AET - Associació Espeleologia Tarragona

Paleontologia

És interessant ressaltar que aquestes troballes foren realitzades de forma casual i mentre es realitzaven prospeccions espeleològiques a la recerca i situació de les cavitats.

Tan mateix l’observació metòdica dedicada per algun dels membres de l’expedició ha premés incrementar la presència com l’identificació de petjades i restes fossilitzats de dinosaures que habitaren en el Cretáci Superior en l’enclau de Torotoro. Lloc privilegiat que presenta moltes possibilitats, les eres geològiques de la terra com de les formes de vida que la varen poblar.

Les troballes més interessants i espectaculars realitzats per l’expedició foren la descoberta de noves petjades i restes d’ossos d’antics dinosaures fossilitzades.

Els dividirem en dos grups per el seu interès:

Petjades, anomenades Icnites.

Fòssils, restes fossilitzats de: cocodril, velociraptor, iguannadón, cavall i tortuga.

Petjades, les condicions més favorables per aquest complexe procés es produeix a les voreres d’antics llacs, rius, deltes i planures costeres, amb la qual cosa la majoria de les petjades apareixen per el damunt de terres sorralenques, fangs i argiles compactades, (lutites i sorra de gra fi), i calisses lacustres. El massís de Torotoro és constituït per aquests jaciments geològics.

Les petjades (icnites) descobertes corresponen a dos grups de famílies de dinosaures:

Icnites tridátiles, produïdes per un dinosaure Terópode (peu de bestia).

Icnites de saurópode, produïdes per un dinosaure saurópode (peu de sauri).

Pel que respecta als fòssils observats, cal dir que les restes ósseas fosilitzades es troben molt malmesses, cal realitzar un tractament de consulidació abans de fer·ne l’extracció on es troba. Tant mateix les determinacions estretes sobre aquestes restes han estat realitzades seguint el patró o criteri de l’anatomia dels organismes.

Cocodril, les restes trobadas en la estratificació bastant complerta i les mostres de dents, permeten  establir aquesta relació.

Eccus (Amerhippus) andiun o E. Insulatus, aquesta troballa es va realitzar en l’avenc de Toracollo J’us q’u. Per les seves dents primordialment es va poder determinar a quin tipus d’animal corresponia. Cavall comú en el Pleistocè sud americà. Té una antiguitat de 90.000 anys, correspondria als primers cavalls que varen poblar l'Amèrica del Sud. En l’estrat hi apareixen gran quantitat d’ossos d’un color negre.

Velociraptor, Tant sols s’ens permet pondre aquesta determinació al trobar-ne les ungles ben desenvolupades al costat de un petit torrent. Aquestes tenen una llargària d’uns 15 centímetres, les restes de l’animal continuen en el interior de l’estrat.

Iguanadont, aquestes restes foren localitzades dins d’un avenc i molt a prop de la cova de Humajalanta. L’estrat es troba a 12 metres de fondària i completament fossilitzat amb la roca. Podem determinar a quina espècie pertany, per la diversitat d’ossos d’aquest animal, pertany a un grup d’animals més ben estudiats en l’actualitat en el món.

Tortugues, el jaciment potser el més complert e íntegre dels trobats, la closca d’aquests animals aflora a la plana del jaciment, moltes vegades s’intueix la seva existència pels petits aixecaments aïllats del terreny, pasant-hi la ma per el damunt aflora tot el fòssil al complert

Els Orígens de Bolívia

En el que és avui Bolívia, naixeren i desapareixeran civilitzacions una darrera altre en una llarga i desconeguda cadena d’esdeveniments que varen culminar amb la constitució del gran imperi Tiawanacota.

Tiawanaco s’aixecava en el centre d’un estat amb riqueses sense precedents, essent l’estat més gran del Hemisferi Occidental. En la part central del seu territori, a la vorera del llac Titicaca habitaren entre 250.000 a un milió de persones.

Cap l’any 133 d.c, un esdeveniment va revoluciona l’entorn urbà i transforma Tiawanaco d’aldea a ciutat. Aquesta mutació té una causa senzilla: l’increment de l’agricultura que permet una superproducció en les collites, el comerç, ja que es portava l’andesita gris per a realitzar escultures, el coure de les mines obertes a Corocoro i Quimsachata amb la qual es realitzaven eines de treball, l’or dels jaciments de la conca Paceña amb el qual es manufacturaven articles pel culte i d’ús personals, la coca i el tabac dels Yungas per a realitzar activitats rituals i de culte. 

Aquest excedents tant en manufacturaria i comerç, serveix pel manteniment d’una aristocràcia dominant que comença a sorgir, tant mateix, per a sufragar els elevats costos en les obres arquitectòniques i de infrastructura d’aquesta civilització naixent.

El decurs del temps va comportar que la ciutat de Tiawanaco fos la primera ciutat planificada en la regió Andina. Una visió imaginaria de la ciutat de Tiawanaco, abarcaria una superfície de 300 hectàrees, en el centre de la ciutat s’aixecava la piràmide de Akapana amb 18 metres d’alçada, esglaonada, media més de 100 metres de llarg. L’envoltaven majestuosos temples de Kalasasaya i Pumapunku amb a prop de dues hectàrees de superfície cadascuna. 

Mentre un Imperi queia, d’altre començava a sorgir, amb l’invasió incaica que comença durant el regnat de Viracocha quan aquest inca intervé en la lluita interna entre Collas i Lupacas.

En el segle XV dos segles després de la desaparició de la cultura de Tiawanaco, la civilització Colla fou incorporada al Tawantinsuyu, directe conseqüència de l’invasió incaica a les regions centreandines de l’actual territori de  Bolívia.

És obvi, el procés expansionats de l’imperi Incaic i la colonització del seu vast territori comporta l’aglutinació de la regió andina en la seva totalitat. Fou un moviment d’unificació que es va expendre sobre una superfície de 1.000.000 Qm2 i una població que s’apropava als 4.000.000 de habitants.

L’imperi Incaic es trobava comunicat per una xarxa de carreteres prodigiosa pel seu temps. Dos camins paral·lels dirigits de Nort a Sur constituïa l’espina dorsal de les comunicacions. El primer amb un recorregut de 4050 Qm, transcorria a tot el llarg de la costa del Pacífic, el segon travessava la serralada andina amb un recorregut de 5180 Km.

La fortalesa Chupalcasa

La fortalesa de Chulpacasa es troba en els límits geogràfics de Cochabamba i Potosí, s’aixeca a 2620 metres d’altitut sobre el nivell del mar, al bell mig del barranc de Chulpacasa, (quebrada de los huesos). És un promontori de 620 metres d’alçada amb un desnivell per la seva única cara accesible del 80% fins el 85% en alguns llocs. Les altres vessants són totalment verticals tant mateix inaccesibles.

La fortalesa es vorejada per les parets del barranc que l’enmarquen amb una alçada de més de 3000 métres, essent observatori privilegiat, ja que des d’el punt més alt es té una visió ampla de la vall de riu Caine.

Per l’única vessant accessible i molt a prop del cim (100 metres), hi podem observar una sèrie de terrasses esglaonades una damunt d’altre podien servir de cultiu, ja que altre finalitat no podien tindré davant d’aquesta fortalesa inaccessible.

El camí d’accés és perdut, però es pot intuir vers les tres plataformes quadrades a diferents nivells voregen la vessant molt a prop del cim (50 metres) podrien equivaldre a torres de defensa i control d’accés a la fortalesa. De tant en tant a la roca viva hi podem observar petits esglaons tallats que pertanyen l’antic camí. Cal realitzar un estudi més acurat.

Dalt d’aquest promontori natural, la plataforma que hi trobem està totalment rodejada per parets fetes de pedres encaixades, van crean un mur de defensa aprofitant la verticalitat de les parets naturals que l’enmarquen. Aquesta plataforma no és gaire ampla la seva part frontal accesible i orientada l’Oest, té una llargària de 30 metres, la part menys ampla correspondria a la vessant vertical orientada l’Est amb una longitut de 10 metres.

Etnografia

L'àrea on s'ha realitzat el nostre estudi, correspon als límits del Parc Natural, avarca diverses poblacions, la major de la qual és el municipi de Torotoro que manté una estructura urbana i on s'ubiquen els principals serveis (sanitaris, educatius, ajuntament, etc.), mentre que en les petites comunitats rurals disseminades per la superfície del parc trobem una població rural dispersa que té dificultats per accedir als serveis. En general podem parlar de que es tracta d'un territori que presenta greus limitacions en quant a transports i comunicacions, cosa que dificulta el seu desenvolupament econòmic i l'accés de la població als serveis.

L'agricultura és l'activitat principal de la població, tot i que és tracta d'una agricultura de subsistència que gairebé no produeix excedents i que obliga sovint els membres de les famílies a realitzar migracions estacionals vers altres zones com Cochabamba, Santa Cruz o els conreus de coca del Chapare, on poden emprar-se com a jornalers agrícoles per tal de complementar la minsa renda anual que obtenen amb els seus conreus. Els productes més habituals en aquesta zona són el blat, el blat de moro i la patata, apareixent també en menor mesura altres conreus com la civada o la quinua. Una petita proporció de la població complementa les tasques agrícoles amb el comerç, la restauració, la construcció, etc. i s'espera que el desenvolupament del parc contribueixi a una ampliació del sector terciari. 

A nivell etnogràfic la població resulta molt interessant per l'estudiós ja que hi perviuen de manera molt forta aspectes tradicionals que es manifesten tan en els aspectes de la vida quotidiana (llengua, vestits, costums, artesania,...) com en ocasió de festes i rituals entre els que cal destacar la festivitat del "tinku" que es desenvolupa al juliol en honor de l'apòstol San Jaume.

A partir de l'observació, del treball de camp i de la realització de diverses entrevistes a membres de les diferents comunitat s'ha elaborat un petit treball etnogràfic on s'han recollit dades sobre  els diferents aspectes.

[ Principal ] [ Arriba ]

Enviar correu electrònic a espeleotarraco@tinet.org amb preguntes o comentaris sobre aquesta pagina.
Copyright © 2003 Expedicio Tarragona Toro - Toro bolìvia 2002
Última modificació: 26/07/2003