HISTÒRIES D'EN MOSSÈN
FERRÉ
Un dia, en
una bella plana, per on passava una bella aigua, tro
pres de la
nit, estegueren mossen Ferre e son deixeble ab lo Bou, e tuit
tres parlaven
de les grans proeses que lo Cabirol havia fetes en les
guerres on
havia estat, e que lo Cabirol era el pus valent que negun
cabirol qui
anc fos. Havent partit lo Bou, lo deixeble dix a mossen Ferre
e demana-li
si ell sabia de l'origen del Cel e de la Terra, e del sol e de
la lluna,
e de totes les estrelles del cel, jatsia vijares li fo que
aquest no
escoltava ses paraules. Lo deixeble li torna a querre. E mossen
Ferre dix:
- Es com
lo gat qui menge lo rat.
E lo deixeble
vetlla tota la nit, cogitant en estes paraules.
Havent partit
de Citeaux, a un jorn de cami, mossen Ferre e son
deixeble
aturaren-se en una bella clariana per passar la nit. E
encontinent
acostaren-se un vedell e un polli cor ses paraules volien oïr,
jatsia poc
aprés, aquest e son deixeble menjaren-los. Molt fo irat lo Bou
de la mort
de son fill, e si es fo lo Cavall; ensems, mig orats, buscaren
mossen Ferre
per venjas. I veient aquest lo mal que li volien lo Bou e lo
Cavall, dix
a tuit dos estes paraules:
- A fi de
taula prec-vos que me donets, com enans puscats, flaons
e formatjades,
o formatge frit ab mantega o fus al foc, damunt cobert de
sucre e posat
en pa torrat e, a la fi, dragea per confortar l'estomac e
per gitar
de mi mateix ventositats qui es solen llevar dins l'hom. E de
continent
lo Bou e lo Cavall tornaren-se'n al bosc a buscar les viandes.
Una nit,
entre prim son e mitja nit, acostaren-se uns pastors per
demanar consell
a mossen Ferre cor lo Llop un molto havia robat. E havent
oit les paraules
de los pastors, aquest e son deixeble acompanyaren-los.
Can hac arribat
a les tendes de los pastors, mossen Ferre mira lo bosc e
dix estes
paraules:
-
Que eixi lo Llop.
E lo Llop
eixi. E de continent los pastors nafraren-lo e
auceiren-lo.
Apres, a les tendes, mossen Ferre, e lo deixeble, e los
pastors menjaren-lo.
Can tuit jaien a les tendes, mossen Ferre e son
deixeble
agafaren lo molto e anaren-se'n.
***
Can venc
lo Pascor, mossen Ferre e son deixeble anaren-se'n al
port de Tarragona
e faeren vela e partiren. E anaren tant per la mar, ab
un vent e
ab un altre, tro que aribaren a Napols, e anaren tant per terra,
ab un cami
e ab un altre, tro que arribaren a Roma. E alli mossen Ferre
veie lo Papa,
e va oir ses paraules, e va estar tot el dia e tota la nit
en pensaments.
E a la fi, anaren-se'n aquest e son deixeble a coneixer-lo.
Can estegueren
en presencia de lo Papa, mossen Ferre dix:
- Com vos
va?
E un de los
consellers del Papa dix:
- Vos que
voleu?
E mossen
Ferre dix:
- Senyer,
prec-vos que accepteu lo meu regal.
E mossen
Ferre e son deixeble donaren-li lo molto.
Tornar a la Pàgina principal