Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
Una eucaristia sense sang
ni rituals de antropofàgia

Ja fa anys vaig dir i vaig deixar escrit que "La història de la salvació és un bon muntatge fílmic".

Si ho vols recordar:
El requadre provocatiu

No va caldre esperar a la física quàntica ni a la teologia quàntica per descobrir que ja els primers fotogrames, les primeres escenes de la pel·lícula, eren falsos:

¿Per què, doncs, una salvació? ¿Per què, doncs, un salvador?

Érem, certament, éssers finits, però no trencats ni truncats, ni concebuts ni nascuts en pecat; som éssers finits en evolució de l'alfa al punt omega, sabent que mai arribaríem a la infinitud.

Ens van imposar una salvació, ens van imposar un salvador, i ho vam acceptar. Vam acceptar ser "salvats", vam acceptar ser "salvades". Vam vendre com Esaú, per "pa i un plat de llenties", la nostra autonomia d'éssers finits.

Però potser a algunes, a alguns, ens va començar a no agradar la manera com havíem estat salvats (o com ens havien dit que havíem estat salvats).

No ens agrada aquesta manera de ser salvats. Hi ha altres maneres de ser salvats.

A la Carta de Jaume:

1, 18 Ell ha decidit donar-nos la vida
per mitjà de la paraula de veritat,
perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat
boulhqei.j avpeku,hsen h`ma/j
lo,gw| avlhqei,aj
eivj to. ei=nai h`ma/j avparch,n tina tw/n auvtou/ ktisma,twnÅ
1, 21 acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres,
que té el poder de salvar-vos.
de,xasqe to.n e;mfuton lo,gon
to.n duna,menon sw/sai ta.j yuca.j u`mw/nÅ

Apologetes del segle II (Tacià, Atenàgores, Teòfil d'Antioquia...) no parlen ni de la mort de Jesús ni de la seva resurrecció, ni de sacrificis expiatoris; la salvació vindrà, per exemple, a través del coneixement de Déu, conèixer el Déu veritable i el seu Verb.

Si ho vols recordar:
Els apologetes del segle II

Roger Haight, a Jesús, símbolo de Dios (pág. 176), ens assenyala un altre exemple:

Puede entenderse como un "ser salvados" por la fidelidad, por la lealtad y por la fe en el sentido de compromiso, todo lo cual se halla contenido en el concepto de obediencia. Jesús hizo lo que Adán debería haber hecho pero no hizo, y él lo realizó en la nueva situación de pecado y muerte que rodea la época presente. Jesús vivió una vida entregada a un final. No es la muerte de Jesús en sí misma lo que plugo a Dios. No puede imaginarse a la divinidad como un ser al que agrada la muerte. Más bien la resurrección, la vida y la salvación son el correlato de la dedicación leal y positiva de la libertad de Jesús a la causa de Dios hasta el final.

I, també, va començar a no agradar-nos el celebrar la nostra "salvació" menjant carn humana i bevent sang humana i oferint a Déu la sang del seu fill. Hi ha altres maneres de celebrar-la, de donar-ne gràcies, hi ha altres maneres d'eucaristia.

I no ens les hem d'inventar: només hem de fer un exercici de Recuperació de la Memòria Històrica. Recuperar una pregària eucarística d'un dels grups dels primers seguidors de Jesús.

Es trobava, com tants cossos desapareguts, en una "fossa comuna" que no va ser oberta fins fa uns pocs segles: aquesta fossa és coneguda avui dia amb el nom de Didajé o Doctrina dels Dotze Apòstols.

El text de la Didach, [Didakhé] o DOCTRINA DELS DOTZE APÒSTOLS, l'existència del qual només ens era conegut per referències d'autors antics, fou trobat en un manuscrit grec de Constantinoble i publicat l'any 1883. Sembla que es tracta d'una compilació d'elements molt antics, la major part dels quals podrien datar-se en el segle I.

El conjunt està format per diverses instruccions de caràcter moral, litúrgic i disciplinar, potser per a l'ús dels predicadors itinerants. El seu particular interès consisteix en donar-nos a conèixer les formes més primitives de la catequesi moral, amb forta influència jueva, i els elements més antics de la litúrgia baptismal i eucarística, com també l'organització eclesiàstica en el moment en què, junt als predicadors ambulants, comença a sorgir una jerarquia estable i una organització a les esglésies locals.

A la Didakhé trobem -en els capítols IX i X- dues celebracions eucarístiques distintes, a les quals es pot reconèixer una mateixa estructura dividida en quatre parts, compartint temes i frases comuns a ambdues.

Resulta palès, per la manera de designar Jesús, que el capítol X representa un estadi anterior. El terme "Servent (o fill) [o` pai/j] de Déu" és un títol que -segons Joachim Jeremias, provindria de la "comunitat cristiana més primitiva, la de Jerusalem, i que va seguir sent utilitzada a les comunitats gentils com fórmula litúrgica lligada a la pregària eucarística, a la doxologia i a la confessió".

En el relat del capítol IX (que seria posterior) se'l segueix anomenant "Servent", però també se l'anomena "El Messies" [o` Cristo,j].

En aquesta "eucaristia" d'aquesta tarda no farem cap "miracle": el pa seguirà sent pa,

un pan que en los siglos nunca fue repartido

el vi seguirà sent vi, el vi del qual alguna vegada ens hem fet merexeidors

bien valdrá como creo
un vaso de buen vino

Si ho vols recordar:
Perquè són i segueixen
sent pa i vi

Un text de Georges Morel

En aquesta "eucaristia" d'aquesta tarda no farem cap ritual d'antropofàgia, cap acte de canibalisme: no menjarem la carn de cap persona, no beurem la sang de cap ésser humà.

En aquesta "eucaristia" d'aquesta tarda no ens solidaritzarem amb cap justícia divina que exigeixi un cos humà destrossat.

En aquesta "eucaristia" d'aquesta tarda no oferirem ni una sola gota de sang humana a un Déu assedegat d'ella.

En aquesta "eucaristia" d'aquesta tarda donarem gràcies a Déu per la vida d'un home, d'un dels seus "servents", per la seva vida, sense sentir-nos obligats ni a recordar la seva mort ni a parlar de la seva resurrecció.

*     *     *

Temes relacionats ja publicats

COM POT DONAR-NOS AQUEST LA SEVA CARN PER MENJAR?
L'Eucaristia, un ritual de l'Edat de Pedra?
Un sermó a la festa del Corpus Christi
LES DIVERSES EUCARISTIES
Una catequesi eucarística
L'existència de diverses maneres de celebrar "eucaristies" en els primers anys posteriors a la mort de Jesús, ens condueix a pensar que el "darrer sopar" dels nostres menjadors és una representació més d'allò que les pintures rupestres de les coves prehistòriques ja ens volien dir
SALVATS, DE QUÈ?
Una reflexió pasqual en forma de sermó
Començant a donar una explicació a una de les meves ja antigues afirmacions: "que la història de salvació és un bon muntatge fílmic".
UN HOME VA MORIR PER TOTS
Quin sentit té avui dia?
Sermo in Dominica XII (21 juny)
¿SALVATS? SÍ. PERÒ ¿DE QUINA MANERA?
La interpretació sacrificial de la mort de Jesús, però en tenim d'altres...
Sermo in Dominica XXIX (18 octubre)
¿UNA SALVACIÓ UNIVERSAL?
¿DE MOLTS?      ¿DE TOTS?
A partir d'un sermó a la festa litúrgica de "Tots Sants"
LA TEOFÀGIA: MENJAR LA DIVINITAT
Els rituals sacrificiales de Dionís
Resumint a Georges Morel
¿UNA EUCARISTIA SACRIFICIAL?
Si no tens una teologia sacrificial
¿per què ens fas una eucaristia sacrificial?
Reflexions sobre una eucaristia celebrada al final d'una reunió de jesuïtes
Jesús de Natzaret, ¿l'únic redemptor universal?
Com un home,
situat en unes coordenades històriques i greogràfiques molt precises,
pot "salvar" a tota la humanitat?
Seguint el pensament de Georges Morel
Fragment d'una carta a Andrés Torres Queiruga
Esgarrifances em van agafar quan ens vas fer "oferir la sang del teu Fill".
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
27 juny 2020
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)