesuïtes, que segueixen ben interessats en aquests temes.
Em sembla que no em cal afegir més coses...
Potser em caldria afegir quelcom: una breu presentació meva.
El nom i la meva edat ja els coneixes; també el meu lloc de vivenda, el carrer Vint-i-quatre de Tarragona. A Tarragona, els carrers que tenen nom de número són els del barri de Bonavista, un barri creat en els anys 60 per l'emigració procedent del sud d'Espanya i que ara conviu amb una emigració procedent de "més del sud".
A la meva pàgina web em presento així: "Un jesuïta intenta compartir reflexions de teologia i espiritualitat des d'un barri obrer de Tarragona"
Els que llegeixen la meva web també saben que em vaig jubilar, a l'edat que tocava (els 65), com zelador de l'Hospital Joan XXIII, el de l'ICS. També poden saber que, durant uns anys, vaig tenir "hores sindicals".
Segons el que vagin llegint no desconeixeran que, un cop acabats els estudis de teologia i ordenat de sacerdot, vaig fer de "missioner" durant tres anys al Chad.
I segons quines altres pàgines mirin seran sabedors que, a la meva adolescència, vaig ser soci del Real Valladolid, aquells quatre anys de batxillerat (de 2on a 5è) en què vaig ser alumne intern del San José, el col·legi dels jesuïtes de Valladolid, a on ja vaig començar a adonar-me de la difícil relació entre Espanya i Catalunya: el que passa ara no són coses d'ara.
No sé com desitjar-te el Bon Nadal… Potser desitjant-te que un cop més uns "pastors" rebin un anunci angèlic, que sigui una "bona nova per a tot el poble"
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 20 desembre 2018 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)