Anem a la nostra tasca. No corregeixo el principi del meu opuscle on em sorgien tres preguntes:

• significa això renunciar a la praxi d'"un Déu que és com una persona"?
• o a la de "Crist actualment vivent"? Del qual -en dir d'alguns- un se'n pot enamorar.
• o és el final d'una "etapa religiosa"?

Aquestes preguntes són del 1987, després del meu viatge a Amèrica (Brasil, Bolívia, Veneçuela). Em sembla que per aquell temps "els meus amics" no havien començat a treure el tema del "posteísme" ni el dels "nous paradigmes".

Sabent que ja abans de Jesús existien "cartoixes" (és a dir, la vida monàstica), em podia preguntar quin sentit té per a un cristià una "cartoixa" si no creu en un "Déu gelós"?

Ara m'adono que aquesta paraula ("gelós") l'hauria hagut de posar en hebreu (aN"q): aquesta paraula hebrea surt sis vegades a l'Escriptura i només referida a Déu. Indica com un atribut propi de Déu, que gairebé podria arribar a ser un nom propi de Déu, pel qual -per aquest aN"q- es distingeix de tota criatura humana.

Era aquest Déu bíblic, aquest Déu "gelós", aquest aN"q (07067), el Déu de Jesús? Em sembla que ja tinc dit que si no creiem en el "Déu d'Homer" tampoc no podem creure en el "Déu de Jesús".

El Déu d'Homer
i el Déu de Jesús

En aquests cinc versicles bíblics del "Déu gelós" (dos de l'Exode 20, 5 i 34, 14 i tres del Deuteronomi (4, 24; 5, 9; 6, 15) se'ns dóna una descripció d'aquest "Déu gelós":

• sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui m'odien.
• és el Déu-gelós: mira de no enutjar-lo, que et podria fer desaparèixer de la terra.

És aquest "Déu gelós" davant el qual es postra el "cartoixà"? És a aquest "Déu gelós" al que canta el "cor monacal"? És amb aquest "Déu gelós" amb qui jo pretenia "parlar"?

I que ningú vingui a consolar-me dient: "Tu pretenies parlar amb el Déu de Jesús". Si fa o no fa, el Déu de Jesús em seguia amenaçant amb "el plor i cruixir de dents" (evkei/ e;stai o` klauqmo.j kai. o` brugmo.j tw/n ovdo,ntwn) i amb "el foc que no s'apaga" (eivj to. pu/r to. a;sbeston).

Bé, seguim endavant...

L'Escriptura hebrea té altres paraules per referir-se a l'àmplia temàtica dels zels i gelosies humanes. Pots veure aquest quadre que m'ha costat les meves hores (ja saps que no sé ni una lletra d'hebreu).

Recorda el que són los números Strong (en vermell el nombre de vegades que la paraula és utilitzada en els escrits de la Tanak ⁽²⁾ i a la columna de la dreta les diverses traduccions de cada paraula hebrea segons la versió anglesa de la King James)

DBD: A Hebrew and English Lexicon (Brown-Driver-Briggs)

Si t'ho vols descarregar...
Els números de l'esquerra et portaran -amb una mica de paciència- a la pàgina corresponent. Utilitza els números de la dreta.

Més informació

		Strong/Hebr	DBD	Traduït a la King James por
qanna'	aN"q	07067 6	08887 07067	jealous (6x). (sólo referido a Dios)
qana'	an>q	07065 33	08886 07065	jealous (10x), envy (9x), jealousy (5x), envious (4x), zealous (2x), very (2x), zeal (1x).
qannô'	aANq	07072 2	08888 07072	jealous (2x).
qin'â	ha'n>q	07068 2	08885 07068	jealousy (25x), zeal (9x), envy (8x), for my sake (1x).

Endavant...

Del text de Karl Rahner (Palabras de Ignacio de Loyola a un jesuita de hoy) recalcar les seves ironies ironías sobre "fuentes, métodos, adquisiciones orientales":

• per córrer com a desesperats assedegats darrere de les fonts orientals de l'autoconcentració
• aquests mètodes orientals de meditació que tant us fascinen avui
• res no he d'oposar a les vostres adquisicions orientals

Otras tradiciones espirituales -pongamos, en generalización simplista, las de Oriente- insisten en la meditación, que de suyo no implica comunicación personal con ningún dios, deva o ángel. La tradición cristiana, sin desdeñar la meditación, se centra, en cambio, en la comunicación personal.

I continuo mantenint la pregunta a companys i companyes de pretesa "vida espiritual": Has tingut una experiència de Déu? Penses que la pots tenir?

Potser l'únic que m'ha contestat és el meu amic, el "jesuïta agnòstic":

El jesuita agnóstico comprende a quienes afirman que ser creyente es tener experiencia de Dios y que ser jesuita supone buscar, encontrar y cumplir su voluntad, pero honestamente debe decir que esta experiencia no le ha sido dada y que ha llegado al convencimiento de que la voluntad de Dios, sea ello lo que fuere, ha sido algo irreconocible para él, como ser humano.

Per quan tinguis una mica de temps...

De jesuïta declarat apofàtic a jesuïta agnòstic

Prometia que en les meves hores de jubilació (per a les quals encara em faltava un bon tros) faria un estudi comparatiu entre Rahner i Juan Luís Segundo, el llibre (El hombre de hoy ante Jesús de Nazaret) que em va acompanyar durant el meu viatge a Amèrica, abans esmentat. Promesa encara no acomplida, però no descartada (encara puc tenir algunes "hores de jubilació"). No sé si algú ja haurà seguit la pista que assenyalava.

Dius una cosa de molta veritat: "aunque sí, a veces, cambie a quien reza". Com no canviarà el cor d'una mare, que dia rere dia, camí de l'hospital per visitar la seva filla, entrava a una església? Deixem a banda el destinatari de les seves pregàries, però la filla, per qui resava, va seguir el seu camí cap a la mort tal com diagnosticaven els metges.

I a continuació segueixes dient:

En ningún otro caso es tan patente que la oración no cambia nada, excepto en el corazón del orante, como en las plegarias por los difuntos.

Les nostres "pregàries pels difunts", quina imatge de Déu retraten?

En carta a Andrés Torres Queiruga, que et va precedir uns quants anys com a "predicador" de Lamiarrita i a qui també li vaig posar algun "punto sobre las íes", comentava aquest tema.

La meva carta a
Andrés Torres Queiruga

Acabo ja... Si encara no ho has fet, hauries (però deixa-ho, potser, per demà!) llegir el meu escrit de fa anys...

Com reses? Per què reses?
A qui reses?
Déu, és un ésser personal?

...en el qual poc trobo per fer "retratactationes", però sí per fer alguna "/i>addenda" (afegits) que ja han sorgit en aquest "intercanvi epistolar": el "He estat resant al no-res" (pregunta que encapçala la teva carta d'ara) i l'afirmació que ja faig sense pors que "El Déu a qui demanem no existeix". M'ha acabat de convèncer la lectura d'aquella carta del soldat de Stalingrad?

No només en el "Dona eis, Domine", (Dóna'ls, Senyor, descans etern), sinó en cadascuna de les nostres "peticions", a quin Senyor ens adreçem?

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 3 setembre 2023

Per dir la teva

Pàgina principal de la web Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Alfred Loisy i el modernisme     Spong, el bisbe episcopalià (2000)
    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

(1)	En aquells mateixos anys, jo vivia amb una dona, unida a mi, no pas pel conjugi que hom anomena legítim, sinó trobada pel meu ardor inquiet, mancat de prudència; una sola dona, això sí, a la qual servava també la fidelitat del llit. Així vaig poder experimentar, pel meu propi exemple, la distància que hi ha entre la condició del plaer conjugal, convingut per a transmetre la vida, i el pacte de l'amor libidinós, del qual també neixen infants, contra el desig de llurs pares, encara que, un cop nascuts, és de llei estimar-los. (les confessions. Traducció de Miquel Dolç publicada a Clàssics del cristianisme, 1989)
(2)	L'expressió "Antic Testament" l'hauríem d'anar evitant i anar substituint-la per "TaNaK", la qual designa el conjunt dels 24 llibres de la Bíblia hebrea segons el Cànon Palestinenc, que es divideix en tres parts: Instrucció o Torà (T), Profetes o Nevi'in (N) i Escrits o Ketuvim (K), abastant els llibres històrics, els sapiencials, els salms i els poètics.

BDB: A Hebrew and English Lexicon (Brown-Driver-Briggs)

Per llegir-lo online

https://archive.org/stream/hebrewenglishlex00browuoft#page/n1/mode/2up

Title: A Hebrew and English Lexicon of the Old Testament with an appendix containing the Biblical Aramaic

Author: written by Francis Brown, Samuel Rolles Driver (1846-1914) and Charles Augustus Briggs (1841-1913), based on the Hebrew lexicon of Wilhelm Gesenius (3 February 1786 - 23 October 1842) as translated by Edward Robinson (April 10, 1794 - January 27, 1863)

Year:first edition 1906; impression of 1936; scanned in 2008

Publisher: Oxford, Clarendon Press

Source: djvu

Despite its popularity, BDB has definite weaknesses. It is out of date and its etymologies are often misleading. In addition, because it lists nouns under their (supposed) verbal roots it is not always easy to locate some words. The edition listed above, however, is a reprint of the original A Hebrew and English Lexicon of the Old Testament by F. Brown, S. R. Driver, and C. A. Briggs (Clarendon Press, 1907; corrected impression 1952). Hendrickson's reprint includes an alphabetical index of all entries, and has corrections and additions at the bottom of each page. It also codes each word according to Strong's Concordance. B. Einspahr has also compiled a useful index that arranges all biblical citations in BDB according to their canonical order.