índex

ec molina


 

 

NEGRE MARFIL

 

 

S'estén amb un ritme extens com els dies

la capa remota

de l'etern que regressa

revestint les estàtues

roents de la llum.

 

La negra volada d'un aire antiquíssim,

desplegant les ales

invisibles arreu

ara acosta l'efluvi

d'un altre univers.

 

Tapa el món la trama molt repuntejada

per tot l'inrevés

amb agulla de plata

recús la mà infinita

que res no belluga.

 

La capa nocturna de plec impensable

torna les ments volves

aturades al vidre

tebi nevisquejat

d'una llar silent.


 

 

PORPRA

 

 

Per la nit, humana filactèria,

cavalquen els acers

que el temps hauran d'occir.

 

Cap a on singlarà l'escumosa

musicalitat de llurs velams ?

Cap a on la rocallosa melodia

de llurs eixos tan rodats?

 

Flors de matinada brosten

amb els colors de Mart erràtic;

i de seguida nocturnes fosquegen

entre brises que xiulen tonades

falsament planyívoles.

 

Estàs veient amb l'ànima

primes llums cromades

a l'ull entreobert

d'un àngel dominació.

 

Floreixen crisantems a l'erm

sota la pluja de Ceres.

 

Acudeixo a la seva casa

-ingràvida sobre les gotes-

entre canyes que mormolen ser

perseguides per un destí porpra.

 



 

 

NEGRE FUM

 

 

Dins la nit de la casa

creix l'herba blanca

verinosa i oculta

rera l'ombra que projecta.

 

Llops albins udolen

sota morats celatges

amb llurs esperits.

Sortilegi de lluna aturada

en sí mateixa.

 

A tres golfes he vist

com avança de sobte

una dotzena d'anys

pel cruixit d'un moble

que ningú reconeix.

 

Dins la nit de la casa

els moradors computaren

els heterogenis amb summa

precisió de comptable.

L'industriós peritatge

cremava delirant

amb flames d'esperança

i ciris vacil·lants.

Comptaren el que sobrava

-res no pot ser negligit-.

Tot fou renumerat.

 

Llavors un estrany soroll

incrementà les pors.

Es tancaven les parpelles

per no veure l'invisible.

Es tacaven les xifres

per causa del bes

glaçat de la foscúria.

El vent insidiós

va deixar de brunzir

rera la porta condemnada.

Una cançó intermitent

eixí dels fogons.

 

La diluïda lluna

de sobte il·luminà

la creu de la suma

a l'immediat cementiri.

 

 

[ del recull Els colors feréstecs ]


 

BLANC DAMUNT L'AIGUA

 

 

Quan el so flueix

per la línia recta

descansen les ànimes

dels condemnats.

Damunt seu l'aigua du

nenúfars blancs.

 

[ del recull Els colors feréstecs ]

 


índex