Any 1973

La Guardia Civil troba de forma casual a la muntanya de Montserrat el cos d’un home en avançat estat de descomposició.

A la butxaca del pantaló troben una nota amb un missatge escrit que deia que estava preparat per reunir-se amb el ésser suprem. La seva mort fou qualificada de suïcidi provocat per causa de temes ufològics.

Any 1975

La nit de Sant Joan de 1975, va desaparèixer sense deixar rastre el veí de Collbató conegut per en «Pep» de Can Rogent.  Després d’estar col·laborant en la extinció d’un incendi, va desaparèixer en una zona plana, fàcil de caminar, on no hi havia cap perill. Durant dies, amics, voluntaris i forces de la Guardia Civil varen rastrejar amb gossos tota la zona, intentant trobar al menys el cos del desaparegut, però mai més es va saber res d’ell.

1980

Durant el mes de gener d’aquest any desapareix la persona coneguda en el poble per en «Jorba», que era  el guardabarreres del cremallera de Montserrat (el tren cremallera que ens uns 20 minuts puja al monestir). En «Jorba» va sortir a passejar amb el seu inseparable gos sobre les 4 d’una tarda de divendres i ja no va tornar a casa,  ni a ell ni al gos se’ls va veure mai més.

1980

Al mes de febrer d’aquest any, desapareix del poble una noia anomenada Gloria que vivia a Monistrol de Montserrat. Dos dies després fou trobada per un pastor deambulant pel bosc amb clars símptomes de desorientació.  Després de ser traslladada a Monistrol pel propi pastor, és atesa pels serveis sanitaris del poble que li diagnostiquen símptomes de desnutrició i confusió mental.  Al dia següent la noia s’escapa del centre sanitari per no tornar-la a veure mai més.

1982

Brigitte Arleson, una noia francesa de 16 anys que visitava Montserrat per primera vegada junt amb els professors i altres companyes d’una escola, en un moment donat la troben a faltar. Una vegada donada la veu d’alarma, la Guardia Civil i voluntaris la busquen per tota la zona de Montserrat.

El pares que vivien a França a la zona de Clermont Ferrant, es varen desplaçar immediatament cap al lloc per col·laborar en les tasques de recerca, però incomprensiblement, mai va ser trobada.

1985

Ampar Vielda Puig, era una dona de Barcelona visitant assídua de Montserrat. Acostumava a fer llargues caminades en solitària per aquells paratges que diuen que coneixia bé. En diverses ocasions havia explicat a les amigues que en alguns llocs  concrets de la muntanya s’havia sentit marejada. En març de 1985 va fer la seva darrera excursió a la muntanya, mai més va tornar a casa. Encara que la seva recerca va durar varies setmanes, només es va trobar el seu cotxe  en un dels aparcaments del Monestir.

1990

Carles Teixidó, un adolescent apassionat dels temes de ufologia, un 15 de desembre a la nit s’escapa de casa seva amb una petita motocicleta.  Els pares alerten a les autoritats, i una hora més tard la policia local el troba en un camí que conduïa a la muntanya i el porten al domicili. Al dia següent es torna a escapar, però aquesta vegada ni els seus pares ni les autoritats van saber res d’ell. Al cap d’un mes aproximadament, fou trobat al fons d’una esquerda de la muntanya, a prop de la Santa Cova.

2008

El 20 de juliol d’aquest any, Cristina G.G. de 27 anys veïna de Sant Joan Despí, perdia la vida la precipitar-se al buit mentre feia escalada a les muntanyes de Montserrat. L’accident es va provocar quan la noia havia sobrepassat el punt R-4 de la denominada ruta «Easy Rider», una zona de seguretat situada a una 150 m d’altura. Per causes desconegudes, la noia es va desprendre des  enganxalls de  l’arnés  provocant una caiguda lliure. La policia científica dels Mossos d’Esquadra va investigar el cas durant un temps, ja que per seguretat, els practicants de la escalada acostumen a portar més d’un mosquetó de seguretat enganxat a l’arnés. Es va dictaminar caiguda accidental.

2011

Familiars del francès de 39 anys Philippe Antoine Duval, varen donar avís de la seva desaparició el dissabte 10 de desembre a les 16:30, quan van veure que no retornava a Franca, cosa que tenia previst fer el divendres per la tarda, i també al veure que no contestava al  mòbil. El seu cotxe estava estacionat  a l’aparcament de Santa Cecilia. L’home tenia intenció de fer un recorregut per les muntanyes. Portava estris d’escalada.

Ja  en plena nit, els efectius de recerca van trobar el cos sense vida de l’excursionista a la Via Punsola-Reniu (Cavall Barnat). Les autoritats van descartar que l’accident fora provocat per un accident fortuït, ja que no presentava cap cap hematoma al cos.

2012

El 15 d’octubre d’aquest mateix any, un excursionista que passejava per la Miranda de Sant Joan (Collbató) descobria el cos sense vida de Lluís Baciero de 55 anys , treballador del Patronat de la muntanya de Montserrat i expert escalador, que va morir a causa de les ferides que es va produir al caure d’uns 20 m, d’alçada, mentre retirava uns ancoratges vells de les roques.  Les autoritats varen afirmar que l’accident es va provocar al usar un ancoratge antic mal subjectat, que es va desprendre al no poder suportar el seu pes. La paret estava equipada per realitzar cursets en la iniciació a la escalada.

2014

El 5  d’octubre de 2014, Damien Vigouroux, un francès de 31 anys va desaparèixer sense deixar rastre. L'home, que vivia sol en un pis de Martorell (ciutat on residia des de feia vuit anys), va anar a caminar per Montserrat el diumenge 5 d'octubre i va deixar el cotxe a l'aparcament de Can Maçana. A prop de les 2 del migdia, va enviar a la seva ex-parella a través del telèfon mòbil una fotografia del lloc on era, que el guarda d'un refugi va identificar com el Montgròs. Bombers, agents rurals i voluntaris el van buscar durant setmanes, sense resultats. El seus familiars van venir de França per fer una recerca personalitzada junt amb voluntaris, sense trobar-lo. Des de llavors i malgrat la recerca  que va ser motiu, mai ha estat trobat. Aquesta és la darrera desaparició que consta als arxius judicials.

2014

El 6  d’octubre d’aquest any, un adolescent de 16 anys i la seva família tots turistes estrangers, passejaven junts pel massís de Montserrat, exactament pel camí de Sant Jeroni, quan de sobte van trobar a faltar al noi. Alertats els bombers de la Generalitat van començar la recerca, fins que el van trobar el cos sense vida al fons d’un barranc de 50 m. molt  apartat del lloc on havien passejat. Incomprensiblement, cap del familiar va poder explicar el motiu pel qual el noi s’havia separat del grup.