AET - Associació Espeleologia Tarragona

Introducció

El poble de Torotoro dona nom al Parque Nacional de Torotoro, centre dels nostres treballs i estudis, fou creat el 26 de juliol de 1989. Pertany a la segona secció de la província de Charcas del departament de Potosí - Bolívia. És situat en el NE d’aquesta província i a una alçada de 2.700 metres sobre el nivell del mar.

Geografia

Torotoro ortogràficament es troba en els contraforts orientals de la Serralada de Chayanta, Cordillera Central, presenta unes altituds que oscil·len entre els 1.900 i 3.600 metres sobre el nivell del mar.

L’àrea d’estudi té una extensió de 700 Qm2, geogràficament es troba entre les coordenades:

Les comunicacions per carretera són molt deficients i van constituir el problema més important per l’expedició

L' ’accés a Torotoro es realitza per la carretera que uneix Cochabamba amb Clisa, Toco, Anzaldo i la Viña, creuant el riu Caine (límit geogràfic) entre Cochabamba i Potosí, 140 quilometres de carretera ripiada (pista) fins arribar a Torotoro desprès de 9 hores d’aproximació on finalitza.  

La geografia de Bolívia esta íntimament relacionada amb la constitució geològica de l’escorça terrestre, representa la síntesis geogràfica i geològica del continent sud-americà hi ha que en el seu territori hi son presents roques corresponents a totes les Eres Geològiques 

La gran cserralada dels Andes que travessa pràcticament tot Amèrica del Sud, es bifurca amb dos grans ramals en el límit fronteris entre Perú i Bolívia, s'anomenen:

Cordillera Occidental  i  Cordillera Oriental, Aquest ramals tanquen l'Altiplà Bolivià, constituint el tret orogràfic més important de Bolívia.

La cordillera occidental, es caracteritza per el seu origen volcànic. 

En la Cordillera Central existeixen dues serralades representades per roques sedimentàries. L’est del riu Caine i vorejant la seva vall, podem observar la Serralada de Sikimira que traduint del quetxua vol dir (Formiga), té una direcció N.W – S.E, la seva principal elevació la trobem en el cerro Jatum Corral, amb 2.800 metres d’alçada.

Aquesta Serralada com les seves valls resten per explorar, es tenen notícies de l'existència de cavitats.

Tancant el poble de Torotoro i l’Oest hi trobem la Serralada de Huallpa Huasi, que manté la mateixa direcció N.W – S.E.

Geologia

Geològicament observem les impressionants zones positives i negatives d’aquestes dues Serralades que segueixen la mateixa direcció, així com el paral·lelatje del riu Torotoro i el riu Caine amb elles. 

Es pot considerar l’àrea d’estudi com un paisatge compost, és a dir, que en el seu modelatge varen actuar més d’un procés geomorfològic. 

El control estructural per la modelació del paisatge és present en els sinclinals del riu Caine i anticlinals del riu Torotoro, on aquest rius segueixen la direcció dels estrats. L’efecte de l’erosió d’aquests rius és tant gran que, és precisament en aquesta regió on es nota l’enorme diferència de topografia, valls profundes i relleus geològics ben marcats.

El sinclinal del riu Caine forma una inversió del relleu amb relació a la Serralada de Sikimira, existint per altre banda una concordància entre l’estructura i relleu topogràfic amb el anticlinal de Torotoro.

Aquest complexe topogràfic és notori també amb la seva geologia, en tota aquesta zona pràcticament només hi afloren materials del Mesozoïc .                  

Malgrat l’abundància i espectacuralitat dels fenòmens càrstics exteriors, els resultats des d’el punt espeleològic són escassos, tret de la cova de Humajalanta que es desenvolupa dins d’una vall tancada, la galeria formada sobre un substrat margos presenta una inclinació de 20 graus, que correspon al cabussament dels estrats, aquesta cavitat té un desenvolupament de més de 5 Km. Degut a l’estructura geològica complexa d’aquesta cavitat, amb abundants fractures, diaclases i material arrossegat (en el seu interior hi trobem 4 rius), fa impracticables moltes de les galeries, d’altres suspeses resten a la seva exploració. Essent la cavitat més gran descoberta en l’actualitat a Bolívia.

Biologia - Fauna

Invertebrats

A pesar de que no es va poder complir l’objectiu inicial de capturar, ni observar cap espècimen del caràbid que va recol·lectar el Dr. Escola a l’anterior expedició, si es van poder capturar d’altres invertebrats mitjançant el trampegi i la recol·lecta directa. Aquests exemplars capturats, que seran dipositat al Museu de Zoologia de Barcelona, es troben actualment en fase d’estudi. Entre aquests es troben vàries espècies d’Aràcnids, grup que podria donar alguna sorpresa, doncs estan molt poc estudiats en aquests ambients de Bolívia. També es van poder recol·lectar alguns Coleòpters de la família dels Caràbids i d’altres gèneris altres taxons invertebrats. 

Ictiofauna.

Durant la campanya portada a cap per l’Associació d’Espeleològica Tarragona a l’any 2000, en la localitat d’Inca Corral, situada dins del parc nacional, a 20 km de distància del nucli de Torotoro, van descobrir una altra població, aparentment, de l’espècie comentada, aïllada de la de Humajalanta. En aquesta nova prospecció es pretenia valorar la distribució del Trychomycterus c. a la zona i comparar els rasgues morfològics entre els peixos dels diferents nuclis on es localitzessin. D’aquesta manera es van recol·lectar peixos en les diferents zones, localitzant nous nuclis de poblacions de peixos, aparentment sense connexió directa com al riu Torotoro, a més d’una altra població a la cavitat de Chiflonkhakha.

Resulta sorprenent que a pesar dels rasgues externs dels peixos que delaten un caràcter troglobi dels mateixos, es puguin trobar a l’exterior de les cavitats, com la població descoberta al riu Torotoro, els quals a primer cop d’ull no es diferencien entre sí. No obstant a l’espera de les noves dades que puguin aportar l’estudi comparatiu dels exemplars recol·lectats en aquesta expedició i una prospecció major del parc Nacional de Torotoro, haurem de considerar l’existència d’una sola espècie de Trychomycterus, però amb unes característiques menys troglòbies que les que se li suposaven fins a les dates. 

Herpetofauna.

Aquesta agrupa als amfibis i als herptils, es a dir granotes, sargantanes i serps. 

Tot i que els ambients de Torotoro  no massa prolífic, en quan a taxons d’aquests grups es refereix i que l’estació de l’any tampoc era la més propicia, ja que era l’hivern i període sec a la zona, es van poder observar i recol·lectar alguns espècimens;

Amfibis

Es van recol·lectar varis espècimens de l’espècie Hyla albonigra, una granota molt variable en quan a disseny , que es va poder constatar que era certament abundant, ja que es trobava gairebé en tots els cursos d’aigua que es van visitar. Els llocs d’observació i recol·lecta van ser els rius T

Un altre espècimen de granota, també va ser recol·lectat, aquesta que probablement pertany al mateix gènere que l’anterior, Hyla, i que no va poder ser classificada com a espècie, actualment està en fase d’estudi i dipositada al Museu Noel K. M. de Sta. Cruz de La Sierra, podria aportar un nou taxó per la ciència. Aquesta va ser recol·lectada a pocs metres a l’interior de la sortida de la surgència de Chiflonkhakha.

Saures

Del grup de les sargantanes només es va poder observar i capturar un espècimen del grup dels Gecònids, actualment pendent de classificació, es troba dipositat al Museu Noel K. M. Aquest va ser recol·lectat a l’àrea de Humajalanta.

Ofidis

Del grup de les serps, a pesar de no ser el moment de l’any més propici per observar-les, es va poder recol·lectar un exemplar mort per ofegament a l’interior de la cavitat de Humajalanta. 

Ornitofauna

El grup dels ocells, molt més fàcil d’observar que la resta d’animals, es van obtenir el major nombre d’avisaments. En total es van observar més de 80 espècies diferents. Això representa el mateix nombre d’espècies reverenciades a la bibliografia. No obstant, unes 50 espècies observades durant l’expedició no havien estat citades mai a la zona. El que representa que el nombre d’espècies ornitològiques per Torotoro eleva el nombre d’espècies a unes 140. Entre les espècies d’ocells observats cal destacar les espècies endèmiques per Bolívia o per la zona de Torotoro següents.

                    Guacamai Daurat, Ara rubrogrenys.

                    Bandurrita, Upucerthia harteti.

Si bé, aquests ja estaven classificats a nivell d’espècie i citats a la zona amb anterioritat, la recol·lecció dels mateixos, va permetre observar que hi havia certes diferències en la coloració del plomatge i en les dimensions d’algunes de les seves parts. Per tant, encara que en fase d’estudi, aquests tres ocells podrien suposar nous taxons per la ciència, a nivell de subespècie.

Aquests ocells com d’altres recol·lectats resten conservats a les col·lacions del Museu Noel Kempff Mercado de Sta. Cruz de la Sierra a Bolívia.

Biologia - Flora

Durant la campanya realitzada a Bolívia per part de l’expedició es varen portar a terme diferents estudis i recull de mostres de la flora que hi trobem en aquest enclau privilegiat, tan mateix estudia les relacions dels essers vius entre ells i amb el medi ambient on habiten. Aquest és un avanç dels treballs.

Un perfil de Bolívia mostra una gran masa muntanyosa andina i una ampla regió de planes. Aquesta morfologia influeix sobre la distribució de la vegetació d’acord amb el seu efecte sobre el clima.

La cordillera dels andes i les planures constitueixen dos factors que determinen de manera predominant les varietats de formacions geològiques.  

Al bell mig de l’ampla cordillera oriental per diferents processos erosius com els glaciars, rius, i vents. S’han format profundes valls (valls Mesotérmiques).

Les valls seques interandines anomenades Mesotèrmiques, es desenvolupen en les regions intermitges de la cordillera andina, orientats en la zona d’ombra de pluja, al costat opossat dels sectors humits que intercepten grans quantitats de humitat.

És presenta amb una sèrie de mesetes, serralades i valls. L'època seca s’allarga al menys entre els sis i vuit mesos, mentre que les pluges cauen en períodes curts i amb forta intensitat entre desembre i febrer, el promig mesurat està entre els 500 – 600 mm. Les temperatures màximes arriben als 28º C mentre que el promig anual es de 12º– 16º.

Pel que fa referència a la flora de la zona s’han enregistrat 359 espècies, destaquem d’entre elles el Quebracho ( Aspidosperma quebracho blanco ),  el Soto ( Schinopsis Haenkeana ), Pino de monte ( Podocarpus Parlatorei ), el Cuchi ( Amburana cearensis ), Mara macho ( Cardenasiodendron Brachypterum ), Mara blanca ( Loxopterygium grisebachii ). També s’observen en les parts altes restes de matolls que corresponen a la Queñoa ( Polylepis sp), Thola (Bacharis Thola), Paja brava (Stipa Icchu), Chacatea (Citus recinníferus).

Actualment, i degut al fort impacte ocasionat per la demanda energètica com del sobrepastoreig, s’observa un retrocés de la vegetació natural.  

Les Aigües

S’han realitzat diferents analítiques de diferents rius de la zona de Torotoro, el mètode d’anàlisi utilitzat ha estat mitjançant kits d’anàlisi de camp, anàlisi in situ. 

 

L’objectiu d’aquestes analítiques es poder determinar la potabilitat de les aigües dels rius que envolten la població de Torotoro. Des d’aquests rius es capta l’aigua que es subministra a la població per a consum domèstic. Així mateix, també s’han analitzat les aigües de diferents rius que es troben dins les cavitats de la zona per poder conèixer característiques d’aquestes aigües i l'influencia del seu entorn.

Es realitza l’anàlisi de l’aigua de xarxa que surt per les aixetes de la Pensió on nosaltres estem convivint. S’analitzen diferents paràmetres  i s’observa de manera sorprenent que realitzant la prova de fecals dona una contaminació d’aquests, repetint varies vegades el mateix anàlisi en diferents punts de la casa torna a donar el mateix resultat.

El segon objectiu de l’Expedició Espeleològica Tarragona Torotoro Bolivia 2002, en l'àmbit analític, era realitzar les analítiques de diferents rius situats en l’interior de les coves. Es van analitzar les aigües del riu CHIFLOQANQA que flueix dins de la cova del mateix nom. Aquesta surgència activa es troba en una de les parets verticals del canó Torotoro.

S’observa que en l’interior de la cova hi ha una gran presència de rat-penats i gran quantitat dels seus excrements. S’agafen mostres d'aigua per analitzar i dona un resultat de presència de fecals. Aquest resultat és sorprenent ja que en llocs com aquest no és habitual trobar aigües amb presència de fecals, no són coves amb una presencia humana que les puguin contaminar

Un altre de les coves estudiades és la cova de Humajalanta, on en el seu interior transcorren i conflueixen tres rius: riu Singani, riu Sevenup i riu Humajalanta. El nostre estudi va ser dirigit al riu Singani ja que en l’anterior expedició ( Tarragona-ToroToro Bolivia 2000) es va veure que dins la cova Humajalanta hi ha una sala anomenada Neblina per on atravessa el riu Singani i on es detecta una gran temperatura ambiental en comparació amb la resta de la cova. 

[ Principal ] [ Arriba ]

Enviar correu electrònic a espeleotarraco@tinet.org amb preguntes o comentaris sobre aquesta pagina.
Copyright © 2003 Expedicio Tarragona Toro - Toro bolìvia 2002
Última modificació: 26/07/2003