índex

ec molina


 

MALVA

 

 

Naufraga la claror al regne malva

d'una lleu i pausada melodia

que trenca els seus compassos en una aigua

florida amb els estels de la galàxia

perduda entre capçanes enfosquides.

 

Perduda entre capçanes enfosquides

naufraga la claror al regne malva.

 

Davalla l'ansietat de les corol·les

de l' àlgida fulgent farga del Sol

que torna la cremor corba de buc

per poder navegar per la carena

d'un sentiment potser, potser d'uns ulls.

 

D'un sentiment potser, potser d'uns ulls

davalla l'ansietat de les corol·les.

 

S'acomiada el color de la muntanya

amb un esclat de flors que ningú veu.

i el caminal fulgura per moments

al brogit de les rodes ja passades

amb una defallent fosforescència.

 

Amb una defallent fosforescència

s'acomiada el color de la muntanya.

 

Perduren les belleses del futur

dins les aigües de plata de la nit

que vetlla fent un son de lucidesa

extrema com l'alçada d'aquell cel

entre els sons de les canyes i la lluna.

 

Entre els sons de les canyes i la lluna

perduren les belleses del futur.

 

 


 

LLIMONITES

 

 

Emigren les aus

des de la casa meva

ocre, taronja

la casa de terra.

 

Un infinit morat

enllà s'enfonsa

sota mateix dels camps.

De la seva llavor

neix l'arbre de les nits.

 

Pel roig de la finestra

veig les aus com s'allunyen

entre les seves fulles.

 

L'ànima d'un, ara passa

amb els braços estesos

entre dues muntanyes

i els ulls desats a la falda.

 

De les constel·lacions ve

la invisibilitat d'una pluja.

Cada estrella és una font

que brama sota els peus.

 

 


 

 

BLAU ULTRAMAR

 

 

Faronegen del disc misterioses

les clarors nocturnals damunt les roques.

Els negres escullats ja s'alliberen

de tanta dialèctica solar

i les esculturals apologistes

dels compassos avancen muntanyoses.

 

 

Rodolen des del Temps les nebuloses

blanques i successives com les oques.

Anys llum els gegantins esclats moderen

i cauen bressolats damunt del mar

fent un aiguabarreig d'ors i ametistes

que al moment de ser blaves ja són foses.

 

 

El pensament s'asseu entre les lloses

i comprèn el xerroteig del pica-soques.

Espectres del futur fantasmes eren.

Un sol de mitjanit ve sublunar

completant el seguici de les pistes

al front d'unes bellíssimes esposes.

 

 

 

[ del recull Els colors feréstecs ]

 


índex