| Ir a la versión castellana |
Necessitarás
l'Acrobat Reader |
Si encara no el tens... |  |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
| Ir a la versión castellana |
Necessitarás
l'Acrobat Reader |
Si encara no el tens... | |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
La cristologia del Logos fou central en els intents del Cristianisme primitiu per explicar-se a si mateix als seus contemporanis més cultes. Com veurem, les simples frases d'obertura del pròleg de Joan ens mostren un cristianisme capaç i amb ganes de parlar en un llenguatge ben familiar a les discussions religioses i filosòfiques de l'època, i els apologistes del segle segon van seguir el mateix diàleg utilitzant els mateixos conceptes clau. Al mateix temps l'afirmació central del pròleg ("El Verb es va fer carn") injectà un element nou i únic en aquest diàleg; i aferrant-se a l'afirmació de l'encarnació del Logos en Jesucrist, el cristianisme patrístic va ser capaç de mantenir el seu testimoni distintiu davant tots els altres cultes i sistemes de la competència.
On the one hand, Logos christology was central in early Christianity's attempts to explain itself to its cultured contemporaries. As we shall see, the simple opening phrases of the Johannine prologue expose us to a Christianity able and eager to speak in language familiar to the religious and philosophical discussions of the time, and the second-century apologists continued the same dialogue using the same key concepts.' At the same time the central Christian thrust of the prologue ('the Word became flesh' - v. 14) injected a new and unique element into that dialogue; by holding fast to the affirmation of the incarnation of the Logos in Jesus Christ patristic Christianity was able to maintain its distinctive testimony over against all other competing cults and systems.
Si vols veure els capítols anteriors ja publicats sobre el tema de l'error del Déu encarnat":
Sant Agustí, essent bisbe d'Hipona (396-430), va "predicar" un munt de sermons (124 tractatus) sobre l'evangeli de Joan. Prescindim ara si tots ells foren predicats al poble des de la trona o si alguns d'ells foren només dictats. També prescindim de la cronología, a partir de quin any foren predicats.
Avui plantejarem una pregunta al bisbe d'Hipona.
Pregunta: Senyor bisbe, ¿quina va ser la seva primera impressió al llegir per primera vegada l'evangeli de Joan?
Resposta del senyor bisbe: Que moltes de les coses de l'evangeli ja les havia llegit en els llibres dels autors platònics... Un home me'ls havia deixat...
D'aquest home no en sabem res, només que estava "inflat d'un immoderasíssim orgull" (per quendam hominem, inmanissimo typho turgidum). Els llibres dels autors platònics (quosdam Platonicorum libros) serien obres de Plotí (205-270), el fundador de l'escola neo-platònica, possiblement les Enneades (la V, per exemple), segons nota de la BAC.
Què és el que Agustí ja havia llegit en aquests llibres, no amb les mateixes paraules (non quidem his verbis), però sí en un mateix sentit (sed hoc idem omnino)?
I hi vaig llegir ...al principi hi havia el Verb, i el Verb estava amb Déu, i el Verb era Déu; ell estava al principi amb Déu; totes les coses foren fetes per mitjà d'ell, i sense ell res no ha estat fet; allò que ha estat fet és en ell vida, i la vida era la llum dels homes; i la llum brilla en les tenebres, i les tenebres no han pogut ofegar-la 1; i que l'ànima humana, bé que testimonia a favor de la llum, no és, però, ella mateixa la llum, sinó que el Verb, ell mateix Déu, és la veritable llum, que il·lumina tot home que ve en aquest món; i que ell era en aquest món, i el món fou fet per mitjà d'ell, però el món no el reconegué 2.
1 Jn 1, 1-5
2 Jn 1, 7-10
Et ibi legi ...in principio erat verbum et verbum erat apud deum et deus erat verbum: hoc erat in principio apud deum; omnia per ipsum facta sunt, et sine ipso factum est nihil; quod factum est, in eo vita est, et vita erat lux hominum; et lux in tenebris lucet, et tenebrae eam non conprehenderunt; et quia hominis anima, quamvis testimonium perhibeat de lumine, non est tamen ipsa lumen, sed verbum, deus ipse, est lumen verum, quod illuminat omnem hominem venientem in hunc mundum; et quia in hoc mundo erat, et mundus per eum factus est, et mundus eum non cognovit
Igualment hi vaig llegir que el Verb, Déu, no nasqué ni de la carn, ni de la sang, ni de la voluntat d'home, ni de la voluntat de la carn, sinó de Déu 3
3 Jn 1, 13
Item legi ibi, quia verbum, deus, non ex carne, non ex sanguine, neque ex voluntate viri, neque ex voluntate carnis, sed ex deo natus est;
Jo trobava, de tota manera, en aquells llibres, expressat de moltes i variades formes, que el Fill, essent en la condició del Pare, no cregué que fos una usurpació d'ésser igual a Déu 4, perquè ho és per natura;
4 Fl 2, 6
Indagavi quippe in illis litteris varie dictum et in multis modis, quod sit filius in forma patris non rapinam arbitratus esse aequalis deo, quia naturaliter id ipsum est
Que, per altra banda, abans de tots els temps i dellà tots els temps, el vostre Fill unigènit subsisteix incommutablement, coetern amb vós, i que les ànimes, per ésser benaurades, reben de la seva plenitud, i que, per ésser sàvies, són renovades per la participació en la saviesa immanent en ella mateixa, això s'hi troba
Quod autem ante omnia tempora et supra omnia tempora inconmutabiliter manet unigenitus filius tuus, coaeternus tibi, et quia de plenitudine eius accipiunt animae, ut beatae sint, et quia participatione manentis in se sapientiae renovantur, ut sapientes sint, est ibi.
I què és el que Agustí no va trobar en els llibres dels platònics?
Ara, quant als mots ell vingué al seu poble, i els seus no l'acolliren, però a tots els qui l'acolliren i cregueren en el seu nom, ell els donà el poder d'esdevenir fills de Déu 5, no els vaig llegir en aquests llibres.
5 Jn 1, 11-12
quia vero in sua propria venit et sui eum non receperunt, quotquot autem receperunt eum, dedit eis potestatem filios dei fieri, credentibus in nomine eius, non ibi legi.
però la frase que el Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres 6, no la hi vaig llegir.
6 Jn 1, 14
sed quia verbum caro factus est et habitavit in nobis, non ibi legi.
però que s'anorreà ell mateix, prenent la forma d'un esclau, esdevenint semblant als homes i, essent reconegut per l'aparença d'un home, s'humilià ell mateix, fent-se obedient fins a la mort, i a la mort de creu; que per això Déu l'exalçà d'entre els morts i li donà un nom que és per damunt de tot nom, a fi que al nom de Jesús es flecteixi tot genoll dalt del cel, damunt la terra i dins els inferns, i que tota llengua confessi que el Senyor Jesús és en la glòria del Pare 7, tot això no ho diuen aquells llibres.
7 Fl 2, 7-11
sed quia semet ipsum exinanivit formam servi accipiens, in similitudinem hominum factus et habitu inventus ut homo, humiliavit se factus oboediens usque ad mortem, mortem autem crucis; propter quod deus eum exaltavit a mortuis, et donavit ei nomen, quod est super omne nomen, ut in nomine Iesu omne genu flectatur caelestium, terrestrium et infernorum et omnis lingua confiteatur, quia dominus Iesus in gloria est dei patris, non habent illi libri.
Però que morí en el temps marcat pels impietosos 8, i que vós no planyéreu el vostre Fill unigènit i que per tots nosaltres el lliuràreu, no hi és pas.
8 Rm 5, 6
quod autem secundum tempus pro impiis mortuus est, et filio unico tuo non pepercisti, sed pro nobis omnibus tradidisti eum, non est ibi.
Tot això ho he trobat, seguint la pista assenyalada per James Dunn, al llibre VII, capítol IX de Confessions d'Agustí d'Hipona.
He utilitzat la traducció d'en Miquel Dolç a la col·lecció Clàssics del Cristianisme, nº 9, any 1989. El text llatí l'he trobat a http://faculty.georgetown.edu/jod/latinconf/latinconf.html
Llegir tot seguit aquest capítol IX en format .pdf
En català
En llatí
I ara ens surt fer una altra pregunta al bisbe d'Hipona
Pregunta: Aleshores, senyor bisbe, sembla que el cristianisme no és una cosa tan original, com alguns ens volen fer creure...
Resposta del senyor bisbe: La mateixa realitat que avui dia anomenem "religió cristiana" existia també entre els antics: mai ha faltat ja des dels mateixos començaments de la humanitat fins que el Crist hi hagi vingut en la carn. Després, tot simplement, hem anomenat cristiana la veritable religió, la qual sempre ha existit.
3. Item quod dixi, "Ea est nostris temporibus cristiana religio, quam cognoscere ac sequi securissima et certissima salus est", secundum hoc nomen dictum est, non secundum ipsam rem, cuius hoc nomen est. Nam res ipsa quae nunc christiana religio nuncupatur, erat apud antiguos, nec defuit ab initio generis humani, quousque ipse Christus veniret in carne, unde vera religio quae jam erat, coepit appellari cristiana. Cum enim eum post resurrectionem ascensionemque in coelum coepissent Apostoli praedicare, et plurimi crederent, primum apud Antiochiam, sicut scriptum est, appellati sunt discipuli Christiani. Propterea dixi: "Haec est nostris temporibus Christiana religio", non quia prioribus temporibus non fuit, sed quia posterioribus hoc nomen accepit.
Sant Agustí
Retractationes
I, 12, 3
Aquesta resposta del senyor bisbe d'Hipona la conec gràcies a Eugen Drewermann, que la col·loca al principi del seu llibre Dein Name ist wie der Geschmack des Lebens (=El seu nom és com el gust de la vida), publicat l'any 1986. La traducció francesa de l'any 1992, a la qual jo vaig poder accedir, a Éditions du Seuil, porta com títol De la naissance des dieux à la naissance du Christ i com subtítol Une interprétation des récits de la nativité de Jésus d'après la psychologie des profondeurs.
Aquest autor, juntament amb altres tres (Walter Brueggemann, John Shelby Spong, Raymond E. Brown) em va ajudar per fer, ja fa uns quants anys, la meva Catequesi Nadalenca, a on citava ja aquest paràgraf del bisbe d'Hipona.
¡Quines ganes tinc de fer-li una altra pregunta!!
Pregunta: Senyor bisbe, si em permet… En el primer sermó sobre l'evangeli de Joan vostè no va parlar d'aquests llibres del platònics… Per què?
Resposta del senyor bisbe, pensant-se que els micros ja estaven tancats: Era un sermó al poble i al poble no li podem dir tot el que nosaltres ja sabem... ¿No ha llegit encara el San Manuel, bueno y mártir de Miguel de Unamuno?
Indultats tots ells per D.Miguel de Unamuno
en el seu San Manuel, bueno y mártir
I un text d'Oscar Cullmann
La analogía terminológica no puede llevarnos a identificar la concepción del Lagos propia del judaísmo tardío o incluso del evangelio de Juan con la visión de la filosofía griega. La idea de una "entrada" (encarnación) total del Logos en la historia y en la humanidad resulta completamente extraña al platonismo. El mismo san Agustín lo ha reconocido así, aunque las analogías formales le hayan llevado a sostener que ha encontrado en los libros de Platón, con expresiones un poco distintas, la doctrina de Juan sobre el Lagos que "era en el principio" (Conf 7,9). En rigor, la analogía se mueve en el plano de la terminología y no en de las concepciones mismas.
Cristología
Pàg. 330
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 10 maig 2015 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)