índexec molina
LLUMS PRIMERES
Per una estreta frau de l'esperit
s'escola subtilíssima l'oïda
atreta per l'estranya caramida
que surt com una lluna, de la nit.
Lassat, el món s'ajeu damunt d'un llit
on moren els records i l'ensulsida
que apaga els cinc sentits, dóna la vida
precisa per trobar un nou zenit.
La festa de les llums estrena Aurora
caminant pel damunt de l'oceà.
Diagonals de sol, d'or engalanen
el translúcid cosset cenyit per l'ora
i ben repuntejat per una mà
altíssima on tots els cels romanen.
[ del recull Els colors feréstecs ]
AUGEND
De la secreta butxaca
d'una lila martingala
trec la suma de la vida.
La marmosa fa un badall
sota els aurons del Parnàs.
Li donaré uns marrofins
si em diu l'u de la triaca,
tres panissos i una bala
de blava roca polida.
¿Sabent l'origen del ball,
sovintejant un gimnàs
i preferint serafins,
podré lligar les trenyelles
de les estranyes germanes
i oferir-los marsinada?
Diu l'animal: -Gamarús!
Vull menjar blanc i xarop
en un marxapeu verdós,
què em véns amb valsos i velles
i avifaunes? Que tens ganes
de fotre'm la migdiada?-
Jo li responc -Sóc obtús
i em falta clavar-li un cop
al problema anfractuós:
l'algorísmica marcolfa
passeja la regatera
amb tots els imaginaris,
jo en canvi, rimo l'elenc
amb els tals dels pedestals.
Em sento ple d'atrició.
I si la ment se m'engolfa
als pregons paranys de l'era
només peixeré desvaris.
Per on comença l'avenc
per l'abís o pels brocals?
Cap on va la processó?
Comprens bonica marmosa
el qui quæ quod de la cosa?-
Llavors ella diu -Ah, sí...-
badalla i torna a dormir.
* * * * * * * *
Dispenseu si he estat emfàtic.
Potser faré un ditirambe
amb els sons perfumats d'ambre.
(Malgrat la llauna del tema
embelleix aquest poema
un sí és no és matemàtic).
LA CARTA BLANCA
Nosaltres jugadors empedreïts,
sentim als dits
el goig de transparents arquitectures:
abreviatures
de voltes, recambrons i escalinates
-anunciates
que mostres els deliris del Parnàs
antic matràs
on s'apleguen els colors més vius i bells-.
Uns cascabells
sentim a dins del cap si llampegant
el diamant
ens passa per les mans com l'arca plena
de tota mena
d'aventures a bord de màgics trens.
Secrets edens
fruïm mentre salten damunt la taula.
Una gran faula
Fortuna sol jugar. És l'as de cors.
Ens deixa morts
-tanta és la bellesa de ses corbes
que tots el orbes
cauen enfetillats al seu color-.
Mes la millor
de totes les ventures de juguesca,
la sublim gresca,
la muntem quan el joc de cop el tanca
la carta blanca.
[del recull Les vacances de Calíope ]
PROBLEMES DE CALÍOPE
Naufraga Poesia amb el ponent
en perdre's als sargassos de la prosa
per causa d'un pilot a qui fa nosa
l'imant orientat màgicament.
Més gràcil que l'ondina, com l'argent
de la lluna entre els pètals de la rosa,
Calíope declina i s'exposa
al sargàs que quequeja incoherent.
Mentrestant el pilot -obtús poeta-,
més mimat per Fortuna la coqueta,
s'acomoda en un esquif d'estil corrent.
"Auxili, que m'ofego!" crida ella
fulgint per darrer cop totalment bella.
Llavors el gran talòs respon: "Fa vent".
[del recull "Ni a la terra ni al cel", publicat a Mansardes ]