Segons com hagis arribat aquí, potser t'interessarà retrocedir una mica i començar a:
Van existir "cristianismes"
sense Jesús de Natzaret?

La plaça de Diognet, un llibre de l'Abat de Montserrat


Per justificar el títol del llibre, el P. Josep M. Soler explica que Diognet va ser el destinatari d'una carta (Carta a Diognet) de finals del s. II o de principis del s. III d. C. que ha arribat fins a nosaltres, d'autor desconegut. Del text es dedueix que Diognet era un personatge no cristià, culte, d'alt nivell social i interessat a conèixer el cristianisme. Com d'altres textos dels primers cristians, aquesta carta busca d'exposar de manera entenedora per als no cristians alguns aspectes notables del pensament cristià. I, alhora, busca també punts de contacte amb el pensament greco-llatí del moment per tal de mostrar que la fe cristiana és raonable i que pot confrontar-se amb la reflexió filosòfica coetània. El nom de Diognet és, doncs, simbòlic, perquè "fa referència a molts membres de la nostra societat que no tenen una convicció cristiana sedimentada ni potser religiosa en sentit ampli, però amb els quals els cristians hem de dialogar perquè som part de la mateixa societat, a on compartim les mateixes problemàtiques i conjuntament hem de trobar uns valors comuns que ens permetin de fonamentar una ètica que pugui ser socialment compartida", afirma el P. Abat de Montserrat.


"Els cristians actuals ens hem d'adreçar a la gent que no comparteix les nostres conviccions de fe o se les qüestiona, amb tot el respecte; procurant establir canals de diàleg, fent un esforç de comprensió i de pedagogia, sense voler imposar res i evitant confrontacions agres i enfrontaments crispadors que no solen ajudar la convivència en una societat plural i democràtica. Com un servei a les persones i al conjunt de la societat, hem de proposar en el debat social tan marcat per la multiplicitat d'idees en circulació, la raó de les nostres conviccions, de la nostra visió de la persona humana, de la nostra esperança", assegura el P. Josep M. Soler. "Aquest diàleg amb els Diognets del s. XXI s'ha de fer en els diversos fòrums de la societat actual on s'intercanvien idees, es debaten problemes, es busquen camins de futur; a més, en la societat mediàtica i globalitzada actual, tot el que es diu en aquests àmbits troba el seu ressò en els mitjans de comunicació, que ho divulguen: per això en el títol parlo de plaça; també és un concepte simbòlic", argumenta.

Josep Martí i Aixalà, a la introducció d'Apologetes dels segle II de la col·lecció Clàssics del cristianisme, diu:

Al voltant de l'any 200, un autor anònim escriu un discurs a un altre particular, Diognet, un intel·lectual, no identificat tampoc amb certesa, que li havia presentat una sèrie de qüestions sobre el cristianisme. El Discurs a Diognet és una apologia que conté, a més de les famoses pàgines daurades sobre el misteri dels cristians en el món, una catequesi sumària i un protrèptic o exhortació final, que amplifica amb una prosa lírica i fulgent sobre la gnosi vera. (Clàssics, pàg. 15)

Per la seva part, en Pep Vives (Los Padres de la Iglesia) dirà:

Literalmente es, sin duda, la obra más bella y mejor compuesta de la literatura apologética: sus formulaciones acerca de la postura de los cristianos en el mundo o del sentido de la salvación ofrecida por Cristo son de una justeza y una penetración admirables. (pág. 65)

I Earl Doherty:

L'anònima Carta a Diognet es molt sovint inclosa amb els Pares Apòstolics. Però realment és una apologia, una defensa del cristianisme dirigida probablement a l'emperador, Adrià o Marc Aureli. La majoria dels investigadors s'inclinen per una data més antiga (c. 130)

The anonymous Epistle to Diognetus is often included with the Apostolic Fathers. But it is really an apology, a defence of Christianity addressed probably to an emperor, either Hadrian or Marcus Aurelius. Most scholars lean to the earlier date (c.130).

Qui és el receptor d'aquest escrit? Podem prescindir del nom i quedar-nos en què és un excel·lentíssim, el mateix títol que l'evangeli de Lluc dóna a Teòfil (kra,tiste Qeo,file), a qui va dedicada la doble obra llucana. És un home "extraordinàriament interessat a instruir-se sobre la religió dels cristians" i que porta aquesta indagació amb "molta intel·ligència i cura" (I, 1).

Et veig, excel·lentíssim (kra,tiste) Diognet, extraordinàriament interessat a instruir-te sobre la religió dels cristians (uvperspoundao,ta se th.n qeose,beian tw/n cristianw/n maqei/n) i amb quina intel·ligència i cura (pa,nu safw/j kai. evpimelw/j) indagues, a propòsit d'ells (I, 1)

Parla de l'encarnació de Déu?

Però aquell que és veritablement Totpoderós, el Creador de totes les coses (o` pantokra,twr kai. pantokti,sthj), el Déu invisible, ell mateix feu baixar dels cels la Veritat (th.n avlh,qeian) i el Verb sant (to.n lo,gon a[gion) i incomprensible per als homes i l'ha afermat en llurs cors (VII, 2).

Perquè, hi ha hagut mai algú entre els homes que sabés què és Déu (ti. potVevsti. Qeo.j) abans que ell mateix no vingués (pri.n auvto.n evlqei/nÈ). (VIII, 1)

De fet, cap home ni l'ha vist ni l'ha conegut: ell mateix s'ha manifestat (auvto.j de. e`auto.n evpe,deixen). I s'ha manifestat a través de la fe (dia. pi,stewj), que és l'única a qui es concedeix de veure Déu (Qeo.n ivdei/n). (VIII, 5-6)

Però en revelar (avpeka,luye) per mitjà del seu Fill benamat (dia. tou/ avgaphtou/ paido.j) i manifestar-nos (evfane,rwse) allò que tenia preparat des del començament, ens ho ha ofert tot de cop: sia de participar en els seus beneficis, sia de veure (ivdei/n) i d'entendre (noh/sai) coses que jamai ningú de nosaltres no s'hauria esperat (VIII, 11)

Deixem la paraula, un cop més, a Earl Doherty:

L'autor arriba a dir que Déu (the ultimate God) va enviar el Logos, el seu Fill, a la terra, però no proporciona ni temps ni lloc, ni la identitat d'aquesta encarnació. El nom de Jesús no apareix mai. El Fill revela Déu, però no és caracteritzat com un mestre humà.

The writer goes so far as to say that the ultimate God sent the Logos, his Son, down to earth, but no time, place, or identity for this incarnation are provided. The name Jesus never appears. The Son revealed God, but is not portrayed as a human teacher.

Sembla que fa referència a la redempció:

Compadint-se (evlew/n), s'ha carregat ell mateix els nostres pecats (auvto.j ta.j h`mete,raj a`marti,aj avnede,xato) ; ell mateix ha lliurat (avpe,doto) el seu propi fill (to.n i;dion ui`òn) com a rescat per nosaltres (lu,tron uvpe.r h`mw/n), el Sant pels pecadors, l'Innocent pels malvats, el Just pels injustos, l'Incorruptible pels corromputs, l'Immortal pels moridors. (IX, 2)

Per qui més podíem ser justificats (dikaiwqh/nai), dolents i impius com érem,únicament pel Fill de Déu (mo,nw| tw/| ui`w/| tou/ Qeou/)? (IX, 4)

...i havent-nos ara mostrat el salvador (to.n swth/ra) que té el poder de salvar àdhuc l'impotent (IX, 6)

Earl Doherty:

Nosaltres trobem una al·lusió a la redempció: "Ell (Déu) s'ha carregat ell mateix els nostres pecats i ha lliurat el seu propi Fill com a rescat per a nosaltres", pero la seva descripció d'aquest acte està basada en la Escriptura. Cap detall evangèlic és mencionat, ni es tracta de la mort del Fill, ni de la resurrecció.

We find an allusion (9) to the Atonement: "He (God) took our sins upon himself and gave his own Son as a ransom for us," but his description of this act is based on scripture. No Gospel details are mentioned, no manner of the Son's death (if that's what it was), no resurrection.

Per què aquest cristià no vol parlar de Jesús? Per què no parla de Crist? No seria honest per part nostra identificar la Veritat, el Fill, el Salvador amb el Jesús de Natzaret de les narracions evangèliques. Deixem que els escrits antics diguin el que volien dir.

Tot això en resposta a Dignet que "amb tota iltel·ligència i cura" indagava sobre la religió dels cristians.

All this is in response to Diognetus' "close and careful inquiries" about the Christian religion.

Atenció!! Per si us poseu a llegir aquesta carta, sapigueu que els dos darrers capítols (XI-XII) possiblement no pertanyen a l'obra original.

Martí i Aixalà:

Recordem que ha estat contestada per alguns comentaristes l'autenticitat dels capítols XI i XII del nostre text, atribuint-los sobretot a Hipòlit. Tanmateix hi ha arguments de pes per a inclinar-nos a creure que pertanyen al mateix autor dels capítols restants. Notem tan sols com dins el gènere apologètic era normal l'acabament per una exhortació o protrèptic, que ja hem vist encetar amb el capítol X.

Earl Doherty:

Els dos darrers capítols de l'únic manuscript que ha sobreviscut, que contenen una referència als apòstols i deixebles de la Paraula, han estat identificat com pertanyents a un altre document, probablement una homilia de la segona meitat del segon segle

The final two chapters of the sole surviving manuscript, which contain a reference to apostles and disciples of the Word, have been identified as belonging to a separate document, probably a homily from the mid to late second century.

Seguir itinerari recomanat:
Per què no volien parlar
de Jesús de Natzaret?

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)