Segons com hagis arribat aquí, potser t'interessarà retrocedir una mica i començar a:
Van existir "cristianismes"
sense Jesús de Natzaret?

Segons Martí i Aixalà "no té res d'inversemblant que es convertís amb la lectura de les divines Escriptures". Es descriu a si mateix com un dels "nosaltres anomenats cristians" (h`mei/j de. oi` lego,menoi Cristianoi).

Aquest "nosaltres" té una doctrina de la qual els profetes són testimonis:

Nosaltres, en canvi, tenim els profetes per testimonis (e;comen profh,taj ma,turaj) d'allò que entenem i creiem (noou/men kai. pepisteu,kamen). Ells han parlat sobre Déu i les seves coses (peri. tou/ Qeou/ kai. peri. tw/n tou/ Qeou) amb l'abundor de l'Esperit diví. (VII, 2-3)

...hom podria pensar que la nostra doctrina és humana; però de fet les paraules dels profetes (els escrits de Moisès, d'Isaïes i Jeremies i dels de la resta de profetes) donen fe dels nostres raonaments (hvmw/n tou.j logismou,j), els quals profetes, superant les pròpies reflexions, moguts per l'Esperit diví, proclamaren allò que es produïa en el seu interior, car l'Esperit se servia d'ells talment com el flautista fa sonar la flauta (IX).

I als emperadors no recomana la lectura dels evangelis, sinó els llibres dels profetes:

Deixo a vosaltres que, aplicant-vos a l'estudi d'aquests llibres, investigueu amb més profunditat llurs profecies, de manera que, després d'una reflexió convenient, bandegeu la calúmnia que és contra nosaltres (IX, 3).

No ens toca ara investigar si ja té o no la "doctrina trinitària" dels segles IV (concili de Nicea) i V (concili de Calcedònia) quan veiem que parla del Pare, del Verb i de l'Esperit.

...que Déu és U, increat, etern, invisible, invariable, inaccessible i immens, només comprensible per la intel·ligència i la raó (nw/| mo,nw| kai. lo,gw||), envoltat de llum, bellesa, esperit i poder inefable, per qui tot ha esdevingut i ha estat ordenat i es manté unit mitjançant el seu Verb (auvtou/ lo,gou). Perquè reconeixem també un fill de Déu (ui`o,n tou/ Qeou). I que a ningú no li sembli ridícul que jo cregui que Déu té un fill; perquè nosaltres no pensem sobre el Déu i Pare ni sobre el Fill a la manera dels poetes, que fantasiegen presentant els déus no gaire millors que els homes, sinó que el Fill de Déu (o` ui`o,j tou/ Qeou) és el Verb del Pare (lo,goj tou/ patro.j) en idea i operació (evn ivde,a| kai. evnergeia|), ja que tot ha estat fet segons ell i per obra d'ell, essent un el Pare i el Fill (e`no.j o;ntoj tou/ patro.j kai. tou/ ui`ou/). I essent el Fill en el Pare (o;ntoj de. tou/ ui`ou/ evn patri.), i el Pare en el Fill (kai. patro.j evn ui`w/|) per la unitat i potència d'esperit (e`no,teti kai. duna,mei pneu,matoj), el Fill de Déu és el pensament (nou/j) i expressió (lo,goj) del Pare. (X, 2)

I certament diem que l'Esperit Sant (a]gion pneu/ma), el mateix que obra en els qui parlen profèticament, és una emanació de Déu (avpo,rroian tou/ Qeou), emanant i retornant (avporre,on kai. evpanafero,menon) com un raig de sol. [...] ...un Déu Pare i un Déu Fill i un Esperit Sant (Qeo.n pate,ra kai. ui`o,n Qeo.n kai. pneu/ma a]gio), que mostren llur essència en la unitat (kai. th.n evn th/ e`nw,sei du,namin) i llur distinció en l'ordre (kai. th.n evn th/ ta,xei diai,resin). (X, 4).

Malgrat que demana perdó per "exposar la nostra doctrina d'una manera tan detallada" (Eiv de. avkribw/j die,xemi to.n kaqVh`ma/j lo,gon( mh. Qauma,shte) (XI), en cap moment dels 37 capítols diu que aquest Verb o Fill s'hagi encarnat en Jesús de Natzaret ni ens diu una paraula sobre la vida del Salvador.

Earl Doherty ens diu:

Per desgràcia, al llarg dels 37 capítols, Atenàfgores es descuida de dir a l'emperador que els cristians creuen que aquest Logos s'havia encarnat en la persona de Jesús de Natzaret. Examina les filosofies contemporànies platònica i estoica, els àngels i els demons, així com detalls dels variat mites grecs, però no ofereix mai cap tret de la vida del Salvador. Ell presenta la doctrina cristiana com coses "no d'un origen humà, sinó pronunciada i ensenyada per Déu"

Unfortunately, in the course of 37 chapters, Athenagoras neglects to tell the emperor that Christians believe this Logos to have been incarnated in the person of Jesus of Nazareth. He dissects contemporary Platonic and Stoic philosophy, angels and demons, as well as details of various Greek myths, but he offers not a scrap about the life of the Savior. He presents (11) Christian doctrine as things "not from a human source, but uttered and taught by God".

És veritat que cita frases o sentències dels evangelis, per exemple:

...els mateixos preceptes (dogma,twn) que observem, i que no són humans, sinó pronunciats i ensenyats per Déu (avlla. qeofa,toij kai. qeodida,ktoij), us poden convèncer que no hem de ser tinguts per ateus. Quines són, doncs, les doctrines (oi` lo,goi)de què nosaltres ens nodrim? A vosaltres us dic: estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells qui us persegueixen. Així sereu fills del Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. (XI, 1-2)

També trobem:

...nosaltres [...] que som humanitaris (filanqrwpo,tatoi) fins al punt que no estimem solament els nostres amics -perquè si estimeu els qui us estimen -diu- i presteu a qui us presta, quina recompensa tindreu?-, nosaltres que som així i vivim d'aquesta mena de vida per tal d'escapar del judici, no som tinguts per religiosos (avpistou,meqa qeosebei/n)? (XII, 3)

Comentario de Earl Doherty:

I procedeix a citar màximes ètiques molt properes a sentències del Sermó de la Muntanya: "Estimeu els vostres enemics, beneïu els que us maleeixen...". Cites que ell qualifica com provinents de les Escriptures, o del "nostre ensenyament". ¿Són aquestes col·leccions ètiques atribuïdes a Jesús? Atanàgores mai no utilitza el terme "evangeli" i enumera els profetes i altres homes, sense fer esment del que hauria estat el major testimoni de tots ells,

...and proceeds to quote ethical maxims very close to parts of the Sermon on the Mount: "Love your enemies; bless them that curse you . . . ." Other quotations he labels as coming from scripture, or from "our teaching." Are these ethical collections that are unattributed to Jesus? Athenagoras never uses the term "gospel"; he speaks of "the witness to God and the things of God" and enumerates the prophets and other men, yet he ignores what should have been the greatest witness of them all, Jesus of Nazareth.

Jo diria que l'edició dels Clàssics del cristianisme aquí fa trampa, doncs posa dintre del text i no en nota a peu de pàgina, les referències a Mateu i Lluc. En el text no hi ha cap referència als evangelis ni res que indiqui que són sentències provinents d'un Jesús de Natzaret, o de un mestre fundador del grup, del que depengui aquest "nosaltres", molt repetit..

Quan es defensa de l'acusació d'incest, parla de la praxis del grup, del "nosaltres":

Nosaltres, per contra, fins a tal punt evitem de mirar tot això amb indiferència, que ni tan sols ens és permès de mirar amb intenció de desig, perquè qui mira -diu- una dona amb mal desig, ja ha comès adulteri en el fons del cor (XXXII)

Per prohibir un segon matrimoni, fins i tot en cas de viduïtat, recorre a una sentència que trobem en els evangelis:

Perquè la nostra norma de vida no es basa en la confecció de discursos (ouv ga.r evn mele,th| lo,gwn), sinó en la demostració i l'ensenyament de les obres (avllVevpidei,xei kai. didaskali,a e;rgwn), això és, o bé romandre en l'estat en què vam néixer, o bé contraure un sol matrimoni, ja que el segon constitueix un decent adulteri (euvpreph,j moicei,a): Qui deixa -diu- la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, cosa que no permet ni de deslligar-se d'aquella la virginitat de la qual va fer perdre, ni a casar-se de nou. Perquè, qui se separa de la primera dona, encara que aquesta sigui morta, és un adúlter encobert (moico.j evstin parakekalumme,noj), que va contra la mà de Déu, atès que en el principi Déu formà un sol home i una sola dona, i desfà la unitat que hi ha en la igualtat de la carn amb la carn a favor de la unió per sexes. (XXXIII, 4)

I qui "exposa la nostra doctrina (to.n kaqVh`ma/j lógon) d'una manera tan detallada" a fi que els emperadors "no us formeu una opinió vulgar i irracional (th/| koinh/| kai. avlo,gw| gnw,mh|), sinó que tingueu inquietud de conèixer la veritat" no dirà res de la mort i resurrecció de Jesús, ni de sacrifici ni d'expiació.

Earl Doherty comenta:

En aquesta presentació de la fe cristiana per Atenàgoras, juntament amb la no-encarnació, tampoc es parla de la mort ni de la resurrecció de Jesús, ni de sacrifici ni expiació. [,,,] De fet, els noms de "Jesús" i de "Crist" mai apareixen a Atenàgores. Arriba a dir : " No us estranyeu, doncs, si d'una manera tan minuciosa he tractat els detalls de la nostra doctrina". Podria ser perdonat qui considerés això com una flagrant deshonestedat.

With no incarnation, there is in Athenagoras' presentation of the Christian faith no death and resurrection of Jesus, no sacrifice and Atonement. […] In fact, the names Jesus and Christ never appear in Athenagoras Yet he can say (11), "If I go minutely into the particulars of our doctrines, let it not surprise you." One might be forgiven for regarding this as blatant dishonesty.

I la vida eterna és guanyada per una sola cosa: pel coneixement de Déu i del seu Verb (to.n o;ntwj Qeo.n kai. to.n parVauvtou/ lo,gon eivde,nai). Aquest "coneixement de Déu i del seu Verb" abraça també el de "la unitat del Fill amb el Pare" (ti,j hv tou/ paido.j pro.j to.n pate,ra evno,thj), el de "la relació del Pare amb el Fill" (ti,j hv tou/ patro.j pro.j to.n ui`o.n koinwni,a), el de l'Esperit (ti, to. Pneu/ma) i el de "la unitat i diferència (ti,j hv e[nwsij kai. diai,resij) dels units" (tw/n tosou,twn e`noume,nwn): "de l'Esperit, del Fill i del Pare" (tou/ pneu,matoj( tou/ paido,j( tou/ patro,j).

I quan es parla del "Verb de Déu" no cal fer el pas a Jesús de Natzaret.

Accepta que no tots els del grup arriben a aquestes altures:

Entre nosaltres, però, podeu trobar gent corrent, artesans i velletes (ivdiw,taj kai. ceirote,cnaj kai. grai,dia) que, si bé són incapaços de sostenir de paraula la utilitat d'aquesta doctrina, en canvi estant palesant aquesta utilitat amb llur comportament. Perquè no s'aprenen discursos de memòria, sinó que mostren bones accions: en ser colpejats, no s'hi tornen; en ser espoliats, no pledegen; donen a qui els demana, i estimen el proïsme com a si mateixos. (XI, 4)

Sobre Atenàgores
El text de la súplica
(grec-francès)
(en cast. cap. I-III   IV-XXX   XXXI-XXXVII
  (en anglès)

Seguir itinerari recomanat:
Per què no volien parlar
de Jesús de Natzaret?

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)