| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
És un sermó a un grup de dones d'un institut secular en el II diumenge d'Advent. Les lectures assenyalades eren: del llibre de Baruc 5, 1-9; de la carta als Filipencs 1, 4-6.8-11; de l'evangeli de Lluc 3, 1-6
De Joan Baptista ja hem parlat varies vegades; no cal, doncs, que avui tornem a parlar d'ell. Si no recordo malament:
I ara, de Joan Baptista, no sabria que més hi podria afegir.
La segona lectura, la de Pau, podria tenir certes característiques d'avui dia: escrita des d'una presó, agraeix les mostres de suport que li arriben des de fora, i més si aquest suport es revesteix de formes econòmiques:
| Fl 4, 18 | Acuso, doncs, recepció de tot el que m'heu enviat, i és més que suficient. Visc sense dificultats després que Epafrodit m'ha fet arribar la vostra aportació, que és un perfum suau, una ofrena que Déu accepta amb complaença. | |
| avpe,cw de. pa,nta kai. perisseu,w\ peplh,rwmai dexa,menoj para. VEpafrodi,tou ta. parV u`mw/n( ovsmh.n euvwdi,aj( qusi,an dekth,n( euva,reston tw/| qew/|Å | ||
M'ha semblat millor parlar avui de la primera lectura, la que està sota el nom de Baruc, de qui mai no n'hem parlat. Qui és aquest Baruc?, o millor, què és aquest llibre d'en Baruc?
Seria fàcil donar una resposta a la primera pregunta (qui és aquest Baruc?): És el "secretari" del profeta Jeremies, el "fill de Nerià, fill de Mahseià" (Jr 32, 12) , "el que escrivia amb tinta directament en un rotlle les paraules que el Senyor comunicava a Jeremies" (Jr 36, 4) i el que "llegia a tot el poble les profecies de Jeremies" (Jr 36, 10).
Jeremies i el seu secretari Baruc viuen el final del regne de Judà; un final que s'allargarà des de desembre del 598 al 582: Jerusalem (temple i ciutat) incendiada i destruida, la població deportada a Babilona, "només resten al país els més pobres de la poblacio pel conreu de vinyes i camps". (2Re 24, 14. 25, 12).
A la segona pregunta (¿què és aquest llibre de Baruc?) semblaria que la resposta també seria fácil. Si llegim el pròleg del llibre sabríem que el seu autor es "Baruc fill de Nerià, fill de Mahseià". I encara en sabríem més del seu arbre genealògic, doncs afegeix: "fill de Sedecies, fill d'Hasadies, fill d'Helquies". Pel pròleg també sabríem que aquest Baruc "va escriure el llibre a Babilonia".
I també sabríem quan el va escriure: "el dia set del mes, en el cinquè aniversari de la conquesta i l'incendi de Jerusalem per part dels caldeus". Aquest "cinquè aniversari de la conquesta i l'incendi de Jerusalem" ens donaria l'any 582.
I encara sabríem més coses. Que "Baruc va llegir el missatge d'aquest llibre en presència de Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, i davant de tot el poble, que s'havia reunit per a la lectura del llibre". Anomenar a Jeconies com "rei de Judà" és el mateix que fem ara (o que alguns fan) quan parlem de Puigdemont com "president". Presoner de Nabucodonosor i deportat a Babilonia hi restà a la presó durant trenta-set anys. "Tot el poble" és la gent de Jerusalem que havia estat deportada. La deportació afectava a les classes superiors de la població. El Segon llibre dels Reis ho deixa clar:
| 2Re 24,14 |
Va deportar tota la població de Jerusalem, és a dir, tots els oficials i tots els homes importants, en total deu mil deportats, comptant-hi tots els ferrers i serrallers. Només van quedar els més pobres de la gent del poble.
Nabucodonosor va deportar Jeconies a Babilònia. També va deportar de Jerusalem a Babilònia la mare i les dones del rei, els seus alts funcionaris i els notables del país. Va deportar a Babilònia tots els homes importants, que eren set mil, els ferrers i els serrallers, que eren mil, i tots els homes aptes per a la guerra. |
Com passa després de les manifestacions les xifres varien: aquí parla de "deu mil deportats" i afegeix set mil i uns altres mil; el llibre de Jeremies, recomptant el total de les tres deportacions que va haver-hi, calcula un total de 4600 (3023 + 832 + 745). És d'admirar la precisió de les xifres.
Podeu mirar:
Les deportacions
Fins i tot podríem saber a on estava el barri jueu, el "call jueu" a la gran ciutat de Babilonia: als marges del riu Migjorn o Sud (un nom que no torna a surtir a la biblia)
Però si anem a mirar les introduccions que trobem a les bíblies tot això entra en dubte.
Fàcilment a aquestes introducions trobarem dues paraules una mica rares que ja coneixereu: "deuterocanònic" i "pseudonimia".
Un llibre deuterocanònic és aquell que no ha entrat en el primer conjunt del canon bíblic; el que agrupa els llibres de la bíblia hebrea. "Deutero" vol dir segon. Un llibre "deuterocanònic" és el que forma part d'un segon canon, d'una segona llista de llibres. Aquests llibres no es troben a la bíblía hebrea, però sí a la bíblia grega, la dels Setanta (la coneguda com "Septuaginta"), una traducció feta a Alexandria durant els segles III i I, quan la cultura grega era la dominant.
El món jueu, no només els que vivien a la diáspora, a les ciutats del Mediterrani, inmersos en aquesta cultura grega, sinó també les jueus que vivien a Palestina, pateixen una forta sacsejada cultural: les respostes antigues ja no servien, calien noves reformulacions a la seva fe en un Jahvé.
Sorgeixen aleshores noves explicacions, nous documents, nous llibres, tant en llengua hebrea com en llengua grega, per tranmetre un missatge nou a una situació actual nova, una paraula d'actualitat per al moment en què escriu la seva obra.
I aquestes "reactualitzacions" els Setanta savis d'Alexandria que tradueixen la bíblia hebrea al grec, no tingueren por d'incorporar-les a la seva traducció.
És la lliçó que ens poden donar els llibres "deuterocanónics": actualitzar el missatge a les noves situacions. (Una lliçó que no hem apres)
Aquests llibres no foren acceptats a les posteriors llistes del canon hebreu i tampoc han estat acceptats pels protestants.
La paraula "pseudonimia" (pseudos = fals; nimia =nom) vol dir atribuir un llibre a un personatge famós del passat per fer-ho gaudir de l'autoritat d'aquest. Molts dels llibres del Nou Testament també s'atribueixen als apòstols, per exemple.
Per tant, el tros que hem llegit a la primera lectura ni està escrit per Baruc ni a Babilonia (segons el llibre de Jeremies, profeta i secretari van anar a Egipte, cf. Jer 43, 3-6), ni al cinquè any de la conquesta i incendi de Jerusalem.
En això els qui estudien aquestes coses estarien d'acord. Una altra cosa serà mantenir aquest acord a l'hora de determinar autor, temps i lloc de la composició d'aques llibre.
Encara que no tenim cap còpia d'aquest llibre en hebreu, sembla que hi ha acord per dir que va ser escrit en hebreu i después traduit al grec, Avui dia, a més a més d'aquesa traducció grega, tenim còpies en llatí, siríac, etiòpic i armeni. La llatina estaria feta a partir de la grega i les altres no sé si a partir del text original hebreu.
Aquestes tres seccions autònomes, que es poden llegir per separat, són:
El que avui hem llegit pertany a aquest tercer grup profètic, a on la paraula "coratge" es repeteix diverses vegades:
| 4, 5 | ¡Coratge!, poble meu, | |
| 4, 21 | ¡Coratge!, fills, clameu a Déu! | |
| 4, 27 | ¡Coratge!, fills, clameu a Déu! | |
| 4, 30 | ¡Coratge!, Jerusalem! |
El profeta anuncia el retorn dels deportats, dels exiliats. Abans del que hem llegit ha fet una crida als exiliats per a que retornin a Jerusalem, un retorn que implica també una conversió:
| Bar 4, 2 | Poble de Jacob, retorna i empara-te'n; camina a l'encontre de la seva claror, vés a trobar la seva llum.
No donis a un altre la teva glòria, no cedeixis els teus guanys a un poble estranger. Que en som, de feliços, nosaltres, Israel: nosaltres sabem com hem de plaure a Déu! |
El tema del retorn dels exiliats és un tema que es manté viu al llarg dels segles. És un tema que ja surt a Isaïes:
| Is 11, 11 | Aquell dia, el Senyor tornarà a mostrar el seu poder per rescatar la resta del seu poble: els qui quedin per Assíria i per Egipte, a Patrós, Etiòpia i Elam, a Xinar, Hamat i les illes.
Alçarà un estendard sobre les nacions, per reunir els dispersats d'Israel i aplegar els deportats de Judà de les quatre parts de la terra. |
A Jeremies:
| Jer 29, 14 | Ho dic jo, el Senyor. Renovaré la vostra vida, us aplegaré de totes les nacions i de tots els indrets on us he escampat i us faré tornar al lloc d'on us vaig deportar. Ho dic jo, el Senyor. |
A Ezequiel:
| Ez 36, 23 | Jo santificaré el meu gran nom, que ha quedat profanat entre els altres pobles per la vostra presència enmig d'ells. Quan jo faci resplendir en vosaltres la meva santedat als ulls de les nacions, sabran que jo sóc el Senyor. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.
Us prendré d'entre els altres pobles, us aplegaré de tots els països i us faré tornar a la vostra terra. Abocaré sobre vosaltres aigua pura i quedareu purificats de totes les vostres immundícies i de tots els vostres ídols repugnants. Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré el meu esperit dins vostre i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions. Llavors habitareu en el país que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu. |
I avui un profeta sense nom conegut i el temps i el lloc del qual tambés ens és desconegut, ens diu:
| Bar 5, 5 | Aixeca't, puja al cim, Jerusalem, gira els ulls a l'orient i mira els teus fills, que la paraula del Sant ha aplegat de llevant i de ponent. Vénen celebrant que Déu s'ha recordat d'ells!
Havien sortit a peu, conduïts pels enemics, i ara Déu te'ls torna amb glòria, portats com reis en el seu tron. |
És també un tema dels evangelis (almenys, de l'evangeli Q) i -pot ser sense saber-ho- és un tema de la vostra pregària de cada dia.
No em repetiré per recordar-vos-lo, però què demana el "Parenostre de Jesús i els seus" quan exigeix "Santifica el teu Nom".
En els evangelis (almenys, en l'evangeli Q, el que ens ha transmés el "Parenostre de Jesús i els seus") també trobem l'expressió "de llevant i de ponent":
| Bar 5, 5 | I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. | |
| kai. h[xousin avpo. avnatolw/n kai. dusmw/n kai. avpo. borra/ kai. no,tou kai. avnakliqh,sontai evn th/| basilei,a| tou/ qeou/Å |
Una frase que a Mateu i a Lluc apareixen en diversos contextos: a Mateu en l'episodi de la curació del criat del centurió romà (8, 11); a Lluc, a la resposta sobre la pregunta si són pocs els qui se salven (13, 29). No crec que es pugui negar que, pels evangelistes, aquests que "vindran de l'orient i del ponent" són els pagans que han entrat a les comunitats cristianes, però és possible que per l'evangeli Q aquests que "vindran de l'orient i del ponent" siguin els jueus en l'exili, que serien considerats com de segona categoria pels jueus residents a Palestina. L'evangeli Q atacaria la auto-complaença d'aquests:
|
Que en som, de feliços, nosaltres;
nosaltres sabem com hem de plaure a Déu! |
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 9 desembre 2018 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)