A finals del passat mes de novembre (del 26 al 29) es va celebrar a Tarragona el II Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic. Uns 150 estudiosos, al llarg de 59 ponències i unes 60 comunicacions, van parlar sota el lema "August i les Províncies Occidentals" en el segon mil·lenari de la mort de l'emperador, sobrevinguda a Nola (prop de Nàpols) el 19 d'agost del 14 (segons la nostra manera de comptar el temps).

Durant aquests tres dies de sàvies intervencions, dedicats a la recerca científica de la figura i del llegat de l'emperador, ¿algú va parlar de Jesús de Natzaret? Suposo que no, perquè cap moment de la vida d'August va estar condicionada o relacionada amb Jesús.

Però ara ve Nadal i alguns cristians aniran a Missa del Gall. I la pregunta és: en tots els sermons que es faran en aquestes misses ¿quants minuts estaran dedicats a August?

No exigiria que li fos dedicat un 50%, però si els minuts dedicats a la figura d'August no arribessin a un (per posar una xifra) 35%, la feligresia es quedaria, un cop més, sense entendre la narració de l'evangeli de Lluc: ni el viatge a Betlem, ni el pessebre, ni els pastors, ni el càntic dels estols d'àngels...

Un 35%? I per dir què?, es podria preguntar algú.

En primer lloc per dir que aquell "edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi" no té cap fonament històric i, per tant, el viatge "de la Galilea, el poble de Natzaret, a la Judea, al poble de David, que s'anomena Betlem" es quedava sense justificació i no és massa comprensible que Josep, que no seria un mal home, obligués a la seva esposa prenyada (encara que no sabés de qui estava prenyada) a fer un viatge tan llarg en ple hivern.

Un 35% per dir que d'August (un home ben situat a la història recent del seu temps) es deia que havia estat concebut de forma miraculosa. Acia, la seva mare, després d'haver assistit a mitja nit a una cerimònia solemne en honor del Déu Apol·lo, havent-se quedat sola en el temple i dormida, una serp (el diví Apol·lo) la va fecundar. Suetoni, historiador romà del segle II, atribueix aquest relat a una font egípcia de l'any 30 abans de Crist.

Un 35% per dir que el mateix Suetoni ens diu que un senyal portentós, pocs mesos abans del seu naixement, va donar un toc d'alerta als romans de la pròxima aparició d'un rei. El Senat -recordem que Roma era una república- va prohibir que durant un any fos criat cap nen.

El 35% serviria també per dir que encara avui dia, reconstruït, es pot veure en el Camp de Mart de Roma l'Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau Augusta), i que en vida ja fou aclamat com portador de la pau, després d'un llarg període de guerres civils.

Encara dintre d'aquest 35% es podria dir que ciutats gregues d'Àsia Menor havien decidit que el 23 de setembre, dia del naixement d'August, seria el primer dia de l'any, anomenant-lo "Salvador". A la ciutat d'Halicarnàs una inscripció el saluda com "Salvador de tot el món", i a Priene, una altra ciutat al sud-oest de l'actual Turquia, deia referint-se a ell: "El dia del naixement del Déu ha assenyalat el començament de la bona nova per a tot el món".

Potser ens caldria allargar el 35% per dir que les seves monedes portaven la inscripció de divi filius (fill d'un déu).

Allargant aquest 35% també tindríem temps per dir que quan Lluc escriu el seu evangeli, ja el Senat romà per decret l'havia declarat diví a ell, a August, poc després de la seva mort.

A Tarragona caldria demanar una mica més de temps per dir que -segons diu l'enciclopèdia catalana- "Tarragona, que fou la seu d'August durant el temps que passà a Hispània, fou posteriorment la primera ciutat de l'imperi que li donà culte com a divinitat (25 aC)."

Algú potser protestarà: "Si hem de dedicar tants minuts a l'emperador, quin temps tindrem per parlar dels pobres en aquesta santa nit?"

L'evangeli d'aquesta plàcida nit no ens obliga a parlar dels pobres (temps tindrem durant tot l'any per parlar d'ells). Qui neix a Betlem, a la ciutat de David, no és un pobre, sinó un pretendent a la reialesa. L'infant, que, un cop nat, és faixat amb bolquers i ajagut a una menjadora, no és un pobre, sinó un pretendent a la divinitat. Així era com naixien els déus...

Aquestes darreres setmanes, uns i altres, ens han presentat els seus "full de ruta". L'evangeli de Lluc, en aquesta "santa nit, plàcida nit" ens presenta el seu "full de ruta". Alguns dels "uns i altres d'aquestes darreres setmanes" han pretès que el seu "full de ruta" era alternatiu. El "full de ruta" d'aquesta "santa nit, plàcida nit" té també la pretensió de ser alternatiu.

• A la pau augusta, publicitada per la propaganda imperial, presenta l'alternativa d'un altre tipus de pau a la terra.
• Al "començament de la bona nova per a tot el món" de la propaganda imperial presenta l'alternativa de "l'anunci de la bona nova d'una gran alegria per a tot el poble".
• Al "salvador de tot el món" de la propaganda imperial presenta l'alternativa del "salvador que avui, a la ciutat de David, us ha nascut".