índex
La vall s'ha estret i el camí segueix en balcó
a la vora d'un precipici altíssim.
El bramul del riu puja encaixonat per les parets
de roca molla i entre el soroll eixordador
em sembla sentir la teva veu que crida el meu nom.
M'acosto al límit angulós de la timba fins que sento els
esquitxos d'aigua a la cara i a les mans.
Els peus em rellisquen sobre la roca erosionada
i sento que se'm revincla l'ànima
de la por tan fonda que m'atenalla el cos.
Tinc por de caure. I et crido.
I de nou retrona una veu estranya que diu el meu nom.
I jo m'aboco a l'afrau.
De sobte sento una mà que m'estreny el braç.
Em giro de cop, però no ets tu.
No vull mirar però miro l'aigua tumultuosa que
m'enxordeix mentre se m'emporten lluny de l'afrau.
Arribo a Chyamche de la mà de Pemba
tota mullada de cap a peus.
La canalla ens surt a rebre amb la cara plena de mocs
i la pell tallada per la duresa del clima.
Ens criden des de lluny, però quan són a la vora,
Pemba els fa callar amb un crit.
Després ens miraran en silenci tota la vesprada.
Avui hem continuat remuntant el curs del riu engorjat.
El camí discorria entre les profundes arrugues de la terra esquarterada
configurant un paisatge terrible i bell.
Fins que, de cop, ha aparegut un pla perfecte
cobert pel verd rutilant de la gespa molsuda.
Només l'ocre de les quatre cases de pedra del llogarret de Tal
destacava sobre el prat immens.
La llum esbiaixada del sol ponent ha donat intensitat
a tots els colors abans de morir darrera les muntanyes;
després s'ha desplomat la foscor de la nit
desdibuixant les línies de la petita vall glacial.
Les puntes més altes de la cadena dels Annapurnes
ens han llançat llambregades tenyides de rosa
quan Tal ja estava en la penombra.
-És que a vuit mil metres d'altitud- ha dit Dawa
amb el seu anglès d'accent metàl·lic- encara hi fa sol.
En canvi, he pensat, dintre del meu cor hi regna
la foscor més absoluta des de fa mesos.
I he mirat enlaire per omplir-me els ulls
de l'última foscor del dia.
[del recull "Kali Gandaki" editat a Mansardes ]