COM ANOMENAR-LO?

"Jesús" / "J***" / "Yeshua"

Intercanvi epistolar amb Alfredo Fierro

Veure la "quarta pàgina" d'Alfredo Fierro

Per als que no queden aclaparats per "la riqueza de mis enlaces" aquí en tenen un [https://mercaba.org/ORARHOY/JESUS/semana_internacional_de_teologia_(1977)_-_jesucristo_en_la_historia_y_en_la_fe.pdf], on podran trobar tota la Semana Internacional de Teología, organitzada per la Fundació Juan March del 21 al 26 de març de 1977, sobre jesucristo en la historia y en la fe.

No seria, per part meva, mera curiositat conèixer els canvis que avui introduiries en la teva "breve ponencia". Canviaries el "Només s'han pogut establir sobre ell unes poques certeses" per un "Ni tan sols s'han pogut establir sobre ell unes poques certeses"? Acceptaries canviar el principi del teu paràgraf 9.1 ("Entre les poques coses certes que sabem sobre Jesús ens consta que...") deixant-ho en un "Els documents canònics neotestamentaris -superant la seva diversitat- ens presenten un Jesús el qual..."? Mantens avui dia, després de 25 anys, totes aquestes "tals notícies sobre la seva existència històrica"?

Suposo que el teu paràgraf 10 seria el que acabaria "escandalizando" Gómez Caffarena.

Em permeto una referència al nostre darrer "carteo" sobre "El sindiós de un cristianismo sin Dios". Veig que el 1977 ja parles -i no series l'únic- de superar el "teisme, fins i tot el teisme cristià". Potser els nostres amics del manifest "posteista" arriben una mica tard.

Seguim endavant. No ets el primer a dir-me que hauria de publicar ("una publicación compacta en libro y en papel"). La meva resposta sempre ha estat: "Tot el que dic ja està publicat en paper i es troba a la Claret". Potser el jesús, hijo de mujer, (Ediciones Martínez Roca a la seva Col·lecció Enigmas del cristianismo), que em va servir per a la meva Catequesi nadalenca, no es vendria a Claret.

Tot? Bé, potser alguna cosa, molt poqueta cosa, ho puc considerar com a "original".

"Original" vol dir que ho he dit sense haver-ho trobat ja escrit, però no vol dir que no estigui ja escrit en algun lloc.

El llistat no seria gaire llarg:

• La paràbola del fill pròdig. Com "fabricar" pecadors.

Un home tenia dos fills.
Un dia el pare va dir al menor:
"Pren aquests diners i marxa a la ciutat.
El que ens queda de terra no dóna per a dues famílies".

• Per què "Emaús"?
• Del Temple a una casa de lloguer

La doble "inclusió"
a la [doble] obra lluquiana

• Els "pastors" de l'evangeli de Lluc

Són els pastors de Joachim Jeremias (uns pobres marginats) o els pastors dels profetes Jeremies i Ezequiel?

Carta a Oriol Junqueras

Anava a afegir la pregunta de si una "caricaturaa" pot ser "paraula de Déu", pregunta que aquesta setmana de Lamiarrita, en una de les nostres eucaristies vespertines, he repetit després d'escoltar la paràbola del fariseu i del publicà. Però he vist que aquesta pregunta em sorgeix de la lectura d'un article de Sean Freyne a la revista concilium.

Una caricatura,
paraula de Déu?

No és qüestió ara de fer una llista exhaustiva, però crec que a la "galàxia Déu-Jesús-Crist" poca cosa original tinc, ja que -com a bon catequista- he anat seguint autors més autoritzats, més autoritzats en ser desautoritzats per l'actual Sant Ofici, el qual amb els seus "anathema sit" ens va indicant el camí a seguir.

Penso també que hi ha un públic que ja no compra llibres. Com arribar-hi? He de confessar, però, que encara no he tingut la sorpresa de veure cap usuari de la RENFE llegir al seu portàtil o tauleta o mòbil alguna de les meves pàgines. Tot arribarà...

No descarto que aquest intercanvi epistolar arribi a encarnar-se o empaperar-se en un llibre, però això requeriria -em sembla- una forta remodelació de la meva part escrita. La meva antiga amiga francesa repetiria el que va dir d'Alfred Loisy: que "un obscur professeur" es volia aprofitar de la fama d'Adolf Harnack, "un professeur rèputé de Tübingen".

Malgrat aquest "obscur professeur" la meva amiga manifesta el seu apreci per Loisy: "malgré l'estime qu'on peut lui porter et que je lui porte", "je le tiens pour affuté et courageux".

Endavant, endavant. Potser amb aquest paràgraf, extractat del tema ja citat en cartes anteriors del jesuïta apofàtic i del jesuïta agnòstic, dono una resposta a la part final del teu escrit:

I per acabar ja, ambdós, tant el jesuïta agnòstic com el jesuïta declarat apofàtic, coincideixen en una cosa: no senten cap desig de canviar de religió, encara que el segon voldria concretar una mica més: "cap desig de canviar la meva tradició jueva-cristiana en la que he nascut i he anat vivint", una tradició de la qual Jesús de Natzaret (Rabbi Ieschouah ben Joseph) no tingué cap oportunitat de participar.

Em sembla que ja ho tinc dit: participem d'una tradició (la judeocristiana) de la qual Jesús no va participar (mai no va arribar a ser cristià).

Quant a com anomenar-ho, de les tres alternatives que ofereixes em quedaria amb la tercera ("Yeshua" o una cosa semblant), que -com veus- alguna vegada utilitzo, encara que per certa comoditat i no perquè s'ajusti més al vocabulari neotestamentari continuaré utilitzant més el "Jesús de Natzaret".

Ja saps què són els "números Strong"? Una bona eina bíblica: un número per a cada paraula grega.

Els números Strong

El número de Jesús (VIhsou/j) és el 2424; el de Natzaret (Nazare,t) el 3478; el de natzaré, si és adjectiu (Nazarhno.j) el 3479 i si és nom substantiu (o` Nazwrai/oj) el 3480. Aleshores, en alguns programes, pots fer "recerques" preguntant pel 2424 y el 3478. O pel 2424 i el 3479 o pel 2424 i el 3480.

Els resultats
d'aquestes recerques

Deixa'm provar una cosa. Els números 3478 (Natzaret [Nazare,t]), 3479 (natzaré [Nazarhno.j]) i el 3480 (el Natzaré [o` Nazwrai/oj]) només apareixen en els documents evangèlics (incloent-hi els Fets dels Apòstols, per ser del mateix autor que el del tercer evangeli). La restant literatura neotestamentària, incloent-hi Pau, de qui parlen? Curiós, no?

Ja et vaig dir, si no vaig equivocat, que des de fa un cert temps tinc esborrat del meu vocabulari bíblic i litúrgic la paraula "Jesucrist", fàcil de trobar a moltes de les nostres traduccions i textos litúrgics a l'ús. Aquesta paraula no té "número Strong".

"Jesucrist" no existeix
en el text original del Nou Testament

Acabo així, confiant que cap impressora esborrarà la segona línia...

Ben cordialment

Miquel