BENVINGUT A AQUESTA CASA
Ir a la versión castellana
la d'en Miquel Sunyol
Pàgina preparada per a una resolució de 1024 x 768
Per a veure el text grec
new12 (2K) Uns consells del segle XIV
per "visitar" aquesta casa
¿I si parléssim de Déu i de les seves coses?
coses (23K) coses (23K)
1 Cor 2,11

Per molts... Per tots...


A mig camí d'aquesta catequesi eucarística m'assabento per EL PREGÓ i per ATRIO que el Vaticà vol introduir un petit canvi a la missa: ja no podrem dir "per tots", haurem de dir "per molts". Aquesta manca d'esperit universalista per part de les altes instàncies vaticanes ha ferit els sentiments de molts cristians "sense fronteres".

S'han produït, doncs, reaccions crítiques...

Jo m'hi podria sumar... El Vaticà envaeix competències de les comunitats locals. ¿No tenen aquestes el dret d'expressar a les seves reunions eucarístiques -si així ho senten- la seva fe en una salvació universal?

La raó donada pel Vaticà (ésser més fidels al text llatí de les edicions típiques: "pro multis") no la trobo massa encertada; si hagués demanat fidelitat al text grec de les paraules que el Nou Testament posa en boca de Jesús: u`pe.r u`mw/n (per vosaltres), u`pe.r pollw/n (per molts)

Però amb algunes de les reaccions crítiques esmentades no hi estic massa d'acord. Algunes d'elles semblen tenir por a introduir canvis... I jo sóc dels que penso que són necessaris molts canvis.

Filològicament, no sóc ningú per a opinar "si el pro multis llatí té un valor semàntic reductiu amb relació al oi` polloi, grec", però possiblement -segons un article de Justin Taylor, en alguns escrits dels primers temps cristians, l'expressió grega oi` polloi, pot referir-se a un conjunt numèricament indeterminat, però ben definit com grup.

Jo animaria a Casimir Martí a convocar a la seva parròquia aquesta catequesi indicada en el document vaticà, per a explicar que Jesús no va morir ni per molts, ni per tots; pura i simplement va morir ajusticiat. Més tard, algun grup cristià, no tots, van voler donar a aquesta mort una significació sacrificial.
Nou tema

LES DIVERSES EUCARISTIES
VI. Menjar la meva carn... Beure la meva sang...

L'eucaristia en l'evangeli de Joan
Un ritual prehistòric?

L'existència de diverses maneres de celebrar "eucaristies" en els primers anys posteriors a la mort de Jesús, ens condueix a pensar que el "darrer sopar" dels nostres menjadors és una representació més d'allò que les pintures rupestres de les nostres coves prehistòriques ja ens volien dir

Capítol I: Els relats de la institució en el Nou Testament
Capítol II: L'eucaristia a La Doctrina dels Dotze Apòstols
Capítol III: L'eucaristia de Els pans i els peixos
Capítol IV: Els dinars oberts de Jesús
Capítol V: Esmorzars, dinars i sopars de Jesús
I si encara no ho has llegit...

Mantenir les distàncies
entre Jesús i els evangelis

Necessitat de seleccionar, dintre del pluralisme evangèlic ofert pel Nou Testament, la nostra personal "foto" de Jesús
Una reflexió en diàleg amb José Godoy, "el Pope", a partir dels Exercicis de Lamiarrita 2006

Judes, un traïdor?
Qui va entregar Jesús

Una "relectura" de l'evangeli de Marc a partir de la teologia de Pau

Les presses de Pau
per a estar a Jerusalem la diada de la Pentecosta

Una hipòtesi que ens ajuda a explicar el fet
que Lluc posés el dia de la Pentecosta com el "moment fundacional" de l'església


Capítol novè de...

franco1.gif (9K)

MAIG 1970

pedro1.jpg

ELS JESUÏTES DE
LA MISSIÓ OBRERA
ENTRE DOS GENERALS

General Franco
"Caudillo de España
por la gracia de Dios
"
Pedro Arrupe
Prepòsit General
dels jesuïtes
A manera de pròleg
A manera de Nihil Obstat
Capítol Primer Per a situar el moment històric amb l'ajut d'en Alvarez Bolado
Capítol Segon Altres enfocaments del moment històric amb l'ajut d'en Jesús Giménez i d'en Manuel Alcalá
Capítol Tercer Franco i la Companyia de Jesús amb l'ajut del Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús
Capítol Quart Franco i la seva Carta de Germanor amb la Companyia de Jesús
Capítol Cinquè Abans del viatge: pors, tensions i advertiments...
Capítol Sisè El viatge etapa a etapa: València
Capítol Setè El viatge etapa a etapa: Barcelona
Capítol Vuitè El viatge etapa a etapa: Saragossa
La meva correspondència amb...
Veure índex general
Un estudi de les reaccions que es van produir
en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera
al saber que el P. Arrupe
-en el seu viatge a Espanya del maig del 70-
faria una visita a Franco


Capítol IX
Secció Primera

L'etapa del País Basc
També es van moure


Del temps...

Quatre autors per a una

Catequesi Nadalenca

Brueggemann     John S. Spong
Drewermann     R. Brown


Ja ha sortit "en paper"
La Catequesi Nadalenca

Per a tots els amants del paper i de la tinta i per a regalar-la a qui encara estigui en el segle XX


Igualment podeu demanar en paper
Trampes en el diàleg interreligiós
Un diàleg intra-religiós
amb en Xavier Melloni

Un general en EL Pozo
Un "carteo" amb Isidoro Galán (Cartagena) sobre unes declaracions del General dels jesuïtes

Amb el pretext
d'una enquesta

De finals del 97,
però encara em reconec en aquest
"donar raó de la vostra esperança"


Per què
quan els uns maten
és una acció terrorista
i
quan els altres maten
és un operatiu militar?

I el que és curiós és que la població civil només fuig aterroritzada quan es tracta d'un operatiu militar


Nou acte de terrorisme
dels Estats Units

pakistà (7K)
A la frontera pakistaní
amb l'Afganistan

Què fa
el Consell de Seguretat?
I les anomenades
"democracies"
amb els seus
"estats de dret"?



CONVOCATÒRIA MUNDIAL
The global call

global_call1 (13K)
A accions no-violentes de resistència civil
per acabar amb l'ocupació militar de l'Iraq

global_call2 (13K)
Seguiu les darreres informacions a
Web de l'organització
Plataforma Aturem la guerra
global_call3 (13K)

Comunicat del Comitè

Declaració de la pau
La web en anglès        En castellà

Fer camí
cap a la pau
i no només
a una pacificació

presoak (64K)

I la resolució 242 de l'ONU?

del 22 de novembre de 1967

La voleu recordar?

"Retirada de las fuerzas armadas israelíes de territorios que ocuparon durante el reciente conflicto"

AFGANISTAN

Maten més de 200 talibans
en un cap de setmana

¿Missió de pau?


Sembla que el Sr. Zapatero,
igual que la dreta espanyola,
no sap distingir entre guerra i pau

Hi va passar alguna cosa?

Ni a la crònica oficial, redactada per Manuel Alcalá, cap de premsa durant el viatge, ni a noticias de la provincia de Loyola hi a al·lusió alguna ni a Missió Obrera ni a la "visita a Franco". Durant la visita del P. Arrupe a la Província de Loiola no hi havia cap reunió programada amb els jesuïtes dedicats a "lo social". No hi consta tampoc que a la reunió-col·loqui mantinguda amb els jesuïtes estudiants, a la qual, després d'assistir a missa, tomaron parte con gran interés, li plantegessin alguna pregunta sobre la seva visita a Franco. Les noticias vol deixar ben clar que a la missa concelebrada en el col·legi d'Indauchu "asisten todos los estudiantes de la Facultad"

Semblava que el meu "estudi" no trobaria aquí, en el País Basc, cap objecte d'investigació: no hi havia hagut reaccions del col·lectiu jesuític de Missió Obrera. Ni d'altres sectors. Però s'em feia difícil de creure-hi.

Recordem que, amb anterioritat a la visita, algun jesuïta o un grup de jesuïtes havien plantejat, a la Congregació Provincial de Loiola (abril 1970), el tema de la conveniència del viatge del P. Arrupe a Espanya donades les visites que hauria de fer.

Un ràpid recorregut per la història de la Missió Obrera a la Província de Loiola (bressol dels jesuites-obrers a la Companyia espanyola) es podia concloure d'aquesta manera: quan al maig de 1970 el P. Arrupe visita el País Basc només hi podria trobar els darrers reductes "de una Misión Obrera muy numerosa y batalladora, que nació, creció y agonizó en muy poco tiempo". És frase d'en Ignacio Larumbe, qui també recorda que "la Misión Obrera estaba en cuadro, pues había habido unas salidas masivas en 1968; y sobre todo en el 69 y en el 70 seguía el goteo".

La recerca de documents i de retazos de memoria ha estat més fructuosa -malgrat no haver trobat cap document- del que jo mateix esperava. Començava preguntant a Xabier Irigaray:

Me comentaste que no habías participado en ninguna de las reuniones con el P. Arrupe. ¿Podrías decirme si fue una reacción aislada o compartida con otros? ¿Discutida en grupo con anterioridad?

Veo por el catálogo que en 1970 ya eras un jesuita "hecho y derecho", habiendo sido ordenado en el 62. No era, pues, una reacción proveniente de los sectores juveniles de la Compañía. ¿Qué relación tenías entonces con Misión Obrera?

Ya ves por donde van los tiros...

A José Ignacio Berriatua li deia:

...Ya he cubierto las etapas de Valencia, Barcelona y Zaragoza. Siguiendo su propio periplo ahora me tocaría su etapa en vuestras tierras.

De la Provincia de Loyola hay dos aspectos:

El primero es anterior, en unos meses, a la visita: Unos meses antes de la visita hubo Congregaciones Provinciales. En la de Loyola se propuso un postulado sobre la visita de Arrupe... Supongo que sería una cosa más o menos colectiva. ¿Quiénes podían hoy saber algo de esto? ¿Habría alguna manera de conectarlos?

El segundo aspecto serían las reacciones que hubo entre los jesuitas de la Provincia. Xabier Irigaray me dijo que él no asistió a ninguna reunión con Arrupe respondiendo a una cierta llamada colectiva... ¿Te refresca esto la memoria?

Una conversa telefònica amb Ignacio Larumbe es concretava més tard en un entrecreuament d'e-mails.

...Me parece muy interesante lo que me dijiste por teléfono. Situación real de cómo estaba la Misión Obrera jesuítica en la Provincia de Loyola, precisamente la Provincia en donde se puede poner el inicio de Mision Obrera.

También me dijiste que fuiste a una de sus reuniones. Pero por lo que me dijo Xabier Irigaray hubo un "movimiento" de no ir, que él -rompiéndosele el alma- secundó.

A mi me gusta hacer ver que la protesta surgió de las propias filas "arrupistas": un momento de libertad ante el "liderazgo". Libertad que hizo "sufrir".

Confío en que me pongas por escrito lo que me dijiste por teléfono, y algo más...

A Loiola (desembre 2006) vaig tenir ocasió de parlar amb en Manuel Guisasola, amb qui ja ens havíem entrecreuat uns e-mails quan vaig tocar el tema dels jesuïtes a la presó de Zamora. No era de Missió Obrera; no va assistir a cap de les reunions programades amb el P. Arrupe.

Per seguir llegint el tema...

Ja podeu llegir:
Quines conseqüències es poden treure de l'encarnació
si aquesta no es va donar "realísticament"?
Quina relació pot haver-hi entre el "misteri de l'encarnació" i l'opció pels pobres?
O amb un coneixement més profund de Déu?
Inmersos en afirmacios
Una reflexió personal quan els Exercicis Espirituals Lamiarrita 2005 s'anaven acabant...
Alliberem Joan, el Baptista,
de les masmorres cristianes
Joan, el profeta del Jordà, anomenat el Baptista, ¿va dir alguna cosa sobre Jesús de Natzaret?
Quines polítiques enfront de l'imperi?
"Taula rodona" amb la participació d'en Jeremies d'Anatot, del rabbí Jeshoua ben Josef de Natzaret, i d'en Saule de Tars.
Com pot donar-nos aquest
la seva carn per menjar?

L'Eucaristia, un ritual de l'Edat de Pedra?
Un sermó a la festa del Corpus Christi
Jo també ja m'he jubilat!
Carta al P. Pedro Arrupe
El difícil equilibri dels jesuïtes "capellans-obrers" dintre de la Companyia de Jesús
Un sermó per a la Nit de Nadal
¿Una lectura política de les narracions evangèliques de la infància de Jesús? ¿És possible? ¿És l'única correcta?
Textos de Karl Rahner: Experiències d'un teòleg
Les nostres afirmacions sobre Déu
Quin és el "cor" del missatge cristià?
Experiències evocades per en Karl Rahner en l'homenatge que l'Acadèmia Catòlica de Fribourg li reté el 12 de febrer de 1984 en ocasió del seu 80 aniversari.
¿Quelcom d'històric a la resurrecció de Jesús?
Una reflexió a partir del llenguatge de la "resurrecció" en l'antic món mediterrani
¿I quins "papers" tenien en el segle XVI
els espanyols que van anar a Amèrica?
La doctrina d'en Francisco de Vitoria
Fragment de la seva Relección sobre los Indios pronunciada a la Universitat de Salamanca a principis de l'any 1539
Servir o imitar
¿Servir en riquesa o imitar en pobresa?
La imitació de Jesús o la tanda de penaltys
Un passeig pels Exercicis Espirituals de sant Ignasi acompanyats d'en Juan Luis Segundo
Text íntegre de les cartes del Provincial dels dominics de Castella als seus frares de Santo Domingo (1512)
Després dels sermons de Fray Antonio de Montesinos, anomenats per Gustavo Gutiérrez "El grito de la Española"
¿La primera condemna eclesiàstica a la Teologia de l'Alliberament?
La Paraula de Déu. Paraula viva? o paraula morta?
Un dels reptes -avui dia- de la "vida religiosa" és trobar el lloc des d'on dir la "Paraula de Déu"
És un sermó a la celebració dels seixanta anys de vida consagrada d'una religiosa de Jesús i Maria
Clara d'Assís, fou enganyada per sant Francesc?
Esbòs de la participació de les dones en els moviments religiosos dels segles XII-XIII després d'una lectura de Vida de San Francisco de Raoul Manselli
És una carta de sor Clara, escrita pels volts de 1250, a la germana Núria, rebuda pels volts de 2003
¿I si Jesús no va fer una "opció pel celibat"?
A partir d'una advertència d'en Raymon E. Brown, una reflexió sobre el celibat a la vida religiosa "per causa del Regne de Déu"
És una carta a José Luis Sicre, després dels Exercicis de Lamiarrita
Monaquisme i evangeli,
¿són dues dinàmiques compatibles?
Abans de Jesús ja hi havia un monacat, amb la seva dinàmica i els seus valors. El monacat cristià ¿ha perdut valors propis del "moviment de Jesús"?
És un sermó a la celebració dels 50 anys de vida consagrada en un Institut secular

A primers d'abril he afegit una nota sobre Pedro Valdo (Si l'obres i vols tornar aquí, tanca-la manualment)

Millores a la temàtica de "Teologia Índia":
Reunions i Trobades
Ponències i altres documents
IV Encuentro Ecuménico de Teología India
Bibliografia
Les cartes del Provincial dels dominics de Castella als seus frares de Santo Domingo després dels sermons de Fray Antonio de Montesinos (1512)
I he afegit (març 2006)
Paulo Suess se refiere al IV Encuentro de Ikua Sati...
Mensaje de Juan Urañavi Yeroqui enviado posteriormente a los organizadores del IV Encuentro de Ikua Sati
Bibliografía sobre el IV Encuentro de Ikua Sati
El darrer tema, dintre de la "Teologia Índia", el de la revelació, encara està pendent de continuació



Visiteu
la seva pàgina

Ja ens tornarem a veure!!
 
 

Última actualització: 
5 febrero 2007
 Oi que em diràs alguna cosa?
sscu@tinet.cat
 
Gràcies per la teva visita.
Fins ara m'heu visitat
Adéu i fins aviat, si Déu vol!!
Si vols dir la teva i saber la dels altres, fes servir el Llibre de visites (My Guestbook)
Per dir la teva
Per saber la dels altres
Per veure els comentaris anteriors
Per veure els comentaris més antics

 



 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

BENVINGUT A AQUESTA CASA...

És com si haguessis vingut a casa meva, al carrer 24 del barri tarragoní de Bonavista. 
Parlaríem, entre altres temes, de coses teològiques i espirituals, i també a vegades sortirien coses de jesuïtes. I no sempre hi estaríem d'acord, però no em negaràs que són reflexions i afirmacions que molts cristians, d'aquí i de més lluny, anem fent (i molts més ho pensen, però no gosen o no ho poden dir).

Aquest sóc jo...

Foto made by Manolo Fortuny


...en Miquel Sunyol

 

Tinc una foto en què encara he sortit més millorat. Me l'ha va fer ja fa temps, i no sé com ni quan, en Lawrence Durrell. 
Quartet d'Alexandria
Justine
Si més endavant ha arribat a comprendre'm, deu haver descobert que per a tots aquells que sentim profundament i que tenim consciència de l'intricat laberint del pensament humà només hi ha una resposta: una tendresa irònica i el silenci.


Recordeu:
  • Que és com si haguessis vingut a casa meva... i dinaríem plegats... i parlaríem, entre altres temes, de coses teològiques i espirituals, i també a vegades sortirien coses de jesuïtes. I no sempre hi estaríem d'acord...
  • Que el dinar "virtual" es pot convertir en real. Només cal que ens hi posem d'acord...
  • Quan trobeu un signe com aquest Remena, nena, remena..., remeneu una mica el ratolí per sobre, i sempre sortirà una petita explicació
  • Que, sentint-ho molt, veureu millor las pàgines amb el Internet Explorer (1024 x 768)
  • i la meva política lingüística: no retradueixo al català els textos, l'original dels quals no tinc, i als quals només he pogut accedir en la seva traducció castellana
  • Que recomano fer una lectura seguida del tema. Un cop feta la lectura seguida, podríem ja aventurar-nos (seguint els nostres interessos personals) pels diversos "trencalls", però potser que no els vulguis fer tots el mateix dia.

Seguiràs visitant el piset...

CONSELLS DE LECTURA

Els consells que l'autor -un anglès del segle XIV que ha quedat en l'anonimat- de the cloud of unknowing (El núvol del no-saber) donava als seus possibles lectors poden servir també per qui estigui a punt de ficar-s'hi a "casa meva"

En el nom del Pare,
del Fill
i de l'Esperit Sant.

Per això et prego i t'exhorto, en virtut de la caritat, que si algú el llegeix o l'escriu -o en parla, o bé saps que es llegeix, s'escriu o se'n parla-, l'exhortis tal com jo t'exhorto perquè ho faci sense pressa, a poc a poc. Car tal vegada pot haver-hi un tema al començament o al mig que no s'expliqui del tot bé, però que s'expliqui immediatament després o a la fi del llibre. Per això, si hom considera un tema sol, sense tenir ben en compte la seva connexió amb els altres, fàcilment pot caure en l'error i, per tal d'evitar-ho, et prego per caritat que obris tal com et dic.

No em preocupa gens si aquest llibre no el veuen mai els xerraires, insolents, aduladors, moralistes, xafarders, murmuradors, maliciosos, i tota mena d'aprofitats. La meva intenció no ha estat mai d'adreçar-me a ells. Per això m'agradaria que no s'hi fiquessin, ni ells ni cap de les persones, doctes o indoctes, amb ganes de tafanajar.

AQUEST LLIBRE NO HA DE SER LLEGIT SI NO ÉS PER L'ÀNIMA CRIDADA A LA CONTEMPLACIÓ I DISPOSADA A POSAR EN PRÀCTICA ELS CONSELLS QUE S'Hl DONEN

Si penses que aquesta forma d'obrar no s'avé amb el teu caràcter, pots deixar-la i, després de ben aconsellar-te, en pots seguir una altra. I llavors et demano que em disculpis, perquè la meva veritable intenció en escriure aquest llibre era d'ajudar-te d'acord amb la meva simple manera de veure les coses. Per aixó, torna'l a llegir dues o tres vegades. Com més vegades el llegeixis, millor l'entendràs, ja que potser alguna sentència difícil d'entendre a la primera lectura l'entendràs a la segona.

Em sembla difícil d'entendre que una ànima disposada a convertir-se en contemplativa no llegeixi aquest llibre sense veure-hi una afinitat amb la seva preocupació. Aleshores, si creus que et fa bé, dóna gràcies a Déu, i prega per mi, per l'amor de Déu.

Fes-ho, doncs, així. I et demano que no deixis que ningú el llegeixi, llevat que sàpigues segur que li pugui ser beneficiós, tal com et deia en el próleg del llibre en parlar de qui s'havia de dedicar a la contemplació i en quin moment ho havia de fer. Et prego que insisteixis en el fet que aquell qui el llegeixi ho faci sense pressa, a poc a poc, ja que tal vegada pot haver-hi un tema al començament o a la meitat que no s'expliqui del tot bé, però que ho sigui immediatament després o a la fi del llibre. Per això, si es considera un tema sol, sense tenir en compte la seva connexió amb els altres, fàcilment es pot caure en l'error, i a fi d'evitar-ho et prego que obris tal com et dic. Si creus que et cal més informació sobre algun punt en particular, digues-me quin és i què en penses tu mateix. I faré el que pugui per aclarir-ho.


Extractat de

Anònim anglès del segle XIV
el núvol del no-saber
Clàssics del cristianisme
Edicions Proa

Seguiràs visitant el piset...