| Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader |
Si encara no el tens... |  |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox
Resolució: 1280/1024 (5/4) |
Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Veure la "duodècima pàgina" d'Alfredo Fierro
Apreciado Alfredo:
Ja creuràs que he deixat passar massa temps, però tot pot tenir la seva explicació. A la carta anterior ja et vaig dir que m'havia ficat amb el capítol 12 dels Fets dels Apòstols, i més en concret en la narració de l'empresonament i alliberació miraculosa de Pere (1-19), i més concretament em preguntava si la dona que havia anat a obrir la porta a Pere (v. 13) era una esclava o una treballadora de la llar.
No sé si et vaig comunicar la meva sorpresa, carenejant els 83 anys, en trobar-me aquesta frase posada en boca de Pere: "m'ha alliberat de tota l'expectativa del poble dels jueus".
I m'he dedicat alguns dies a aquesta frase que ve a dir (l'intel·ligent Lluc és qui ho diu) que podem prescindir (o que ens cal prescindir) de tot allò a causa del qual Jesús de Natzaret va morir.
La teologia fonamental que nosaltres vam rebre en el nostre primer curs de teologia (1967-68) ens la va donar el P. Aleu, qui no molts anys després deixava la Companyia. Si no recordo malament, les seves classes ens agradaven, encara que no crec que fossin de "talante básicamente existencialista y humanista". Difícil recordar ara com arribava a fonamentar tot el que els successius professors ens anirien explicant al llarg de quatre anys. Suposo que aquesta era la tasca de la "teologia fonamental".
Veig per Wikipedia que el teu professor -Sebastianus Tromp- era una mica famós i que el seu llibre -de revelatione christiana- encara es pot comprar.
De la camarilla del cardenal Ottaviani (el recordaràs, no?) preparà documents -schemata- pel Vaticà II, que gràcies a Pius XII foren rebutjats. T'estranya que ara surti amb la figura de Pius XII? Però, qui va salvar el concili de Joan XXIII?
Un parèntesi de justícia
¿Qui va evitar que el concili de Joan XXIII fora un total fracàs? Espero que la meva resposta no us sorprengui: Pius XII amb la seva política de "creació de cardenals". Cal reconèixer que "va crear" gent competent: els ja citats Liénart (francès) i Frings (alemany) (el teòleg de confiança del qual era un jove professor de teologia que es deia Ratzinger) i podem mencionar també el belga Suenens, l'italià Lercaro, l'alemany Dopfner, l'austríac Koening, el canadenc Léger, que fou l'últim supervivent dels creats per Pius XII.
Extracte de la meva xerrada sobre el Concili.
Al cap de cinquanta anys del concili
Dels autors que cites, deixats a una banda els ja més coneguts, em sona Pierre Rousselot. Possiblement, em sortiria a la meva tesina de filosofia que la vaig fer sobre l'amor a sant Tomàs. Ara veig que les seves dues tesis son: L'intellectualisme de saint Thomas i pour l'histoire du probleme de l'amour au Moyen Age, presentades a la Sorbonne l'any 1908. Un altre que va morir amb el fusell a les mans, però no com els capellans de la meva carta anterior: la seva mort fou totalment "legal" responent a la crida de la pàtria. A 37 anys.
De qui no tenia cap coneixença era de Roger Aubert i del seu "voluminoso libro" le probléme de l'acte de foi, la seva tesi de 1945 presentada a Lovaina. Potser no m'hagués anat gens malament llegir el que diu sobre Alfred Loisy i sobre els modernistes, ja que alguna cosa sobre ells tinc dita.
Veig que a la gent de l'Opus no els agrada molt el que diu d'en Tyrell:
En líneas generales se mantiene, efectivamente, al margen de opiniones personales. Pero no faltan comentarios que, de algún modo, hacen que tome parte en las soluciones propuestas por otros autores, dando en ocasiones la razón a planteamientos poco claros, o dejando en el aire interrogantes sin respuesta. Tal es el caso, p.e., de Tyrrell cuando dice de él que "uno se podría preguntar si estas fórmulas inquietantes no son simplemente una manera poco afortunada de expresar verdades indiscutibles, aunque demasiado olvidadas por ciertos teólogos" (p. 378).
El vas escollir perquè sabies que no agradava a la gent de l'Opus?
Per ampliar les vuit línies sobre Teilhard invito als nostres possibles lectors a llegir (o rellegir) el que deixaves escrit a conversación en el atrio.
Teilhard de Chardin
vist per un mateix Alfredo Fierro
Veig que menciones a Fernando Belo (lectura materialista del evangelio de marcos), el "libro gordo", publicat per Editorial Verbo Divino (1975) (1), d'un més prim, una lectura política del evangelio (2), publicat el 1975 per ZERO, S.A., que fou lectura obligada a les Comunitats Cristianes de Base. Jo el segueixo recomanant a tots aquells que encara no l'han llegit, com ja ha quedat palès a alguna carta anterior.
Potser de Marx, els teòlegs llatinoamericans de l'alliberament han copiat la darrera de les seves Tesis sobre Feuerbach per atacar la teologia europea de la qual begueren com si fos del seu "propio pozo". Així m'ho reconeixia l'amic Rafa Yuste, el "aceitunero altivo" que va fer una tesi sobre la teologia de l'alliberament (Filosofía política en la teología de la liberación), que te la puc passar.
De acuerdo, ellos necesitaban reducir toda la teología europea a teología idealista/hegeliana para, cual marxistas de la teología, reivindicar la suya cómo transformadora y no sólo interpretativa.
Ja veus que em repeteixo, ja que suposo que no tothom haurà llegit les cartes anteriors. Ara faig un salt a allò que em demanes sobre Missió Obrera. Una qüestió termonològica per començar: "Missió Obrera" és un terme jesuïtic. A finals del segle passat (maig 1999) intentava precisar què significvaven aquestes dues paraules.
Aquest nom naixia a mitjans dels anys 60 per a designar el grup de jesuïtes que s'havien posat a treballar manualment. Avui dia, aquest nom de Missió Obrera, de desaparició ja anunciada, no sap molt bé a quants jesuïtes aixopluga.
Precisament, aquests dies he rebut un corrreu d'un company jesuïta: a més a més d'anunciar-me que, dintre d'uns vint anys, els jesuïtes de Catalunya no passarien de la dotzena, afegia:
...i la MO serà un "record històric" per a consulta dels més interessats (historiadors, etc., que podran fer alguna tesi...)
El meu company hauria pogut canviar els "futurs" per "presents". Alguna tesi ja existeix: "La Missió Obrera de la Companyia de Jesús (MOSI) a Espanya. Dels seus inicis a la transició democràtica", de Pere Pau Gómez Rovira, presentada a la Universitat Autònoma de Barcelona (2019), en la qual -com és natural- surto citat algunes vegades.
Aquesta darrera temporada estic en contacte -entre altres molts- amb una historiadora que, després de presentar un llibre sobre "Del nacionalcatolicisme a la democràcia. Món obrer, església de base i antifranquisme a Tarragona (1951-1977)" (3) , està preparant una tesi sobre els "capellans obrers" a Tarragona, sota el títol -ben encertat- de "Fills del seu temps" (4), entre els quals els jesuïtes de la Missió Obrera. Aquest mateix matí ja li he donat alguna resposta a la seva petició de "recomanar algun llibre sobre la Missió Obrera dels jesuïtes".
Més que recomanar-te llibres, que em sembla que sobre aquest tema específic de "Missió Obrera" no existeixen, et poso alguns links a escrits meus sobre aquest tema. Aquests han de ser llegits amb la suficient intel·ligència per anar-se'n saltant els fragments repetitius.
Más que recomendarte libros, que me parece que sobre este tema específico de "Misión Obrera" no existen, te pongo algunos enlaces a escritos míos sobre este tema. Los cuales deberán ser leídos con la suficiente inteligencia para irse saltando los fragmentos repetitivos.
I per on soc cita obligada a tota tesi, tesina, estudi, article, tertúlia, xerrada... sobre el tema de "La Missió Obrera a Espanya" és pel meu estudi -fàcilment convertible en tesi doctoral-
| ||||||||
|
Un estudi de les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco
|
||||||||
Bueno, ya tienes lectura suficiente para unos cuantos días...
Con toda cordialidad
Miquel
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 12 març 2023 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
| (1) | Título original: Lecture matérialiste de l'évangile de Marc, publicado por Éditions du Cerf (1974). Ver la crítica de Yves Congar. |  |
| (2) | Título original: Uma lectura politica do evangelho, publicado por Multinova, Lisboa (1974). Ver crítica de Marcelino Guerrero Villoria. | |
| (3) | Resultat de la XXI BECA D'INVESTIGACIÓ LUCIUS LICINIUS SURA, que atorga anualment el Consell Comarcal del Tarragonès. Pendent d'edició. | |
| (4) | El títol complert serà: Hijos de su tiempo. Los sacerdotes obreros de Tarragona. Mundo obrero, antifranquismo y represión (1951-1977) | |
