29 anys espiadimonis:
1973-2002
abril de 1976
GRUP L'ESPIADIMONIS
Fundació
L'Espiadimonis el vam formar
com a grup de poesia l'any 1973 a Tarragona un quartet d'entusiastes
de l'expressió poètica. Aquest gènere literari
tan clàssic sofria en aquell temps fortes convulsions.
Una crisi fructífera que esclatava en clams de protesta
social, poesia visual, mixta, fotogràfica, art conceptual
amb missatge lingüístic o sense, recitals acompanyats
de música (encara no s'havia posat de moda l'anglicisme
"performance"), exposicions de poemes fonètics
i cinema"underground"... Esmentem
les orientacions artístiques, més o menys relacionades
amb la paraula, que van produir-se al Camp de Tarragona i al Baix
Camp. Entremig de tot això, nosaltres -Olga Xirinacs, Francesc
Roig, Gabriel Mas i Carles Roca (pseudònim d'EC Molina)-
apostàrem per un llenguatge poètic viu i renovador,
que també fos capaç d'assimilar les virtuts de l'herència
magistral dels grans poetes , i realitzat amb el mitjà
tradicional de la paraula.
Primeres passes
Els primers anys foren molt
moguts i ens reuníem amb un objectiu primordial: no n'hi
ha prou amb el fet que el poema engresqui l'autor. Com qualsevol
obra artística o artesana ha de tenir cara i ulls. Ha de
comunicar amb fluïdesa i vigoria. Ha de seduir. A més,
el fet de preparar els recitals que realitzàvem arreu (des
de poblets com Santes Creus o Mont-ral fins a ciutats com el Vendrell)
ens obligava a reunir-nos sovint. Fou l'època en què
vam adaptar i representar, juntament amb la Coral Boixerica, "El
Misteri dels sants innocents" de Charles Péguy a Tarragona,
Reus i Vila-seca. Més tard ens vam decantar cap a la publicació
i l'aprofondiment cognoscitiu del mitjà poètic.
Les reunions es regularitzaren en un divendres quinzenal i així
arribem al 2000. Les habituals activitats -que no han sofert canvis
en 27 anys- han estat, per lògica i principis, la lectura
dels poemes nous, els comentaris, la crítica, els suggeriments
per millorar el resultat i també el fet de llegir en veu
alta poemes d'altres autors -habitualment de la generació
jove- per tal de conèixer-los, fruir-los, criticar-los
o, en el millor cas, observar la realitat a través d'altres
òptiques.
La maduresa
Pel grup han
passat poetes de diverses procedències i orientacions literàries
ben diferents. Gabriel Mas, Vicent Soriano -de Xàtiva-,
Manel Ollé, Antoni Martínez, Anna Ferrando. A partir
de l'any 1976 s'afegeixen al grup Anna Muntaner, Sara Pujol i,
poc després, Rosa M. Miró.
El nou segle representa per a nosaltres una nova fase de creació. Potser influïts pel seu cabalístic nombre, abordem la tasca de casar l'experiència amb una creativitat que vagi pel davant de qualsevol patró. La poesia ha de ser com l'aigua: necessària, lliure, quieta i delicada o devastadora, però sempre vital. La podem utilitzar per rentar, per beure o per viatjar, però sense contaminar-la amb elements que li són estranys. Cadascú descobreix tard o d'hora el seu alambí. Els actuals membres del grup, Olga Xirinacs, Anna Muntaner, Francesc Roig i EC Molina, ho intentem.
Publicacions

La dotzena del frare, edició de Llibres del Mall-Vària 1976 (Mas, Roca, Roig, Xirinacs). 13 poemes per cap.
Tramada, edició de l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1980 (col·laboració entre l'Espiadimonis i Un Nus, grup de pintors i escultors de Valls). Espiadimonis: Antoni Martínez, Sara Pujol, Carles Roca (pseudònim d'EC Molina), Francesc Roig, Vicent Soriano i Olga Xirinacs. Poetes invitats: Rosa Fabregat i Josep Maria Pena. Artistes d'Un Nus: Maria Teresa Sanromà, Joan Cunillera, Joan Serafini, Pere Queralt i Jaume Solé.
"Versifonies", edició de l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1987. És un aplec de reculls poètics inspirats en temes musicals, d'aquí prové el seu títol. L'edició ha estat il·lustrada amb fotos de peces d'orfebreria realitzades per l'escultor canongí Salvador Martorell. Hi participen: Olga Xirinacs, Francesc Roig, EC Molina, Rosa M. Miró i Sara Pujol.
Mansardes, edició de la Diputació de Tarragona el 1997, amb Rosa M. Miró, EC Molina, Anna Muntaner, Sara Pujol, Francesc Roig i Olga Xirinacs.
El present
Un dels millors sinònims de vida és el present, i així doncs, aquí ens teniu, en una "web". Podeu consultar la data d'actualització al capdamunt de la taula. Per tal de celebrar el 25è aniversari del grup, vam confegir un recull de poemes dedicat a la pintura , així com "Versifonies" apuntava envers la música. Els anireu trobant en aquesta pàgina. Desitgem que els llegiu i us resultin suggeridors, interessants o amens.
Us saludem:
els espiadimonis
Si desitgeu enviar-nos comentaris, consultes o crítiques ho podeu fer a través de l'adreça electrònica espiadim@ tinet.org
AGRAÏMENTS: Als professionals de TINET pel suport rebut i llur amabilitat, i a totes les persones que ens han ajudat d'una manera o altra.
desembre 2001