índex
Viatge nocturn
"A través del got de vi comença
a entrar una claror d'ambre. El cel ens ha
beneït amb dies de pluja. La pluja fa que els cossos quedin
diluïts, sense
contorns, i que els braços caiguin laxos cos avall buscant
allò que potser
vam perdre temps enrere.
" La pluja descolga els records vençuts
i aviva els somnis. Per exemple, fa
dos nits que somio imatges desitjades: he vist casa meva elevada
en una
muntanya vermella i descarnada com pintura de Segrelles o de Moebius,
il·luminada al sol de tarda, fantàstica, sola. Dalt
de tot, la casa i jo
desitjant pujar-hi. S'hi podia pujar.
" Aquesta nit, en canvi, era al tren i
arribava a l'estació. Calia baixar,
però encara no havia recollit tots els llibres en una maleta.
El tren
s'esperava, però ja amb la urgència de la partida.
De sobte els meus
llibres eren ben col·locats al compartiment del vagó,
en lleixes de fusta
setinada, ben enquadernats. Havia de recollir tot allò
i era impossible. El
tren marxava. Angoixa. ¿Què hi feien, els meus llibres
al tren? L'ànsia
havia sigut sempre a l'inrevés: el tren s'allunyava sense
que jo hi pugués
pujar, i corria i corria al darrere en va. Ara el tren em contenia
a mi i
als meus llibres i no en podia baixar. ¿Potser se m'emportava
per sempre?"
Olga Xirinacs