Els fets de la Mussara
Encara que no es coneguessin els misteriosos fets que han tingut lloc al cim de la muntanya de La Mussara, l'ambient que envolta aquest lloc abandonat ja és per si poc engrescador. A poc més de mil metres d'altitud les boires són freqüents, i reforcen l'aire enigmàtic que envolta les escasses construccions que es tenen en peu, la majoria semi derruïdes pel pas del temps i l'abandó en què va caure el poble des que als anys 50 que va quedar completament deshabitat.
Però aquesta sensació de misteri i decrepitud de la zona no és més que l'aspecte superficial dels enigmes que envolten la zona. El adorn que acompanya les inexplicades desaparicions, l'albirament de insòlits éssers, o figures lluminoses d'origen incert. A la comarca, el Baix Camp (Tarragona), i també més enllà, tothom sap que a la Mussara passen coses molt estranyes.
Fets misteriosos que allunyen d'ella a molts que no volen estar massa temps en les seves rodalies, especialment al vespre, i que en canvi atreuen cap al seu cim als que pretenen trobar un camí de comunicació amb una altra realitat, amb el més enllà, o potser amb el mateix infern.
Fotografia d'època de La Mussara
MISTERIOSES DESAPARICIONS
En la també abandonada Església de Sant Isidre, el mateix que en les altres edificacions que encara aguanten amb prou feines, és freqüent trobar restes d'alguna cerimònia pretesament màgica, espelmes de diversos colors, restes d'algun preparat amb pretensions màgiques, així com pintades amb símbols esotèrics d'allò més variat.
El mateix passa a la petita construcció que culmina el conjunt, al costat mateix d'un precipici. Però més enllà de la simple parafernàlia estètica hi ha el misteri en estat pur. Desaparèixer a la Mussara no és molt difícil. Entre els habitants dels pobles propers, i entre els que s'han interessat per els misteris que l'envolten, hi ha infinitat de casos inexplicables. Com l'enigmàtic esvaïment que va patir un enginyer alemany a l’any 1995 quan estava treballant per aquella zona i que es trobava passejant pels camins que envolten aquells indrets. Va deixar el nostre món per espai de tres hores. Passat aquest temps va tornar a reaparèixer sense que sabés què havia passat. O l'encara més enigmàtic esvaïment d'una persona que anava passejant pel poble i que va acabar en un altra població sense que recordés com havia arribat allí.
Misteriosos successos, la majoria de tan difícil comprovació com quan algú diu que està perdut durant hores en les boiroses carreteres que envolten la muntanya. Encara que en ocasions sí que hi ha testimonis i dades comprovables dels estranys fenòmens que allí ocorren.
El dimecres 16 de octubre de 1991, Enrique Martínez Ortiz es disposava a passar una agradable jornada en companyia de tres amics anant a buscar bolets. Com havien fet en anteriors ocasions van escollir la Mussara, un lloc que coneixien bé. Però aquesta vegada hi va haver una diferència. Enrique va desaparèixer de forma misteriosa i mai se li va tornar a veure. "Va ser com si la terra se l'hagués empassat", assegura un dels seus amics, Santiago Clarés.
"Quan ens vam adonar que no estava on l'havíem deixat en diem, però sense resposta. Comencem a buscar per la zona, però no trobem cap pista sobre el que li havia passat, només trobem el cistell, amb un únic bolet".
Després de buscar per tot arreu cridem a la Guàrdia Civil i vam fer moltes batudes, que es van prolongar diversos dies. Fins i tot van intervenir els Sapadors de Muntanya de l'Exèrcit que van pentinat tota la zona, però sense cap resultat positiu".
Recorda afligit Clarés, amb l'angoixa de no saber què és el que li va poder passar al seu amic. Les contínues batudes, en què van participar més de dos-cents soldats de la propera base de Castillejos, així com gossos ensinistrats en la recerca de persones, no van obtenir cap recompensa. Què li va passar a Enrique?. Aquesta pregunta no ha deixat de martellejar en la ment a la seva família i amics. Es va caure en alguna fossa?. Costa pensar que aquest fos el problema, sobretot tenint en compte que coneixia bé el terreny, i que les batudes realitzades no van trobar cap indici. Va desaparèixer voluntàriament?.
La seva família nega rotundament aquesta possibilitat. "Mai, ni de petit, s'havia absentat més d'un dia sense dir on anava", diu la seva germana Angustias. A més, va deixar abandonat el seu cotxe, amb la seva documentació, el tabac i fins a una medicina que havia de prendre diverses vegades al dia. D'altra banda, tenia una malaltia a les cames que li impedia caminar diverses hores seguides. Els familiars i amics d'Enrique van seguir buscant pel seu compte diversos mesos després, intentant trobar una pista que doni una mica de llum, però res més es va saber d'ell.
Fets estranys i inexplicables només comparables a les múltiples desaparicions que ocorren a la muntanya de Motserrat.