| Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader |
Si encara no el tens... |  |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox
Resolució: 1280/1024 (5/4) |
Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Veure la "divuitena pàgina (b)" d'Alfredo Fierro
Apreciado Alfredo:
És possible que ja pensis que he desconnectat: quant de temps sense donar cap resposta.
|
Tot té la seva explicació. Unes "vacances" que s'anaren allargant entre la Sierra de Ayllón, la Sierra pobre, (dormint en el meu "wagons-lits"), entre pujades i baixades per Navacerrada i Laderas de la Mujer Muerta (ara ja sota un bon sostre a una casa que els jesuïtes tenen a Navas de Riofrío, per acabar-les -acomplint deures d'amistat- a Salamanca (tres dies "a pan y cuchillo"). El dia del meu sant, el 29, ja dinava a casa meva. |
|
I aquesta primera setmana d'octubre, sense deixar altres "obligacions" (com l'anar una estona a la platja, compartir un dinar amb el grup o la caminada setmanal per la muntanya amb una amiga), m'ha calgut dedicar-me, davant l'anunci d'una possible visita, a la santa tasca de la neteja de casa. La possible visita no vingué, però la casa m'ha quedat ben neta.
Potser has pensat que no gosava entrar al tema que proposaves: l'Absolut.
Ja veus que em saltironejo la teva pàgina mariològica, la divuitena (a) (tot esperant tanmateix que els lectors no deixin de llegir-la). Avui, diumenge 8, Francisco Reinoso, en el seu comentari dominical a diario de jerez, parla sobre Maria, com la Theotokos: Madre de Dios, puntualitzant els quilos d'or o la quantitat de diamants que s'han posat sobre el cap de "esta especial y buena mujer".
M'ha agradat la cita de Gustavo Bueno (1), potser ja maquillada per tu: "Con la fecha debajo casi todo; sin la fecha debajo casi nada". "Con la fecha debajo" entraria, certament, el meu "voveo paupertatem, castitatem et oboedientiam perpetuam in Societate Iesu". No només la data, sinó també el lloc "estaban debajo":
Raymat
dia 27
del mes de setembre
de l'any 1959
No he llegit (i suposo que és una pena) ni al filòsof i teòleg jueu Martin Buber ni al també filòsof jueu Emmanuel Levinas, l'antropologia dels quals, si t'he entès bé, quedaria centrada "en el diálogo y el Otro".
No sé si ara faig un salt al buit, en recordar l'autre, el segon volum de la trilogia (QUESTIONS D'HOMME) de Georges Morel (1920 - 1989), qui, havent entrat a la Companyia de Jesús el 1941, sortia (o el "sortien") el 1975.
Per evocar "déu", no és indiferent que fem servir aquest nom o aquest altre. Mai parlarem de l'Ésser, per evitar les abstraccions i les ambigüitats de l'ontologia. Tampoc de l'Absolut, massa marcat pels avatars de l'última gran filosofia. Si algun cop parlem de Déu, és per comoditat que no hem de prendre per facilitat.
Però estarem més contents d'utilitzar l'expressió l'Altre, que té l'avantatge d'oferir un cert canvi d'escenari als cors fastiguejats de la modernitat. Per tal de no barrejar l'Altre amb els altres l'escriurem amb una majúscula, eliminant d'aquesta lletra majúscula qualsevol impressió de sobrecàrrega.
L'Altre és simplement l'Altre, l'únic, sense que d'aquests termes hagi de sorgir cap sentiment de comparació.
L'Altre és l'original absolut, aquell que no es defineix per imitacions o còpies. No és la imatge de res. Ell és L'Altre.
La qüestió de l'Altre, i per tant de la seva existència, pot aparèixer com una pregunta real per a qui, negant-se a tancar-se en el finit, medita sobre aquest finit, acceptant que mai no hi pot haver cap seguretat objectiva o subjectiva en aquest àmbit.
No sé si -com diu el meu ex-jesuïta- "no és indiferent" el nom que utilitzem per anomenar-lo, però jo preguntaria més aviat si el que sólo es declinable en vocativo, Aquel a quien se dirige la humanidad desgraciada y jubilosa, respon o no és capaç de respondre (o no li dona la gana de respondre, la qual cosa seria pitjor).
La litúrgia oficial té els seus encerts. Un d'ells l'he repetir ja moltes vegades i suposo que ja haurà sortit en aquest "intercanvi epistolar". Repetir-lo un cop més no farà cap mal: l'"església oficial" mai no ens parla de Jesús: només s'atreveix a parlar-nos de "Jesús segons..."
Un altre dels seus encerts (i no dic que sigui el darrer) és l'"audemus dicere" (gosem dir) de la invitació al "Pare Nostre". Em sembla que no m'allunyo molt d'aquest "audemus" quan, al meu torn, invito als participants amb aquestes paraules:
La litúrgia tradicional introdueix la pregària del Pare Nostre amb un "audemus dicere", amb un "gosem dir".
No sé si pares i mares quan ensenyen aquesta oració als seus fills saben que els inicien en els camins més agosarats i perillosos de la nostra existència humana.
¿Com anomenar "Pare" al tot sempre Innombrable? ¿Com anomenar "Pare" al tot sempre Amagat? ¿Com anomenar "Pare" al tot sempre Silenciós?
¿Què passarà el dia que el cridin -com un fill crida al seu pare- i no hi hagi cap resposta?
Si, malgrat tot, ens hi atrevim, ben a poc a poc, ben a poc a poc...
De fet, ja els tenia preparats. Perquè havia elegit, com lectura única (2), l'encontre nocturn, en el gual de Penuel, "en la más solitaria oscuridad", entre Jacob i "el desconegut" (Gen 32, 25-33)
Quantes pàgines del Nou Testament voldrien tenir la seva "actualitat"!!
Podria ser aquesta pàgina del Gènesi "la más alta expresión" (o, per no caure en el perill dels "absoluts", una de les més altes expressions) "de la fe judeocristiana"?
Ja alguna vegada he dit que em considero un judeocristià, una cosa que Jesús no fou: ell només fou un jueu. Aquí només em caldria citar a Rudolf Bultmann, encara que no pugui donar la cita exacta:
He estat, a més, criticat perquè en el meu llibre Primitive Chrsitianity no he inclòs la predicació de Jesús al capítol dedicat al "Cristianisme primitiu", sinó al capítol sobre "Judaisme", concebent, per tant, Jesús com a jueu. De manera similar, s'ha objectat que a la meva Teologia del Nou Testament he afirmat que la predicació de Jesús pertany als pressupostos de la teologia neotestamentària. Davant del retret que concebo Jesús com un jueu i l'incloc a l'esfera del judaisme, he de, en primer lloc, simplement preguntar: "És potser Jesús -el Jesús històric!- un cristià? Certament no, si la fe cristiana és fe en ell com el Crist. I fins i tot en el cas que ell hagués sabut que era el Crist ["Messies"] i hagués realment exigit fe en la seva pròpia persona com a Crist, no hauria estat encara un cristià i no hauria de ser presentat com a subjecte de la fe cristiana , encara que sigui, però, el seu objecte
Rudolf Bultmann
No creguis que intento fugir. Tornem al tema.
|
Però de què ha servit, al llarg de la història, aquesta "palabra de la invocación"? Potser els esclaus afroamericans invocaven amb els seus "spiritual songs" a aquest "Déu" (ja fora l'Absoluto, ja fora L'Altre), però el seu alliberament no vingué fins que les "lleis del mercat" ho disposaren. |
|
|
|
|
Em deixes repetir-me un cop més? Bé, repeteixo a Raimon Panikkar: Este Dios de los pobres, que tan tarde parece haberse despertado, viene intentando restablecer la justicia desde hace mucho; pero, dicho sin sarcasmo, para los millones de vencidos y explotados en estos últimos miles de años no les ha aportado mucha consolación.
Dios en las religiones
|
La cita d'en Karl Barth ("Quan parlem de Déu, no és de Déu de qui parlem") em permet recordar la meva resposta a l'amic que em deia: "Si de Déu no en sabem no res, per què parles tant de Déu?" La meva resposta era: "Jo no parlo de Déu; parlo del que els homes diuen de Déu".
Un altre amic, ex-jesuïta ja (a contra cor) quan va morir, potser intentava evitar els perills de l'Absolut imposant dos Absoluts: Déu i la Classe Obrera. No t'estranyis: recorda que en aquells anys un altre ex-jesuïta, el Cura Paco (Francisco García Salve), publicava yo creo en la clase obrera, amb un pròleg del Padre Llanos.
Deixa'm acabar com acabava el 2014 el meu "In memoriam" per l'amic dels dos Absoluts:
No deixis de llegir-lo tot...
Els dos Absoluts
Tot recordant a
Lewis Caparrós
Con toda cordialidad
>Miquel
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 13 octubre 2023 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
| (1) | El que trobi encertada aquesta frase no vol dir res, suposat que no conec l'autor. Em venia al cap que tenia entre els meus llibres un seu: l'he trobat. És EL ANIMAL DIVINO, regalat i dedicat perr un bon amic amb aquestes paraules: "A Miquel: el hombre es, según mi deducción, una bestia sobre la que no se ha instalado ningún espíritu, conferido a una situación de sublime soledad, sin más contenido que el de su propia imaginación". Amb data: any 1990. No recordo haver-lo llegit. |  |
| (2) | Intento seguir, en la mesura que em deixen, el criteri de Thomas Müntzer | |